Anar al contingut

Changhsingiense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Pérmico El Changhsingiense o Changhsingiano és el segon i últim pis i edat del Lopingiense, i per tant del Pérmico i del Paleozoico, en l'escala temporal geològica. Succeïx al Wuchiapingiense i precedix al Induense (primer pis del Triásico i del Mesozoico). Es va iniciar fa uns 254,2 millons d'anys i va terminar fa uns 252,2 millons d'anys.[1][2]

El Changhsingiense es va introduir en la lliteratura científica pel geólogo i paleontòlec nortamericà Amadeus William Grabau en 1931 per a una formació geològica chinenca,[3] pero el nom va ser propost com unitat cronoestratigráfica pels també paleontòlecs nortamericans William Madison Furnish i Brian F. Glenister en 1970.[4] El nom procedix del comtat de Changxing (província de Zhejiang, China).[5]

Secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP)

[editar | editar còdic]

La secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) per a la base del Changhsingiense es troba, de la mateixa manera que la del Induense, en la secció de Meishan (comtat de Changxing, província de Zhejiang, China). Es caracterisa per la primera aparició del conodonto Clarkina wangi. El pis i el GSSP varen ser aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia i ratificats posteriorment per l'Unió Internacional de Ciències Geològiques en 2005.[2][6][7]


El sostre del Changhsingiense es definix per el GSSP de la base del Induense, que es caracterisa per la primera aparició del conodonto Clarkina wangi.[2][8]

Paleontologia

[editar | editar còdic]

El fi del Changhsingiense està marcat per l'extinció massiva del Pérmico-Triásico, quan la biodiversitat global i la diversitat alfa (diversitat de nivell comunitat) varen ser devastades. El món despuix de l'extinció va estar casi sense vida, desertificado, calenta i sec. Els amonites, peixos, insectes, i els tetrápodos (cinodontos, amfibis, reptils, terápsidos, etc.) varen ser escassos i els ecosistemes terrestres varen tardar 30 millons d'anys en recuperar-se.

El pis Changhsingiense solament conté una biozona d'amonites, la corresponent al gènero Iranites.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ICSchart
  2. 2,0 2,1 2,2 ICS. «Global Boundary Stratotype Section and Points» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  3. Grabau, A. W. (1931). The Permian of Mongòlia. A report of the Jisu Honguer Limestones of Mongòlia and its relations to the Permian of other parts of the World, American Museum of Natural History, pp. 1–665.
  4. Furnish, W. M. i Glenister B. F.(1970).Geological Department of Kansas University.4
    158–176.
  5. (2012) Gradstein, F. M.; Ogg, J. G.; Schmitz, M. D. i Ogg, G. M. (ed.). The Geologic Timescale 2012, Elsevier, p. 663. ISBN 978-0-44-459390-0.
  6. Jin, Y.; Wang, Y.; Henderson, C.; Wardlaw, B. R.; Shen, S. i Cao, C.(2006).29(3)
    175-182.doi:10.18814/epiiugs/2006/v29i3/003.
  7. ICS. «GSSP for Changhsingian Stage» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  8. Hongfu, Y.; Kexin, Z.; Jinnan, T.; Zunyi, Y. i Shunbao, W.(2001).24(2)
    102-114.doi:10.18814/epiiugs/2001/v24i2/004.