Anar al contingut

Dieta mediterrànea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dieta mediterrànea
Per a la película en este títul vore Dieta mediterrànea (película).

La dieta mediterrànea és el modo d'alimentar-se basat en la cuina tradicional de la conca mediterrànea.[1] Açò ho diferencia de la gastronomia mediterrànea, la qual es dona de forma natural en els països mediterràneus i és inherent a ells; quan es parla de «dieta mediterrànea» es fa referència a l'adopció conscient dels patrons alimenticis (dieta) propis del Mediterràneu, pero que es pot donar en qualsevol lloc del món i per qualsevol persona.

La dieta mediterrànea es caracterisa per un alt consum de productes vegetals, com a frutes, verdures, llegums, fruts secs i cereals integrals, l'us d'oli d'oliva verge extra com a principal font de greix; un consum moderat de peix i aus; un baix consum de carns roges i processades; i un consum moderat d'vino tinto durant els menjars, considerant les recomanacions de salut pública sobre el consum d'alcohol.

Història

[editar | editar còdic]

Les primeres referències científiques a una dieta mediterrànea són de l'any 1948 quan l'epidemiólogo Leland G. Allbaugh[2] va estudiar el modo de vida dels habitants de l'illa de Creta i, entre atres aspectes, va comparar la seua alimentació en la de Grècia i EE. UU. Per la seua banda, el fisiólogo nortamericà Ancel Keys, que va encapçalar un estudi sobre les malalties coronarias, el colesterol de la sanc i l'estil de vida de sèt països (Itàlia, Yugoslàvia, Grècia, Països Baixos, Finlàndia, EE. UU. i Japó) despuix de la Segona Guerra Mundial, va contribuir a la seua difusió.

Keys i els seus colaboradors varen apreciar que l'incidència de les malalties coronarias era menor en les zones rurals del sur d'Europa i en Japó. Varen sospitar que hi havia un factor protector en l'estil de vida, que varen etiquetar com "manera mediterrànea" (mediterranean way). Varen descriure este estil de vida com "molt actiu físicament (per l'escassa mecanisació del agro),[3] frugal, i en una ingestió predominant de productes vegetals i reduïda en productes d'orige animal". La posterior difusió dels seus resultats va assimilar el concepte de "estil mediterràneu" en el de "dieta mediterrànea".

Propietats

[editar | editar còdic]

Diversos estudis han demostrat que la dieta mediterrànea té efectes beneficiosos sobre la salut cardiovascular, metabòlica, cognitiva i reproductiva. A pesar de tindre un major contingut en greixos que atres dietes occidentals, s'associa en una menor incidència de malalties cardiovasculars, lo que s'atribuïx a la seua alta proporció de àcit grassos monoinsaturados, especialment de l'oli d'oliva verge extra, i al consum de peix blau, ric en àcit grassos omega 3.[4]


Composts bioactivos com els estilbenos (presents en la pell del raïm) i els lignanos (abundants en les olives, llavors de lli, sésam i cereals integrals) han segut associats a una menor mortalitat general i efectes antiinflamatorios.[5] Aixina mateix, existix evidència de que este patró dietètic contribuïx a previndre la deterioració cognitiva lleu i pot ralentisar la progressió cap a la malaltia d'Alzheimer.[6]

En l'àmbit metabòlic, seguir una dieta mediterrànea s'associa a un menor índex d'obesitat abdominal, lo que es traduïx en una reducció del risc de diabetis tipo 2, hipertensió arterial, accidents cerebrovasculares i infart. De fet, s'ha observat una disminució de fins al 30 % en l'incidència de diabetis tipo 2, inclús sense necessitat de reduir l'ingesta calòrica o aumentar l'activitat física. També s'ha relacionat en una millora en la fertilitat i el desenroll embrionari.[4]

Ademés, la adherencia a la dieta mediterrànea s'ha associat en una disminució del risc cardiovascular i de la mortalitat per malaltia coronarias o cardiopaties. Este patró alimentari es caracterisa per un elevat consum de frutes, verdures, llegums, peix i oli d'oliva verge extra, aixina com per un baix consum de productes ultra processats. Estudis recents també han observat una possible relació beneficiosa en la prevenció de la diabetis mellitus tipo 2 i el síndrome metabòlic.[7]

Investigacions recents han ampliat la comprensió dels beneficis d'este patró dietètic. L'estudi espanyol PREDIMED-Plus ha demostrat que una intervenció intensiva basada en la dieta mediterrànea millora marcadors inflamatorios, el control glucémico i la funció endotelial, ademés de favorir la pèrdua de pes i la adherencia a hàbits saludables a llarc determini.[8]

També s'ha trobat una associació entre la dieta mediterrànea i una menor prevalença de síntomes depressius i ansietat, possiblement mediada per la seua alta densitat de nutrients, composts antiinflamatorios i el paper de la microbiota intestinal en l'eix intestí-cervell.[9] Este patró dietètic s'ha relacionat en una major diversitat microbiana intestinal, lo que podria tindre implicacions en la prevenció de malalties inflamatorias cròniques i en el manteniment del sistema inmunitario.[10]


Per una atra part, organismes com la FAO i la EAT-Lancet Commission han reconegut la dieta mediterrànea com un model d'alimentació saludable i sostenible. El seu émfasis en productes vegetals, locals i de temporada la convertix en un patró en baix impacte ambiental, que pot contribuir simultàneament a la salut humana i a la del planeta.[11]

Finalment, s'han començat a explorar els seus efectes en l'epigenética i l'envelliment saludable, en evidència preliminar de que els polifenoles i antioxidants presents en la dieta mediterrànea podrien modular l'expressió gènica i reduir el dany oxidativo, ralentisant potencialment l'envelliment celular.[12]

Estudis sobre la dieta mediterrànea

[editar | editar còdic]

En un estudi realisat en 2012 en una mostra de 11015 universitaris, es va constatar que les persones que seguien en regularitat una dieta mediterrànea, varen obtindre millor puntuació en l'escala "Health-Related Quality of Life (HRQOL)" relacionada en la calitat de vida, que inclou variables de salut tant físiques com a mentals.[13]

Un artícul de 2024 va revisar el potencial terapèutic dels composts bioactivos presents en extractes de plantes seleccionades dels components de la dieta mediterrànea. Este treball va explorar els seus mecanismes d'acció, evidència clínica i possibles efectes adversos en relació en les malalties cardiovasculars. L'estudi va destacar el paper beneficiós que estes substàncies podrien eixercitar en la promoció de la salut cardiovascular. [14]

No obstant, la difusió mundial de la dieta mediterrànea és un dels principals factors que estan contribuint al creixent aument de casos de malaltia celíaca, sensibilitat al gluten no celíaca i uns atres trastorns relacionats en el gluten, per l'elevat consum d'aliments que contenen gluten.


Un estudi ecològic publicat en Frontiers in Nutrition en 2021 va trobar una associació negativa entre la adherencia a la dieta mediterrànea i els casos i morts relacionades en COVID-19 en Espanya i atres 23 països de la OCDE, sugerint que una major adherencia a esta dieta podria estar relacionada en una menor incidència i mortalitat per COVID-19.[15]

Ademés, investigacions han demostrat que seguir una dieta mediterrànea pot reduir el risc de mort prematura en un 23% . Este patró alimentari també s'associa en una disminució del risc de malalties cardiovasculars,[16] diabetis tipo 2,[17] certs tipos de càncer i deterioració cognitiva.[18]

Nutrició

[editar | editar còdic]

La dieta mediterrànea es considera una dieta saludable perque aporta substàncies nutricionals verdaderament cardioprotectoras, de les quals les més importants són els antioxidants. Estos impedixen l'oxidació del colesterol LDL, evitant aixina que s'adherixquen a les parets celulars de les artèries (que dona inici al procés d'aterosclerosis). No obstant, s'ha pogut observar que el colesterol en la sanc no és l'únic factor determinant. La dieta mediterrànea aporta atres substàncies antioxidants: les vitamines I, A i C, els flavonoides i els polifenoles, sent la primera la més important. De fet, en un estudi de 1991 es va percebre la falta de vitamina I com un dels principals predictores de risc de colesterol i hipertensió, i en un atre estudi de 1993 se sugerix que incloure vitamina I en la dieta reduïx la mortalitat cardiovascular.[19]

Antioxidant Aliments que ho contenen
Vitamina I oli d'oliva, (i, en menor mida) atres olis vegetals, blat, anous, armeles (fresques), verdures (sobretot crues)
Vitamina A carlotes, creïlles, verdures de full, brócoli, lletuga, carabassa, albercoc
Vitamina C taronges i llimes, raïm, fraula, tomata, pimentó, creïlles i pimentón
Flavonoides ceba, poma, nabius, prunes, bayas, taronges, fraules, espinacs, té, va vindre
Polifenoles raïm negre, fruts obscurs, vino tinto
Piràmide alimentària basada en la dieta mediterrànea.

En els països mediterràneus la piràmide de la dieta mediterrànea s'ha actualisat per a adaptar-se a l'estil de vida actual en la nova piràmide de la dieta mediterrànea. Es recomanen unes proporcions dels distints grups d'aliments, la composició dels menjars principals i ademés s'incorporen la manera de seleccionar, cuinar i de consumir dits aliments.[20]

Declaració com a Patrimoni de la Humanitat

[editar | editar còdic]

El 16 de novembre de 2013 va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat[21] en una denominació conjunta d'Espanya, Grècia, Itàlia i Marroc.[22] Prèviament, en 2007, el Govern espanyol va propondre la candidatura de la dieta mediterrànea per a la seua inclusió en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, pero va ser rebujada en la conferència internacional que l'Unesco va realisar en Nairobi. En 2013, l'Unesco va acordar que la dieta mediterrànea siga inscrita com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Chipre, Croàcia i Portugal, tres anys despuix d'aprovar este requisit per a Espanya, Grècia, Itàlia i Marroc.[23]

Riscs

[editar | editar còdic]

El consum moderat de vi, propi de la dieta mediterrànea, aumenta el risc de patir certes malalties, com a diversos tipos de càncers.[24] Per una atra part, la dieta mediterrànea pot incloure cantitats moderades de carn roja i/o processada, associades abdós al desenroll de càncer colorrectal.[25] S'ha advertit també de la presència de metals pesats en el peix, per lo que es recomanen certes pautes específiques de consum.[26]

Crítica

[editar | editar còdic]

La dieta mediterrànea, tal com es va plantejar, mai ha segut consumida tradicionalment en cap país mediterràneu. Els estudis epidemiológicos mostren que el consum d'ous, per eixemple, se situaria entorn als dèu ous per semana, el consum de carns o peixs és diari, i el consum de gelats i uns atres dolços era comparable al de fruta com darreria, etc. Quan Keys va analisar la dieta de Creta en els anys 1950, el menjar estava prou racionada, i potser en eixe temps la dieta quotidiana dels cretenses se semblara més a la que ell va propondre.cita requerida

Per un atre costat, Keys es va recolzar en l'image de salut proyectada pels països mediterràneus entre els nortamericans per a formular una dieta més racional, puix la dieta nortamericana de la seua época abusava del consum de certs productes (carn, ous i manteca) i ignorava uns atres (verdures i peix). Va acabar formulant una dieta en la que predominaven els productes vegetals, complementada en cantitats justes de carn i peix.

En el cas d'Espanya:


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ León MT i Castell MD. 2002. La dieta mediterrànea està de moda. Medicina General 49: 902-908.
  2. ↑ Allbaugh LG. 1953. Food and nutrition (chapter 6). En: Crete: A case study of an underdeveloped area. Princeton University Press, Princeton, NJ. pp: 97-135.
  3. ↑ Kromhout D, Bloemberg B, Seidell JC, Nissinen A i Menotti A. 2001. Physical activity and dietary fiber determine population body fat levels: the Seven Countries Study. International Journal of Obesity 25 (3): 301-306.
  4. ↑ 4,0 4,1 Estruch, R., Ros, E., Sales-Salvadó, J., et al. (2018). Primary prevention of cardiovascular disease with a Mediterranean diet supplemented with extra-virgin olive oil or nuts. New England Journal of Medicine, 378(25), 2441–2452. https://doi.org/10.1056/NEJMoa1800389
  5. ↑ Tosti, V., Bertozzi, B., & Fontana, L. (2018). Health benefits of the Mediterranean diet: metabolic and molecular mechanisms. The Journals of Gerontology: Séries A, 73(3), 318–326. https://doi.org/10.1093/gerona/glx227
  6. ↑ Scarmeas, N., Anastasiou, C. A., & Yannakoulia, M. (2018). Nutrition and prevention of cognitive impairment. The Lancet Neurology, 17(11), 940–950. https://doi.org/10.1016/S1474-4422(18)30338-7
  7. ↑ «https://www.nejm.org/action/cookieabsent» (en en). www.nejm.org. doi:10.1056/NEJMoa1800389?utm_source=. Consultat el 2026-05-21.
  8. ↑ Martínez-González, M. A., et al. (2019). Effect of a lifestyle intervention program with energy-restricted Mediterranean diet and physical activity on the primary prevention of cardiovascular disease (PREDIMED-Plus): a randomized clinical trial protocol. BMJ Open, 6(5), i008926. https://doi.org/10.1136/bmjopen-2015-008926
  9. ↑ Lassale, C., Batty, G. D., Baghdadli, A., et al. (2019). Healthy dietary indices and risk of depressive outcomes: a systematic review and meta-analysis of observational studies. Molecular Psychiatry, 24(7), 965–986. https://doi.org/10.1038/s41380-018-0237-8
  10. ↑ Ghosh, T. S., Rampelli, S., Jeffery, I. B., et al. (2020). Mediterranean diet intervention alters the gut microbiome in older people reducing frailty and improving health status: the NU-AGE 1-year dietary intervention study. Gut, 69(7), 1218–1228. https://doi.org/10.1136/gutjnl-2019-319654
  11. ↑ Willett, W., Rockström, J., Loken, B., et al. (2019). Food in the Anthropocene: the EAT–Lancet Commission on healthy diets from sustainable food systems. The Lancet, 393(10170), 447–492. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(18)31788-4
  12. ↑ D’Amico, D., Sorrentino, V., & Auwerx, J. (2021). Dietary restriction and mitochondrial health: from cell to organism. Trends in Endocrinology & Metabolism, 32(4), 251–266. https://doi.org/10.1016/j.tem.2021.01.005
  13. ↑ P. Henríquez Sánchez, C. Ruano, J. de Irala, M. Ruiz-Canella, M.A. Martínez-González, A. Sánchez-VillegasEuropean Journal of Clinical Nutrition.66(3)
    360-8.doi:10.1038/ejcn.2011.146.
  14. ↑ Anguera-Tejedor, M.. “Exploring the therapeutic potential of bioactive compounds from selected plant extracts of Mediterranean diet constituents for cardiovascular diseases: A review of mechanisms of action, clinical evidence, and adverse effects”. Food Bioscience 62: Article 105487. doi:10.1016/j.fbio.2024.105487.
  15. ↑ Frontiers in Nutrition.8
    591964.ISSN 2296-861X.doi:10.3389/fnut.2021.591964.Consultat el 2025-04-17.
  16. ↑ Free Radical Biology and Medicine.210
    221–229.ISSN 0891-5849.doi:10.1016/j.freeradbiomed.2023.11.026.Consultat el 2026-02-09.
  17. ↑ Nutrients.16(8)
    1249.ISSN 2072-6643.doi:10.3390/nu16081249.Consultat el 2026-02-09.
  18. ↑ JAMA Network Open.7(5)
    i2414322.ISSN 2574-3805.doi:10.1001/jamanetworkopen.2024.14322.Consultat el 2025-04-17.
  19. ↑ Postigo Silva, Víctor; Zubiarrain Arguiñano, Juan Ignacio; De Velasco, {{{nom3}}}; Casasnovas Llengües, {{{nom4}}} (1994). Cuina cor: dieta mediterrànea, AlfaDelta, p. 12. ISBN 84-88945-02-7.
  20. ↑ P.Bach-Faig A, Berry EM, Lairon D, Reguant J, Trichopoulou A, Dernini S, Medina FX, Battino M, Belahsen R, Miranda G, Serra-Majem L; on behalf of the Mediterranean Diet Foundation Expert Group.(2011;).Public Health Nutrition.14(12A)
    2274-2284..
  21. ↑ El flamenc, la vora de la Sibila, "els Castels" i la dieta mediterrànea, Patrimoni de l'Unesco, RTVE, 16 de novembre de 2010, consultat el mateix dia.
  22. ↑ «La dieta mediterrànea». UNESCO Culture Sector. Consultat el 9 de febrer de 2013.
  23. ↑ António José Marques da Silva, Li régime UNESCO. Discours et pratiques alimentaires en Méditerranée (vol. 3), Create Space, Charleston, 2016 ISBN 978-1-532-99711-2, pp.103-130. vore extracte
  24. ↑ «a-la-salut Nutrimedia : Evaluació científica de mensages sobre nutrició - Mensages» (en és-es). Nutrimedia : Evaluació científica de mensages sobre nutrició. Consultat el 2022-12-24.
  25. ↑ «OMS | El Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer evalua el consum de la carn roja i de la carn processada». WHO. Consultat el 2022-12-24.
  26. ↑ «¿Quins peixos tenen més mercuri?» (en és-es). www.ocu.org. Consultat el 2022-12-24.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dieta_mediterrànea&oldid=790395»