Anar al contingut

Ciència i astrologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Artícul principal → Astrologia.


Astrologia
Els signes zodiacales
Els planetes en l'astrologia
Tradicions astrológicas
Branques astrológicas occidentals

No s'ha demostrat l'eficàcia de l'astrologia en estudis empírics controlats i carix d'alguna validea científica coneguda,[1][2] per això és considerada com pseudocientífica.[3][4] No s'ha comprovat l'existència d'algun mecanisme d'acció pel qual les posicions i els moviments de les estreles i dels planetes, puguen afectar a les persones i als acontenyiments en la Terra de la manera en la que els astrólogos diuen que ho fan; sense contradir els ben coneguts aspectes bàsics de la biologia, la psicologia i la física.[4][5]

La majoria dels astrólogos d'ofici, confien en l'astrologia per a realisar anàlisis de personalitat i per a elaborar prediccions sobre el futur dels seus clients.[6] Aquells que continuen tenint fe en l'astrologia s'han caracterisat per creure en ella «a pesar de l'absència d'una base científica verificada per a les seues creències, i del fet de que existix forta evidència que contradiu les seues creències».[7] l'astrofísic, cosmólogo, escritor i divulgador científic nortamericà Neil deGrasse Tyson (1958); va comentar sobre la creència en l'astrologia, lo següent:


Plantilla:Caixa de cita

La continuada creència en l'astrologia, a pesar de la seua carència de credibilitat, és vista com una demostració de la baixa educació científica.[8]

Allí en a on l'astrologia ha fet prediccions errades, ha segut refutada.[9] Una de les proves més famoses va ser liderada pel físic, periodiste científic i educador de les CTIM nortamericana Shawn Carlson; la qual va incloure a un comité d'astrólogos, aplegant-se a la conclusió de que l'astrologia natal no obtenia millors resultats que l'encert. El sicòlec francés Michel Gauquelin va afirmar haver trobat respal estadístic per al «efecte Mart» en les dates de naiximent dels atletes; pero tal resultat no va poder ser replicat en estudis posteriors. Els organisadors d'estos últims, varen afirmar que Gauquelin havia tractat d'influir en els seus criteris d'inclusió per a l'anàlisis, sugerint que anaren eliminats individus específics. No obstant, l'ex astrólogo i doctor en química analítica Geoffrey Dean va sugerir que tal biaix selectiu va poder deure's més a les dates de naiximent donades pels pares en lloc de qualsevol problema en l'estudi de Gauquelin, puix la mostra va ser presa en un moment en el que la creència en l'astrologia era comuna.[10]

Relació històrica entre astrologia i astronomia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de l'astrologia.
Vore també: Tetrabiblos i Almagesto


Els fonaments de l'estructura teòrica utilisada en l'astrologia occidental s'originen en els babilonios, encara que el seu us generalisat no va ocórrer fins al començ del periodo helenístico en acabant de que Alejandro Magne ampliara el territori grec. Els babilonios no consideraven que les constelacions estigueren en una esfera celest i que estigueren molt separades unes d'unes atres. Açò es deu a que l'apariència de rodalia és ilusoria. La demarcació exacta de lo que és una constelació és un concepte cultural i varia entre civilisacions.[11] El llibre Almagesto de Ptolomeo, que tracta sobre astronomia, va ser pensat en certa mida pel desig, com per tots els astrólogos de l'época, de calcular fàcilment els moviments planetaris per a millorar les prediccions.[12] L'astrologia occidental primerenca va treballar sobre els antics conceptes grecs com l'esquema neoplatónico del micro i macro cosmos; per lo tant l'astrologia mèdica seguia de prop els successos ocorreguts en les estreles per a poder realisar qualsevol procediment. Açò va proporcionar un alicient més per a desenrollar l'astronomia i en això l'eficàcia de les prediccions astrológicas.[13] Ptolomeo, en la seua obra Tetrabiblos, va defendre la pràctica de l'astrologia i va reconéixer la capacitat de l'astronomia per a detectar en precisió els moviments dels planetes i atres cossos celests.[14]

Durant l'Edat d'Or de l'Islam, l'astronomia va ser patrocinada per a que els paràmetros astronòmics, tals com l'excentricitat orbital del sol; requerits per al sistema ptolemaico pogueren ser calculats en suficient precisió i exactitut. Aquells que ostentaven posicions de poder, com el visir de 1120 del califato fatimí que va finançar la construcció d'observatoris per a que les prediccions astrológicas pogueren ser realisades, basades en precises informacions de les posicions planetàries.[15] Pocs d'estos observatoris varen durar molt temps, ya que estos varen ser construïts per a ajudar a fer prediccions astrológicas, la qual cosa anava en oposició a la prohibició islàmica contra l'astrologia.[16]

El clar rebuig de l'astrologia en les obres d'astronomia va iniciar en 1679 gràcies a la revista anual Connaissance dones temps (El coneiximent del temps).[17] En Iran, a diferència d'Occident, el rebuig al heliocentrismo va continuar fins a finals de el Plantilla:SIGLE, motivat en part, pel temor de que tal teoria socavaria la creència generalisada en l'astrologia i la cosmologia islàmiques en este país.[18] El primer treball destinat a quebrantar esta creència en l'astrologia i en la «antiga astronomia» en Iran va ser publicat en 1861, baix el títul Falak al-sa'ada, obra de Ictizad al-Saltana. Qui va citar l'incapacitat de diferents astrólogos per a efectuar la mateixa predicció basats en lo que ocorre despuix d'una conjunció planetària, i va descriure com a increibles els atributs donats als planetes pels astrólogos.[19]

Epistemologia i filosofia de les ciències

[editar | editar còdic]

Des de la perspectiva epistemològica l'astrologia, en els seus inicis històrics, és un tipo de protociencia. Es basa en l'idea, acceptada generalment en la seua época, de que els cossos celests eixercixen una influència directa sobre els acontenyiments terrenals entenent-se com una llei natural universal. Basats en este supòsit, els primers astrólogos varen usar models matemàtics per a demostrar les regularitat en els fenomens naturals observables. Des d'eixe moment l'astrologia va ocupar un lloc crucial per a predir l'ocurrència de certs events gràcies a l'elaboració de detallades taules. Per a determinar la posició i l'òrbita d'un planeta eren necessàries complexes fòrmules de geometria i trigonometria. Per lo tant, va anar en estes pràctiques, que no en la superstició, que es dona una primerenca forma de ciència.[20] La busca de regularitat en els fenomens naturals i la seua descripció completa en forma racional és un procediment científic típic.[21] És per açò que el filòsof de les ciències d'orige prusiano Ernst Cassirer (1874-1945) va vore en l'astrologia un principi de forma de pensament científic, valent-se de declaracions com: «aquelles poden semblar en detalle com a incertes i sense fonament, pero el tipo general de pensament causal pertany al raonament causal».[22] L'astrologia és, puix, un igual a la ciència moderna en la seua descripció del món; pero es basa en un tipo completament diferent de «concepció del món»; per lo tant una refutació de l'astrologia no pot vore's únicament des del punt de vista epistemològic.[23]

Falsabilidad

[editar | editar còdic]

Baixe el criteri de falsabilidad, propost per l'austríac filòsof de les ciències Karl Popper (1902-1994), l'astrologia és una pseudociencia.[24] Popper va considerar a l'astrologia com «psuedoempírica» en la que «es fa una crida a l'observació i a l'experimentació»; que «no obstant, no està a l'altura científica».[25][26] A diferència de les disciplines científiques, l'astrologia no ha respost a la falsabilidad per mig de l'experimentació.[27] Al contrari que Popper, el nortamericà filòsof de les ciències Thomas Kuhn (1922-1996) va argumentar que no era la falta de falsabilidad lo que fa que l'astrologia no siga científica, sino que, més be, són els seus processos i conceptes els que no són empírics.[28]

«Sense enigmes per a resoldre»

[editar | editar còdic]

Per a Kuhn, encara que històricament els astrólogos havien fet prediccions que «varen fallar categòricament», açò en sí mateixa no fa de l'astrologia poc científica, com tampoc als intents dels astrólogos d'explicar el fracàs afirmant que va ser per la difícil elaboració d'un horòscop. Pel contrari, als ulls de Kuhn, l'astrologia no és una ciència, ya que s'assembla més a la medicina medieval; puix en eixa época, els astrólogos seguien una seqüència de regles i directrius d'un camp que tenia, aparent i necessàriament, deficiències conegudes, pero que no varen fer alguna investigació perque estos camps no eren susceptibles de ser investigats,[29] ya que «no tenien enigmes per a resoldre, per lo tant no hi havia ciència que aplicar».[28][29] Mentres que un astrònom pot corregir un error, un astrólogo no pot. Un astrólogo solament pot explicar el fallo, pero no pot revisar el postulat astrológico d'una manera significativa. Per lo tant, per a Kuhn, encara si les estreles influïren durant el trasegar dels sers humans, l'astrologia seguiria sense ser científica.[29]

Progrés, pràctica i coherència

[editar | editar còdic]

El canadenc filòsof de les ciències Paul R. Thagard (1950) creu que l'astrologia no pot ser considerada com falsejada en tal sentit fins que haja segut reemplaçada per un successor. En el cas de la predicció del comportament, la psicologia és l'alternativa.[30] Per a Thagard, un atre criteri de classificació teòrica de ciència a pseudociencia es deu a que l'estat actual de la tècnica astrológica deu progressar i que la comunitat d'investigadors deurien estar tractant de comparar la teoria actual en alternatives i no ser «selectius en atenció a les confirmacions i contraconfirmaciones».[31] El progrés és definit ací com a explicació dels nous fenomens i la solució dels problemes existents, no obstant, l'astrologia no ha conseguit progressar i solament ha canviat molt poc en casi dos mil anys[30][32] Per a Thagard, els astrólogos actuen com si dedicaren a una ciència normal, creent que els fonaments de l'astrologia estan ben establits pese als «molts problemes sense resoldre», i a que es veu confrontada per millors teories alternatives com la psicologia. Per estes raons Thagard veu l'astrologia com una pseudociencia.[30][33]

Irracionalitat

[editar | editar còdic]

Per al filòsof Edward W. James, l'astrologia és irracional no a causa dels numerosos problemes en els mecanismes i falsabilidad deguts als experiments, sino perque un anàlisis a la lliteratura astrológica mostra que es infunde en una llògica falaz i un raonament pobre.[34]

Plantilla:Caixa de cita

Proves a l'astrologia

[editar | editar còdic]

Alguns astrólgos eviten freqüentment fer prediccions verificables i es llimiten a pronòstics vagos que els permeten evitar la falsabilidad.[35] A lo llarc de varis sigles de proves, les prediccions de l'astrologia mai han segut més exactes que les esperades per casualitat.[36] U dels enfocaments utilisats per a provar cuantitavamente a l'astrologia és el método doble cego. Les prediccions específiques fetes per astrólogos varen ser falsejades, quan varen estar baix prova de rigorosos procediments experimentals.[37] Tots els experiments portats a terme no han provat els efectes argumentats per l'astrologia.[38]

L'experiment de Carlson

[editar | editar còdic]

És un experiment molt conegut que va incloure a 28 astrólogos a els qui se'ls va demanar que feren coincidir més de cent cartes natals en uns perfils sicològics habidos en el qüestionari, estos perfils varen ser generats a partir del «Califòrnia psychological inventory» (Inventari sicològic de Califòrnia).[39][40] El protocol experimental doble cego utilisat en este estudi va ser acordat per un grup de físics i un grup de astrólogos,[1] estos últims varen ser nomenats pel Consell Nacional d'Investigació Geocósmica (organisació de astrólogos) d'Estats Units d'Amèrica, la qual va assessorar els experiments, va ajudar a assegurar que la prova anara justa[41][42] i va ajudar a redactar la proposta central per a ser provada en l'astrologia natal.[43] També varen elegir 26 dels 28 astrólogos seleccionats per a les proves; despuix, a este grup es varen unir atres dos voluntaris.[42] L'estudi va ser publicat en 1985 per la revista científica Nature, i es va constatar que les prediccions basades en l'astrologia natal no varen ser millors que l'encert, i que la prova «refuta clarament l'hipòtesis astrológica».[44]

L'experiment de Dean i Kelly

[editar | editar còdic]

L'ex astrólogo i doctor en química analítica Geoffrey Dean i el sicòlec Ivan Kelly, varen realisar una prova científica a gran escala que va incloure més de cent variables cognitives, conductuales, fisiològiques, entre unes atres, pero no varen trobar sustente per a l'astrologia.[45][46] Una prova adicional va involucrar a 45 astrólogos confiables, en un promig de dèu anys d'experiència,[lower-alpha 1] també va incloure a 160 subjectes de prova, d'un tamany de mostra original de 1198 individus; els qui tenien marcades certes característiques contingudes en el cuetionario de personalitat de Eysenk. L'encert dels astrólogos per a descriure les personalitats dels individus de prova va ser molt baix, i molt més baix en els 45 subjectes de control que no varen fer us de les cartes natals.[lower-alpha 2][47]

Atres proves

[editar | editar còdic]

Es va realisar un metaanálisis que va reunir quaranta estudis que incloïen setcents astrólogos i més de mil cartes natals. Dèu de les proves varen contar en la participació de trescents astrólogos. Dit examen va consistir en seleccionar la correcta interpretació de la carta natal entre un grup que contava en interpretacions incorrectes, generalment de tres a cinc. Quan varen ser eliminades la data i atres indicacions, no va haver indicació representativa que sugerira que va existir preferència per alguna interpretació en particular.[47]


El filòsof de les ciències, naixcut en Monròvia (Llibèria), criat en Roma (Itàlia) i nacionalisat nortamericana, Massimo Pigliucci (1964); afirma en el seu llibre Nonsense on stilts — How to tell science from bunk (Absurts sobre zancos — Cóm diferenciar les ciències de les borinotades); que en dèu estudis diferents, els astrólogos participants varen elegir l'horòscop que, segons ells, s'ajustara exactament a la descripció, sabent que hi havia una i solament una resposta correcta. Els resultats no varen ser millors que la causalitat.[48] També indica que en un estudi a un grup de persones naixcudes en cinc minuts de diferència entre sí, els cridats «bessons temporals»; el qual va ser realisat en el 2011 en la finalitat de descobrir si era possible discernir alguna similitut en les seues personalitats i les seues vides, no obstant no va ser possible trobar semblances.[49] També diu que el sociòlec quantitatiu David Voas va examinar les senyes dels censos d'Anglaterra i Gales per a observar si els matrimonis, de més de vint millons d'individus, es corresponien als matrimonis segons els arguments de la sinastría; pero no va conseguir trobar cap equivalència.[48]

Efecte Mart

[editar | editar còdic]
Artícul principal → efecte Mart.



En 1955, el sicòlec i estadístic francés Michel Gauquelin (1928-1991) va afirmar que encara que no havia trobat proves que recolzaren els indicadors tals com els signes zodiacales i els aspectes planetaris de l'astrologia, sí havia trobat correlació positives entre les posicions diürnes d'alguns dels planetes i encert en algunes professions que l'astrologia associa tradicionalment a aquells planetes.[50][51] El més conegut de les troballes de Gauquelin està fonamentat en la posició de Mart en les cartes natals de deportistes exitosos, a esta troballa se li coneix com l'efecte Mart[52] No obstant, en un estudi realisat per sèt científics francesos es va intentar replicar les seues afirmacions, pero no es va trobar evidència estadística per a fer-ho.[53] Estos científics varen atribuir la falta d'evidència estadística al biaix selectiu de part de Gauquelin, i li varen acusar d'intentar persuadir-los per a afegir o suprimir els noms d'alguns deportistes per als seus estudis.[54] No obstant, Geoffrey Dean va sugerir que tal biaix selectiu va poder deure's més a les dates de naiximent donades pels pares en lloc de qualsevol problema en l'estudi de Gauquelin. La seua observació va ser que és possible que un menut subgrup de pares tingueren registres de naiximent modificats per a que concordaren en un moment astrológico relacionat en alguna professió triada per ells. La mostra va ser presa en un temps en el qual la creència en l'astrologia era comuna. Gauquelin no va poder trobar el «efecte Mart» en poblacions més recents[lower-alpha 3], les quals tenen registres de naiximent fets per una enfermera o per un mege. El número de naiximent en condicions astrológicas indesijables també va ser menor, lo que indica que hi ha més evidència de que els pares varen elegir la data i l'hora de registre de naiximent d'acort a les seues conviccions.[10]

Contrarietat teòriques

[editar | editar còdic]

Provar la validea de l'astrologia pot ser difícil puix no hi ha consens entre els astrólogos sobre lo que ella és i sobre lo que pot predir.[6] A la majoria dels astrólogos d'ofici se'ls paga per a predir el futur o per a descriure la personalitat i la vida d'un individu, pero la majoria dels horòscop solament fan declaracions no comprobables i vagues les quals pot ser aplicades a casi qualsevol persona.[6][55]


Molts astrólogos afirmen que l'astrologia és científica,[56] mentres que alguns han propost mecanismes d'acció convencionals com agents causals, tals com: l'electromagnetisme i la gravetat.[56][57] Els científics rebugen estos mecanismes puix els consideren inverosímils,[56] ya que, per eixemple, quan el camp magnètic d'un planeta enorme pero distant com Júpiter, és medit des de la terra resulta ser molt menor que el produït per aparats electrodomèstics.[57][58]

Falta de coherència

[editar | editar còdic]

Dean i Kelly varen documentar 25 estudis, en ells varen trobar que el puntaje de fiabilitat estadística va ser tan baix com 0.1 punts. Dins de les ciències socials un puntaje de 0.8 és considerat poc fiable.[59]

Falta de bases físiques

[editar | editar còdic]

Segons Patrick Grim, Edward W. James, va comentar que atribuir un significat a una constelació en l'esfera celest en la qual es troba el sol, va ser fet fonamentat en factors humans, a saber: el desig dels astrólogos de no despertar-se primerenc i conéixer l'hora exacta del migdia que era difícil de saber. Ademés de la creació del zodíac i la seua desconexió en les constelacions va ser perque el sol no està en cada constelació la mateixa cantitat de temps en cada una.[60] Tal desconexió va dur al problema en la precesión que separa els símbols del zodíac de les seues constelacions a les que varen estar lligades.[61]

Absència de capacitat predictiva

[editar | editar còdic]

Alguns astrólogos afirmen que la posició de tots els planetes han de ser tingudes en conte; pero ells no varen poder predir l'existència de Neptú en base en els errors en els horòscop. En canvi, Neptú va ser predit usant la llei de gravitació universal d'Isaac Newton.[62] L'aparició d'Urà, Neptú i Plutó en el discurs astrológico va ser feta sobre un postulat ad hoc.[63]

Sobre la degradació de Plutó de planeta a planeta nano, Philip Zarka de l'Observatori de París en Meudon, França; es va preguntar quin seria la resposta davant este fet de part dels astrólogos:

Plantilla:Caixa de cita

Absència de mecanismes d'acció

[editar | editar còdic]

L'astrologia ha segut qüestionada per no proporcionar mecanismes físics que vinculen els moviments dels cossos celests als suposts efectes en la conducta humana. El físic teòric i cosmólogo anglés Stephen Hawking (1942), va dir en una conferència realisada en el 2001: «La raó per la qual la majoria dels científics no creuen en l'astrologia es deu a que ella no és consistent en les teories que han segut provades experimentalment».[64] Durant 1975 i en mig del creixent interés popular per l'astrologia, l'Associació Humaniste Nortamericà, a través de la seua revista The Humanist, va presentar una declaració elaborada per Bart J. Bok, Lawrence I. Jerome i Paul Kurtz, una refutació a l'astrologia.[7] La declaració intitulada Objections to astrology (Objeccions a l'astrologia); va ser firmada per 186 científics destacats en eixe moment, entre els quals es trobaven astrònoms i físics. Varen declarar que no hi ha base científica alguna per als principis de l'astrologia i advertixen al públic en contra de l'acceptació dels consells astrológicos sense realisar objecció alguna. La crítica es va centrar en el fet de que no hi ha cap mecanisme pel qual puguen ocórrer els efectes astrológicos:



No obstant, l'astrònom, cosmólogo, astrofísic, astrobiólogo, escritor i divulgador de les ciències Carl Sagan, va declinar firmar la declaració. Va explicar que va prendre tal postura no perque pensava que l'astrologia tenia alguna validea, sino perque pensava que el to de la declaració era autoritari, i que descartar l'astrologia perque no hi havia algun mecanisme, encara que «certament açò és un punt rellevant», per sí solament no és convincent. En una carta publicada en una edició posterior de The Humanist, Sagan va confirmar que hauria estat dispost a firmar tal declaració si la mateixa haguera descrit i refutado els principis fonamentals de la creència astrológica. Açò, va argumentar, haguera segut més persuasivo i hauria produït menys controvèrsia.[7]

Plantilla:Caixa de cita

L'us d'imàgens poètiques basades en els conceptes del micro i macro cosmos, tals com: «com és dalt, és avall»; per a decidir la significancia, és una qüestionable falàcia de causa. Edward W. James, segons va afirmar Patrick Grim, ho va explicar posant com a eixemple de tal comparació: «Com Mart dalt és roig, avall és sanc i guerra».[61]


Molts astrólogos afirmen que l'astrologia és científica.[56] Si s'intenta donar-li fonament a tal afirmació, la selecció de mecanismes inherents es llimita a les interaccions naturals de la física de partícules.[65] Alguns astrólogos han propost agents causals convencionals com l'electromagnetisme i la força de la gravetat.[56][57] La potència d'estes forces disminuïx en la distància.[65] Els científics rebugen estos mecanismes proposts com a improvables,[56] ya que, per eixemple, el camp electromagnètic d'un planeta gran pero distant com Júpiter, quan és medit des de la terra és molt menor que el que és produït pels electrodomèstics ordinaris.[57] L'astrònom, escèptic i escritor d'una bitàcola en Internet i nortamericana, Phil Plait (1964), va senyalar que, en térmens de magnitut, el sol és l'únic cos celest en un camp electromagnètic notable, no obstane l'astrologia no es fonamenta únicament en este astre.[66][65] Si els astrólogos intenten sugerir l'intervenció d'una quinta força, açò seria inconsistente en la tendència de unificiación de la força de l'electromagnetisme i el seu debilitación, la qual cosa seria una afirmació extraordinària; açò indica una total incomprensió de les quatre forces fonamentals de la física.[65] Si la distància és irrellevant, llavors i llògicament, tots els objectes que hi ha en l'espai sideral han de ser tinguts en conte per al càlcul dels seus efectes sobre els successos terrestres i sobre les persones.[59]

El mege psiquiatra, sicòlec i ensagiste suís, Carl Jung (1875-1961), va recórrer a la sincronicidad, que és «la simultaneidad de dos successos vinculats pel sentit pero de manera acausal», per a explicar la falta de resultats estadísticament representatius obtinguts d'un únic estudi que va portar a terme. No obstant, la sincronia mateixa no és considerada ni comprobable ni falseable.[67] Posteriorment, este estudi va ser durament criticat per la seua mostra no aleatòria, per l'us de l'estadística i per la seua falta de consistència en l'astrologia.[lower-alpha 4][68]

Psicologia

[editar | editar còdic]
Vore també: Efecte Forer

S'ha demostrat que el biaix de confirmació és un factor sicològic que contribuïx a la creència en l'astrologia.[69][70][71] El biaix de confirmació és una forma de biaix cognitiu[lower-alpha 5][72] Segons la lliteratura disponible sobre astrologia, els seus seguidors tendixen a recordar selectivament aquelles prediccions que han resultat certes i a oblidar aquelles que varen resultar ser falses. Una atra forma diferent de biaix de confirmació també eixercita una funció en la qual els convençuts no conseguixen distinguir, a sovint, entre els mensages que demostren habilitat especial per a l'astrologia dels que no la tenen.[73] Aixina, hi ha dos formes distintes de biaix de confirmació que es troben baix estudi sobre les conviccions astrológicas.[70]


l'efecte Forer, cridat també «falàcia de validació personal» o «efecte Barnum» per P. T. Barnum; que és la tendència d'un individu a donar una alta calificació de precisió a una descripció de la seua personalitat que supostament s'adapta específicament a ell; pero que de fet és vaga i lo suficientment general per a ser aplicada a una àmplia gama de persones.[69] En 1949, el sicòlec nortamericà Bertram Forer (1914-200), va portar a terme una prova de personalitat als estudiants en el seu saló de classes.[69] Cada estudiant va rebre una suposta apreciació personalisada; no obstant tots varen rebre el mateix dictamen. Les descripcions de la personalitat varen ser preses d'un llibre d'astrologia. Quan se'ls va demanar que comentaren l'exactitut de la prova, més del 40 % li varen donar la nota màxima de calificació 5 de 5, el promig va ser de 4.2.[74] Els resultats d'este estudi varen ser replicats en les seues moltes repeticions.[75] L'estudi de l'efecte Forer s'ha centrat, principalment en el nivell d'acceptació de falsos horòscop i perfils de personalitat astrológica.[76] Els qui reben estes evaluacions de personalitat, consistentemente no distinguixen els descriptores comuns i poc comuns de la personalitat.[75] En l'estudi de Paul Rogers i Janice Soule, realisat en el 2009, el qual va ser consistent en l'investigació anterior sobre el tema; es va trobar que aquells que creïen en l'astrologia són generalment més susceptibles de donar més credibilitat al perfil de Barnum que els escèptics.[77]

Gràcies a un procés conegut com «autoatribución», s'ha demostrat, en numerosos estudis, que les persones en coneiximents en astrologia tendixen a descriure les seues personalitats en térmens de traces compatibles en els seus signes astrológicos. L'efecte s'intensifica quan les persones són conscients de que la descripció de la personalitat és usada per a debatre sobre astrologia. Els individus que no estaven familiarizados en l'astrologia no varen mostrar esta tendència.[78]

Sociologia

[editar | editar còdic]

En 1953, el filòsof, sociòlec, teòric de música i compositor alemà Theodor Adorn (1903-1969), va dirigir un anàlisis de la columna astrológica d'un periòdic de Los Àngeles com a part d'un proyecte de la cultura de masses en la societat capitalista.[79] Adorn creïa que l'astrologia popular, com a mecanisme, invariablement va conduir a declaracions que fomentaven la conformitat i que aquells astrólogos columnista que anaven en contra de tal conformitat —desalentando el rendiment en el treball, etcétera—, s'arriscaven a perdre la seua ocupació.[80] Adorn va aplegar a la conclusió de que l'astrologia era una manifestació a gran escala del irracionalismo sistemàtic, a on els individus són conduïts, subtilment, a través de l'adulació i vagues generalisacions per a fer-los creure que l'autor de la columna es dirigix directament a ells.[81] Va establir un paralelisme en la frase «opi del poble» de Karl Marx, comentant: «l'ocultisme és la metafísica dels idiotes».[82]

Els estudis i les enquestes han demostrat que la creència en l'astrologia és més alta en els països occidentals de lo que podria esperar-se.[83] L'estudi Jóvens espanyols 99 realisat en Espanya en 1999 per la Fundació Santa María i coordinat pel sociòlec Javier Elzo Imas va revelar que el 41 % dels enquestats creïa en l'astrologia.[84]

Unes enquestes realisades en el 2005 i en el 2009 per Gallup solicitades pel Centre d'Investigació Pew; varen informar que el 25 % dels adults nortamericans creïen en l'astrologia.[85][86] Segons les senyes publicades per la Fundació Nacional per a la Ciència en la seua publicació Science and engineering indicators 2014, pot llegir-se que «en el 2012, una menor cantitat de nortamericanes varen rebujar l'astrologia, que en anys recents'».[87] En este estudi es nota que en el 2012 «una miqueta més de la mitat dels nortamericans varen dir que l'astrologia era “res científica”, mentres que casi dos terços varen donar esta resposta en el 2010. El percentage comparat no havia segut tan baix des de 1983».[87]

Alguns dels nivells de creències reportats es deuen a una confusió de l'astrologia en l'astronomia. La proximitat entre les dos paraules varia depenent de l'idioma.[88] Una descripció simple de l'astrologia com «una influència amagada de les estreles, els planetes, etc. sobre els assunts humans» no va tindre impacte en l'apreciació del públic en general sobre si l'astrologia és científica o no, com va ser observat en un sondeig del eurobarómetro de 1992. Açò pugues deure's, en part, a l'associació que la majoria de les persones tenen de que qualsevol paraula termina en logía és un camp de coneiximent de les ciències.[89] En els eurobárometros 224 i 225 realisats en el 2004, es va utilisar un sondeig dividit per a aïllar la confusió sobre la redacció. En la mitat de les enquestes es va utilisar la paraula astrologia, mentres que en l'atra es va utilisar la paraula horòscop.[90] La creència de que l'astrologia és parcialment científica va ser del 76 %, pero l'apreciació de que els horòscop eren per lo manco parcialment científics va ser del 43 %. En particular, la creència de que l'astrologia és molt científica va ser del 26 %, mentres que la dels horòscop va ser del 7 %.[91] Açò semblava indicar que l'alt nivell aparent de respal cap a l'astrologia en l'Unió Europea en realitat és deguda a una confusió sobre el terme.[92]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Zarka, 2011. pássim
  2. ↑ Bennett et al., 2007, p. 85.
  3. ↑ Hansson, 2014. pássim
  4. ↑ 4,0 4,1 Hartmann, Reuter y Nyborg, 2006, p. 1350.
  5. ↑ Bappu et al., 1989, p. 249.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Bennett et al., 2007, p. 83.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Humanist
  8. ↑ Allum, 2011. «Resum: Els ciutadans d'Estats Units i del nort d'Europa són propensos a llegir les columnes horoscópicas en els periòdics i revistes. Mentres que algunes persones els lligen casualment i per pur entreteniment; alguns creuen que l'astrologia té posició científica i que pot proporcionar una visió real dels acontenyiments i sobre la personalitat. Este artícul fa us dels resultats proporcionats per una enquesta europea, per a explorar algunes de les raons per les quals algunes persones pensen que l'astrologia és científica i cóm és vista esta en relació en atres pràctiques productores de coneiximent. Tres hipòtesis varen ser provades en particular. La primera és que alguns europeus carixen dels coneiximents científics necessaris per a diferenciar lo que són les ciències de lo que no són. La segona és que la gent està confosa sobre lo que realment és l'astrologia. La tercera es deriva de l'obra d'Adorn sobre l'autoritarisme i l'ocultisme, per la qual va postular que aquells que s'adherixen als valors autoritaris són més propensos a creure en les afirmacions astrológicas. Existix respal per a sustentar estes tres hipòtesis.
    Inglés: “Abstract: Citizens in both North America and Europe llaure apt to read horoscope columns in newspapers and magazines. While some people read these casually and purely for entertainment, some believe that astrology has scientific status and ca provide real insight into events and personality. Using data from a European survey, this article explores some of the reasons why some people think that astrology is scientific and how astrology is viewed in relation to other knowledge-producing practices. Three hypotheses in particular llaure tested. The first is that some Europeans lack the necessary scientific literacy to distinguish science from pseudoscience. The second is that people llaure confused about what astrology actually is. The third is derived from Adorne’s work on authoritarianism and the occult and postulates that those who adhere to authoritarian values llaure more likely to believe in astrological claims. Support is found for all three hypotheses”».
  9. ↑ Zarka, 2011, p. 424.
  10. ↑ 10,0 10,1 Smith, 2010, p. 116.
  11. ↑ Pigliucci, 2010, p. 62.
  12. ↑ Hoskin, 2003, p. 40.
  13. ↑ Hoskin, 2003, p. 73.
  14. ↑ Evans, 1998, p. 344.
  15. ↑ Hoskin, 2003, pp. 55-56.
  16. ↑ Hoskin, 2003, p. 57.
  17. ↑ Hoskin, 2003, p. 220.
  18. ↑ Arjomand, 1997, p. 10.
  19. ↑ Arjomand, 1997, pp. 17-18.
  20. ↑ Graubad, 1953. pássim
  21. ↑ Thorndike, 1955. pássim
  22. ↑ Cassirer, 1965, p. 24.
  23. ↑ Cassirer, 1994. pássim, especialment pàgina 109 i subsegüents.
  24. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Thornton
  25. ↑ Schick, 2000, pp. 33-39.
  26. ↑ Popper, 2004, p. 44.
  27. ↑ Cogan, 1998, p. 206.
  28. ↑ 28,0 28,1 Wright, 1975, p. 401.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 Khun, 1970, p. 8.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Thagard, 1978, p. 228.
  31. ↑ Thagard, 1978, pp. 227-228.
  32. ↑ Hurley, 2005, p. 549.
  33. ↑ Hurley, 2005, p. 228.
  34. ↑ Grim, 1982, p. 34.
  35. ↑ Popper, 2004, pp. 48-49.
  36. ↑ Bennett et al., 2007, pp. 48-49.
  37. ↑ Zarka, 2011.
  38. ↑ Pigliucci y Boudry, 2013, p. 24.
  39. ↑ Carlson, 1985, pp. 419-420.
  40. ↑ Smith, 2010. pássim
  41. ↑ Smith, 2010, p. 117.
  42. ↑ 42,0 42,1 Carlson, 1985, p. 420.
  43. ↑ Carlson, 1985, p. 419.
  44. ↑ Carlson, 1985, pp. 423-425.
  45. ↑ Dean y Kelly, 2003, pp. 175-198.
  46. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada TheTelegraph
  47. ↑ 47,0 47,1 Dean y Kelly, 2003, p. 190.
  48. ↑ 48,0 48,1 Pigliucci, 2010, pp. 66-67.
  49. ↑ Pigliucci, 2010, p. 67.
  50. ↑ Pont, 2004. pássim
  51. ↑ Gauquelin, 1955. pássim
  52. ↑ Carroll, 2003, p. 213.
  53. ↑ Carroll, 2003, pp. 213-214.
  54. ↑ Benski y Nienhuys, 1996. pássim
  55. ↑ Eysenck y Nias, 1984, p. 83.
  56. ↑ 56,0 56,1 56,2 56,3 56,4 56,5 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada TheGuardian1
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada JREF
  58. ↑ Dean et al., 2002, p. 241.
  59. ↑ 59,0 59,1 Pigliucci, 2010, p. 66.
  60. ↑ Grim, 1982, p. 25.
  61. ↑ 61,0 61,1 Grim, 1982, p. 26.
  62. ↑ Bennett et al., 2007, pp. 82-84.
  63. ↑ Zarka, 2011, pp. 420-425.
  64. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Hawking
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 65,3 Pigliucci, 2010, p. 65.
  66. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada PhilPlait
  67. ↑ 67,0 67,1 Shermer, 2002, p. 241.
  68. ↑ Samuels, 1990, p. 80.
  69. ↑ 69,0 69,1 69,2 Allum, 2011, p. 344.
  70. ↑ 70,0 70,1 Nickerson, 1998, pp. 180-181.
  71. ↑ Eysenck y Nias, 1984, pp. 42-48.
  72. ↑ Caverini, Fabré y González, 1990, p. 553.
  73. ↑ Nickerson, 1998.
  74. ↑ Paul, 2005, pp. 134-135.
  75. ↑ 75,0 75,1 Rogers y Soule, 2009, p. 383.
  76. ↑ Rogers y Soule, 2009, p. 382.
  77. ↑ Rogers y Soule, 2009, p. 393. L'efecte Barnum és un fenomen vigoroso, que ha segut demostrat en contexts clínics, ocupacionals, educatius, forenses i militars, aixina com en numerosos contexts ostensiblement paranormales (Dickson i Kelly, 1985; Snyder, Shenkel i Lowery, 1977; Thiriart, 1991). En el primer estudi de Barnum, liderat per Forer (1949), els creents astrológicos varen considerar un perfil Barnum, supostament derivat de l'astrologia, varen donar una alta valorición com la millor descripció de la seua personalitat, puntaje molt major que l'obtingut de les valoracions dels escèptics. Açò es va verificar independentment de l'orige ètnic o del perfil aparent de l'entrevistat. Lo que reforça encara més l'opinió de que els individus que recolzen les creències astrológicas són propensos a jujar la llegitimitat i utilitat dels horòscop d'acort en les seues expectatives a priori.
  78. ↑ Wunder, 2003. L'efecte va ser vist vàries voltes (Eysenk i Nias 1981 i 82; Fichten i Sunerton, 1983; Jackson 1979; Kelly, 1982), inclús sino es feya referència a l'astrologia fins al moment en que es revelava l'assunt en qüestió als subjectes (Hamilton, 1995; Van Rooij, 1994 i 99), o si les senyes originalment eren reunits per a un propòsit no vinculat en lo absolut en l'astrologia (Clarke, Grabiels i Barnes, 1996; Van Rooij, Brak i Commandeur, 1988) Pero l'efecte va ser més fort quan es dona una indicació als subjectes que l'estudi tracta sobre astrologia (Van Rooij, 1994. Silverman (1971) i Delaney i Woodyard (1974) varen informar tempranamente de l'existència d'evidència dels efectes derivats de la «autoatribución» del signe solar. En estudis en subjectes no familiarizados en el concepte simbòlic del signe solar, no es va observar efecte algun (Fourie, 1984; Jackson i Fieber, 1980; Kanekar i Mukherjee, 1972; Mohan, Bhandari i Meena 1982; Mohan i Gulati, 1986; Sklofske, Kelly i McKerrancher, 1982; Silverman i Whitmer, 1974; Veno i Pamment, 1979).
  79. ↑ Nederman y Goulding, 1981, p. 326.
  80. ↑ Nederman y Goulding, 1981, p. 327.
  81. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Adorne
  82. ↑ Nederman y Goulding, 1981, p. 329.
  83. ↑ Allum, 2011.
  84. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada JE99
  85. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Gallup
  86. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Pew
  87. ↑ 87,0 87,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada SEI
  88. ↑ Allum, 2011, pp. 344, 346.
  89. ↑ Allum, 2011, p. 346.
  90. ↑ Allum, 2011, p. 349.
  91. ↑ Allum, 2011, p. 352.
  92. ↑ Allum, 2011, p. 362.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Llibres

[editar | editar còdic]

Plantilla:Ancorar*

Plantilla:Ancorar*

Publicacions

[editar | editar còdic]

Recursos en llínea

[editar | editar còdic]
Enciclopèdies
Notícies

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ciència_i_astrologia&oldid=675787»