Cotentin
El Cotentin[1] és una regió natural normanda del massiç armoricano francés, cridada antigament Pagus Constantiensis (país de Coutances), situada entre l'estuari del riu Vire i la baïa del Mont Saint-Michel i que coincidix substancialment en la península del mateix nom.
Geografia
[editar | editar còdic]
Antigament, la partix nort del Cotentin era casi una illa, separada del continent pels Marais de la Douve (Parc natural regional dels Pantans de Cotentin i de Bessin). Solament una prima franja de terra en els páramo de Lessay la conectava en terra ferma.[2] Hui, gràcies a les comportes (portes à flot[3]) ubicades en la costa oest, pero principalment en la costa este, en la baïa de Veys, ara és una península.
Les roques més antigues de França afloren en la Hague, particularment en Jobourg.
Geològicament, el Cotentin és part del Massiç Armoricano, en l'excepció de Plain, unida a la conca de París.
Les vetes corresponen a les roques més dures (granit, gneis o gres). En les baïes les roques són més blanes:[4]
- punta de Barfleur;
- veta de la Hague;
- Nez de Jobourg;
- veta de Flamanville;
- veta de Carteret;
- Veta Lihou à Granville.
A lo llarc de l'història els llímits de Cotentin han anat evolucionant: en principi este nom designava a la regió de Coutances, capital de la diòcesis que li va donar el seu nom. Posteriorment Cotentin va donar nom a una regió natural francesa cridada la Península de Cotentin i en la que, en ocasions, es confon. No obstant, la situació geogràfica del Cotentin històric sobrepassa la península, ya que les ciutats de Saint-Lô, Villedieu-els-Poêles i Granville són, històricament, cotentinesas.
La península del Cotentin s'estén entre l'estuari del riu Vire i la desembocadura del riu Ai formant una península que correspon a la partix nort del departament de la Taca. Encara que normalment es coneix com Cotentin és denominada, per a evitar confusions, Nort-Cotentin o País de Cotentin, excloent el municipi de Coutances i el sur del Cotentin històric. La península està clarament delimitada per la mar per l'oest, el nort i l'est, i per una extensa zona de pantans inundables pel suroest. En l'història ha segut mencionada ocasionalment com una illa, ya que la zona pantanosa ocupa la part més septentrional del Cotentin de Normandia pel suroest, conformant aixina la península. Fins a la construcció de carreteres modernes, era casi inaccessible en hivern. El Parc natural regional dels Pantans de Cotentin i de Bessin ocupa una gran part de la península.
La península de Cotentin està dividida en quatre “regions” històriques: al noroest, la Hague; al nordest, el Valle de Saire; en el centre, el Plain, paisage típic de Normandia: (bocage); al sur, el passage de Cotentin o Bauptois, zona de pantans i landas.
El Cotentin en la seua definició més àmplia comprén dos terços nort del departament de la Taca, el terç sur està compost per la totalitat del Avranchin i una menuda part de l'oest de Calvados.
Geològicament, Cotentin és una part del massiç armoricano.
Cotentin està rodejat: a l'est, pel Bessin, el bocage virois; pel sur i l'oest, Avranchin ; i la Taca per l'oest, el nort i el nordest. En l'oest està la costa de les illes que es troben front a les illes del Canal i a Chausey a les que s'accedix per mig d'un ferry que ix de Carteret i de Granville. Les illes Chausey front a Granville formen part del Cotentin. El Raz Blanchard separa el veta de la Hague i l'illa d'Aurigny i el passage de la Déroute, la côte dones havres i l'illa de Jersey.
La ciutat més gran de Cotentin és el port de Cherburgo, en la costa nort, de ser un important port militar es va convertir en un port major per les conexions en Anglaterra i Irlanda. Atres ciutats de no menys importància són: Barfleur, Barneville-Carteret, Beaumont-Hague, Bricquebec, Carentan, La Haye-du-Puits, Els Pieux, Lessay, Portbail, Sainte-Mère-Église, Saint-Sauveur-li-Vicomte, Saint-Vaast-la-Hougue, Valognes.
Història
[editar | editar còdic]
Era prerromana
[editar | editar còdic]Abans de la conquista romana el Cotentin va estar ocupat per una tribu gala coneguda com els unelles
La conquista romana
[editar | editar còdic]Tres legions romanes capitaneadas per Tiburius Sabinus, lloctinent de Juliol César varen invadir el Cotentin en l'estiu del 56 a. C. Els unelles, conduïts per Virídovix, varen resistir denonadamente,,[5] pero varen ser derrotats en el Mont-Castre (Lithaire). Els gals es varen replegar refugiant-se darrere del Hague-Dick, pero no varen poder resistir despuix de l'última batalla portada a terme en les landas de Jobourg.[6]
Cosedia, la capital dels unelles, va prendre en 298 el nom de Constantia, canviant-ho despuix pel nom de l'emperador romà Constancio I. Cridada en llatí Pagus Constantiensis (país de Constance), la península va acabar cridant-se Cotentin. L'atra ciutat principal és Alauna (Valognes).
Edat Mija
[editar | editar còdic]En l'época merovingia de la Neustria, Cotentin i Avranchin varen ser cedits, en 867 pel rei Carlos el Calvo a Salomón I de Bretanya per mig del tractat de Compiègne a canvi d'un jurament de fidelitat i una promesa d'ajuda contra els vikingos, pero Guillermo I de Normandia les va conquistar junt en les Illes del Canal en 933 i les va integrar al ducado de Normandia fundat en 911. Més tarde les va tornar, a excepció de les Illes del Canal, a França despuix del confisc del ducado de Normandia portada a terme per Felipe Augusto.
Com a moltes de les regions franceses, el Cotentin va ser particularment atacat per múltiples qüestions referents a la bruixeria. En el XI va començar un llarc periodo de persecucions massives. Pero el punt culminant de l'ona de repressió se situa entre 1580 i 1630. La regió va ser especialment castigada pel terrible procés dels sortilegios de La Haye-du-Puits, que varen començar en 1669.
Era moderna
[editar | editar còdic]Durant la Guerra dels Nou Anys, Saint-Vaast-la-Hougue, propenc a Barfleur va ser el lloc en el que es va desenrollar la Batalla de la Hougue, que va enfrontar, en 1692 a la flota anglo-holandesa a la flota francesa del vicealmirante Tourville.
Fins a la Revolució la ciutat de Valognes va ser un lloc de descans i oci per a l'aristocràcia, lloc al que es va aplegar a cridar el Versalles normando.
Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]El Cotentin ha segut un dels principals llocs de combat de França. En la Segona Guerra Mundial, durant la batalla de Normandia (juny-agost de 1944) es varen produir numeroses destrucció de ciutats, viles, llogarets i atres llocs històrics, igualment destruïts lo varen ser castells, palaus i mansions erigides en la regió.
En Cotentin va tindre lloc el desembarc de la plaja d'Utah i sobre la regió de Sainte-Mère-Église varen aterrisar els paracaigudistes el 6 de juny de 1944, al que va seguir el complicat alvanç de les tropes americanes per a prendre el port de Cherburgo, despuix travessar el front alemà despuix de la penosa bataille dones haies en l'estiu del 44, combats que varen significar grans pèrdues militars i civils.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ S'escriu també «Costentin», sense pronunciar la s.
- ↑ Els Parcs Naturels Régionaux. Éditions Gallimard. page 176. ISBN 2-74-240573-9
- ↑ «Patrimoine hydraulique : els portes à flot». Archivat des d'el original, el 29 de març de 2014. Consultat el 23 de novembre de 2017.
- ↑ Li tour de France d’un géologue. François Michel. Éditions Delachaux et Niestlé. pp. 36-37. ISBN 978-2-603-01546-9
- ↑ Laurent Lemoine, Li pouvoir local en Gaule romaine, 2009, p. 343.
- ↑ René Li Tenneur, Carentan à travers els siècles: histoire d'unix petite ville normande, Coutances : OCEP, 1970, p. 21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cotentin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.