Esparto (fibra)
Esparto és el nom en el que es coneix en Espanya a unes fibres obtingudes de diverses plantes selvades del grup de les gramíneas, aixina com a les plantes mateixes.

Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Es desenrolla en zones àrides de la península ibèrica (Andalusia, Aragó, Comunitat Valenciana, La Taca, Catalunya, Illes Balears i regió de Múrcia) i la zona magrebí (Marroc, Argèlia, Tunis i Líbia) en el nort d'Àfrica.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]En el nom de esparto es coneixen popularment tant el esparto pròpiament dit, o a l'atocha (Macrochloa tenacissima), com el esparto baste o esparto d'Aragó o albardín (Lygeum spartum). Les seues formacions naturals es denominen espartales, atochares i albardinales, respectivament. Abdós formen part de la vegetació característica dels ambients esteparis ibèrics.[2][3]
En Mèxic, es denomina aixina a les espècies de Fimbristylis, planta herbàcia de fins a 1,5 metros, comú en zones inundables propenques a manglarés.
-
Espartero (espardenyer en valencià) treballant el esparto. Museu Valencià d'Etnologia.
-
Productes de esparto. Museu Valencià d'Etnologia.
-
Espartero venent productes de esparto en el templete ferial d'Albacete.
-
Treballant en pleita.
-
Fent una pleita de esparto (Luis Mondejar, Albacete).
-
Cantimplora forrada de esparto (author: Daniel García, Albacete).
-
Fardacho fet de esparto (artesania, Eliecer Garcia, Albacete)
-
Peça en punt cofín. Jesús Ortega María,(Jumilla, Múrcia)
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Barber, Antoni; Cabrera, María Rosario; Guardiola, Ismael (1997). Valéncia: Fundació Bancaixa, 1997 (ed.). Sobre la cultura de l'espart al territori valencià, p. 252. ISBN 84-88715-91-9.
Vore també
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Esparto (fibra) en el Viccionari.
- Estepas ibèriques
- En El Romeral existix un museu del esparto.
- Stipa tenacissima Nom científic del Esparto
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esparto (fibra)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.