Anar al contingut

Espectre d'un anell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a el concepte d'espectre d'anells en la teoria de la homotopía vore Espectre d'anells.

En àlgebra conmutativa, el espectre principal (o simplement el espectre) d'un anell[1] R és el conjunt de tots els ideals cosins de R, i generalment es denota[2] per SpecR; en geometria algebraica és simultàneament un espai topològic equipat en el fes d'anells[3] 𝒪.

Topología de Zariski

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Topología de Zariski.


Per a qualsevol ideal I de R, es definix VI com el conjunt d'ideals cosins que contenen I. Es pot establir una topología en Spec(R) definint que una colecció de conjunts tancats siga

{VI:Ies un ideal de R}.

Esta topología es denomina topología de Zariski.

Una base per a la topología de Zariski es pot construir de la següent manera. Per a fR, es definix Df com el conjunt d'ideals cosins de R que no contenen a f. Llavors, cada Df és un subconjunt obert de Spec(R), i {Df:fR} és una base per a la topología de Zariski.

Spec(R) és un espai compacte, pero casi mai un espai de Hausdorff: de fet, els ideals màxims en R són precisament els punts tancats en esta topología. Pel mateix raonament, en general no és un espai T1.[4] No obstant, Spec(R) és sempre un espai de Kolmogórov (satisfà l'axioma T0); i també és un espai espectral.

Fas i esquemes

[editar | editar còdic]

Donat l'espai X=Spec(R) en la topología de Zariski, el fes d'estructura OX es definix en els subconjunts oberts distinguits Df establint Γ(Df, OX) = Rf, la localisació de R per les potències de f. Es pot demostrar que açò definix un B-fes i per lo tant definix un fes. Més detalladament, els subconjunts oberts distinguits són una base de la topología de Zariski, per lo que per a un conjunt obert arbitrari O, descrit com l'unió de {Dfi}iI, s'establix Γ(O ,OX) = limiI Rfi. Es pot comprovar que este fes previ és un fes, per lo que Spec(R) és un espai anellat. Qualsevol espai anellat isomorfo a un d'esta forma es denomina esquema afí. Els esquemes generals s'obtenen unint esquemes afins.

De manera similar, per a un mòdul M sobre l'anell R, es pot definir un fes M~ sobre Spec(R). Per a això, en els subconjunts oberts distinguits s'establix Γ(Df, M~) = Mf, usant la localisació d'un mòdul. Com abans, esta construcció s'estén a un fes previ en tots els subconjunts oberts de Spec(R) i satisfà els axioma de pegat. Un fes d'esta forma es denomina fes casi coherent.

Si P és un punt en Spec(R), és dir, un ideal primer, llavors el talle del fes d'estructura en P és igual a la localisació de R en l'ideal P, i est és un anell local. En conseqüència, Spec(R) és un espai anellat localment.


Si R és un domini integral, en cos de fraccions K, llavors es pot descriure l'anell Γ(O,OX) més concretament de la següent manera. Es diu que un element f en K és regular en un punt P en X si es pot representar com una fracció f = a/b en b no en P. Es deu tindre en conte que açò concorda en la noció de funció regular en geometria algebraica. Usant esta definició, es pot descriure Γ(O,OX) precisament com el conjunt d'elements de K que són regulars en cada punt P en O.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «CLASES DE ANILLOS CONMUTATIVOS QUE CARACTERIZAN ALGUNOS AXIOMAS DE SEPARACION» (en espanyol). Consultat el 18 de maig de 2022.
  2. Sharp, 2001, Def. 3.26.
  3. Hartshorne, 1977, Definition.
  4. A.V. Arkhangel'skii, L.S. Pontryagin (Eds.) General Topology I (1990) Springer-Verlag Plantilla:Isbn (Vore l'eixemple 21, secció 2.6.)

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]