Despique
.jpg){kind=link}
El despique és l'amputació parcial del pico de les aus de corral, especialment gallines ponedoras i pavos, encara que també es pot realisar en guales i ànets. Per lo general el despique és permanent, pero ocasionalment el pic pot tornar a créixer. El pic inferior se sol deixar més llarc que el pic superior.
El despique és més comú en els ceps de gallines ponedoras d'ous. En alguns països, com els Estats Units, als pavos és prou freqüent que se'ls cercene el pico. En canvi, en el Regne Unit, solament el 10% dels pavos tenen el pic retallat.[2] En Espanya, segons el Real Decret 3/2002 està permés el despique en pollets de menys de dèu dies per personal qualificat, o posteriorment baix prescripció veterinària justificada.[3] El tall del pic està prohibit en Suïssa des de 1992 i en Alemània des de 2017.[4] El despique és una mida preventiva per a reduir el dany causat per picajes (o «picoteos») perjudicials, com el picaje de plomes o el picaje de cloaca, que duen al autodesplume, prolapso uterí i inclús al canibalisme.[5] Els pollets d'engordixca comercials no es despican de forma rutinària quan alcancen el pes de matança aproximadament a les 6 semanes d'edat, és dir, ans que comence el picoteo perjudicial. No obstant, els pollets de crío i engordixca pot despicarse per a evitar que es danyen durant el apareamiento.[6] En alguns països, el despique es realisa com a últim recurs a on es considera que atres alternatives no són possibles o apropiades.
Els opositors al despique afirmen que el picaje obsessiu de les gallines està relacionat en l'estrés generat per les condicions d'explotació intensiva en les que viuen. Per això, tant la cria massiva com el despique es considera formes de crueltat cap als animals.
En confinament propenc, el canibalisme, el picaje de plomes i l'agressió són comunes entre pavos, ànets, faisans, guales i pollets de moltes races ponedoras (incloses tant les races tradicionals com els híbrits moderns). La tendència al canibalisme i al picoteo de plomes varia entre els diferents ceps de pollets, pero no es manifesta de manera consistent. Algunes bandadas de la mateixa raça poden estar completament lliures de canibalisme, mentres que unes atres, baix la mateixa gestió, poden tindre un brot greu. La mortalitat, principalment pel canibalisme, pot ser de fins al 15% en les bandadas de desove estajades en aviarios,[7] granges[8] i sistemes de corral.[9]
Degut a que els ceps de gallines ponedoras d'ous es poden mantindre en grups més chicotets en sistemes engabiats (com en cas de les gàbies en bateria per a gallines ponedoras) el canibalisme es reduïx,[10][11] lo que du a una tendència més baixa en la mortalitat en comparació als sistemes sense gàbia. El canibalisme entre les bandadas és molt variable i quan no és problemàtic, la mortalitat entre els sistemes de producció és similar.
Història
[editar | editar còdic]El despique es va desenrollar en l'Ohio Experiment Station en els anys 1930.[12] La tècnica original era temporal, tallant aproximadament 6 mm del pico. Es pensava que la punta del pic no tenia suministrament de sanc i presumiblement no tenia sensació. El procediment es realisa a mà en un gavinet esmolat. Es considera esta mida quan les morts per canibalisme es varen tornar excessives o quan el problema es va anticipar per una història de canibalisme en eixe cep particular de pollet.
El canibalisme és un greu problema de gestió que es remonta als periodos anteriors a la vivenda intensiva d'aus de corral es va fer popular. Els llibres d'aus de corral escrits abans de l'integració vertical de l'indústria avícola descriuen el picoteo anormal de les aus de corral:
Tant pollets com a aus adultes es piquen entre sí per a provocar-se ferides de sanc, i després seguixen picant-se entre sí fins a la mort, lo que conduïx a una gran pèrdua econòmica en moltes parvadas, especialment quan es mantenen engabiades... S'ha descobert que amputar el pic segons la recomanació de l'Estació Experimental d'Ohio [Ohio Experiment Station] és efectiu, fins que torna a créixer.[13]
El canibalisme es dona especialment en dos periodos de la vida d'un pollet: durant el periodo de crío i a l'inici de la posada d'ous. El canibalisme durant la cria és generalment el més amolador i és el que més crida l'atenció. El despique temporal desenrollat en l'Estació Experimental d'Ohio va assumir que el canibalisme és una fase, i per lo tant tallar el pic temporalment seria un procedir adequat.
Métodos i pautes actuals
[editar | editar còdic]En els últims anys, l'objectiu ha segut desenrollar un despique més permanent (igualment, pot ser necessari repetir el tall), utilisant cuchilles calfades eléctricament en una màquina especialisada per a despique, que proporciona un tall d'autocauterizaació. A data del 2012, hi havia quatre métodos àmpliament utilisats per a amputar un pico: la cuchilla calenta, la cuchilla freda (tijeras o tijeras de podar), elèctrica (bio-beaket) i infrarroja. Els dos últims métodos generalment eliminen solament la punta del pic i no deixen una ferida oberta; per lo tant, poden oferir millores sobre benestar animal. S'han investigat atres enfocaments, com l'us de làsers, la liofilización i el retart químic, pero no s'utilisen àmpliament.[14] El método infrarrojo dirigix una forta font de calor cap al teixit intern del pic i despuix d'algunes semanes, la punta del pic superior i inferior mor i cau, fent que el pic siga més curt en puntes romas. El bio-beaker, que utilisa una corrent elèctrica per a cremar un chicotet forat en el pic superior, és el método preferit per a cercenar el pic dels pavos.[15] El Consell de Benestar dels Animals de Granja (FAWC, per les seues sigles en anglés) va escriure sobre el despique en pavos que el tall en fret era el método més precís, encara que se solia produir un creiximent substancial del pico; encara que el bio-beaker va llimitar la regeneració del pico, va ser menys precís. Es va considerar que el tall en calent era el procediment més angustiante per als pavos.[2]
En el Regne Unit, el despique en gallines ponedoras normalment ocorre al dia de nàixer, al mateix temps que el pollet està sent sexado i vacunat.
Les pautes dels Productors d'Ous Units (UEP, United Egg Producers) de EE. UU. sugerixen que en els ceps de gallines que posen ous, la llongitut del pic superior distal de les fosses nassals que queda despuix del tall deu ser de 2 a 3 mm.[16] En el Regne Unit, el Consell de Benestar dels Animals de Granja va declarar que «el procediment acceptat és eliminar no més d'un terç dels picos superior i inferior o no més d'un terç del pic superior solament», encara que després va recomanar que «a on es porte a terme el despique, sempre que siga possible, deu llimitar-se a l'inclinament del pico; és dir, el despunte del pic per a eliminar la punta esmolada que pot ser la causa del dany més sever a atres aus».[17]
Llegislació
[editar | editar còdic]
Austràlia
[editar | editar còdic]El despique està prohibit en el Territori de la Capital Australiana. Es va debatre en el parlament australià si devia prohibir-se també en Victoria i Nova Gales del Sur.[18][19]
Països nòrdics
[editar | editar còdic]El despique era comú en Dinamarca fins a 2014, quan es va eliminar gradualment i es va convertir en illegal.[20]
El despique també és illegal en Suècia, Finlàndia i Noruega.[20]
Alemània
[editar | editar còdic]El ministre d'Agricultura, Christian Meyer, va anunciar que Alemània eliminaria gradualment el despique per a 2017 per les noves preocupacions pel benestar animal.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alvances genètics i nutrició òptima de la ponedora Hy-Line W-36». El Lloc Avícola. Consultat el 1 de maig de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «Archived copy». Archivat des d'el original, el 30 de novembre de 2011. Consultat el 11 de novembre de 2011.
- ↑ Natalia Bellés Rubio. «Talle de picos en pollitas ponedoras, actualitat i futur». Consultat el 30 d'abril de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 «Ab 2017 bleibt der Schnabel jetzt bundesweit dran!». Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2015. Consultat el 24 de febrer de 2016.
- ↑ Hester, P.Y. and Shea-Moore, M., (2003). Beak trimming egg-laying strains of chickens. World’s Poultry Science Journal, 59: 458-474
- ↑ Gentle, M.J. and McKeegan, D.E.F., (2007). Evaluation of the effects of infrared beak trimming in broiler breeder chicks. Veterinary Record, 160: 145–148
- ↑ Hill, J.A., (1986). Egg production in alternative systems - a review of recent research in the UK. Research and Development in Agriculture, 3: 13-18
- ↑ Gibson, S.W., Dun, P. and Hughes, B.O., (1988). The performance and behaviour of laying fowls in a covered strawyard system. Research and Development in Agriculture, 5: 153-163
- ↑ Keeling, L.J., Hughes, B.O. and Dun P., (1988). Performance of free range laying hens in a polythene house and their behaviour on range. Farm Building Progress, 94: 21-28
- ↑ Appleby, M.C. and Hughes B.O., (1991). Welfare of laying hens in cages and alternative systems: Environmental, physical and behavioural aspects. World's Poultry Science Journal, 47: 109-128
- ↑ Abrahamsson, P. and Tauson, R., (1995). Aviary systems and conventional cages for laying hens - effects on production, egg quality, health and bird location in 3 hybrids. Acta Agriculturae Scandinavica Section A-Animal Science, 45: 191-203
- ↑ Kennard, D.C. (1937). Chicken Vices. 184. Ohio Agricultural Experiment Station. 22: 33-39.
- ↑ Jull, M.A., (1938). Poultry Husbandry, 2nd Edition. McGraw Hill, New York., page 346.
- ↑ AVMA. «AVMA Literature review on the welfare implications of beaktrimming». Consultat el 23 de novembre de 2015.
- ↑ Glatz, P.C., (2005). Poultry Welfare Issues: Beak Trimming. Nottingham University Press, Nottingham, United Kingdom.
- ↑ United Egg Producers Animal Husbandry Guidelines for U.S. Egg Laying Flocks, 2008
- ↑ «FAWC opinion on beak trimming, 2007». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 11 de novembre de 2011.
- ↑ «Animal law in the spotlight: Victoria's factory farming bill». Archivat des d'el original, el 31 de març de 2019. Consultat el 1 de maig de 2020.
- ↑ «Animal law in the spotlight: NSW battery hen bill». Archivat des d'el original, el 28 de març de 2019. Consultat el 1 de maig de 2020.
- ↑ 20,0 20,1 «Status of beak trimming in EU». Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2017. Consultat el 1 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Despique» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.