Densitat numèrica

En física, astronomia, química, biologia i geografia, la densitat numèrica (símbol: n) és una cantitat intensiva utilisada per a descriure el grau de concentració d'objectes contables (partícules elementals, molèculas, fononés, cèlulas, galàxias, etc.) en l'espai físic: densitat numèrica volumètrica tridimensional, densitat numèrica superficial bidimensional o densitat numèrica llineal unidimensional. La densitat de població és un eixemple d'una densitat numèrica superficial. El terme concentració numèrica (símbol: C) és utilisat a voltes en química per a la mateixa cantitat, en particular quan es compara en atres concentracionés.

Definició

La densitat numèrica volumètrica és el número d'objectes específics per unitat de volum:

$n=\frac{N}{V}$ ,

a on

N és el número total d'objectes en un volum V.

Ací s'està suponent que N és lo suficientment gran, de tal forma que al redonejar el conteo al sancer més pròxim no s'introduïx gran cantitat d'error. No obstant V es tria de tal manera que siga lo suficientment chicoteta per a que el valor resultant de n no depenga massa del tamany o la forma del volum V.

Unitats

En el Sistema Internacional d'Unitats, la densitat numèrica està medida en m⁻³, encara que també s'usa comunament cm⁻³. No obstant, estes unitats no són molt pràctiques quan es treballa en àtoms o molècules de gasos, líquits o sòlits a temperatura ambiente i pressió atmosfèrica, ya que els números resultants són massa grans (de l'orde de 10²⁰). Usant la densitat numèrica d'un gas ideal a 0 °C i 1 atm com a base: s'introduïx 1 amagat = 2.6867774×10²⁵ m⁻³ (igual a la constant de Loschmidt) com a unitat de densitat numèrica, per a qualsevol substància en qualsevol condició (no necessàriament llimitada a un gas ideal a 0 °C i 1 atm).