Corona d'olivera

Archiu:Kotinos light background.jpg

Corona d'olivera, kotinos

La corona d'olivera, també coneguda com kotinos (en grec: κότινος) va ser originalment l'únic premi otorgat al guanyador de cada una de les proves dels Jocs Olímpics Antics. És una branca d'olivera, tallada per un adolescent en una hoz d'or d'un olivera selvada sagrat (Kallistefanos Elea o Elaia Kallistephanos), del Altis que creix en Olimpia, prop del Temple de Zeus, els fulls entrellaçats del qual formen un círcul o ferradura. Esta corona va ser substituïda per la medalla olímpica en els Jocs Olímpics moderns, solament en els Jocs Olímpics d'Estiu d'Atenes de 2004, a on per primera volta es va reviure l'antiga tradició d'otorgar kotinos als guanyadors i va ser reintroducida, en un patrocinador que va oferir les 5513 corones dels vencedors, per a subrallar la conexió històrica dels Jocs actuals en els de l'Antiguetat. Ademés és el símbol mundial de la pau i la llibertat.

Història

A partir de la sèptima Olimpiada, els heralts anunciaven els noms dels guanyadors (cridats olímpiónicos) dels Jocs Olímpics Antics que, als vítores dels espectadors que els tiraven flors, eren colocats pels helanódicas just despuix de la seua competició en una branca de palma en les seues mans mentres que unes cintes de llana púrpura, les tæniae, eren nugades al voltant dels seus fronts i mans com a signe de victòria. La cerimònia oficial d'entrega tenia lloc l'últim dia dels Jocs en el vestíbul elevat del Temple de Zeus. En acabant de que el heralt anunciava el nom del guanyador olímpic, del seu pare i de la seua ciutat, el helanódica cenyia el cap del guanyador en una corona d'olivera, el kotinos, que segons la creència proporciona protecció divina.

Ifitos, el rei d'Elida (ciutat de la Magna Grècia), va ser qui va establir el premi de Kotinos per als guanyadors, despuix d'una resposta donada pel oràcul de Delfos, de que la corona del guanyador devia estar feta de branques d'olivera selvada.

Segons la mitologia, va ser Hércules va ser qui va dur l'olivera de la seua terra natal, Creta o del nort, i la va plantar en Olimpia. Ell i el seu germà major varen ser a Olimpia un dia per a córrer i es diu que estes varen ser les primeres carreres en ruta, mentres que Hércules va ser el primer en coronar al guanyador en una branca d'olivera. La corona d'olivera era simbòlica, ya que es creïa que duya bona sòrt i protecció divina a l'atleta coronat.

Para Pausanias va ser Heracles qui va introduir esta corona olímpica com una recompensa per al guanyador de la carrera del estadi, la prova més important dels antics jocs, per a honrar al seu pare Zeus. Heródoto va descriure la següent història sobre esta corona: Jerjes I va interrogar a alguns arcadios, despuix de la batalla de les Termópilas, preguntant-los per qué hi havia tan pocs grecs defenent les Termópilas. Varen respondre: "Ara celebren els Jocs Olímpics, i veuen els eixercicis de gimnàsia i les carreres de cavalls. El rei persa els va preguntar de nou quin era el cost de la lluita. "Una corona d'olivera, varen dir." Llavors Tigranes, un dels seus generals, va pronunciar: "¡Cels! Mardonio, ¿quina classe de hòmens són estos contra els qui nos has dut a barallar? Hòmens que no competixen per les possessions, sino per la glòria".

Cada u dels Jocs Panhelénicos rep una corona de fullage particular:

• kotinos en els Jocs Olímpics;

• corona de llorer en els Jocs Píticos en Delfos;

• corona de pi en els Jocs Ísmicos;

• corona d'api en els Jocs Nemeos.