Ctenosaura similis

garrobo negre (Ctenosaura similis)

El garrobo negre (Ctenosaura similis), també conegut com iguana rayada, iguana de plaja, iguana negra de coa espinosa, tilcampo, chiguipile, tolok, gueishpo, o gueshpo, és un fardacho escamoso iguánido endèmic de Centroamérica i Mèxic. Va ser descrit pel naturaliste anglés John Edward Gray en 1831.

Etimologia

El nom del gènero Ctenosaura, deriva de les paraules gregues: ctenos (Κτενός), que significa "pentine" (açò en referència a les espines en forma de pentine que recorren l'esquena i la coa del fardacho), i saura (σαύρα), que significa "fardacho". El epítet específic C. similis és d'orige llatí i significa "similar a", en referència a la descripció comuna que es troba en la taxonomia linneana quan es referix a un nou tàxon.

Descripció

El garrobo negre junt a C. pectinata, és l'espècie més gran del gènero Ctenosaura i ha segut reconeguda com el fardacho més ràpit de la Terra (fins a 34,6 km/h) per El Llibre Guinness dels récorts mundials. Els machos poden alcançar 1.3 m de llongitut i les femelles de 80 cm a 1 m. El cap és mijanament distintiva del cos. Posseïx un sac gular fortament desenrollat. Les seues extremitats són robustes i musculosas. La coa presenta anells de escamas espinoses molt allargades. Este iguánido té una llongitut morro-cloaca de 27.5 cm a 35 cm. Tenen una cresta de llargues espines que s'estén pel centre de l'esquena.  La coloració varia molt entre els individus de la mateixa població, els adults solen tindre un color gris blanquecino o torrat en una série de 4 a 12 bandes dorsals ben definides de color obscur que s'estenen casi fins a les escamas ventrales. Els machos desenrollen un color naranjado en reflexos de color blau i bresquilla en la mandíbula al voltant del cap i la gola, tot açò durant la temporada de reproducció. Són fardachos diürns i de ràpit moviment, amprant la seua velocitat per a escapar de depredadors, pero poden assotar les seues coes i mossegar si són molestats o acorralats. Els garrobos (Ctenosaura) encara que estan relacionades en les iguanas (iguana), es diferencien d'estes per l'absència d'una gran escama al costat del cap.

Alimentació

Són principalment herbívors, alimentant-se de flors, fulls, tallos i frutes, pero en ser una espècie oportunista, també s'alimenta de peixos, ous, aus, rosegadors i inclús críes de tortugues marines. Els jovenils tendixen a ser insectívors, tornant-se més herbívors a mida que creixen. Se sap que mengen la fruta i viuen en les branques del manzanillo de plaja, un arbre altament tòxic per a la majoria d'atres animals.

Distribució i hàbitat

Els garrobos negres preferixen un hàbitat calent, humit o templat en altituts des de prop del nivell de la mar fins a moderades, en relleus rocosos en clavills per a amagar-se i prendre el sol, en arbres propencs per a trepar, degut a que són excelents escaladors. És una espècie nativa d'América Central i té el ranc més ampli de totes les espècies de Ctenosaura, des del Istme de Tehuantepec fins al noreste de Nicaragua i l'oest de Panamà en les costes del Atlàntic i el Pacífic respectivament. Es troba comunament en tot Costa Rica, Hondures, El Salvador i s'ha informat en algunes illes de Colòmbia del Mar Carib i l'Oceà Pacífic.

En Mèxic, el garrobo negre ha segut registrat en 21 estats: Sonora, Sinaloa, Nayarit, Colima, Michoacán,  Guerrero,Jalisco, Oaxaca, Chiapas, Estat de Mèxic, Ciutat de Mèxic, Pobla, Morelos, Nou #León, Tamaulipas, Zacatecas, Sant Luis Potosí, Veracruz, Tabasco, Campeche, Quintana Rosegue i Yucatán.

Introducció

El garrobo negre s'ha introduït en el sur de Florida, expandint-se en la naturalea en les següents poblacions salvages:

En la costa suroest de Florida, es distribuïx des del comtat de Collier al nort fins a la baïa de Tampa.

En la costa surest de Florida, s'han trobat en Key Biscayne, Hialeah i en el comtat de Broward.

Este iguánido també ha segut introduïda en vàries illes del Carib.

Reproducció

El apareamiento generalment ocorre en la primavera. Els machos mostren domini i interés movent el cap; eventualment, el mascle perseguirà a la femella fins que puga atrapar-la i sometre-la per al apareamiento. Despuix de huit a dèu semanes, la femella cavarà un niu i posarà nidadas de fins a 30 ous. Els ous eclosionan en 90 dies, en on les críes excavaren per a eixir de l'arena. Els jovenils són típicament verts en marques de color marró, encara que també s'han registrat críes totalment marrons.

Hibridació

Els herpetólogos Köhler i Blinnn en l'any de 2000, Gutsche i Köhler en l'any de 2004 i Schulte en l'any de 2007, varen presentar evidència d'hibridació natural entre C. similis. i C. bakeri.

Estat de conservació

En Mèxic, la NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a esta iguana com Amenaçada; la UICN 2019-1 com de Preocupació menor. Els principals factors de risc que amenacen a l'espècie són la fragmentació i disminució del seu hàbitat i el consum de la seua carn, pell i ous. Aixina mateix, la presència d'assentaments humans en les àrees costeres és un factor important de desplaçament per a moltes espècies; aixina com la fragmentació de les selves i la devastación de manglars.

Galeria

• Garrobo negre
• 
  Cap d'un mascle aulto, Parc Nacional de Barra Fonda, Costa Rica (16 de febrer de 2007).
• 
  Un mascle adult en Costa Rica.
• 
  Una femella en l'illa de Cozumel en Quintana Rosegue, Mèxic (2 de febrer de 2008)
• 
  Un mascle en Uxmal, Yucatán, Mèxic (11 de febrer de 2015).
• 
  Una femella en Uxmal, Yucatán, Mèxic (11 de febrer de 2015).
• 
  Un gran mascle acompanyant de 3 chicotetes femelles, Edzna, Campeche, Mèxic.
• 
  Els jovenils són típicament color vert i es tornen de color gris i negre en el temps, Parc Nacional de Santa Rosa, Costa Rica (7 d'octubre de 2006).
• 
  Femella sub-aldulta en Uxmal, Yucatán, Mèxic (11 de febrer de 2015)
• 
  Un eixemplar en un arbre, Parc Nacional de Manuel Antonio, Costa Rica.
• 
  Un mascle menjant una flor en el sur de Mèxic (16 de febrer de 2000)
• 
  Un jovenil en Rincon de la Vella, Costa Rica (4 d'agost de 2009)
• 
  Un eixemplar en Tulum, Quintana Rosegue, Mèxic
• Un sub-adult.
  Un sub-adult.
• 
  El cap d'un eixemplar, Jardí Zoològic de Berlín, Alemània.
• 
  Una femella en un mur.
• 
  Un mascle en Sant Ignacio, Belize (12 d'abril de 2014).
• 
  Un mascle en Costa Rica (Província de Puntarenas, Facenda Barú NW Dominical).
• 
  Un mascle adult.
• 
  2 sub-adults en la costa del Pacífic en Costa Rica.
• 
  Un sub-adult en la reserva natural de Veta blanca, Costa Rica.
• 
  Una femella en Costa Rica.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Ctenosaura similis.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ctenosaura similis.

• Enciclovida
• Naturaliste