Corona triumfal
La corona triumfal (també, corona de llorer, láurea o lauréola) és una corona formada per fulls de llorer, generalment entregada com recompensa a poetes (poeta laureado), deportistes i guerrers en l'antiga Grècia i en l'antiga Roma, a on també es va convertir en un atribut dels Emperadors en l'época imperial. Consistia en un sege de branques, inicialment de llorer (d'allí en llatí: lavrĕa), pero després en or.[1]
Sobre el nom llatí d'esta corona (lavrĕa o laura), ha generat una família de paraules en diversos idiomes; per eixemple, l'adjectiu espanyol: laureada/o i el nom propi Laura. És encara objecte de conjectura el que existixca o no, en l'etimologia d'esta denominació, una possible relació filològica en el nom de la doble astral cretominoica (labrix). Els orígens no estan del tot precisats, pero sembla indiscutible la seua relació en una corona vegetal semblant: la d'oliveres que s'otorgava als guanyadors grecs dels Jocs Olímpics; molts consideren que Juliol César va utilisar la corona d'or imitant dos rams de llorer per a dissimular el seu calvicie. En qualsevol cas, durant els homenages de triumfo als generals romans victoriosos, es coronava a estos en láureas, és dir, eren laureados.[1]
Esta corona s'ha mantingut com a símbol de la victòria fins als nostres dies, i destaca el seu us heràldic, que sempre simbolisa la victòria, encara que en escuts de varis països hispanoamericans, el símbol de la láurea adquirix un significat adicional de connotacions, puix no solament simbolisa el triumfo bèlic sino també la victòria de la llibertat. Sobre l'adjectiu laureado/a, contemporáneament significa la persona que ha conseguit complir i superar les exigències d'educació i cultura, especialment en concloure els estudis mijos (o "secundaris") i, sobretot, els universitaris.
El llorer en la mitologia
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Rich, 1883, p. 194.
Dafne i Eros en l'art de llançar fleches. Eros, molest per l'arrogància d'Apolo, va idear venjar-se d'ell i per a això li va tirar una flecha d'or, que causava un amor immediat a qui ferira. També va ferir a la nimfa Dafne en una flecha de plom, que causava el rebuig amorós. Aixina que, quan Apolo va vore un dia a Dafne, es va sentir ferit d'amor i es va llançar en la seua persecució. Pero Dafne, que sofria l'efecte contrari, va fugir d'ell. I la nimfa va córrer i va córrer fins que, agotada, va demanar ajuda al seu pare, el deu-ric Ladon, el qual va determinar convertir a Dafne en llorer. Quan Apolo va alcançar a Dafne, esta iniciava la transformació: el seu cos es va cobrir de dura corfa, els seus peus varen ser raïls que s'estacaven en el sol i el seu cabell es va omplir de fulls. Apolo es va abraçar a l'arbre i es va tirar a plorar. I va dir: «ya que no pots ser la meua dòna, seràs el meu arbre predilecte i els teus fulls, sempre verts, coronaran els caps de les gents en senyal de victòria».
La transformació la relata Ovidio en el poema "Les metamorfosis". Este mit ilustra l'orige d'un dels símbols típics del deu, la corona de llorer
Use acadèmic
[editar | editar còdic]
En alguns països s'utilisa la corona de llorer com a símbol del grau de mestrage. La corona se li dona als mestres jóvens en la cerimònia de graduació de l'universitat. La paraula "laureado" de "poeta laureado" es referix a ser representat per la corona de llorer. El poeta i filòsof medieval italià Dante Alighieri, egresado de l'Escola de Sicília, a sovint apareix representat en la pintura i escultura duent una corona de llorer.
En l'Universitat de Connecticut en els Estats Units, els membres de la classe de tercer any duen a una cadena de llorer, que els de últim any els entreguen durant una Iniciació. Representa la naturalea i la continuació de la vida des d'un any a un atre. Immediatament despuix de l'iniciació, les chiques de penúltim any escriuen en els llorers el seu any de classes, lo que significa que han convertit oficialment en els majors i que el cicle es repetirà en la primavera següent.
En Reed College, en Portland, Estats Units, els membres de la classe que es gradua reben corones de llorer a la presentació de les seues tesis de grau en maig. La tradició prové de l'utilisació de corones de llorer en les competicions d'atletisme, l'últim any han "creuat la llínea de meta", per aixina dir-ho.
En l'Escola de Sant Marcos en Southborough, Massachusetts, Estats Units, els estudiants que completen en èxit tres anys d'una llengua clàssica i dos dels atres guanya la distinció del diplomar dels clàssics i el honor de dur una corona de llorer durant el dia del premi.
Els que varen rebre un doctorat honoris causa per l'Universitat de Umeå en Suècia, a excepció de doctors honoris causa de medicina, rebran una corona de llorer durant la cerimònia de otorgamiento del grau honorífic.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Plantilla:Versalitas (1883). Dictionnaire dones Antiquités romaines et grecques, París: Librairie de Firmin-Didot et Compagnie. p. 194
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corona triunfal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.