Anar al contingut

Daeva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Shahnameh - The Div Akvan throws Rustam into the sea.jpg
Escena del Shahnameh a on el div Akvan llança a el héroe Rostam a la mar (c. 1600).
Archiu:Stamps of Azerbaijan, 2010-896.jpg
Div en un sagell d'Azerbaiyan de 2010.

Daeva (donaēuua, donaāua, donaēva) que en avéstico té el significat de «un ser de llum resplandeciente», és un terme utilisat per a un tipo particular d'ent sobrenatural o alguna cosa fòra de lo comú en característiques desagradables (antagónicos, hostils, maléficos). Estos sers són equivalents, en els idiomes iranios, que inclouen el pastún dêwfantasma, dimoni, jaganta’, el baluchi dêw ‘jagant, mònstruo’, el persa dīv ‘dimoni, ogre, jagant’ i el kurdo dêw ‘jagant, mònstruo’. En georgiano com devi (დევი) o en armeni dev (դեվ).

En els Gathas, els texts més antics del cànon zoroástrico, els daevas són "deus equivocats", "falsos deus" o "deus que són (van a ser) rebujats". Este significat, encara que subjecte a interpretació, també és evident en una inscripció daiva en persa antic de el V En el Avesta recent, els daevas són criatures nocives que promouen el caos i el desorde. En tradicions posteriors i en el folclore, els dēws (en persa mig zoroástrico o els divs en nou persa) són personificacions de tots els mals imaginables.

Etimologia

[editar | editar còdic]

l'avéstico antic donaēuua o donaēva deriva del iranio antic *daiva, que a la seua volta deriva del indoiranio *devá- ‘deu’, reflectint l'indoeuropeo *deiu̯o en el mateix significat. Per als derivats en un context europeu, vore Tyr.

El cognado sánscrito del avéstico donaēuua és devá-, continuant en idiomes indoarios posteriors com a dəv.

Problemes d'interpretació

[editar | editar còdic]

Si be és provable que els daevas anaren al principi els deus "nacionals" del prezoroastrisme en el Gran Iran,[1] "cap dialecte iranio conegut atesta en claritat i certea la supervivència d'un sentit positiu de *daiva- en iranio antic. Este "fet fonamental en la llingüística irania" és impossible de conciliar en el testimoni dels Gathas, a on els daevas, encara que rebujats (de la mateixa manera que va succeir parcialment en el Hinduismo, en a on alguns Devas, varen ser considerats posteriorment com Azuras), encara, evidentment, eren deus que seguien tenint un seguiment.[2]

Esta contradicció encara no ha segut suficientment explicada. Donada l'informació fragmentaria i discontínua de les fonts, és un tema difícil de discernir. En general, "el rebuig als daevas està vinculat a la reforma de Zoroastro"[3] i Gershevitch[4] i uns atres que seguixen a Lommel[5] consideren la seua progressió de deus "nacionals" a dimonis per Zoroastro,[2] tal volta per la seua condena del politeisme.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]