Anar al contingut

Cwm Occidental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Western Cwm and Lhotse.jpg
Cwm Occidental

El Cwm Occidental, o Valle del Silenci, és el circ natural, o vall més alt de la Terra.[1] El seu nom prové del galés «cwm» (pronunciació: koom) per a la paraula «entanque»,[2] en referència al glaciar i a la regió de Khumbu.

La vall s'ubica en Nepal, en un lloc extremadament inaccessible al surponiente del cim del mont Everest, al norponiente del cim del Lhotse i, al nororiente del Nuptse. Al nort, la vall està delimitada per l'aresta occidental del Everest. El seu flanc sur forma la cadena d'arestes occidental i oriental del Nuptse que conduïx a l'aresta occidental del Lhotse,[1] i al final de la vall s'eleva el flanc del Lhotse, que conduïx al pas de montanya més alt de la Terra, el collado Sur, a 8000 m s. n. m. cap a la vall oriental del glaciar de Kangshung, en el Tibet.

Rodejat per altes cadenes montanyoses, a sovint no hi ha vent en la vall (d'ahí el nom Valle del Silenci), i durant el dia sol fer una calor insoportable pel reflex de la llum del Sol en la superfície de gèl i neu;[3] despuix de la vespradeta, les temperatures poden caure molt per baix dels 0º centígrats.[1] L'únic accés a vall és per la cascada de gèl de Khumbu, una cascada extremadament perillosa de 600 m d'altura, que es forma en la vall.

La vall en sí, comença a una altitut de 6000 m s. n. m., per damunt de la cascada de gèl. En esta regió se sol montar el campament base del Everest, en la morrena lateral del glaciar a una altitut d'uns 5400 m s. n. m., des d'a on es pot visitar la vall a través de la cascada de gèl, que s'eleva 600 metros costa dalt. Est és un dels camins més perillosos del món, ya que el glaciar es mou uns 5 cm per hora, pels seracs que voregen el camí (jagantesques agulles de gèl que poden tindre altures de fins a 35 metros i poden bolcar-se en qualsevol moment) i, per les clavills entre els seracs, algunes de les quals poden tindre més de 150 metros de profunditat.[4] La cascada de gèl és, per molt, la part més perillosa de la ruta més comuna per als escaladors del Everest: la via del collado Sur.[4]

La vall està llaugerament inclinat i, té una llongitut de 4600 m a 4700 m fins a l'extrem oriental de la vall, entre 6700 i 6800 m s. n. m., lo que correspon a una pendent de 9.5º.

Historial

[editar | editar còdic]

Es diu que la primera persona que va chafar la vall va ser l'anglés George Mallory. Durant les seues exploracions en la regió del Everest, el 19 de juliol de 1921, va escalar el passe Lho La, al norponiente de la vall de Khumbu, des del glaciar de Rongbuk del costat tibetà. Des de lo alt del pas, a 6000 m s. n. m., va mirar cap a avall en direcció oriente-suroriente cap a a la vall. Va reportar que per l'enorme cascada de gèl, ningú podia entrar en eixa vall. La primera fotografia de la cascada de gèl i de la vall va ser presa des del mateix lloc, pel neozelandés L. V. Bryant, en 1935. El montanyenc Raymond Lambert i, el sherpa Tenzing Norgay, varen anar els primers en aplegar al Cwm Occidental en 1952, com a part d'una expedició suïssa al Everest. Un any més tart, en 1953, l'expedició anglesa dirigida per John Hunt, en els primers escaladors Tenzing Norgay i Edmund Hillary, va alcançar el cim del mont Everest a través d'esta vall.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Krakauer, Jon (1999). «Camp One April 16,1996 19,500 Feet», Into Thin Air (en En), Anchor Books, p. 110. ISBN 978-0-385-49478-6.
  2. Krakauer, Jon (1999). «Everest Summit May 10, 1996 29,028 Feet», Into Thin Air (en En), Anchor Books, p. 9. ISBN 978-0-385-49478-6.
  3. «NOVA Online | Everest | Climb South | The Way to the Summit». www.pbs.org. Consultat el 2023-02-10.
  4. 4,0 4,1 Krakauer, Jon (1999). «Everest Base Camp April 12, 1996 17,000 Feet», Into Thin Air (en En), Anchor Books, pp. 79-80. ISBN 978-0-385-49478-6.