Anar al contingut

Capsicum eximium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Capsicum eximium (Capsicum eximium)

Capsicum eximium és una espècie del gènero Capsicum de les solanáceas, originària del sur de Bolívia i nort d'Argentina a on es troba selvat.[1][2][3]

Va ser descrit per volta primera en 1950 per Armant Theodoro Hunziker, de nom comú ulupica (Bolívia, Santa Creu).[4][5]

Característiques

[editar | editar còdic]

Capsicum eximium té un creiximent arbustivo, abundantment ramificado, que per lo general té una altura d'1,6  m, pero que pot alcançar fins a 4  m d'altura com un arbre. Les fulls, tallos de les flors i les parts de l'exterior del cáliz estan moderadament cobertes en tricomonas multicelulares . Les fulls són generalment oval-acuminadas, 2,5-5,2  cm de llarc i 1,6-3  cm d'ample, de tant en tant també ovadas-lanceoladas i 4,3-8  cm de llarc i 1,6-3,3  cm d'ample.[2][5]

Les florés apareixen soles o en parelles, rara volta de tres en tres en la flor prima tallos en una llongitut de 10 a 15 mm, que són en ocasions llaugerament curvades en la part superior. El tubo del cáliz és 1,5 a 1,8 mm de llarc, les venes principals dels cinc sépals individuals terminen en les dents de la tassa en una llongitut d'1,2 a 1,8 mm, a fin de que apleguen al tubo de la corola i també pot descollar. Ademés, cada sàpia-ho té de dos a tres nervis secundaris, que són a penes visibles i desapareixen a la vora de la tassa. La forma d'estrela de la corola és violeta en la vora, en el tubo de color blanquecino i verdoso en la base, té un diàmetro de 9.11 mm i una llongitut de 05.03 a 05.05 mm. Els llavis de la corola són més amples que llarcs, per lo general al voltant de 2,8 mm de llarc i 3 mm d'ample, en comparació al tubo de la corola més o menys allargat i ocupat en la vora i en la part superior de tricomas. Els estams són al voltant de la mitat a dos terços de la llongitut del tubo de la corola. Les banyes de les estams són llaugerament grocs, 1,7-1,9 mm de llarc i més llarcs que les anteras. El verdoso ovari és d'aproximadament 1,2 mm d'altura, el cilíndric estil té per damunt de la mitat una llaugera eixamplada i incloent el estigma de 3 mm de llarc.[2][5]


Els fruts rojos es troben en tallos d'una llongitut aproximada de 15 a 20 mm i tenen un diàmetro de 7 a 9 mm. Les llavors són de color marró. La base cromosòmica és x = 12.[6]

Distribució

[editar | editar còdic]

Partix meridional de Suramérica, en el surest de Bolívia, i nort d'Argentina. El C.eximinum té un cultiu generalisat, en diferències morfològiques significatives d'àrea a àrea.

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Les investigacions dels cariotips mostren fortes similituts en l'espècie Capsicum cardenasii, Capsicum pubescens i Capsicum tovarii. També morfològicament similars les espècies, totes tenen flors púrpura, llavors de color marró i (a excepció de C. pubescens) tenen una menuda fruta esfèrica de color roig. Llevat en Capsicum tovarii es podrien realisar creus en estos tipos donant descendència fèrtil. Inclús en les espècies de flors blanques de Capsicum baccatum i Capsicum frutescens podrien realisar-se creus en èxit.[2][5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Capsicum eximinum va ser descrita per Armant Theodoro Hunziker[7] i publicada en Darwiniana, 10: 143. 1846. (Fl. Bras.)[8]

Citologia
  • El número cromosòmic del gènero Capsicum és de 2n=24, pero hi ha algunes espècies selvades en 26 cromosomes entre elles C. eximinum,[9] a on conseqüentment <math>x=12</math> (Moscone et al. 1993)[10]
Etimologia

Capsicum: neologisme botànic modern[11] que deriva del vocablo llatí capsŭla, ae, ‘caixa’, ‘càpsula’, ‘arconcito’, diminutivo de capsa, -ae, del grec χάψα,[12] en el mateix sentit, en alusió al frut, que és un bolic casi buit. En realitat, el frut és una baya i no una càpsula en el sentit botànic del terme.

eximium: epítet llatí, que significa "distinguit".[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Pepperfriends/capsicum-eximium.» (en anglés). Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 14 de decembre de 2015.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «SOLANACEAE NA RESERVA RIO DONES PEDRAS, MANGARATIBA, RIO DE JANEIRO - BRASIL» (en portugués). Consultat el 14 de decembre de 2015.
  3. «Pepperfriends/capsicum-mirabile.» (en inglés). Consultat el 14 de decembre de 2015.
  4. Reference article Mostacedo C., B. & I. Uslar. 1999. Plantes selvades en fruts i llavors comestibles del departament de Santa Creu, Bolívia: un inventari preliminar. Revista Soc. Boliv. Bot. 2(2): 203–226.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Forzza (2010). [1] (en Portugués).
  6. «Kew/capsicum-eximium.» (en anglés). Consultat el 14 de decembre de 2015.
  7. Darwiniana 9: 235, f. 3, A–I. 1950
  8. «Capsicum eximium». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de decembre de 2015.
  9. «chileplanet.eu/Chili-anatomy-és» (en anglés). Consultat el 14 de decembre de 2015.
  10. «igic.lab.uic.edu/papers/biosystematics» (en anglés). Consultat el 11 de decembre de 2015.
  11. Paraula desconeguda en Llatí clàssic, ya que va ser introduït a Europa des d'Amèrica.
  12. Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934, p. 261
  13. «Epítets Botànics-eximium.» (en anglés). Consultat el 14 de decembre de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Armant Hunziker: Estudis sobre Solanaceae I: Sinopsis de les espècies selvades de Capsicum d'Argentina i Paraguay. In: Darwiniana, Volume 9, Nummer 2, 1950. S. 225−247.
  2. Eduardo A. Moscone et al.: The Evolution of Chili Peppers (Capsicum - Solanaceae): A cytogenic Perspective. In: D.M. Spooner et al. (Hrsg.): Solanaceae VI: Genomics Meets Biodiversity, ISHS Acta Horticulturae 745, Juni 2007. ISBN 9-789066-054271. S. 137−169.
  3. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  1. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2014. Cat. Pl. Vasc. Bolívia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  2. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2015 en avant. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia (#adició).
  3. Kearney, T. H. & R. Peebles. 1951. Arizona Fl.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons