Capa de mescla

La capa de mescla oceànica o limnológica, és una capa en a on hi ha activa turbulència homogeneizando alguns rancs de profunditats. La capa de mescla superficial és una capa a on esta turbulència és generada per vents, refredat, o processos com l'evaporament, o la formació de gèl marí resultant en l'increment de la salinitat.

La capa de mescla atmosfèrica és una zona que està tenint una constant temperatura potencial i humitat específica en l'altura. La profunditat de la capa de mescla atmosfèrica es coneix com a altura de mescla. La turbulència típicament juga un rol en la formació de capes de mescla en decorreguts.

Formació de la capa de mescla

Hi ha tres fonts primàries d'energia de conducció de turbulències mezclantes, dins de la capa de mescla de mar oberta:

• 1ª el cabal dels rios que apleguen a la part oceànica, que injecta un gran cabal d'energia dins dels primers metros superiors, a on la majoria es dissipa
• 2ª són corrents de vent conduïdes, que crea capes en a on hi ha distintes velocitats. Quan eixes corrents alcancen suficient magnitut, poden entrar en decorregut estratificado. Este procés és freqüentment descripto i modelació com un eixemple d'inestabilitat Kelvin-Helmholtz, encara que atres processos poden jugar un rol
• 3ª, finalment, si hi ha refredat, l'adició de salmorra de la mar gelada, o d'evaporament en la superfície causa que la densitat superficial creixca, i es produïx convecció. Les capes de mescla més profundes (excedint 2000 m en regions com el mar de Labrador) es formen en este procés final, donant lloc a una forma d'inestabilitat Rayleigh-Taylor. Els models primerencs de capa de mescla com aquells de Mellor i de Durbin inclou al final dos processos. En zones costeres, grans velocitats degudes a les mareas poden també jugar un important rol en establir la capa de mescla.

Definir cóm es constituïx una capa de mescla és dificultoso, com seria la capa superficial activament mesclant-se d'un aquari en el seu burbujeador en ell, o recentment mesclat, com en l'oli vegetal i el vinagre d'ensalada. Per cicles de calfament i refredat diari i estacional en l'escala del temps, els oceanógrafos a voltes, distinguixen la capa de mescla diurnal (sobre la qual es reunix la mescla en les escales de temps diàries) de la capa de mezcl estacional (a on es mescla a lo manco una volta per any).

La capa de mescla es caracterisa per ser cercanamente uniforme en propietats tals com a temperatura i salinitat a través de la capa. Les velocitats, no obstant, poden mostrar significatives difernias dins d'ella. El seu top es caracterisa per un gradient, a on les propietats de l'aigua canvien. Els oceanógrafos usen vàries definicions de la gruixa de la capa en determinats moments, basats en fer medicions de les propietats físiques de l'aigua. En freqüència, un canvi abrupte de temperatura: una termoclina que marca el fondo de la capa de mescla; a voltes pot haver un canvi abrupte de salinitat: una haloclina. Les influències combinades de temperatura i de salinitat resulten en un canvi de la densitat abrupte: la picnoclina. Adicionalment, poden produir-se repentins gradient de nutrients (nutriclina) i d'oxigen (oxiclina) i un màxim en la concentració de clorofila freqüentment colocalizada en la base de la capa de mescla estacional.

Determinació de capes de mescla oceàniques

La profunditat de la capa de mescla és en freqüència determinada per hidrografia-- fent medicions de les propietats de l'aigua. Solen usar-se dos criteris per a determinar la profunditat de la capa de mescla, que són temperatura i canvis de sigma-t (densitat) d'un valor referencial (usualment de la medició superficial). El criteri de la temperatura usat en Levitus (1982) definix a la capa de mescla com la profunditat a on el canvi de temperatura en relació en la temperatura superficial és 0,5 °C. El criteri sigma-t (densitat) de Levitus (1982) usa la prof. a on es produïx un canvi de la sigma-t superficial de 0,125. Deu notar-se que cap criteri implica que tal mescla activa estiga occurriendo en les profunditats de la capa de mescla layer en tot moment. Més be, la prof. de la capa de mescla estimada per hidrografia és una mida de la prof. a la qual la mescla es produïx sobre el curs de poques semanes.