Cumas
Cumas (en latín: Cumae, en grec antic: Κύμη (Kume) o Κύμα (Kuma); en italià: Cuma) és una antiga ciutat de la Magna Grècia, en la costa del mar Tirreno, actual Campània, al sur d'Itàlia, en els municipis de Bacoli i Pozzuoli, suburbi de Nàpols. Va estar situada a uns 10 km al nort del veta Miseno, i de la seua existència solament subsistixen algunes ruïnes. Segons Estrabón, va ser la primera colónia grega establida en Itàlia i havia segut fundada per colon de Calcis (Eubea) i de Cime (Eubea) dirigits per Hipocles de Cime i Megástenes de Calcis.[1] Dionisio d'Halicarnaso menciona que els fundadors de Cumas procedien de Calcis i d'Eretria.[2]
Història
[editar | editar còdic]Colonisació grega
[editar | editar còdic]El primer establiment estava en l'illa d'Enaria, pero terremots i una erupció volcànica varen aconsellar traslladar-se a terra ferma. Les modernes investigacions situen la fundació cap a l'any 750 a. C.[3] i fins al final del sigle VI a. C. no va parar de prosperar i es va estendre per Campània incloent la planura Flegrea i els tossals que la separaven de la baïa de Nàpols, a on es varen fundar els ports de Miseno i Dicearquia, i més vesprada la colónia de Neápolis. Provablement també Abella i Nola varen ser colónies de Cumas cap a l'interior. Rivalizaba en Síbaris i Crotona en riquea i prosperitat. El govern era aristocràtic. Estava fortificada. Pronte es va convertir en un lloc d'intens comerç d'a on partien importants rutes marítimes i terrestres. Des de Cumas atres emigrants varen ser fundant atres ciutats per tota la costa. Neápolis va ser una d'elles, cridada Parténope.[4]
L'increment del poder dels etruscs va dur a l'enfrontament en este poble que tenia una marina superior. Els etruscs varen invadir Campània aliats en els umbros i daunios. L'eixèrcit de la ciutat va ser confiat a Aristodemo, el qual també va dirigir un cos d'ajuda a la ciutat d'Aricia contra l'atac de l'etrusc Porsena. Cumas va derrotar als etruscs en 524 a. C.,[5] pero en 505 a. C. Aristodemo va usurpar el poder en l'ajuda del partit democràtic,[6] i despuix va eixercir la tirania i va governar durant uns 20 anys quan els descendents d'aquells que havia fet matar es varen rebelar i li varen derrocar.[2] Durant el periodo de govern d'Aristodemo, el rei Tarquinio el Soberp, expulsat de Roma, es va refugiar en Cumas a on va morir en el 496 a. C.[7] En el 492 a. C. Aristodemo va rebre una embaixada romana per a demanar gra per a combatre la fam d'aquell any, pero quan els barcos ya estaven carregats en el gra oferit pel poble, el tirà va confiscar el carregament alegant que el seu valor era equivalent a la propietat confiscada de Tarquinio el Soberp.[8]
- Cumas va aplegar a engrandir-se molt i a ser poderosa, per lo que es va convertir en una amenaça per a atres tribus. Els etruscs, en coalició en atres pobles, varen atacar la ciutat en el 474 a. C. Davant l'atac etrusc (que estaven aliats en els cartagineses), Cumas va demanar ajuda a Hierón I de Siracusa. Hierón va derrotar als atacants i va donar un gran colp al poder naval dels etruscs.[9] Despuix la ciutat va viure tranquila prou temps fins que en el 423 a. C. el creixent poder dels samnitas la va amenaçar. Els samnitas es varen fer amos de Capua i en el 421 o 420 a. C. varen derrotar a Cumas i varen sitiar la ciutat que varen assaltar i varen saquejar, matant a mils de ciutadans i el restant varen ser fets presoners i venuts com a esclaus, escapant només alguns cap a Neápolis. Les dònes de la ciutat varen ser obligades a viure en hòmens samnitas i una colónia samnita es va establir en la ciutat.[10]
República romana
[editar | editar còdic]En el 338 a. C., derrotats els samnitas, la ciutat va passar a Roma i va rebre la ciutadania romana, pero sense dret de sufragi.[11] Més vesprada va obtindre ciutadania completa, pero no se sap quàn va ser, si be sembla que els romans li varen donar el privilegi de municipi per la seua fidelitat. Per als romans va ser una estació balnearia molt freqüentada per la gent del govern. Durant la segona guerra púnica, Aníbal la va atacar, pero va ser rebujat en les muralles per Tiberio Sempronio Graco, i es va haver d'acontentar en assolar el territori.[12] En el 180 a. C. els ciutadans de Cumas varen demanar permís per a usar la llengua llatina en els documents públics. Al final de la República romana era una ciutat elegida com a lloc de segona residència per romans rics, i les principals viles estaven en Baiae, Bauli i Misenum i solament alguna estava en Cumas. Lucio Cornelio Sila despuix de la seua retirada de la política, es va traslladar a Cumae i va viure en la ciutat els seus últims anys. Cicerón va tindre una vila en la ciutat a la que va donar el nom de Cumanum, pero no estava en la ciutat, sino en el seu territori.
Imperi romà
[editar | editar còdic]Va rebre colónies de veterans en Augusto i en Claudio i s'han trobat inscripcions que confirmen que va passar de municipi a colónia a lo manco temporalment. Cumae va quedar com a colónia o municipi durant l'imperi pero es va acabar despoblando.
Tardoantigüedad
[editar | editar còdic]Encara tenia certa importància durant les guerres gòtiques dels bizantino en els ostrogodos, pero la ciutat era reduïda en extensió i població, centrada en la ciutadella, hui, Rocca vaig donar Cuma, i les seues afores. Els reis godos, ya que era una fortalea de primer orde, varen guardar el seu tesor i va ser l'última plaça que varen tindre, fins a perdre el seu regne davant els bizantino.
Edat Mija
[editar | editar còdic]En 1205 els napolitanos varen destruir la ciutat de Cumas, en una guerra contra els pirates que s'estajaven allí. La ciutadella va existir fins a el XIII quan, com s'havia convertit en quarter de bandits i lladres, va ser destruïda. Prop de l'actual Cumas estan les ruïnes de la ciutat antiga. Baix d'estes ruïnes existixen vàries coves i conta la llegenda que una d'elles és la sèu a on s'estajava la famosa Sibila de Cumas. La ciutat va ser excavada des d'el XIX.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estrabón V,4,4.
- ↑ 2,0 2,1 Dionisio d'Halicarnaso, Història antiga de Roma VII,10.
- ↑ Encara que segons Eusebio de Cesàrea, la data de la fundació seria l'any 1050 a. C.
- ↑ Estrabón V,4,7.
- ↑ Dionisio d'Halicarnaso, Història antiga de Roma VII,3-6.
- ↑ Dionisio d'Halicarnaso, Història antiga de Roma VII,7.
- ↑ Dionisio d'Halicarnaso, Història antiga de Roma VI,21; Tito Livio II,21.
- ↑ Dionisio d'Halicarnaso, Història antiga de Roma VII,2; VII,12; Tito Livio II,34.
- ↑ Diodoro Sículo XI,51.
- ↑ Diodoro Sículo XII,76; Tito Livio IV,44,12.
- ↑ Tito Livio VIII,14.
- ↑ Tito Livio XXIII,35-37.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cumas.
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cumas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.