Cometa Shoemaker-Levy 9

El Shoemaker-Levy 9 (SL9, com sol abreviar-se, encara que formalment és cridat D/1993 F2) va ser un cometa que orbitaba el sistema solar i va colisionar en Júpiter en 1994, proporcionant la primera observació directa d'una colisió extraterrestre entre objectes del sistema solar. Açò va generar una gran cobertura en els mijos de comunicació fins a tal punt que el SL9 es va fer popular i va ser observat per astrònoms de tot el planeta donada la seua importància a nivell científic. Aixina mateix, els impactes varen proporcionar nova informació sobre Júpiter i varen destacar el seu paper en la reducció de meteoroides i atres objectes del sistema solar interior.

Descobert per Carolyn i Eugene Shoemaker i David Levy, va ser trobat en la nit del 24 de març de 1993 en una fotografia presa en la cambra de Schmidt del Observatori Colomer en Califòrnia (EUA), convertint-se en el primer cometa observat girant al voltant d'un planeta en lloc del Sol, alguna cosa prou inusual. En juliol de 1994, l'òrbita de el SL9 va passar junt al llímit de Roche de Júpiter i les forces de marea varen pressionar fins a destrossar al cometa, que posteriorment va ser observat com una série de fragments de fins a 2 km de diàmetro, els quals varen terminar chocant en l'hemisferi sur de Júpiter entre els dies 16 i 22 de juliol de 1994 a una velocitat d'aproximadament 6 × 10⁴ m/s (60 km/s). Cada choc va generar una cicatriu, açò és, una taca obscura, cada una de les quals va ser més visible que la Gran Taca Roja i es varen mantindre allí durant varis mesos, inclús fins a l'arribada de la missió espacial Galileo.

Descobriment

Si ben el propòsit era descobrir objectes pròxims a la Terra, la parella Shoemaker i Levy, varen descobrir al Shoemaker-Levy 9 el 24 de març de 1993 gràcies una fotografia del telescopi catadióptrico en l'Observatori Colomer, tractant-se d'un descobriment científic realisat gràcies a una serendipia, no obstant, ràpidament va eclipsar els descobriments principals per als quals s'havia planejat l'investigació.

El Shoemaker-Levy 9 va ser el nové cometa periòdic (un cometa que el seu periodo orbital és menor o igual a 200 anys i la seua òrbita és una elipse molt excèntrica) descobert per Levy i els Shoemaker, d'ahí el seu nom, sent l'undècim descobert pels tres, encara que dos d'ells no eren periòdics, rebent denominacions diferents. L'acontenyiment va ser senyalat en la Circular de la UAI 5725 del 27 de març de 1993.

L'image del descobriment va donar la primera prova que es tractava d'un cometa estrany, puix tenia núcleus múltiples en una regió d'aproximadament 50 arcosegundos de llarc i 10 arcosegundos d'ample. Brian Marsden del Central Bureau for Astronomical Telegrams va fer notar que el cometa estava a sol 4° de Júpiter i que el seu moviment aparent indicava que s'acostava a eixe planeta, i per açò va sugerir que els Shoemaker i Levy havien descobert un objecte que era en realitat una série de múltiples fragments d'un cometa dilacerat per la gravetat de Júpiter.

Un cometa orbitando un planeta

Els estudis orbitales del cometa recent descobert varen revelar ràpidament que a diferència de tots els atres cometes trobats prèviament, el SL9 estava girant al voltant de Júpiter, i no al voltant del Sol. La seua òrbita al voltant del planeta era massa estreta i inestable, en un periodo orbital d'aproximadament 2 anys, un perihelio d'escasses 0.33 ua (49 Gm) i una excentricitat de i = 0.9986.

Rastrejant cap a arrere el moviment orbital del cometa, es va trobar que havia estat girant al voltant de Júpiter durant algun temps, a on lo més provable és que haguera segut capturat des d'una òrbita solar a principis dels anys 1970, encara que ben va poder haver ocorregut molt abans, a mitan dels anys 1960. Per mig d'anàlisis més exhaustius d'imàgens realisades abans del 24 de març (método precovery), alguns observadors varen trobar també al cometa, incloent a Kin Endate per mig d'una fotografia del 15 de març; Satoru Otomo en una del 17 de març i l'equip dirigit per Eleanor Helin en imàgens del 19 de març. El SL9 ha segut trobat també en imàgens anteriors a març de 1993. Ans que el cometa fora capturat per Júpiter, provablement era un cometa de curt periodo en un afelio en l'òrbita de Júpiter, i un perihelio en l'interior del cinturó d'asteroides.

El volum d'espai per a que puga dir-se que un objecte va estar en l'òrbita d'un planeta està definit per l'esfera d'Hill del mateix. Una volta el cometa es va acostar a Júpiter entre mediats dels anys 1960 i principis dels anys 1970, va passar a estar prop del seu afelio i es va trobar en l'esfera d'Hill de Júpiter; quan va succeir açò, la gravetat del planeta va tirar del cometa cap a sí mateixa, atraent-ho. Degut a que el moviment del cometa era molt chicotet respecte al del planeta, el Shoemaker Levy 9 es va precipitar cap a l'atmòsfera de Júpiter en un moviment casi rectilíneo, lo que va fer que terminara en òrbita al voltant del núcleu del planeta en una excentricitat prou alta, és dir, en una curvatura prou menuda.

Aparentment, el Shoemaker Levy 9 havia passat especialment prop de Júpiter el 7 de juliol de 1992, a sol 40 000 km per damunt dels núvols del planeta, molt més prop que Metis i a una distància chicoteta comparada en el radi de 70 000 km de Júpiter, i dins del llímit de Roche del planeta, dins del com la força de marea és lo prou forta per a fragmentar qualsevol cos que es mantinga unit únicament per la seua pròpia gravetat. Si ben el cometa havia tingut acostaments pròxims a Júpiter anteriorment, la trobada del 7 de juliol semblava ser el més propenc, i es pensa que la partició del cometa va ocórrer en eixe moment. Cada u dels péntols als quals el cometa havia segut reduït va ser nomenat en una lletra del alfabet, des de «fragment A» fins a «fragment W», una pràctica establida per al moment de trobar cometes fraccionats.

Archiu:Shoemaker-Levy 9 on 1994-05-17.png

Image dels fragments de el SL9 presa pel telescopi espacial Hubble el 17 de maig de 1994. En el cantó superior esquerre, el fragment A; en l'inferior dreta, el fragment W.

En l'image presa pel telescopi espacial Hubble en l'estiu boreal de 1994, es distinguixen quatre trossos a penes separats 1000 km. Els fragments estan dispersos a lo llarc de 160 000 km, cada u d'ells lluïx en ser allumenat per la llum solar i estan rodejats de pols. Els astrònoms els varen descriure com un collar de perles, de la mateixa manera, els impactes envoldrien a Júpiter com un collar.

Per als astrònoms va ser encara més emocionant quan es va rastrejar cap al futur l'òrbita dels péntols que quedaven del cometa, ya que es considerava provable que podrien passar a 45 000 km del centre de Júpiter, una distància encara menor que el radi del planeta, és dir, que en un lapsus de cinc dies aproximadament, els fragments terminarien travessant l'atmòsfera del planeta, tot això en juliol de 1994. Per a conéixer els possibles efectes de l'impacte es va fer primordial determinar la massa dels fragments, aixina com la velocitat que alcançarien al moment de chocar en el planeta. Segons les observacions del Hubble els onze fragments majors tenien tamanys entre 2.5 i 4.3 km de diàmetro. L'energia de l'impacte és proporcional a la massa del fragment i per tant és proporcional al gaveta del seu diàmetro.

Vore també

• Atmòsfera de Júpiter.
• Cometa.
• Impacte astronòmic en Júpiter de 2009.