Complex volcànic Els Flares

El Cerro Ric de Potosí, al suroest de Bolívia, que forma part del complex volcànic.

Els Flares és un complex volcànic, també cridat un replanell ignimbrita, ubicat en Bolívia, entre la ciutat de Potosí i el llac Poopó. Pertany a un grup de ignimbritas que existixen en els Vages Centrals i que inclou el complex volcànic Altiplano-Puna. El replanell cobrix una superfície de 7.500 a 8.500 quilómetros quadrats en uns 2.000 quilómetros cúbics de ignimbrita.

El replanell conta en varis possibles respiraders, incloent Cerro Còndor Nasa, Cerro Livicucho, Cerro Pascual Canaviri, Cerro Villacollo i Nou Món. El replanell va començar a formar-se fa 25 millons d'anys i va continuar fins al Holoceno, quan el respirader de Nou Món va estar actiu.

Geografia i geomorfología

Els Flares es troba en la marge occidental de la Cordillera Oriental de Bolívia, entre les vores surest del Llac Poopó i la ciutat de Potosí. És un sistema volcànic poc estudiat.

Els Flares pertany al grup d'ignimbritas dels Vages Centrals, que cobrixen parts del sur de Perú, suroest de Bolívia, noroest d'Argentina i norest de Chile, i que inclou el complex volcànic Altiplano-Puna. No obstant, les ignimbritas no cobrixen tot el terreny i, en alguns llocs, hi ha més d'una capa de ignimbrita. L'ubicació de les ignimbritas està controlada per fractures i lineamientos en la corfa, que no sempre són visibles en la superfície. Alguns centres volcànics millor estudiats són Cerro Galán i Cerro Guacha.

El replanell de ignimbrita dels Flares cobrix un àrea en forma de cor d'aproximadament 7.500 quilómetros quadrats o 8.500 quilómetros quadrats, lo que la convertix en una dels replanells de ignimbrita més grans del món. El replanell té una elevació promig de 4.000 a 4.500 metros sobre el nivell de la mar. Es va formar sobre una topografia preexistente, lo que va resultar en una gruixa irregular de les ignimbritas; alcancen un màxim d'1 quilómetro, pero en promig la gruixa és d'aproximadament 100 metros. Les ignimbritas consistixen principalment en tobas volcàniques soldadas en estructures de juntes en forma de columnes; s'ha estimat un volum total de 2.000 quilómetros cúbics per al replanell, lo que representa un tamany considerable.

S'han identificat varis possibles respiraders en el replanell dels Flares, com el Cerro Còndor Nasa i el Cerro Livicucho (abdós semblen ser estructures circulares en extrusions post-ignimbritas) en la partix nort del complex; el complex de domo de lava de Huanapampa en la part central del complex; i el Cerro Pascual Canaviri, el Cerro Villacollo i Nou Món en la partix sur. El Cerro Villacollo, en el sector occidental del replanell, és un estratovolcán erosionat en una estructura de colapse de 200 a 600 metros de profunditat i 3 quilómetros d'ample, acompanyat de fluix de lava dacíticos. Per un atre costat, el Cerro Pascual Canaviri i Nou Món són complexos d'domo de lava, este últim també conté depòsits de cendra que han segut en part transportats pel vent. Els domo de lava i els fluix de lava són comunes en la seua superfície, i alguns colls volcànics contenen depòsits minerals.

Geologia

Archiu:CAPS 22 .jpg

Mapa del cinturó volcànic dels Vages.

A lo manco des del Jurásico, la Placa de Naixca ha estat subduciéndose baix la Placa suramericana a una taxa d'aproximadament 80 milímetros per any. El vulcanisme no ocorre a lo llarc de tota la zona de subducción; a on la placa subductante descendix en el mant en un àngul poc profunt, el vulcanisme està absent. Per lo tant, existixen tres zones volcàniques en Amèrica del Sur: la Zona Volcànica Nort, la Zona Volcànica Central i la Zona Volcànica Sur. Ademés, existix un cinturó volcànic adicional, la Zona Volcànica Austral, que està controlada per la subducción de la Placa antàrtica baix la Placa suramericana.

El replanell de ignimbrita dels Flares es troba a uns 270 quilómetros a l'est de l'actual arc volcànic. La lluntea de moltes formacions volcàniques dels Vages Centrals i les a sovint hostils condicions climàtiques signifiquen que moltes d'estes formacions volcàniques estan poc investigades.

El basamento baix el replanell dels Flares és de l'era Paleozoica-Mesozoica i està cobert per roques volcàniques andesíticas-dacíticas del Mioceno; algunes d'estes han segut datades en 11,6 i 20 millons d'anys. El terreny estava fortament disectado quan va començar l'activitat eruptiva. Els clavills preexistentes en este basamento poden haver format els camins pels que el magma que va donar orige a la ignimbrita dels Flares va ascendir. L'inici de l'activitat volcànica pugues deure's, en última instància, a canvis en el règim tectónico regional, com la delaminación de part de la corfa inferior i un canvi en l'inclinament de la placa subductante, encara que l'importància relativa de la corfa superior i inferior i del mant no està clara.

Composició

Els Flares ha emés roques que van des d'andesita fins a riolita. La ignimbrita principal és de composició de riodacita i conté fenocristales composts d'apatita que contenen monacita i zircón, biotita, ilmenita, ortoclasa, plagioclasa i cuarzo. En el camp volcànic es troben depòsits d'argent i estany, inclós el jaciment de Cerro Ric, que va ser una font principal d'argent per al Imperi espanyol. Els magma semblen derivar parcialment del mant i parcialment de la fusió de la corfa, similar a atres ignimbritas dels Vages Centrals.