Anar al contingut

Ditiol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un ditiol és un tipo de compost de organoazufre en dos grups funcionals tiol. En general, estos composts posseïxen propietats similars als corresponents monotioles en térmens de solubilidad, olor i volatilitat. Poden ser classificats segons la posició relativa dels dos grups tiol en la cadena carbonada.

Ditioles geminales

[editar | editar còdic]

Els ditioles geminalés tenen com a fòrmula RR'C(SH)2, és dir, els dos -SH estan units al mateix àtom de carbono. S'obtenen a partir d'aldehits i cetonas per l'acció de sulfur d'hidrogen. Eixemples d'esta série són el metanoditiol, l'etano-1,1-ditiol i el ciclohexano-1,1-ditiol. Quan es calfen, els ditioles geminales solen lliberar sulfur d'hidrogen, donant com a producte transitori tiocetona o tial, el qual típicament es convertix en un oligómero.[1]

1,2-Ditioles

[editar | editar còdic]

Els 1,2-ditioles, composts que contenen els dos grups -SH en carbono adjacents, són més comuns. l'etano-1,2-ditiol reacciona en aldehits i cetones per a donar 1,3-ditiolanos, d'acort a:

(HS)2C2H4 + RCHO → RCHS2C2H4 + H2O

Alguns d'estos ditioles s'utilisen en teràpia de quelación, per eixemple per a l'extracció de verins de metals pesats. Agents quelantes d'este tipo són el dimercaptopropanosulfato (DMPS), el dimercaprol (BAL) i l'àcit meso-2,3-dimercaptosuccínico.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1952).Journal of the American Chemical Society.74(16)
    3982–9.doi:10.1021/ja01136a004.