Caos de blocs
Un caos de blocs, caos de boles o berrocal és un tipo de paisage granític,[1][2] en el que es presenta una gran cantitat de berruecos, bolones o pedres caballeras.
Consistix en una agrupació de bolones granítics resultant de la meteorización d'una formació granítica a favor dels plans de diaclasas verticals, horisontals i oblicuas que este presenta i del desplaçament dels materials d'alteració.
.jpg){kind=link}
Designació i escales
[editar | editar còdic]Caos, pedrers, camps de blocs o de vores rodades, felsenmeers (mars de blocs) o inclús blockfields, són térmens utilisats pels geomorfólogos sense que els llímits entre estes denominacions siguen sempre clars sobre els orígens (meteorización, crioclastia, etc.) o les escales. Un felsenmeer, per eixemple, és una cobertura superficial de blocs contigus. El terme no és genèric, ya que hi ha diferents processos que poden ser responsables de la seua formació, com la crioclastia.
Les superfícies en qüestió, òbviament, dependran dels afloraments rocosos, pero també dels processos de desplaçament implicats (gravetat, gèl, etc.). La longevitat d'estos accidents també és variable tant des del punt de vista dels processos naturals com de l'explotació humana (pedrera, turisme,...). La qüestió de la génesis dels camps de blocs és complexa i les convergència de formes compliquen sense dubte les interpretacions.
Formació
[editar | editar còdic]- Les formacions en birles de les roques cristalines: el procés de meteorización del granit sà conduïx a la desintegració dels minerals constituents del granit que donen les arenes (naixcuts de cuarzo i de feldespats) i argilas (naixcuts de micas) gràcies a les discontinuïtats (diaclasas, filons, etc.) extretes preferentment per l'aigua. Les porcions de granit sà subsistentes en el mant d'arenes. Quan este és rebujat per l'erosió, queden els blocs redonejats que constituïxen l'accident del caos;
- Les herències glaciars i periglacials (vegen-se, per eixemple, els felsenmeers): els paisages polars són rics en camps de blocs. La presència de caos de blocs en determinats llocs varen servir inicialment per a definir els llímits de les regions glaciars, els glaciars que transporten arenes i desplacen els blocs i en particular els tors. No obstant, no sempre és concebible considerar una reconstrucció dels paisages de blocs en la duració del Holoceno (10 000 anys) ya que els processos de meteorización són llents i poc eficaços en contexts polars i subpolares. En canvi, els clavills de descompressió (per la lliberació pel gèl dels alvertents de la vall), per eixemple, en Spitsbergen han lliberat a voltes jagantescs blocs en solament uns 1500 anys;[3]
Es formen per la descomposició del granit que és una roca impermeable i dura pero molt sensible a la descomposició química; la descomposició és especialment intensa en la ret de fissures que recorre tot la seua gruixa. L'aigua es filtra en les fissures i el gèl fa esclatar la roca.
Els caos granítics evolucionen gràcies a la cristalisació i el refredat en profunditat d'una intrusió granítica, creant una ret de fallas de retracció, en la seua majoria, ortogonals en profunditat: estes diaclasas debiliten despuix el granit intrusivo en blocs paralelipédicos. Quan l'erosió de les roques veïnes més blanes fa aflorar el plutón granític, les aigües superficials erosionen este massiç granític. L'erosió en profunditat hidroliza els feldespat en argila, lo que desagrega el granit en arena granítica, l'erosió de la superfície per l'aigua que es filtra en els clavills més o menys àmplies acaben per fer esclatar la roca. Este fenomen conduïx a desprendre blocs paralelipédicos de granit que seguixen erosionant-se en pell de ceba. Això resulta en pedres de tots els tamanys, birles de pedra (formació de tors) que terminen per amontonar-se uns sobre uns atres en equilibris a voltes precaris o es disocian completament i s'acumulen per a formar un caos granític.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita diccionari
- ↑ Plantilla:Cita diccionari
- ↑ (1999).Géomorphologie: relief, processus, environnement.5(3)
- 231-251.ISSN 1957-777X.Consultat el 5 de giner de 2017.
- ↑ Pierre Thomas. «L’altération dones roches silicatées» (en francés). Consultat el 4 de giner de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caos de bloques» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.