Granville

Granville

Granville, Graunville en normando, és un comuna francesa, situada en l'oest del departament de Taca, en la regió de la Normandia, en la costa de la baïa del Mont Saint-Michel.

La comuna de Granville és la capçalera de la seua cantón homònim i la tercera en importància del departament, en una població propenca als 13000 habitants. És un dels centres econòmics de la regió, gràcies a l'activitat del seu port peixquer, el primer de França en captures de moluscs i antigament especialisat en la captura d'abadejo, el seu port comercial, en rutes cap a les illes Anglo-normandas i la de Chausey i el turisme, atret des de el XIX per la seua plaja, celebrada per varis escritors com Victor Hugo o Stendhal.

El centre històric de Granville s'estén a lo llarc d'un promontori rocós per lo que també és coneguda en l'apelatiu de la Mónaco del Nort. Entre el seu patrimoni arquitectònic i cultural, ric en antigues residències en granit, destaca el museu-jardí dedicat a la figura i obra de Christian Dior i el d'Art Modern constituït a partir de la colecció privada del llibrer parisenc Richard Anacréon.

Geografia

Geografia física

Granville està situada en l'extrem suroccidental de la península de Cotentin, tancant pel Nort, la baïa del Mont Saint-Michel, per lo que la seua costa es troba afectada pel règim de les mareas d'esta regió, les més fortes d'Europa, que poden alcançar una amplitut de fins a 14 metros. L'erosió conseqüent del llitoral ha segut objecte d'una campanya de medicions entre 1994 i 2006, constatándonse una progressió de la mar d'entre 50 cm i 1,4 metros, segons el punt de medició.

El caixco històric de Granville, cridat haute ville, s'estén a lo llarc d'una península acantilada, formada per substrats granítics i d'esquisto, també coneguda com a cridat Cap Lihou o Pointe du Roc. A partir d'este lloc, les progressives ampliacions urbanístiques es varen vore forçades a ocupar els terrenys disponibles l'Est cap al continent, i a partir d'ací, cap al Nort, seguint el curs el riu Li Boscq, i cap al Sur, a lo llarc de la llínea costera formada per una série de penya-segats i plages, fins a la riera de La Saigue.

Des de el XIX, Granville s'ha desenrollat com estació balnearia entorn al turisme atret per les seues quatre plages d'arena, una al Nort, entre la península i el riu, i tres al Sur, orientades cap a la baïa.

A lo llarc de la costa occidental de Granville s'estén l'archipèlec de les illes Chausey, administrativamente gestionades per la comuna, compost per una série d'illes i illots de naturalea granítica situades sobre la plataforma llitoral, poc profunda, per lo que el seu número visible varia en funció de les extremes marees; aixina, en pleamar es distinguixen 52 d'elles, mentres que en bajamar el archipelago alcança fins a 365 elements, ocupant una superfície total d'aproximadament 5000 ha.

Sobre el clima de Granville, est és de tipo oceànic, característic del canal de la Taca, si ben la seua posició resguardada per la baïa del Mont Saint-Michel, una entrada de mar entre les porcions de terra ocupades en l'unió de Normandia i Bretanya, resguarda la vila de les habituals tempestats i dels forts vents dominants, coneguts com suroît, resultant uns nivells de temperatura més atemperats que els de el seu entorn.

Aglomeració urbana

L'aglomeració urbana inclou també les comunas de Donville-els-Bains, Yquelon, Bréville-sur-Mer i Longueville, en una superfície de 148,67 km² i una població (població oficial del INSEE per a 2012) de 33108 habitants, sent la tercera més poblada del departament.

Història

Orígens

Archiu:Caps block 27 caps block 28 Cassini.jpg

Granville i afores en el mapa de França cridat de Cassini, realisat per esta família de cartógrafos italians per a l'Observatori de París durant els sigles XVII i XVIII

En principi Granville i el barri insular de Chausey estaven englobats en la Fôret de Scyssy, absorbides en 709. Granville, que era llavors el centre d'estes terres, va ser cridada Dinard o Saint-Mal una vila costera en el nom de Roque de Lihou.

En 1066, Guillermo el Conquistador va solicitar l'ajuda de la família Grant. En reconeiximent de l'ajuda prestada Guillermo els va concedir les terres de Roque de Lihou. Els Grants varen ser, per tant, els primers senyorés de la vila, despuix dels vikingos. En 1143 va ser creada la parròquia de Notre-Dona'm. En 1252, no havent un descendent masculí, Jeanne de Granville es va casar en Raoul d’Argouges, senyor de Gratot. En 1439 es va iniciar la construcció de l'iglésia de Notre-Dona'm-du-Cap-Lihou.

1439, el 26 d'octubre és també la data en la que Sir Thomas Scales, senescal de Normandia, oficial anglés en la Guerra dels Cent Anys, va comprar la Roque a Jean d’Argouges. Per orde d'Enrique VI d'Anglaterra i a fi d'aïllar el Mont Saint-Michel, últim cap de pont en territori normando, es varen edificar les muralles de Granville. En 1440 va escomençar la construcció de la fortalea (Haute-Ville). Per a obtindre una millor protecció de la ciutat, Thomas Scales va fer cavar una fos entre la península i el continent, de manera que, entre la mar i les aigües del riu Boscq, es formara la punta d'una illa.

Pero el 8 de novembre de 1442, astutamente Louis d’Estouteville es va fer en el castell que, des de llavors, va quedar, definitivament, en mans dels francesos. Carlos VII de França va decidir fer de Granville una vila fortificada i va firmar, en 1445 un document per mig del qual els otorgava les armes i eximia dels imposts als seus habitants. Des del 1450, els barcos peixcaven en Terranova. En 1470 Luis XI de França va ser a la vila per a assegurar-se de la seua fidelitat davant el conflicte sorgit que li enfrontava als bretones i borgoñeses. En 1492, els judeus d'Espanya expulsats pel Decret de la Alhambra, varen aplegar a França. Una comunitat es va instalar en Granville, el seu dret per a comerciar i prestar diners va permetre que la vila es fera en una important flota.

Dels corsarios als banys de mar

En 1562 es va iniciar la reparació de les muralles i una guarnició es va instalar en els quarters. Més vesprada, en 1593 li varen ser entregades les claus de la ciutat a Enrique IV, gest en el que demostraven l'importància que la vila tenia per al regne. Durant el regnat de Luis XIII, les fortificacions varen ser adaptades per a l'artilleria. A partir del regnat de Luis XIV, els navío granvillais varen obtindre la Palesa de cors. Des d'eixe moment, entre 70 i 80 navío varen ser armats i Granville va proporcionar 15 almirants a França, entre els més coneguts es troba Georges-René Pléville Li Pelley. En 1688 Louvois va fer destruir una part de les defenses de la vila. Luis XIV va designar, en 1692 al primer alcalde de la ciutat: Luc Leboucher de Gastagny. Pero en 1695 durant la Guerra dels Nou Anys els anglesos varen bombardejar la ciutat, destruint 27 mansions. Vauban es va plantejar llavors la possibilitat de millorar la plaça forta, pero no hi havia temps per a això.

Despuix de sofrir este atac, en 1720 les muralles varen ser elevades i ampliades; els treballs d'acondicionament i ampliació del port es varen reiniciar i en 1750 es va construir el malecón que encara subsistix. Estes obres es varen terminar en 1757 i, mentres, es va construir un nou quarter. En 1763 un incendi va assolar els arravals. En 1777 es va afegir un nou quarter, el quarter Gênes que encara pot vore's. El 20 de juliol de 1786 es va produir un nou incendi que va afectar al barri de la Tranchée, a les portes de la ciutat.

Del 14 de novembre al 24 brumario de l'any 2 d. C. va tindre lloc el sege portat a terme pels Vendéens. Repelits per la població, i encara havent perdut 2000 hòmens, varen persistir en l'assalt encara que finalment varen abandonar la plaça incendiant el carrer dels judeus en partir. El 14 de setembre de 1803 els anglesos varen tornar a bombardejar la vila despuix d'haver impost el bloqueig de la costa.

A partir de 1815, despuix de varis anys de conflictes militars en plena Restauració, Granville va decidir mamprendre una nova orientació. Es va crear Cambra de comerç i indústria, i en 1816 les vores del Boscq varen ser batejades en el nom de Cours Jonville, en 1823, el malecón va ser unit a la terra i, en 1827 es va posar la primera pedra del far del Roc. El port, des de 1856 va quedar tal i com pot vore's hui en dia, i varen ser inaugurades la dàrsena i la esclusa. En 1860 el primer cassino de fusta va ser construït i inaugurat per l'antic alcalde Méquin. En 1865 es va construir el primer Hospici Saint-Pierre. En 1866, Victor Chesnais va compondre un himne per a la ciutat, La Granvillaise, que va ser adaptat en 1868 per al teatre.

En 1867, la vila va adquirir la primera llancha de salvament a rems: la "Saint-Thomas" i "Saint-Joseph-de-Saint-Faron". En 1869, es va crear el periòdic Li Granvillais i, en 1870, es va inaugurar la Llínea París-Granville. La ciutat es va convertir, llavors, en una verdadera estació balnearia a la que acodien els parisino i en la que es varen hostajar personages tan famosos com: Stendhal, Jules Michelet o Victor Hugo, i els pares de Maurice Denis que va nàixer "accidentalment" en Granville.

A partir de 1875, es varen iniciar importants obres que varen comprendre la construcció d'un depòsit d'1.200 km² dos quarters: Polotosk i Solférino, i un mercat de subastes. Es va inaugurar en 1884 la biblioteca municipal, en 1886 es va construir el grup escolar Saint-Paul, en 1887 un dic carenero i, en 1897, es va crear el cos de sapadors-bombers.

Per a entretindre als estiuejadors "La Societat de Regates Granvillaises" va ser fundada en 1889, l'hipòdrom i la Societat de les Carreres de Granville es varen crear en 1890, el gòlf en 1912 i, per últim es va inaugurar l'iglésia de Saint-Paul (Sant Pablo).

El XX va escomençar en l'incendi del castell de la Crête en 1904. En 1908 es va crear un "Sindicat d'Iniciatives". Granville va passar a ser un centre de comunicacions en l'obertura, en 1908, de la llínea férrea i el tramvia de Granville a Sourdeval passant per Avranches estenent-se cap a Condé-sur-Vire en 1910. En 1911 varen ser inaugurats, pel ministre Jules Pams el nou cassino, la maternitat i la Caixa d'aforros. En 1912 va aplegar l'electricitat a la ciutat i es va obrir el Normandy-Hotel. 1914 va ser un any tràgic per la pèrdua de quatre marins en un accident ocorregut en la llancha de salvament, i la partida a la guerra de l'almirant Amédée-Roze i els soldats de la 2.ª i 202 regiments d'infanteria.

Terminada la guerra, es varen tornar a iniciar les regates en 1919 i, en 1920 va tornar a celebrar-se el Carnestoltes. El jove granvillais Lucien Dior va ser elegit ministre de Comerç pel 7.º govern de Aristide Briand que va visitar la vila en 1921. En 1925 es va inaugurar una nova estació i Granville es va convertir en una estació de tractament del asma. En 1926 va obrir les seues portes el Hotel dels Banys; i en 1931, l'últim navío bacaladero va retornar de Terranova.

Granville durant la Segona Guerra Mundial

Lloc de guarnició i ciutat costera que resguarda la Baïa del Monte Saint-Michel, Granville va ser sempre codiciada en els conflictes armats. El 17 de juny de 1940, els alemans varen entrar en Granville. El 21 de setembre de 1941, va aparéixer un artícul en Li Granvillais firmat per Camille en el que l'autor alertava als llectors sobre els perills i la falta de fonaments de les pròximes lleis sobre els estatuts dels judeus del Règim de Vichy. Pese a esta senyal de resistència, huit granvillais judeus varen ser deportats a Auschwitz: Léon Bobulesco i els seus dos fills Armand i Rodolphe, Simón Goldenberg, la seua esposa Minka i els seus fills Henri i Rubén, i Smil Weesler. Tres comunistes varen córrer la mateixa sòrt: Léon Lamort, René Loncle i Charles Passot.

El conjunt de la població va soportar les coaccions de l'ocupació. Des del principi de l'ocupació els alemans varen construir unes fortificacions en la punta del Roc i varen impedir l'accés al port. El 20 de maig de 1942, un nou consell municipal va ser impost pel prefecte. L'1 d'abril de 1943, la totalitat de l'Alta Vila va ser evacuada, una barrera de carros de combat els impedia l'accés. El Hotel Normandy va ser transformat en kommandantur i en antena de la Gestapo.

En este periodo destaca el nom d'una persona: Maurice Marland. Naixcut el 12 de febrer de 1888 en Falaise, professor d'anglés i de francés, aixina com d'instrucció cívica, va liderar una ret de resistència. Notable de la ciutat, en 1939, va organisar l'acolliment dels refugiats belgues i l'evacuació dels soldats britànics. Despuix, en l'ajuda de Jules Leprince varen planejar les evasió cap a Jersey. Durant tota l'ocupació, les seues relacions li varen permetre organisar una ret clandestina d'informació sobre les instalacions portuàries i ferroviàries, i sobre els dispositius enemics en les Illes Anglo-Normandas. Capturat i lliberat en 1941 i 1943, va continuar, pese a tot, en les seues activitats clandestines fins al 22 de juliol de 1944 any en el que va ser capturat i abatut en el bosc de Lucerna a petició dels colaboracionistes. El 23 de juliol de 1944, el seu fill, Serge Marland va posar una denúncia per un Crim contra la humanitat, l'investigació va terminar en el seu assessinat a mans dels alemans. Actualment el liceu municipal de la ciutat du el seu nom.

El 6 de juny de 1944, es va portar a terme el Pla Vert en el sabotage de les llínees ferroviàries i l'interrupció de la llínea París-Granville. Lliberada sense combats el 31 de juliol de 1944, Granville va tornar a ser ocupada durant unes hores el 9 de març de 1945 pels soldats desembarcats de Jersey.

Administració

Granville llimita a l'est en les comunas de Donville-els- Bains, Yquelon, Saint-Pair-sur-Mer i Saint-Planchers.

Es dividix en els següents barris:

• La Haute Ville.
• Couraye.
• La Tranchée.
• Li Calvaire.
• Li Centre.
• Saint-Nicolás, que correspon en l'antiga comuna de Saint-Nicolás-près-Granville, absorbida en 1962.

La comuna ocupa una extensió de 990 ha, una superfície pràcticament en la seua totalitat destinada al sol urbanisat, si ben el restant de sol es troba protegit per la directiva europea Natura 2000 i la Llei de preservació del llitoral.

Economia

Transports i comunicacions

Granville és accessible per:

• Automòvil, per les carreteres nacionals desclasificadas N 171 (actualment RD 971 despuix cridada Carentan) i N 24bis (actualment RD 924 cap a Villedieu-els-Poêles), està situada a 25 km de l'A 84 (I 401). Està travessada de nort a sur per l'antiga N 811 actualment RD 911, la carretera del llitoral fins a Avranches.

• Tren des de l'estació de Granville, per la llínea Intercités i Baixa-Normandia París-Granville en eixida de la Gare Montparnasse. El proyecte del tram nort de la LGV des dels Estuaris acreixerà les possibilitats de conexió des d'i cap a Granville.

• Autobús en les llínees 3, 7, 116, 122, 202, 300, 302 et 305 de la ret departamental Maneo i per la ret urbana STN explotades per la companyia Veolia Transport.

• Avió des del aeròdrom de Granville

• Barco el port de Granville comunica les illes Chausey i les Anglo-Normandas (44 100 passagers), en una capacitat, per al noli de 197.000 t.

Granville està situat a 17 km al Surest de la seua zona insular de Chausey, a 288 km a l'oest de Notre-Dona'm de París, a 49 km al suroest de Saint-Lô, a 24 km Nordest d'Avranches, a 27 km al suroest de Coutances, a 91 km al sur de Cherburgo-Octeville, a 23 km al nort del Mont Saint-Michel, a 26 km al nordest de Cancale, i a 99 km al suroest de Cauen.

Hereua de les generacions de marins fills de la ciutat, Granville està situada, també, a 5.356 km de Granville en l'Estat de Nova York, a 6.053 km de Granville en Virginia Occidental, a 6.196 km de Granville en Ohio i a 7.766 km de Granville Island en Vancouver, entre unes atres.

Panorama del port de Granville i de la baïa des de la Haute Ville.

Cultura i patrimoni

La comuna va ser catalogada en tres flors en el Concours dones villes et villages fleuris, gràcies als seus parcs i jardins: el jardí Christian Dior, el jardí Val-ès-Fleur de 3 hectàrees, les places Marland, de l'Atarassana, Chartier, del Bisquine, les passejades Carlos VII, del port i el Plat Gousset, i el gòlf construït en 1912 en Bréville-sur-Mer pel paisagiste Harry Shapland Colt. El municipi pertany a l'associació Plus beaux détours de France.

Les illes Chausey, inscrites com a lloc protegit per la Direction régionale de l'Environnement de Normandia, varen ser propostes en 1992 per a integrar-les en la Ret Natura 2000, pero el consell de la communauté de communes va emetre en 2003 un dictamen desfavorable bloquejant el procediment.

Llocs naturals

• Pointe du Roc, veta que marca el llímit septentrional de la baïa del Mont-Saint-Michel.
• Les illes Chausey (52 en marea alta, 365 durant la marea baixa) depenen administrativamente de la comuna. Llevat 17 ha de l'illa major, són de propietat privada. Inclouen un far i un fort Vauban.

Iglésies

• Iglésia de Notre-Dona'm, en la Haute-Ville. Les parts més antigues de l'edifici de granit es remonten a el XV. La nau és dels XVII i XVIII. Alberga l'image de La nostra Senyora de Cap Lihou (nom tradicional de l'extrem de Pointe du Roc). Esta image, de el XIV, és objecte de gran veneració local, particularment en motiu del Gran Perdó de les Corporacions, l'últim dumenge de juliol.

Construccions militars

• La Haute-Ville es troba totalment rodejada de muralles. L'accés es realisa per la Grand'Porte, també fortificada i que actualment conté el museu del Vieux Granville.

Museus

• Museu d'art modern Richard Anacréon
• Museu del Vieux Granville
• Museu Christian Dior
• Aquarium du roc

Agermanament

Granville forma partix del Douzelage, el pla europeu d'agermanament entre diverses ciutats de països integrants de l'Unió Europea:

• [[Archiu:

  

|border|20px|Espanya]] Altea, Espanya

• Alemània Bad Kötzting, Alemània
• [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] Bellagio, Itàlia
• [[Image:Plantilla:Bandera/Irlanda|border|20px|Irlanda]] Bundoran, Irlanda
• [[Image:Plantilla:Bandera/Polònia|border|20px|Polònia]] Chojna, Polònia
• [[Image:Plantilla:Bandera/Dinamarca|border|20px|Dinamarca]] Holstebro, Dinamarca
• [[Image:Plantilla:Bandera/Bèlgica|border|20px|Bèlgica]] Houffalize, Bèlgica
• [[Image:Plantilla:Bandera/Àustria|border|20px|Àustria]] Judenburg, Àustria
• [[Image:Plantilla:Bandera/Finlàndia|border|20px|Finlàndia]] Karkkila, Finlàndia
• Hongria Kőszeg, Hongria
• [[Image:Plantilla:Bandera/Malta|border|20px|Malta]] Marsascala, Malta
• Països Baixos Mersen, Països Baixos
• [[Image:Plantilla:Bandera/Luxemburc|border|20px|Luxemburc]] Niederanven, Luxemburc
• [[Image:Plantilla:Bandera/Suècia|border|20px|Suècia]] Oxelösund, Suècia
• [[Image:Plantilla:Bandera/Grècia|border|20px|Grècia]] Préveza, Grècia
• [[Image:Plantilla:Bandera/Lituània|border|20px|Lituània]] Prienai, Lituània
• [[Image:Plantilla:Bandera/Portugal|border|20px|Portugal]] Sesimbra, Portugal
• [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] Sherborne, Regne Unit
• [[Image:Plantilla:Bandera/Letònia|border|20px|Letònia]] Sigulda, Letònia
• [[Image:Plantilla:Bandera/Romania|border|20px|Romania]] Siret, Romania
• [[Image:Plantilla:Bandera/República Checa|border|20px|República Checa]] La seuašisse, República Checa
• [[Image:Plantilla:Bandera/Estònia|border|20px|Estònia]] Türi, Estònia
• Eslovàquia Zvolen, Eslovàquia