Commodore 64
Commodore 64 (C64, CBM 64/CBM64, C=64,C-64, VIC-64[1]) va ser una computadora domèstica de 8 bits desenrollada per Commodore International en agost de 1982 a un preu inicial de 595 dólars. Va succeir a la Commodore VIC-20 i a la Commodore MAX Machine, en 64 kilobytes (65536 bytes) de RAM, en gràfics i sò molt per damunt d'atres equips contemporàneus.
Utilisava una unitat de casset (Datasette) ademés d'una disquetera de 5 1/4 polzades (Commodore 1541). Disponia d'un teclat professional molt robust, distintes prens de conexió i posseïa infinitat de videojocs, aplicacions i gràfics. Contava en una paleta de 16 colors i un intérpret BASIC (el Commodore BASIC v2.0). Acceptava la conexió directa de perifèrics sense necessitat d'una interfaç de conexió, (com algun de les seues més directes competidors) incorporant dos ports de conexió de mandos de joc (joysticks), ports serie IEC, RS232 i C2N, eixida a televisió, eixides de vídeo compost i àudio per mig de conector DIN d'alta fidelitat i un port d'expansió per a cartuchos. Alguns cartuchos incorporaven llenguages de programació com COBOL, o un BASIC més alvançat, o expansió de RAM, més algunes utilitats per a congelar els jocs i poder copiar-els. El seu rellonge funcionava a menys d'1 Megahercio, pero les seues excelents capacitats gràfiques i sonores, varen fer d'ella la computadora personal favorita de millons d'usuaris casers. Hui en dia existixen programes que emulen el seu funcionament al complet, per a GNU/Linux, Windows i atres sistemes operatius.
El Commodore 64 seguix sent el model de computadora domèstica més venuda en el món. S'estimen les seues vendes entre 22,5 i 17 millons d'unitats[2]durant els seus 2 décades en el mercat internacional...
Orígens
[editar | editar còdic]En giner de 1981, l'empresa MOS Technology, Inc., filial de Commodore International dedicada al disseny de circuits integrats, va iniciar el desenroll de dos nous chips destinats a una futura generació de videoconsoles. Estos circuits varen ser el VIC-II, responsable del processament gràfic, i el SID (MOS Technology SID), encarregat de l'àudio. Abdós dissenys varen ser completats en novembre d'eixe mateix any.
Posteriorment, es va posar en marcha un proyecte per a crear una videoconsola basada en estos chips, coneguda com Ultimax o Commodore MAX Machine. Este dispositiu va ser desenrollat en Japó per Yashi Terakura, pero va ser cancelat despuix d'una producció llimitada per al mercat japonés.
Paralelament, Robert Russell, programador de sistemes i arquitecte del VIC-20, i Robert Yannes, ingenier responsable del chip SID, colaboraven en el disseny de la nova llínea de productes de Commodore, orientada a usuaris empresarials com a continuació de la série PET. En el respal d'Al Charpentier, ingenier del VIC-II, i de Charles Winterble, directiu de MOS Technology, varen propondre al director eixecutiu de Commodore, Jack Tramiel, el desenroll d'un nou equip de baix cost que succeïra al VIC-20.
Tramiel va aprovar el proyecte baix la condició de que la nova computadora contara en 64 KB de memòria RAM. Encara que en eixe moment esta cantitat de DRAM tenia un cost superior als 100 dólars, Tramiel va anticipar una reducció imminent en els preus abans de l'inici de la producció. En novembre de 1981, va establir com data llímit per a la presentació la primera fi de semana de giner de 1982, en motiu del Consumer Electronics Show.
El proyecte va rebre inicialment el nom en clau VIC-40, en referència al seu predecessor. L'equip de desenroll va estar integrat per Russell, Yannes i David A. Ziembicki. Per a complir en els determinis establits, varen treballar intensament durant les festivitats d'Acció de Gràcies i Nadal, conseguint completar el disseny, els prototips i part del software de demostració a temps per a l'event.
Abans de la seua presentació oficial, el producte va ser renombrado com Commodore 64 (C64), en llínea en la convenció de noms utilisada per Commodore en atres models com el P128 i el B256, que combinaven una lletra i la cantitat de memòria de l'equip.
El C64 va ser presentat en el Consumer Electronics Show de giner de 1982, causant un fort impacte en l'indústria. D'acort en Ziembicki, el seu baix preu va generar sorpresa entre els competidors, especialment en el pabelló d'Atari. Este baix cost va ser possible gràcies al model d'integració vertical de Commodore, que posseïa les seues pròpies plantes de producció de semiconductors a través de MOS Technology. Açò va permetre reduir el cost estimat de fabricació a aproximadament 135 dólars per unitat, mentres que el seu preu de venda inicial va ser de 595 dólars.
Els diferents models de Commodore 64
[editar | editar còdic]Ademés del C64 en el seu disseny característic heretat del VIC-20, Commodore i atres fabricants varen posar a la venda uns models derivats del C64 de base.
Max Machine
[editar | editar còdic]En 1982, Commodore va desenrollar el Commodore MAX Machine en Japó, cridat Ultimax en els EE. UU., i VC-10 en Alemània. El MAX va ser pensat per a ser una consola de jocs i es va basar en una versió molt reduïda de l'hardware del C64. El MAX es va suspendre mesos despuix de la seua introducció, a causa de les mals vendes en Japó.
Educador 64
[editar | editar còdic]En 1983, per a competir en Apple II en el sector de l'educació en Estats Units, Commodore posava en el mercat l'Educator 64 que consistia essencialment en un C64 i un monitor monocromàtic vert, dins d'una caixa d'un Commodore PET série 4000. Les escoles varen preferir les versions tot-en-un en metal d'este model a l'estàndart C64 en els seus components separats, ya que podien ser fàcilment danyats, ser somesos a actes de vandalisme i/o robo.
SX-64
[editar | editar còdic]En 1984, Commodore proponia el primer ordenador portable en pantalla color, el Commodore SX-64, una versió portable del C64. Tenia una pantalla CRT color de 5" (127 mm) i incloïa solament una unitat de disquet 1541, no incloïa l'unitat de casset (Datasette).
128
[editar | editar còdic]En 1985 apareix el Commodore 128 (i més vesprada el 128D) que és retro-compatible en el C64. És una versió millorada del C64 en el doble de memòria (RAM), en possibilitat de mostrar en pantalla 80 columnes en modo text, ademés d'un disseny nou de la caixa i del teclat. També incloïa un processador Zilog Z80 per a usar-ho en modo CP/M en alternança en el Commodore BASIC 7.0.
64C
[editar | editar còdic]En 1986, Commodore va llançar el Commodore 64C (C64C) que era funcionalmente idèntic a l'original, pero en un disseny més semblat al Commodore 128. Les modificacions varen ser més allà del simple canvi de look, ya que el C64C incorporava noves versions del chip de sò SID, del chip vídeo Vic i del chip d'entrada/eixida (I/O), adaptats a un nou voltage en el núcleu (Vcore) de 9V (en lloc de 12V). A sovint, el C64C va ser venut en el sistema operatiu GEOS. En paralel, la nova unitat de disc Commodore 1541C va canviar el seu look per a adaptar-se al nou C64C, ademés de ser més silenciosa i més fiable.
64GS
[editar | editar còdic]En 1990, el C64 va ser reeditat en forma d'una consola de jocs, cridat Commodore 64 Games System (C64GS). Es va fer una modificació simple de la placa base del C64C per a orientar el conector del cartuig en posició vertical. Solament tenia les conexions mínimes per a conectar l'àudio, el vídeo, els mandos de jocs i el cartuig. La seua ROM va ser modificada per a simplificar l'arrancada del sistema en una pantalla d'inici a l'estil "Inserte el cartuig de joc". Va ser dissenyat per a competir en la Nintendo Entertainment System i el Sega Master System, pero per les seues mals vendes comparades en els seus rivals va ser un fracàs comercial per a Commodore i mai va ser llançat fòra d'Europa.
Uns atres
[editar | editar còdic]En 2000, el fabricant Tulip Computers propon un producte basat en el C64, el C64 Direct-to-TV. Este peculiar model del C64 està contingut dins d'un mando de joc, de tipo Joystick. A la base, és un sistema tancat ya que solament propon 30 jocs clàssics del C64, 2 conectors RCA (àudio/vídeo) i en el seu interior, un ASIC funcionant a 32 MHz emulant al processador 6510, al VIC-II, al SID, a el CIA i al PLA. Existixen modificacions per a estendre les seues capacitats i millorar la seua conectivitat en llectors externs per eixemple.
Atres models del C64, molt específic al mercat alemà, varen aparéixer durant eixos anys, com el Commodore 64 "Aldi", el Commodore 64 Golden Edition i el Commodore 64G
Vore també
[editar | editar còdic]- Llistat d'emuladors de Commodore 64
- Commodore BASIC
- Commodore PET
- Commodore VIC-20
- Commodore 16
- Commodore 128
- Commodore Amiga
- Commodore International
- Commodore Educator 64
- Commodore série MPS
- Jack Tramiel (Fundador de la Companyia)
- Història dels computadors personals
- Contiki (Sistema operatiu)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ VIC 64 Användarmanual. Image de l'edició sueca del manual de l'usuari del VIC 64.
- ↑ [1] [2] archivat en Wayback Machine. How many Commodore 64 computers were sold? (ing.)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Commodore 64» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.