Capsicum annuum
Capsicum annuum, cridat comunament pimentó morrón, pimentó dolç, chile morrón, ají morrón, ají dolç, locote o en alguns països pimentón, entre una multitut de localisme, és l'espècie més coneguda, estesa i cultivada del gènero Capsicum, de la família de les solanáceas. Totes les innumerables formes, tamanys, colors i sabors dels seus fruts, descrits i nomenats en la cultura popular, corresponen en realitat a esta mateixa espècie. Els mateixos noms s'utilisen també per al frut d'esta espècie vegetal.
També es diuen aixina a la planta i els fruts d'atres espècies i varietats de la mateixa família, especialment Capsicum frutescens varietat Grossum, un arbusto el frut del qual té en comú en el de Capsicum annuum l'absència del sabor picante característic del gènero.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una espècie herbácea perenne, encara que sol cultivar-se com anual o bianual, de porte arbustivo. Alguns alcancen entre 80 i 100 cm d'alt, atres 200 cm. La raïl del pimentó és voluminosa i profunda, formada per una raïl principal pivotante, encara que en terrenys ensopits o en sols de textura pesada té escàs desenroll. Dispon, aixina mateix, de numeroses raïls adventicias que en horisontal apleguen a alcançar 0,5 o inclús 1 m de llongitut.[1] De talles glabrescentes ramificats en fulls aovadas, pecioladas, solitàries o per parells, de 4-12 cm per 1,5-4 cm d'ample, també pubescentes, en màrgens sancers, base estretida i àpiç alguna cosa acuminado. Les florés poden ser solitàries o formar grups de molt escàs número, erectas o alguna cosa péndulas i naixen en l'aixella dels fulls en el talle. El cáliz, persistent, és acampanado i sancer, en 5-7 costelles principals redonejades terminades en una dent, generalment romo, i unes quantes costelles secundàries. La corola, més be chicoteta (1 cm), té 5-7 pétals tots soldats anchamente en la seua base, de color blanc i finamente denticulados en les seues vores. Les anteras són generalment purpúreas. El frut —que pot tindre una infinitat de formes— és una baya hueca en 2-4 tabics incomplets a on s'estagen, molt comprimides, les llavors, de color groguenc i forma discoidal (3-5 mm). Florix de maig a agost, i fructifica des de juliol fins a novembre.[2][3] És una espècie capaç d'autopolinización.[4]
- fisiologia
-
Flor
-
Llavors
-
Frut madur in situ
-
Morrón en creiximent
.jpg){kind=link}
Orige i difusió
[editar | editar còdic]
Esta espècie és originària de Mèxic, Centroamérica i nort de Sudamérica, a on va ser domesticada fa més de sis mil anys.
A partir del descobriment d'Amèrica, el pimentó va ser dut a Europa pels espanyols i es aclimató ràpidament al sur d'Espanya. La planta va escomençar a ser utilisada com a planta ornamental i el frut com a ingredient culinari.[5]
En 2016, China era el major productor d'este frut, en uns 17,5 millons de tonellades en fresca i, ademés, unes 300.000 tonellades en sec.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1996) Vint cultius d'hortalices en hivernàcul, Sevilla: Ed. Zoilo Serrà. OCLC 431194293.
- ↑ (1994) «1. Capsicum annuum Linnaeus, Sp. Pl. 1: 188. 1753», Flora of Chinenca (en anglés), Pequín / Sant Luis, Misuri: Science Press / Missouri Botanical Garden, p. 313.
- ↑ Font Quer, P. (1980). Plantes medicinals, el Dioscórides renovat, Barcelona: Editorial Llabor, p. 581-583. OCLC 431636841. ISBN 8433561510.
- ↑ Bosland, Paul W. (1996). Janick, J. (ed.). Capsicums: Innovative uses of an ancient crop (en en), Arlington, Virginia: ASHS Press, pp. 479-487.
- ↑ 5,0 5,1 «[1]». Consultat el 2024-08-07.
- ↑ FAOSTAT (Requerix busca interna)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capsicum annuum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.