Efectes del café en la salut

Efectes de la cafeïna en la salut. Destaquen els seus beneficis per a l'atenció i l'estat d'alerta, i l'inconvenient d'alteracions sobre el cor i en el somi per un consum excessiu.

El café és un aliment molt consumit el principal ingredient del qual actiu és la cafeïna, que produïx gran part dels seus efectes.

Consumir café, o atres begudes en cafeïna, té una série de beneficis, pero un consum excessiu també pot ocasionar problemes de salut, la major part dels quals ocorren especialment a partir de la dosis màximes de cafeïna saludables per a un ser humà.

Beneficis

Estos són alguns beneficis del consum de café, segons distints estudis. Varis estudis han indicat que el consum de café (4-6 tasses al dia) resulta en una disminució del 10-16% en la mortalitat per totes les causes.

Estimulant

El café, i atres begudes similars, contenen cafeïna, un alcaloide que posseïx propietats estimulants.

La molècula de cafeïna.

La cafeïna actua contra la somnolència, encara que no és garantia absoluta contra quedar-se dormit o amodorrado. Sino que només dormir adequadament és una garantia contra la somnolència. En qualsevol cas, la cafeïna funciona com un inhibidor competitiu de l'adenosina, impedint que esta s'una als receptors en el cervell, lo que produïx un efecte estimulant. Per esta raó, el café es consumix sobretot de matí, durant les hores de treball i a voltes de nit per els qui desigen permanéixer desperts i concentrats.

En la preparació d'un café, la cafeïna s'incorpora a la beguda en l'etapa final d'elaboració. Quan l'aigua travessa la molienda de café s'impregna primer dels aromes i a continuació de la cafeïna. Açò representa un esquema opost al procés en el té.

Contràriament a l'idea generalisada, un expresse llarc serà més estimulant que un café curt. La cantitat de cafeïna depén també del tipo de café. El café tipo arábica, més car que el robusta, conté més sabor i menys cafeïna. Per esta raó, es troben a sovint mescles de arábica i robusta.

Per a ocasions en que es desija gojar del sabor del café sense el seu efecte estimulant, existix el café descafeinado (a voltes cridat decaf). Este s'obté a nivell industrial per mig de l'extracció de la cafeïna dels grans de café en diòxit de carbono supercrítico. En este procés, el café pert una miqueta de sabor sobre el café normal i per lo general tendix a ser més amarc. Existixen també alternatives que s'assemblen al café en gust, pero no contenen cafeïna (vejau els succedàneus del café). Estos estan disponibles mòlts per a elaborar la beguda i en forma de pols soluble per a preparar café instantàneu.

Reducció del risc de patir demència i Alzheimer

Segons el tecnólogo radiològic Josué Falcón, de cinc a sis tasses de café diàries són beneficioses per a reduir dosis de radiació al cos. Varis estudis que varen comparar bebedores de café moderats (unes dos tasses al dia) en consumidors esporàdics de café (menys d'una tassa al dia) varen concloure que aquells que bevien més café tenien menys provabilitats de desenrollar Alzheimer .

El café seria neuroprotector i preventiu de la demència. Les hipòtesis que es barallen per a tals efectes són: que pel seu contingut en antioxidants poguera frenar l'estrés oxidativo de les neurones; que disminuïx el risc de sofrir diabetis tipo II, patologia que se sap reduïx la neteja cerebral de la proteïna tòxica beta amiloide; al antagonisme dels receptors d'adenosina A2A exhibit per la cafeïna, puix incrementa la neurotransmisión colinérgica, la qual sembla reduir els depòsits cerebrals de la beta amiloide; o que aumentaria els nivells plasmáticos del factor estimulant de la colónia de granulòcits GCFS.

Reducció del risc de patir Parkinson

Un estudi comparatiu entre consumidors d'unes 3,5 tasses de café al dia i aquells que no consumien café va mostrar que els primers tenien menys provabilitat de contraure Parkinson en el futur. No obstant, un segon estudi va trobar una relació directa entre la cantitat de café beguda regularment i el risc de patir Parkinson.

Reducció del risc de patir gota

Un estudi de l'University of British Columbia de Canadà i l'Escola de Medicina d'Harvard en Boston assegura que el café ajuda a reduir el risc de patir gota. L'equip va analisar senyes d'un sondeig de salut i nutrició nortamericana portat a terme entre 1988 i 1994. L'estudi es va basar en l'enquesta a uns 50 000 hòmens de 40 a 75 anys, sense antecedents de gota.

Els participants varen completar qüestionaris exhaustius sobre hàbits alimenticis, incloses les begudes. Despuix de 12 anys d'evaluació, durant els quals 757 hòmens varen desenrollar gota, el risc va ser menor per a aquells que prenien més café. Quan els participants en l'estudi prenien de quatre a cinc tasses de café, hi havia una reducció del 40% de desenrollar la dolència. Els hòmens que consumien café descafeinado també es varen vore beneficiats, pero el té va semblar no tindre efecte. Els investigadors varen revelar nivells significativament menors d'àcit úrico en la sanc d'els qui prenien grans cantitats de café.

Analgésico

El café aumenta l'eficàcia dels analgésicos, especialment la dels medicaments que actuen contra el mal de cap i pot aliviar a algunes persones l'asma. Per esta raó alguns fabricants d'aspirina també inclouen una chicoteta dosis de cafeïna en la pastilla.^{cita requerida}

Antidiabético

La pren de café pot reduir fins a la mitat, el risc de patir diabetis mellitus tipo II. Encara que inicialment es va citar que açò ocorria en pacients que consumien altes cantitats (7 tasses al dia), es va demostrar més alvance que la relació és llineal.

Antineoplásico

Alguns dels efectes beneficiosos es poden restringir a un sexe. Per eixemple, s'ha demostrat que reduïx l'aparició de càlculs biliars i malalties en la vesícula biliar en hòmens.^{cita requerida}

Broncodilatador

En 1993, el Dr. Scott T. Weiss de l'Escola Mèdica d'Harvard va estudiar a 20 000 pacients en asma i va trobar que aquells que regularment prenien café, sofrien un terç menys de síntomes que els que es varen abstindre. La cafeïna, l'estimulant que es troba en el café i el té, es metaboliza donant lloc a teofilina (entre atres substàncies), un medicament que s'usa per a tractar l'asma i la bronquitis. En l'estudi de Weiss, el té no va tindre efecte en els pacients en asma, possiblement perque té nivells inferiors de cafeïna que el café. Una tassa de café té entre 40 i 180 mg de cafeïna, mentres que una tassa de té conté 25 a 110 mg. El consum diari de café podria ajudar a malalts d'asma a aliviar alguns dels síntomes, pero no és un substitut de medicaments.

Cardioprotector

Un estudi va comprovar durant dotze anys en Finlàndia (país que té el récort de consum de café en una mija de nou tasses al dia per adult) per l'Institut Nacional de Salut Pública d'Helsinki sobre 14 600 adults de 35 a 64 anys sense antecedents de malalties cardiovasculars, indica que quant major siga el consum de café, major seria la tendència de disminució de la diabetis de tipo II.

Ademés, el café reduïx l'incidència de cardiopatias (és dir: a llarc determini consumit moderadament), encara que es desconeix si açò és aixina senzillament perque lliura a la sanc de l'excés de greix o si és pel seu efecte estimulant. En la reunió anual de l'American Chemical Society en Washington D. C., en agost de 2005, el químic Joe Vinson de l'Universitat de Scranton va presentar un anàlisis que mostrava que per als americans que en general no consumixen grans cantitats de frutes i verdures fresques, el café representa la major font d'antioxidants valiosos en les seues dietes.

Un estudi de la Iowa Women's Health va demostrar, que les dònes que consumien café sofrien menys episodis de malalties cardiovasculars i tenien menys provabilitats de patir càncer que la població general. Per a les dònes que bevien sis o més tasses el benefici era encara major.

Laxante i diurético

El café és un potent estimulant del peristaltismo i en ocasions es considera que evita l'estrenyiment. També és diurético, acció mediada per la cafeïna (encara que diversos estudis demostren que açò té més relació en el café que en la cafeïna).

Rendiment cognitiu

Molta gent beu café per la seua capacitat d'aumentar la memòria a curt determini i el cocient intelectual.

Ademés, en les proves de temps de reacció senzilla, el temps de reacció per a triar, memòria verbal incidental i raonament visoespacial, els participants que prenien café regularment mostraven millors resultats, en una relació positiva entre les puntuacions de les proves i la cantitat de café beguda regularment. Els participants de major edat eren els que varen mostrar major efecte vinculat al consum regular de café. Un atre estudi, va trobar que les dònes de més de 80 anys d'edat eixien millor en les proves cognitives, i encara més si havien pres regularment café durant la seua vida.

També, canvia el metabolisme de la persona, de tal forma que el seu cos convertix una major proporció de lípits a carbohidrats, lo que pot ajudar als deportistes a evitar la fatiga muscular.^{cita requerida}

Alguns d'estos efectes en la salut són observables en tan sol prendre quatre tasses al dia (700 ml), pero uns atres necessiten de cinc o més tasses al dia (0.95 litros o més).^{cita requerida}

Antiinflamatorio

El café pot tindre propietats antiinflamatorias per les seues antioxidants i composts antiinflamatorios com els àcits clorogénicos. No obstant, també és important tindre en conte que el café pot aumentar la freqüència cardíaca i la pressió arterial en algunes persones, lo que pot aumentar el risc de malalties cardíaques. És important parlar en un mege abans d'agregar grans cantitats de café a la dieta. ^{cita requerida}

Tolerància a la glucosa, sensibilitat a l'insulina i envelliment

En el 2023, un estudi del Institut Imdea Alimentació i del Institut d'Investigació Sanitària (Incliva) publicat en la revista Nature Communications va trobar que el harmol, un compost de la família de les betacarbolinas que es troba en el café, millora el funcionament del múscul esquelètic, millora la tolerància a la glucosa, la sensibilitat a l'insulina i l'acumulació de lípits hepàtics en un model de prediabetes, i milloraria la calitat de vida durant l'envelliment.

Riscs i efectes indeseados

Molts efectes notables del café estan relacionats en el seu contingut en cafeïna. Per això, alguns consumidors ho prenen descafeinado. Els possibles riscs del café descafeinado per a la salut han segut estudiats, en resultats diversos. Una variable és el tipo de procés de descafeinado amprat: mentres que alguns impliquen l'us de solvents orgànics que poden deixar traces residuals, uns atres utilisen vapor.

Malalties del cor i pressió de la sanc

Molts bebedores de café estan familiarizados en la condició nerviosa que ocorre quan es pren massa cafeïna. Se sap, segons els coneiximents científics actuals, que el café actua sobre el sistema cardiovascular, pero el mecanisme d'acció seguix sent desconegut; per una atra part, el café posseïx un efecte hipertensor (aument de la tensió arterial) i es desaconsella el seu consum als pacients afectats per greus desórdens cardiovasculars o crònics. No obstant, cal tindre en conte que un recent estudi sugerix un efecte antihipertensivo dels grans de café verts sobre un model animal d'hipertensió.

The American Journal of Clinical Nutrition va publicar un estudi en 2004 en el que varen intentar descobrir per qué entren en conflicte els efectes beneficiosos i perjudicials del café. L'estudi va concloure que el consum de café està associat a auments significatius en marcadors bioquímics de l'inflamació. Este és un efecte perjudicial del café en el sistema cardiovascular, que pot explicar per qué el café s'ha demostrat fins ara que només ajuda al cor en nivells de quatre tasses (600 ml) o menys per dia.

Un estudi d'Harvard realisat durant 20 anys sobre 128 000 persones i publicat en 2006 concloïa que no hi havia proves que recolzaren l'idea de que el consum de café aumentava el risc de síndrome coronario agut. L'estudi, en canvi, sí va mostrar una correlació entre grans consum de café i alts graus d'exposició a atres factors de riscs coronarios com fumar, consum excessiu d'alcohol i falta d'eixercici físic. El resultat només és aplicable al café filtrat a través de paper de filtre, lo que exclou el café hervir i l'expresse, per eixemple.

Sistema nerviós

El café també pot causar insomni en algunes persones, mentres que irònicament ajuda a atres (en menor proporció) a tindre un somi més profunt. També pot causar ansietat i irritabilitat, en persones en un consum excessiu de café, i inclús retraimiento en atres formes. També pot causar migranya, tremolació, agitació nerviosa i taquicardias.

Sistema digestiu

Algunes persones manifesten síntomes d'intolerància al café, principalment en forma de molèsties gastrointestinals, com dispèpsia, còlics, diarrea, bossadas, nàuseas, úlceres gàstriques, alteracions en la motilidad gastroesofágica i atres manifestacions neurovegetativas com ansietat.

El café pot irritar la mucosa gàstrica i produir hiperperistaltismo i diarrea en pacients sensibilisats o en còlon sensible.

Colesterol

Un estudi ha demostrat que el cafestol i el kahweol, substàncies que estan present en begudes de café hervir i sense filtrar, aumenta considerablement els nivells de colesterol (hipercolesterolemia), especialment en dònes. El cafestol és l'agent alimentici elevador del colesterol més potent conegut. El café filtrat només conté traces de cafestol.

El consum de cinc tasses de café de prensa francés per dia (10 a 13 miligrams de cafestol), durant un periodo de quatre semanes, elevaria el colesterol plasmático en un 6-8%.

Embaràs i menopausa

També té efectes específics de gènero, en algunes féminas afectades en síndrome premenstrual aumenta els síntomes, i pot reduir la fertilitat en dònes. Aumenta el risc d'osteoporosis en dònes postmenopáusicas i pot haver riscs per al feto si una dòna embarassada beu huit o més tasses al dia (1,4 litros o més).^{cita requerida}

Un estudi danés de febrer de 2003 en 18,478 dònes va relacionar l'alt consum de café durant l'embaràs en un aument significatiu en el risc d'aborts (pero no va aumentar de forma significativa el risc de mort infantil en el primer any). «Els resultats semblen indicar un efecte llindar al voltant de quatre a sèt tasses per dia» va informar l'estudi. Aquelles embarassades que bevien huit o més tasses al dia (1,4 l) tenien un risc de 220% major que el d'aquelles que no prenien café. Este estudi no s'ha tornat a repetir, pero ha fet que alguns doctors prenguen precaucions davant el consum excessiu de café durant l'embaràs.^{cita requerida}

Un nou estudi de l'Universitat de Rochester de 2021, indica que ingerir café supon un risc per a l'estructura cerebral del feto patint este alteracions cerebrals. Podrien no ser molt greus pero poden conduir a que el bebé o el chiquet tinguen problemes de comportament.

El café descafeinado és vist en ocasions com un risc potencial per a la salut de les dònes embarassades, per l'alta incidència dels solvents químics usats per a extraure la cafeïna. No obstant, estes preocupacions no tenen casi cap base, puix els solvents en qüestió s'evaporen a 80-90 °C, i els grans de café estan ya descafeinados abans de procedir al seu torrat, que té lloc a uns 200 °C. Aixina, estos productes químics, cridats clorur tricloroetano i diclorometano, estan presents en cantitats molt baixes, i cap dels dos supon una amenaça significativa per als fetos. Les dònes que aixina i tot estiguen preocupades pels solvents químics del café descafeinado deuen optar pels grans que utilisen el procés de l'aigua suïssa, a on no s'utilisa cap producte químic a excepció de l'aigua, encara que permaneixen en el café cantitats més altes de cafeïna.

Carcinogenicidad

El café, incloent al café instantàneu, és comunament torrat, per lo que conté alguna cantitat de acrilamida, una substància que va sent generada en els aliments molt cuinats (i en els aliments cremats), i de la que és sospitada alguna relació en l'aparició de càncer. Adicionalment, les institucions oficials que s'encarreguen d'assunts alimentaris han emés informes sobre quin és el nivell de acrilamida recomanable en aliments com el café, pero ha segut descobert que algun café de venda al públic ha superat eixe nivell 42 voltes, en lo que pot influir la falta de transparència en la seua elaboració, d'homologacions, i el fet de que hi haja inspeccions de calitat o no.

Adicció i síndrome d'abstinència

Encara que l'adicció a la cafeïna no genera riscs tan greus per a la salut com atres drogues clàssiques, entre les que es troben la nicotina, l'alcohol o la heroïna, molta gent s'ha convertit en adicta al no poder deixar de prendre-la, o en seguir prenent-la, pese a arriscar la seua salut física o psíquica, només per evitar els síntomes del síndrome d'abstinència.

El síndrome d'abstinència del café ha segut provat per mig de varis rigorosos estudis de doble cego. De fet, ha segut inclós com a diagnòstic oficial en ICD-10 (Organisació Mundial de la Salut) i s'ha propost com a diagnòstic a l'Associació Nortamericana de Siquiatria. Encara que els estudis s'han realisat en adults, també s'han donat casos en chiquets.

La dependència del café dona lloc als síntomes observables. propis del síndrome d'abstinència, que són:

• Mal de cap de diferents graus
• Fatiga, adormecimiento
• Gana sexual
• Dificultat per a concentrar-se
• Dificultat per a treballar
• Irritabilitat
• Depressió
• Ansietat
• Síntomes de refredat, com poden ser: nàusees i bossades, dolor o rigidea muscular, calor i freda…
• Deterioració psicomotriz de l'alerta i del rendiment cognitiu

S'han donat casos d'adicció al café en dosis diàries tan baixes de cafeïna com 100 mg/dia (equivalent a una tassa o dos llandes de refresc cafeinado). També s'han donat casos de síndrome d'abstinència en deixar una consumició diària i regular de cafeïna (per eixemple un café tots els matins).^{cita requerida}

Durant l'abstinència, chicotetes dosis de cafeïna (p. eix. 25 mg) poden suprimir parcialment els síntomes del síndrome d'abstinència. Per això, molta gent que va deixar de prendre café, no va notar cap síntoma ya que rebia estes chicotetes fonts de cafeïna per atres mijos sense donar-se conte.^{cita requerida}

Estètics

Com el té, el café també causa amarilleo en les dents, i pot danyar-los pel seu contingut en taninos. La millor forma d'evitar-ho és espalmar-se les dents 30 minuts despuix de prendre café.^{cita requerida}

Açò es deu a que el café pot ser àcit i pot debilitar temporalment l'esmalt dental. En esperar 30 minuts, es permet que la saliva neutralise els àcit, lo que ajuda a protegir les dents durant l'espalmat.^{cita requerida}

Atres problemes

• Problemes de desenroll del feto en embarassades.
• Aument excessiu de la diuresis, fallos renals.
• Cistitis.