Donat

Per a atres usos d'este terme vore Donat (desambiguació).

Un dau és un objecte preparat per a mostrar un resultat aleatori quan és llançat sobre una superfície horisontal, des de la mà o per mig d'un tonellet, en el cas del qual els resultats ocorren en una provabilitat que es distribuïx per mig d'una distribució uniforme discreta.

Varen ser també molt usats en Grècia i Roma, com consta per algunes pintures de vasijas i pels objectes mateixos freqüentment trobats en excavacions. En Roma es dien álea (d'allí l'expressió de Juliol César en creuar el Rubicón: Alea jacta est: «El dau tirat està» o «La sòrt està tirada»). De álea prové aleatori, «a l'encert».

Encara que generalment es feyen de marfil o os, s'han trobat varis d'àgata, bronze i vidre i no falten alguns fraudulents que tenen o han tingut farcidura de plom en un dels seus costats. Els romans designaven totes estes peces en el nom de téseras de joc (tésserae lusóriae), pero també cridaven téseras als billets d'entrades per als teatres i les diferents classes d'abonaments i medalles de premis que solien fer-se de metal, marfil o os en figures.

Etimologia

La paraula donat deriva del llatí datum.^[1] Dau en este cas és el participi passat de dare "donar" (de la raïl PEU do- "donar"), que, ademés de "donar," tenia un sentit secundari de "jugar".^[2] Té cognado en la majoria de llengües romançades, com l'italià i portugués dau, provençal dat, català dau o el francés done.

Història

Els daus s'han utilisat des d'abans de l'història registrada i no se sap on es varen originar. Es teoriza que els daus es varen desenrollar a partir de la pràctica de la adivinación en l'os d'astrágalo d'animals en piteus, coloquialment coneguts com joc de la taba.^[3] El joc de senet egipcíac es jugava en tiradors plans de dos cares que indicaven el número de quadrats que un jugador podia moure i, per lo tant, funcionava com una forma de daus. Senet es jugava abans de l'any 3000 a. C. i fins a el II^[4] Potser els daus més antics que es coneixen varen ser excavats com a part d'un joc similar al backgammon ambientat en la Ciutat Cremada, un lloc arqueològic en el surest d'Iran, estimat entre 2800 i 2500 a. C.^[5]^[6] Els daus d'os de Skara Brae, Escòcia, daten del 3100 al 2400 a. C.^[7] Les excavacions de les tombes en Mohenjo-daro, un assentament de la civilisació de la vall del Indo, desenterraron donats de terracota que daten de 2500–1900 a. C.^[8]

Els jocs que involucren daus es mencionen en l'Índia antiga del Rigveda, Atharvaveda, Mahabharata i la llista de jocs budistes.^[9] Hi ha vàries referències bíbliques a "tirar sòrts" (Plantilla:Lang-he yappîlū ḡōrāl), com en salm 22, lo que indica que tallar en daus (o una activitat relacionada) era un lloc comú quan es va compondre el salm. El joc de la taba era un joc d'habilitat que es jugava en l'antiga Grècia; una forma derivada tenia els quatre costats dels ossos rebent diferents valors com els daus moderns.^[10]

Ademés de Grècia, els romans eren jugadors apassionats que gojaven de jugar als daus, lo que es coneixia com aleam ludere ("jugar als daus"). Hi havia dos tamanys de daus romans. Tali eren donats grans inscrits en un, tres, quatre i sis en quatre costats. Tesserae eren donats més menuts en costats numerats de l'un al sis.^[11] Els daus de vint cares es remonten a el II^[12] i del Egipte Ptolemaico ya en el II

El va dominar i els naïps es varen originar en China com a desenrolls a partir dels daus.^[13] La transició dels daus als naïps es va produir en China al voltant de la dinastia Tang (618–907 d. C.) i coincidix en la transició tecnològica dels rolls de manuscrits a l'impressió en bloc.^[14] En Japó, els daus s'usaven per a jugar un joc popular cridat sugoroku. Hi ha dos tipos de sugoroku. Ban-sugoroku és similar a backgammon i data del periodo Heian (794–1185 d. C.), mentres que i-sugoroku és un joc de carreres.^[15]

Característiques

Els daus habituals són gavetas menuts, d'entre 8 i 25 mm d'aresta, i que les seues cares estan numerades d'1 a 6 (normalment per mig de disposicions de punts), de tal manera que les cares opostes sumen 7 punts. Hi ha llavors dos configuracions possibles: una té els números 1, 2 i 3 convergint en un vèrtiç en el sentit de les agulles del rellonge, i l'atra en sentit contrari. Un equip de generala (el tonellet més cinc daus per a jugar) du quatre daus d'una orientació, i l'atre diferent.

Els caràcters Unicode per a les cares del dau cúbic són ⚀ ⚁ ⚂ ⚃ ⚄ ⚅ (O+2680 a O+2685, "DIE FACE-1" a "DIE FACE-6").^[16]

Daus no cúbics

En atres temps, els daus en formes no cúbiques eren amprats casi en exclusiu per adivinos i en atres pràctiques amagades, per eixemple en Japó s'utilisava un en forma de Dodecaedre regular i en cada cara es tenien gravats als animals del zodiaco chinenc, el qual s'utilisava en principi com a element místic i després va passar a ser un element lúdic, pero recentment s'han popularisat en els jocs de rol i wargames (vejau Daus de rol). Normalment, són de plàstic i en les seues cares hi ha dígits en lloc de punts. Se solen amprar els sòlits platònics per a fabricar daus de 4, 6, 8, 12 i 20 cares, encara que també es poden trobar atres formes per als daus de 10, 30, 100 i atres números de cares, o inclús per als daus abans mencionats.

Es descriuen en freqüència pel seu número de cares de manera abreviada, sent dX un dau de X cares. Per eixemple, d6 seria un dau de 6 cares. De forma més general, YdX supon llançar I daus, cada u dels quals té X cares. Per a adaptar les puntuacions disponibles a cert barem, es pot afegir una constant al llançament, o multiplicar una tirada per un atre número per a evitar llançaments d'un número excessiu de daus. Aixina, 1d10 + 5 significa llançar un dau de 10 cares i al resultat sumar-li 5, mentres que 2 × 3d8 significa tirar tres daus de 8 cares cada u, i multiplicar el resultat per dos.

Daus en atres inscripcions

Encara que normalment s'inscriuen números en les cares dels daus (siga en forma de punts o números indo-aràbics), es poden amprar atres símbols. Per eixemple:

Daus de pòquer, en les següents inscripcions, #reminiscència del joc de cartes: nou (de piques, en negre), dèu (de diamants, en roig), sota (blau), reina (verda), rei (roig) i as (de trébols, en negre).
També existixen donats especialment adaptats a jocs concrets. Per eixemple, en Warhammer s'ampren daus especials per a determinar si un dispar d'artilleria dona en el blanc. Un d'ells té dos cares en una diana (dona en el blanc) i quatre en fleches (el tir ix desviat), i l'atre determina per quants centímetros falla el tir, en lo que té les inscripcions: 5, 10, 15, 20 i 25 centímetros (o be 2, 4, 6, 8, 10 polzades, en els països anglosaxons) i una explosió que indica que l'arma ha rebentat.

Atres daus no numèrics

Hi ha algunes aplicacions que requerixen resultats distints dels números. Ademés dels eixemples del pòquer i de warhammer, alguns atres eixemples són les lletres per a Boggle, els daus Fudge i les instruccions per a actes sexuals utilisant donats de sexe.

Daus en números alternatius

Els daus poden tindre números que no formen una seqüència de conteo que escomença en un. Una variació del dau estàndar es coneix com a dau "mig"[34][35] Es tracta de daus de sis cares numerades 2, 3, 3, 4, 4, 5, que tenen la mateixa mija aritmètica que un dau estàndar (3,5 per a un dau simple, 7 per a un parell de daus), pero tenen un ranc més estret de valors possibles (de 2 a 5 per a un, de 4 a 10 per a un parell). S'utilisen en alguns jocs de guerra de taula, a on es requerix un ranc més estret de números[35] Atres variants numerades són els daus de Sicherman i els daus intransitivos.

Dau esfèric

Es pot construir un dau en la forma d'una esfera, afegint una cavitat interna en la forma del poliedre dual de la forma del dau desijada i un pes intern. El pes s'assentarà en un dels punts de la cavitat interna, fent que s'asentir en un dels números cap a dalt. Per eixemple, una esfera en una cavitat octaèdrica i un chicotet pes intern s'assentarà en un dels 6 punts de la cavitat mantingut cap a avall pel pes.

Distribució de provabilitats

Els daus es poden amprar de moltes maneres per a obtindre diverses distribucions. El llançament de varis daus s'aproxima més a la distribució normal quants més daus es llancen. En algunes ocasions s'eliminen els extrems (tirades altes o baixes) per a modificar la distribució en vàries formes.

A voltes es pot simular la tirada d'un dau no disponible. Per eixemple, els daus de 100 cares (també cridats daus percentuals) són casi esfèrics, molt cars i difícils de trobar en tendes, pero es pot simular la seua tirada en dos daus de 10, un que represente les decenes i un atre les unitats. Açò pot fer-se fàcilment si cada dau és d'un color distint i s'acorda abans del llançament quin d'ells representa les decenes i quin les unitats, pero en ocasions no fa falta això, puix alguns daus de 10 cares ya es fabriquen numerats 00, 10, 20... 90.

En alguns jocs de rol es demana que es llance 1d3, i açò es pot fer fàcilment llançant un dau de 6 cares, dividint el resultat per dos i redonejant cap a dalt. De manera anàloga es pot simular el llançament de 1d5 per mig d'un dau de 10 (o 20, o inclús 100) cares. Es poden amprar monedes per a simular el llançament de 1d2, pero també es pot amprar, de manera anàloga, qualsevol dels daus mencionats: en un dau de 6 cares bastaria en associar una tirada d'1 a 3 en un 1 en el dau de dos cares, i una tirada de 4 a 6 en un 2 en el dau de dos cares.

Fabricació

Els daus que no són de precisió es fabriquen per mig del procés de molege per injecció de plàstic, a sovint de polimetacrilato de metilo (PMMA). Les pepites o números del dau formen part del mòle. Es poden afegir diferents pigments als daus per a fer-los opacs o transparents, o es poden afegir múltiples pigments per a fer-los motejats o jaspeados.^[17]

La coloració per a la numeració es conseguix sumergint el dau completament en pintura, que es deixa secar. A continuació, el dau es polix per mig d'un procés d'acabament similar al poliment de roques. L'agent abrasivo raspa tota la pintura llevat les muescas de la numeració. A continuació, s'utilisa un abrasivo més fi per a polir el troquel. Este procés també produïx vores més suaus i redonejats en els daus.

Els daus de cassino de precisió poden tindre un acabament polit o arenado, que els fa transparents o translúcidos, respectivament. Als daus de cassino se'ls perforen les pepites i després es reblixen en una pintura de la mateixa densitat que el material utilisat per als daus, de modo que el centre de gravetat dels daus estiga lo més prop possible del centre geomètric. Açò mitiga la preocupació de que les pepites causen un chicotet biaix.^[18] Tots estos daus duen un número de série per a evitar que possibles tramposos els substituïxquen. Els daus de backgammon de precisió es fabriquen de la mateixa manera; tendixen a ser llaugerament més menuts i tenen cantons i vores redonejades, per a permetre un millor moviment dins del tonellet i evitar que les tirades forçades danyen la superfície de joc.

Daus trucats

Els daus poden alterar-se de moltes maneres per a fer trampes en els jocs que els requerixen: poden redonejar-se algunes arestes, algunes cares poden tindre una forma llaugerament distinta a un quadrat per a favorir l'aparició de certs resultats. Una manera comuna és agregar algun material pesat amagat baix d'una de les cares de manera de favorir un resultat. Els daus amprats en els cassinos solen ser transparents per a dificultar estes maneres d'enganyar.

Jocs de daus

Els daus s'utilisen en freqüència per a introduir un factor aleatori en diferents jocs de taula. No obstant, existixen també molts jocs purament «de daus» i moltes variacions sobre ells. Alguns eixemples són:

Vore també

Referències

↑ Consultat el 2024-05-27.
↑ etymonline.Consultat el 2024-05-27.
↑ Laird, Jay (2009). Encyclopedia of Play in Today's Society, SAGE Publications, pp. 171–173. ISBN 978-1-4522-6610-7.
↑ Finkel, Irving (2008). «Board Games», Beyond Babylon: Art, Trade, and Diplomacy in the Second Millennium B.C., Metropolitan Museum of Art, p. 151. ISBN 978-1-58839-295-4.
↑ «8 Oldest Board Games in the World» (en en-us).
↑ NASER MOGHADASI, Abdorreza. “The Burnt City and the Evolution of the Concept of "Probability" In the Human Brain”. Iranian Journal of Public Health 44 (9): 1306–1307. ISSN 2251-6085. PMID 26587512.
↑ «National Museums of Scotland - Two bone diu».
↑ Possehl, Gregory. "Meluhha". In: J. Reade (ed.) The Indian Ocean in Antiquity. London: Kegan Paul Intl. 1996a, 133–208
↑ 2.3, 4.38, 6.118, 7.52, 7.109
↑ Good, Alexandra. «Knucklebones».
↑ Matz, David (2002). Daily Life of the Ancient Romans, Greenwood Publishing Group, pp. 94–95. ISBN 978-0-313-30326-5.
↑ «christies.com». christies.com.
↑ Encyclopædia Britannica. (2019). Domine. In Britannica.com. Retrieved 23 June 2021 from https://www.britannica.com/topic/domino-game-piece
↑ (1986) The Shorter Science and Civilisation in China, Cambridge University Press, p. 55. ISBN 978-0-521-31560-9.
↑ Salter, Rebecca (2006). «Board Games», Japanese Popular Prints: From Votive Slips to Playing Cards, University of Hawaii Press, p. 164. ISBN 978-0-8248-3083-0.
↑ Unicode Block 'Miscellaneous Symbols'
↑ «7 Surprising Facts About How Diu Llaure Made (With Pictures)».
↑ «Cassino Diu».

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Daus.

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre provabilitats en els daus.

Donat en el Viccionari.

Ferramenta per a crear el teu propi dau virtual

[[Categoria:#Arabisme]]

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Dado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Consultat el 2024-05-27.

[2] etymonline.Consultat el 2024-05-27.

[Laird-3] Laird, Jay (2009). Encyclopedia of Play in Today's Society, SAGE Publications, pp. 171–173. ISBN 978-1-4522-6610-7.

[Aruz-4] Finkel, Irving (2008). «Board Games», Beyond Babylon: Art, Trade, and Diplomacy in the Second Millennium B.C., Metropolitan Museum of Art, p. 151. ISBN 978-1-58839-295-4.

[5] «8 Oldest Board Games in the World» (en en-us).

[6] NASER MOGHADASI, Abdorreza. “The Burnt City and the Evolution of the Concept of "Probability" In the Human Brain”. Iranian Journal of Public Health 44 (9): 1306–1307. ISSN 2251-6085. PMID 26587512.

[7] «National Museums of Scotland - Two bone diu».

[8] Possehl, Gregory. "Meluhha". In: J. Reade (ed.) The Indian Ocean in Antiquity. London: Kegan Paul Intl. 1996a, 133–208

[9] 2.3, 4.38, 6.118, 7.52, 7.109

[10] Good, Alexandra. «Knucklebones».

[11] Matz, David (2002). Daily Life of the Ancient Romans, Greenwood Publishing Group, pp. 94–95. ISBN 978-0-313-30326-5.

[12] «christies.com». christies.com.

[13] Encyclopædia Britannica. (2019). Domine. In Britannica.com. Retrieved 23 June 2021 from https://www.britannica.com/topic/domino-game-piece

[14] (1986) The Shorter Science and Civilisation in China, Cambridge University Press, p. 55. ISBN 978-0-521-31560-9.

[15] Salter, Rebecca (2006). «Board Games», Japanese Popular Prints: From Votive Slips to Playing Cards, University of Hawaii Press, p. 164. ISBN 978-0-8248-3083-0.

[16] Unicode Block 'Miscellaneous Symbols'

[17] «7 Surprising Facts About How Diu Llaure Made (With Pictures)».

[18] «Cassino Diu».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]