Capsicum tovarii
Capsicum tovarii és una espècie del gènero Capsicum de les solanáceas, originària de Perú a on es troba selvada en les ales de la conca del riu Mantaro, Departaments d'Huancavelica i Ayacucho de Perú d'a on és endèmica.[1]
Es té notícies des de 1954 i va ser descrit per volta primera en 1983 per Eshbaugh, P.G.Sm. & Nickrent, de nom comú Mukúru o Mucuru-uchu (Perú, Huancavelica i Ayacucho)
Característiques
[editar | editar còdic]Capsicum tovarii són arbusts de full perenne, l'altura promig que alcança és d'1 metro, creix trepant i en ramificats simpodialés. Les fulls de peu de planta són ovadas-lanceoladas, de 3,5-8,2 cm de llarc, entre 3,8 i 1,2 cm d'ample; la part superior és sense pèl o solament llaugerament i la part inferior és llaugerament peluda. La vora dels fulls està proveït d'una fila de tricomonas, aprimant-se cap a la punta del full, en la base llaugerament còniques. La forma dels fulls és pinnadas, en les aixelles de les venes del envés del full es pot trobar pèl enmarañado. El peciol és llaugerament en forma de cubeta i d'1 a 3 cm de llarc.[2]
El periodo de floració de Capsicum tovarii és en maig. Els simetria radial de les florés són unisexuales o hermafroditas. El tubo del cáliz forma de copa és d'1,3 a 1,9 × 1,8 a 2,6 mm d'altura, els cinc sépals estan fusionats i són variables de 0-1,3 mm de llongitut. Totes les copes són glabras o llaugerament pubescentes. La corola en forma de campana és 4,4-8,5 mm d'ample, de color púrpura i-o completament fòra de color blanc crema, en dos punts verts en la base de la corola. La punta dels pétals està doblada en part en forma de gancho, la vora és diferent fortament barrugosa. Els cinc estams tornats a l'exterior estan disposts en el mateix radi que els pétals i fixos alternativament i dorsalmente en ells. Les teques de les anteras estan dispostes en paralel. Dos carpelos es fusionen a un ovari, de 0,9 a 2,6 mm de llarc i 0,9 a 1,5 mm d'ample, contenen de quatre fins a huit òvuls, el estil és diferent multiforme i 1,5-7,6 mm de llarc. El estigma és en forma de bastó o dos tetralobal.[2]
Els fruts són bayas de forma esfèrica aguda, de color roig d'un tamany de 4,4 a 7,6 × 4.2 a 7.3 mm de diàmetro i es troben en brots d'una llongitut aproximada d'1 a 2 cm. Les llavors de lòbul són 3,5 a 4,5 mm de llarc, de color crema, en un recalat per a reticular, en superfície llaugerament barrugosa. La base cromosòmica és x = 12. Els fruts de la planta s'arrepleguen i s'usen com espècia, els noms locals són Mukúru o Mucuru-uchu.[2]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Les troballes de plantes de l'espècie es llimiten principalment a àrees xerófitas de la Cordillera Central de Perú en les que es pot trobar associada en varis cactus i en els arbres de Bombax ruizii.[2]
Història botànica
[editar | editar còdic]La primera planta del tipo va ser trobat el 14 d'abril de 1954 per Oscar Tovar, prop de la vall del riu Mantaro a una altitut entre 2000 a 2200 m s. n. m. Atres resultats també provenen d'esta vall i estaven a una altitut de 850 a 2000 m s. n. m., també en la província d'Andahuaylas, departament de Apurímac es varen trobar plantes de l'espècie. Sense publicar una descripció d'estil regulat, Charres B. Heiser va utilisar en 1976 per primera volta el nom de Capsicum Tovari en honor del descobridor. La primera descripció pel ICBN -. En la descripció regulada corresponent i utilisant el epítet tovarii ve de W. Hardy Eshbaugh, Paul G. Smith i Daniel L. Nickrent de 1983.[2]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Les investigacions dels cariotips mostren fortes similituts en l'espècie Capsicum cardenasii, Capsicum pubescens i Capsicum eximium. També morfològicament similars les espècies, totes tenen flors púrpura, llavors de color marró i (a excepció de C. pubescens) tenen una menuda fruta esfèrica de color roig. Llevat en Capsicum tovarii es podrien realisar creus en estos tipos donant descendència fèrtil. Inclús en les espècies de flors blanques de Capsicum baccatum i Capsicum frutescens podrien realisar-se creus en èxit.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Capsicum tovarii va ser descrita per Eshbaugh, P.G.Sm. & Nickrent i publicada en Brittonia, 35(1): 55. 1983.[3]
- El número cromosòmic del gènero Capsicum és de 2n=24, pero hi ha algunes espècies selvades en 26 cromosomes entre elles C. tovarii,[4] a on conseqüentment <math>x=12</math> (Moscone et al. 1993)[5]
Capsicum: neologisme botànic modern[6] que deriva del vocablo llatí capsŭla, ae, ‘caixa’, ‘càpsula’, ‘arconcito’, diminutivo de capsa, -ae, del grec χάψα,[7] en el mateix sentit, en alusió al frut, que és un bolic casi buit. En realitat, el frut és una baya i no una càpsula en el sentit botànic del terme.
tovarii: epítet llatí, posat en honor del seu descobridor Oscar Tovar.[8]
- Varietats acceptades
- Sinonímia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pepperfriends/capsicum-tovarii.» (en inglés). Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 16 de decembre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Moscone et al., Eduardo A. (Juny de 2007). (en Inglés), pp. 137-169. ISBN 9-789066-054271.
- ↑ «Capsicum tovarii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de decembre de 2015.
- ↑ «chileplanet.eu/Chili-anatomy-és» (en inglés). Consultat el 16 de decembre de 2015.
- ↑ «igic.lab.uic.edu/papers/biosystematics». Consultat el 16 de decembre de 2015.
- ↑ Paraula desconeguda en Llatí clàssic, ya que va ser introduït a Europa des d'Amèrica.
- ↑ Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934, p. 261
- ↑ «Nous epítets Botànics d'espècies de Perú-tovarii.» (en inglés). Consultat el 16 de decembre de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- G.I. Barboza und L.D.B. Bianchetti: Three New Species of Capsicum (Solanaceae) and a Key to the Wild Species from Brazil. In: Systematic Botany, Band 30, Nummer 4, 2005, S. 863–871. doi:10.1600/036364405775097905
- Eduardo A. Moscone et al.: The Evolution of Chili Peppers (Capsicum – Solanaceae): A cytogenic Perspective. In: D.M. Spooner et al. (Hrsg.): Solanaceae VI: Genomics Meets Biodiversity, ISHS Acta Horticulturae 745, Juni 2007. ISBN 978-90-6605-427-1. S. 137–169.
- Pozzobon, M. T. 2006. Chromosome numbers in wild and semidomesticated Brazilian Capsicum L. (Solanaceae) species: Do x = 12 and x = 13 represent two evolutionary lines?. Bot. J. Linn. Soc. 151: 259–269.
- Moscone, I. A., M. Lambrou, A. T. Hunziker & F. Ehrendorfer. 1993. Giemsa C-banded karyotypes in Capsicum (Solanaceae). Pl. Syst. Evol. 186: 213–229.
- Moscone, I. A., J. Loidl, F. Ehrendorfer & A. T. Hunziker. 1995. Analysis of active nucleolus organizing regions in Capsicum (Solanaceae) by silver staining. Amer. J. Bot. 82(2): 276–287
- Nankui Tong & Paul W. Bosland: Capsicum tovarii, a new member of the Capsicum baccatum complex. In: Euphytica, Volume 109, 1999. S. 71–77. doi:10.1023/A:1003421217077 Solanaceae VI: Genomics Meets Biodiversity, ISHS Acta Horticulturae 745, Juni 2007. ISBN 9-789066-054271. S. 137−169.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció 16 de decembre de 2015 derivada de «Capsicum tovarii» de Wikipedia en alemà, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikispecies té un artícul sobre Capsicum tovarii.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Capsicum tovarii.- Capsicum_tovarii_Solanaceae_a_New_Species_of_Pepper_from_Peru
- Thechileman.org/guide_species.
- Fotos de Capsicum_tovarii.
- ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/.
- Capsicum recurvatum en "The Complete Chile Pepper Book: A Gardener's Guide to Choosing, Growing". (anglés)
- Fotografies dels Capsicum selvats brasilers en "fieldguides.fieldmuseum" (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capsicum tovarii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.