Cova Tabun
.jpg)
La Cova Tabun és un lloc excavat ubicat en la Reserva Natural Nahal Em'arot, a uns 20 km al sur d'Haifa, Israel i és un dels llocs d'evolució humana en el Mont Carmelo, que varen ser declarats de valor universal per l'UNESCO en 2012. La cova va ser ocupada intermitentement durant el Paleolític inferior i mig (fa 500.000 a uns 40.000 anys).[1][2] En el transcurs d'este periodo, depòsits d'arena, rovina i argila de fins a 25 m es varen acumular en la cova. Les excavacions sugerixen que presenta una de les seqüències més llargues d'ocupació humana en l'Alce mediterràneu.
Descripció
[editar | editar còdic]Ambiente
[editar | editar còdic]Els depòsits més primerencs i més baixos en la cova contenen grans cantitats d'arena de mar. Açò, i els rastres de polen trobats, sugerixen un clima relativament càlit en eixe moment. Els glaciarés que es derritieron i que cobrien grans parts del globo terrestre varen causar que el nivell de la mar pujara i la costa mediterrànea retrocedira. La planicie costera era llavors més estreta de lo que és hui, i estava coberta de vegetació de sabana. Els nivells superiors en la cova de Tabun consistixen principalment en argila i rovina, lo que indica que un clima més fret i més humit va prevaldre quan els glaciars es varen formar una volta més; este canvi va produir una franja costera més àmplia, coberta per densos boscs i pantàs.
Ferramentes
[editar | editar còdic]Els habitants de les coves d'eixa época utilisaven el bifaz de sílex o pedra calcàrea tallat per abdós costats per a matar animals (gasela, hipopótam, rinoceront i ganado salvage, que vagaven per la planura costera) i també s'usaven per a excavar les raïls de les plantes. A mida que les ferramentes varen millorar llentament en el temps, les astrals de mà es varen fer més chicotetes i de millor forma, i els raspadors fets de lascas grosses arrancades dels pedernales provablement es varen usar per a raspar la carn dels ossos i per a processar les pells d'animals.[3]
Els restants materials dels estrats superiors de la cova són del musteriense (fa aproximadament 200,000 - 45,000 anys). Les ferramentes chicotetes de pedernal fetes de lascas primes predominen en estos nivells, moltes d'elles produïdes utilisant el método Levallois. Les ferramentes típiques de la cultura de musteriense presenten punts allargats i inclouen lascas de vàries formes utilisades com raederas, raspadorés finals i unes atres ferramentes denticuladas. Utilisades per al tall i serrat.
Descobriment i excavacions
[editar | editar còdic]
La cova va ser descoberta per l'arqueòloga britànica Dorothy Garrod i examinada per primera volta entre 1929 i 1934, que va identificar sèt capes principals, enumerades de la A a la G, en una seqüència estratigráfica de 25 metros.[4] En excavacions posteriors (1967-1972) realisades per Arthur Jelinek en les capes inferiors, varen trobar més d'1,900 bifaces parcials i complets, el gros de l'ensamblage de la bifacial es pot atribuir a les indústries líticas del achelense i jabroudian.[5] Les capes inferiors varen ser reexaminadas en la década de 1990 per Avraham Ronen (Universitat de Haifa).[6]
Les excavacions de la cova Tabun varen produir alguns detalls en la seqüència de les cultures paleolíticas del Llevant. Moltes capes es poden datar utilisant el método de argón potásico i el método de radiocarbono. Les troballes més antigues varen vindre del Paleolític inferior, l'achelense (550,000-175,000 aC). Açò va ser seguit per complexos en els que preval la primera fase de la cultura de jabroudian (- 175,000-100,000 aC), que conduïx a musteriense. El amudiense pertany junt en la segona fase de la cultura de jabroudian i al musteriense (100,000 v. Chr. A 35,000 v. Chr.). Açò va ser seguit per les indústries de d'auriñaciense.(35,000-17,000 AC) i el kebariense (17,000 a 10,500 AC), que pertanyen al Paleolític superior. El següent natufiense (10,500 a 8,500 AC) ya està en l'Edat Neolítica.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rainer Grün, Chris Stringer: Tabun revisited: revised ESR chronology and new ESR and O-séries analyses of dental material from Tabun C1. In: Journal of Human Evolution. 39, 2000, S. 601–612, doi:10.1006/jhev.2000.0443.
- ↑ Dov Zviely, Ehud Galili, Avraham Ronen, Amos Salamon, Zvi Ben-Avraham: Reevaluating the tectonic uplift of western Mount Carmel, Israel, since the middle Pleistocene. In: Quaternary Research. 71, 2009, S. 239–245, doi:10.1016/j.yqres.2008.11.008.
- ↑ «Green Equilibrium: The Vital Balanç of Humans and Nature - Christopher Wills». Google Books. Consultat el 7 de març de 2017.
- ↑ Garrod, D.A.E., Bat, D.M.A.: The Stone Age of Mount Carmel I: Excavations at the Wadi El-Mughara. Clarendon Press, Oxford, 1937
- ↑ Arthur Jelinek, William R. Farrand, Georg Haas, A. Horowitz, Paul Goldberg: New excavations at the Tabun Cave, Mount Carmel, Israel, 1967–1972. A Preliminary Report. In: Paléorient 1, 2, 1973, pp. 151–183
- ↑ Avraham Ronen, Alexander Tsatskin: New interpretation of the oldest part of the Tabun cave sequence, Mount Carmel, Israel. In (H. Ullrich, Ed.) Man and Environment in the Paleolithic. ERAUL, Band 62, 1995, pp. 265–281
- ↑ Glyin, 1980, p. 198.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2007) Ecogeographic Variation in Neandertal Dietary Habits: Evidence from Microwear Texture Analysis (en anglés).
- Glyn, Daniel (1980). Enciclopèdia d'Arqueologia. ISBN 3-930656-37-X.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva Tabun» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.