Olea oleaster
La olivera selvada o acebuche (Olea europaea subsp. europaea) en varis sinònims com Olea oleaster i Olea europaea var. sylvestris ha segut considerat per varis botànics tant una espècie vàlida com una subespecie[1] de l'olivera cultivada, Olea europea, que és un arbre de múltiples orígens[2] que va ser domesticat, ara apareix, en varis llocs durant el quarto i tercer mileni a. C., en seleccions extretes de diverses poblacions locals.[3] L'olivera selvada (Plantilla:Lang-grc kótinos),[4] que els antics grecs distinguien de l'olivera cultivada (Plantilla:Lang-grc eláia/eláa), es va utilisar per a modelar la corona d'olivera en la que es premiava als vencedors en els Jocs Olímpics antics.[5] L'antic[6] olivera selvada sagrada d'Olimpia es trobava prop del Temple de Zeus, patró dels jocs.
Com a resultat de l'hibridació natural i la domesticació molt antiga i el cultiu extensiu de l'olivera en tota la Conca del Mediterràneu, formes d'oliveres d'aspecte salvage, cridats «oleasters», constituïxen un complex de poblacions, que potencialment van des de formes salvages fins a acebuches.[7] L'olivera selvada és un arbre del maquis, en sí mateixa en part el resultat de la llarga presència de l'humanitat.
Es creu que l'arbre esclerófilo es va originar en la conca mediterrànea oriental.[8] Encara proporciona el patró resistent a les malalties en el que s'empelten les varietats d'olivera cultivades.
L'oli obtingut del frut de l'olivera selvada o acebuche es denomina acebuchina.
Mit i religió
[editar | editar còdic]Mit i llegenda grega
[editar | editar còdic]Els grecs alfabetizados recordaven que el héroe Aristeo, creador de les arts de l'apicultura, la fabricació de formage i atres innovacions del passat més lluntà, va ser qui "prensó per primera volta el frut de l'oliva".[9]
En el llibre V de la Odissea, quan va naufragar, Odiseo va ser tirat a terra, a on va trobar una olivera selvada que havia creixcut junt en un que duya inosculado. Un estudiós dels arbres diria: en la vora de la mar d'Esqueria, a on es va arrastrar...
En el IV Teofrasto, l'alumne més prominent d'Aristóteles, va escriure una Investigació sobre les plantes que se situa al cap de la tradició lliterària de la botànica. Els botànics moderns a sovint lluiten per identificar les plantes nomenades i descrites per Teofrasto, i les convencions de noms modernes a sovint creen vínculs espurios. Un eixemple és el gènero modern Cotinus, que, encara que du el nom del grec antic kotinos, no està relacionat en l'olivera selvada.
Teofrasto va notar el parentesc de l'olivera selvada en l'olivera cultivada,[10] pero els seus corresponsals li varen informar que cap cantitat de poda i transplant podria transformar kotinos en olea.[11] Sabia que, per falta de cultiu, algunes formes cultivades d'oliva, pera o figa podrien tornar-se selvades, pero en el "ra cas en el que l'olivera selvada es transforma espontàneament en un que dona frut, deu classificar-se entre els portentos.[12] Va observar que les espècies selvades, com les peres selvades i l'olivera selvada tendien a donar més fruts que els arbres cultivats, encara que de calitat inferior,[13] pero que si s'arrematava una olivera selvada, podria produir una major cantitat dels seus fruts no comestibles. Va observar que els ulls dels fulls[14] eren opostes.
Es valorava la fusta de l'olivera selvada: era a prova de descomposició i no es vea afectada pel cuc de barco, que era una característica valiosa en la construcció naval. També va proporcionar mànecs resistents per a ferramentes de carpintero.
L'antiga olivera selvada en Olimpia, del que es varen fer les corones dels vencedors, tenia una aition, o mit d'orige, que es va conservar en la tradició local, encara que el testament que ha sobrevixcut en un fragment és un de tardà, del poeta Flegón de Trales, que va escriure en el II Sembla que en les primeres cinc Olimpiades cap vencedor va rebre una ofrena floral, pero abans de la sexta reunió per als jocs, els eleos, que eren amfitrions en eixe moment, varen enviar al seu rei Ifitos a Delfos per a preguntar-li a Apolo si es podrien otorgar corones. La resposta va aplegar:
A la seua tornada a Olimpia, Iphitos va descobrir que un dels olivares selvats en el recint sagrat de Tem-nos estava envolt en taranyines anomenades "elaia kallistefanos". "Ho va tapar entorn",[15] com A.B. Cook diu, "i va coronar als vencedors de les seues branques". Una antiga olivera selvada també va guanyar un caràcter talismánico en Megara, segons Teofrasto, qui va notar cóm la fusta d'un arbre creix massa i enterra dins de la seua fusta una pedra colocada en un forat fet en el seu tronc:
El mall d'Heracles va ser arrancat d'una olivera selvada, que la ciutat de Trecén va reclamar com a propi, ya que a finals de el II el viager Pausanias va visitar Trecén i va registrar una antiga olivera selvada en el que es va entrellaçar una llegenda local
Teócrito fa que Heracles conte la seua lluita en el León de Nemea:
L'olivera selvada en l'Antic i Nou Testament
[editar | editar còdic]Els escritors del Antic Testament també varen distinguir els dos arbres: zayit designa l'olivera cultivada, sent l'olivera selvada designada en el VII Nehemías 8:15 com 'iẓ shemen; alguns erudits moderns prenen este últim terme per a aplicar-ho a Elaeagnus angustifolia, el "olivera russa».[20]
Pablo de Tarso va usar la pràctica comuna en el seu dia d'empeltar oliveres cultivades refillols al patró resistent de l'olivera selvada en un símil estés en Romans, contrastant l'olivera selvada (Gentils) i la bona olivera "natural" (Israel): Perque si eres tallat de lo que és una olivera selvada per naturalea, i empeltat, contra la naturalea, en una olivera cultivada, ¿quànt més estes, les branques naturals, seran empeltades de nou en la seua pròpia olivera? En el grec koiné del Nou Testament l'olivera selvada s'ha convertit agrielaios, «dels camps», i l'arbre cultivat kallielaios, el «fi».
Varietats d'olives selvades gregues
[editar | editar còdic]Varietats d'olivera considerades "cultivares grecs antics».[21]
|
|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ As by M. Sesli and E.D. Yeğenoğlu, "Determination of the genetic relationships between wild olive (Olea europaea oleaster) varieties grown in the Aegean region", Genetics and Molecular Research 9.2 (2010:884-90) (on-line text).
- ↑ G. Besnard i André Bervillé, "Multiple origins for Mediterranean olive (Olea europaea L. ssp. Europaea) basat en polimorfisme de ADN mitocondrial, Comptes Rendus de l'Académie dones Sciences, 2000 (on-line abstract).
- ↑ G. Besnard, P. Baradat, "Genetic relationships in the olive (Olea europaea L.) reflect multilocal selection of cultivars", Theoretical and Applied Genetics, 2001.
- ↑ L'espècie moderna denominada Cotinus per Linneo, de fet no està relacionada.
- ↑ Theophrastus, Investigació sobre les plantes, IV.13.2: «les oliveres selvades [kótinos] d'Olimpia, dels que es fan les corones per als jocs».
- ↑ Theophrastus, IV.13.2 mostra este arbre com un eixemple de notable longevitat entre els arbres.
- ↑ R. Lumaret, N. Ouazzani, H. Michaud, G. Vivie, "Variació alozimática de poblacions de oleaster (olivera selvada) (Olea europaea L.) en la conca mediterrànea", Herència, 2004.
- ↑ C. Breton, M. Tersac et al., "Genetic diversity and gene flow between the wild olive (oleaster, Olea europaea L.) and the olive: several Plio‐Pleistocene refuge zones in the Mediterranean basin", Journal of Biogeography, 2006; for the view that the homeland of wild-olive trees is Anatolia: Pelletier (Olive and Olive Oil Publicity Committee) 2009 [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ La cita és d'una font tardana, Oppian, Cynegetica 4. 265, pero el tema és antic: Theoi.com: Aristaios.
- ↑ Theophrastus, I.14.4
- ↑ Theophrastus, II.2.11.
- ↑ Teofrasto, II.3.1 observa canvis portentosos i afortunats de granades i figues, i "aixina, una volta més, una olivera cultivada pot convertir-se en un selvada, o viceversa, pero este últim canvi és rar".
- ↑ Teofrasto, I.4.1; III.2.1.
- ↑ Translated "knots" by A.F. Hort in the Loeb Classical Library edition: Teofrasto, I.8,i-3.
- ↑ nanopdf.com:pp. 2-3 - Retrieved 2018-07-02
- ↑ El text és defectuós ací: ...Demetrius... (Hort, ed.); la frase és una esmena.
- ↑ Theophrastus V.2.4.
- ↑ Pausanias
- ↑ Theocritus, Idili 25.
- ↑ Jewish Encyclopedia: "Olive"
- ↑ Google books: Olives and Olive Oil as Functional Foods: Bioactivity, Chemistry and Processing, By Apostolos Kiritsakis and Fereidoon Shahidi (John Wiley & Sons, Jun 15, 2017, pp. 10)- Retrieved 2018-07-02
- Este artícul conté una traducció derivada de «Olea oleaster» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.