Com (Antiga Grècia)
Un com o komo (en grec antic κῶμος, kỗmos) era una processó ritual festiva en l'Antiga Grècia. Es pot definir com un grup de hòmens en moviment comunitari.[1] Les pràctiques precises que este terme ben atestat en la lliteratura grega comprén són confuses.
En la lliteratura, l'arqueologia[2] i l'iconografia, el com designa generalment un corteig bullicioso i festiu de bebedores acompanyats de músics, característic en la representació dels simpòsiums (convits) i festes dionisiacas. Esta processó podria tindre els seus orígens en una festa de la naturalea dedicada a Dioniso i la seua comitiva durant les collitas. Figura regularment en la ceràmica ática des de el VI, i sembla perdre progressivament el seu valor ritual per a convertir-se en una diversió privada.
El com, expressió de sociabilitat
[editar | editar còdic]Es tractava d'una expressió de sociabilitat no confinada únicament en l'esfera de les pràctiques religioses públiques, com per eixemple les Dionisias, les Faloforias i atres celebracions unides a l'important cult de Dioniso; sino que a voltes es presentava com una forma de ritual privat, que participava en festivitats com les celebracions nupcials, i estava estretament unit a importants pràctiques socials com els convits. En este domini, el com donava regna solta al desig de frenesí i de jolgorio que seguien a les pràctiques convivales; constituïa un important component de la vida social de l'Antiga Grècia.
Els participants del com eren cridats comastas i les manifestacions d'embriaguea eren denominades comásticas, o orgiásticas.
Relacions en les expressions teatrals
[editar | editar còdic]El com i el cor
[editar | editar còdic]El com va deure ser distinguit de les processons i del cor grec. Perque si este es basava en els acontenyiments dictats per un guion, baix la direcció d'un corifeo, en canvi, el com era una expressió fòra d'esquemes i de la rigidea directoral, dels guions i de les proves.[3]
El com i la comèdia
[editar | editar còdic]Encara que encara discutida, la relació de parentesc entre el com i la comèdia grega (grec antic κωμῳδία) és àmpliament acceptada.
Tal relació és sugerida i confirmada per Aristóteles en la seua obra Poètica,[4] referida a la derivació etimològica de κωμῳδία, de κῶμος i ᾠδή/ ôdế, «vora».
No obstant, Aristóteles, en la tercera part de l'obra, evoca també la tradició de que el terme komoedia derivat de ¿kom?, provenia del terme que en dialecte dòric indicava el poble, en el sentit geogràfic. En tal case els orígens de la comèdia caldria buscar-los en els espectàculs i en les farsas mímica megarenses que es desenrollaven, justament, en els pobles.[5] No obstant, permaneix obscur el saber a través de quins veus, les formes expressives de la «vora de la chala», o de la pantomima, es varen desenrollar en la Comèdia grega antiga de les Dionisias de el VI
La metamorfosis de la farsa popular i improvisada, en un verdader gènero teatral es va realisar en Sicília.[6]
El helenista espanyol Francisco Rodríguez Adrados, de comú acort en Wilhem,[7] interpreta el terme κῶμος «com el conjunt de cors i celebracions dels concursos de les Grans Dionisias (el ditiram, la tragèdia, la comèdia i el drama satíric)», a tenor de l'investigació llingüística del primer fragment de les didascalias dels concursos d'estes festes, fragment arreplegat en IG II 971. Afirma que el cor de les tres manifestacions teatrals són «___protected_title_4___, que freqüentment entren en la ___protected_title_5___ entonant himnes, pregàries i súpliques, cantant després trenos o peanes impetrando o celebrant la victòria, beneïxen o maldixen, tot això en escarni o alegria desenfrenada; ixen cantant l'èxodo, a sovint eixecutant accions rituals». Lo anterior li servix per a argumentar que el com no és patrimoni de la comèdia i que l'identificació en esta es va produir a pesar de que el començ de les representacions oficials de tragèdies en Atenes varen començar en 534 a C., i les de la comèdia en 485 a C. Infiere que el sentit de la paraula com en komoidía i la seua derivada kómikos va poder puix haver-se produït per oposició a tragoidía i tragikós, per la raó que fòra, igual que certs comos s'han denominat tragoidíai. I per açò, el terme komo en la komoidía designa a «els cors de caràcter no tràgic». Continua dient, que com, genèricament, pot aplicar-se a tot tipo de cors que es desplaçaren realisant accions rituals acompanyades de dansa i, en ocasions, de vora, anaren o no miméticas. A voltes també pot ser calificat de cor (khóros) o de tíaso (thíasos), encara que poguera haver-los que no anaren comos. També designa a la cançó. Per a desambiguar el tipo de cançó, s'especifica en térmens com himeneo, ditiram, treno, peán, etc., térmens que poden aludir tant al deu al que es dediquen com al contingut de la vora.
En les tragèdies i comèdies de Els perses, Les suplicantes, Les aus, Les granotes, els membres d'un com eren cada u d'ells un persa, una suplicante, un au i una granota.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Christiane Bron, Fêter la victoire, en Pallas n° 75, 2007, p. 189 (en francés)
- ↑ Vore "Arqueologia clàssica".
- ↑ Rockwell, p. 8
- ↑ Poètica 3.2; 1448 a 37
- ↑ l'Oxford English Dictionary registra les dos etimologies.
- ↑ Seyffert, Dictionary of classical antiquity (en anglés) Comedy, p. 151 senyala com a partidari a Epicarmo, situant el pas entre les dos formes, en l'ambient dòric siciliano de Megara Hyblaea, a a on hauria aplegat des de Mégara.
- ↑ Cf. Wilhem (1906). Die Urkunden dram. Auführungen in Athen (en de), p. 12.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Como (Antigua Grecia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.