Estratègia empresarial

Artícul principal → Gestió estratègica.

Archiu:Strategic Management Process.jpg

L'estratègia dins del procés de gestió estratègica

En un sentit ampli, la estratègia representa la direcció o el camí que l'empresa adopta per a ajustar-se a la seua entorn i alcançar els seus objectius.

De manera més precisa, la estratègia empresarial es definix com el conjunt d'accions implementades per la direcció de l'organisació en el propòsit d'alinear els seus recursos i capacitats en un entorn dinàmic, maximizar oportunitats i evaluant riscs en funció de fiques i objectius.

Es tracta del pla d'acció dissenyat per l'administració per a competir de manera efectiva i generar rendabilitat, fonamentat en un conjunt coherent de decisions estratègiques.

El concepte d'estratègia no és exclusiu d'organisacions en fins de lucre. Si be és fonamental per a empreses que busquen rendabilitat, la seua aplicació és igualment crucial en organisacions sense fins de lucre i atres entitats que no perseguixen beneficis econòmics com a objectiu principal. Estes organisacions també deuen dissenyar, eixecutar i controlar estratègies efectives per a complir les seues missions, optimisar recursos i alcançar les seues metes.

En les institucions sense fins de lucre, s'establixen objectius relacionats en el benestar de la seua població objectiu. Açò implica l'us de diverses mètriques per a medir dit benestar. En este context, la direcció estratègica se centra en maximizar estes mètriques. No obstant, estes sempre estan vinculades a la generació de diners, ya siga per a mantindre la confiança dels finançadors en les ONG, o per a facilitar que la població puga treballar i generar imposts en el cas de les institucions estatals.

Les estratègies constituïxen possibles cursos d'acció que requerixen la presa de decisions a nivell directiu i l'assignació significativa de recursos empresarials. Ademés, influïxen en la sostenibilitat a llarc determini de l'organisació, generalment en un horisó d'a lo manco cinc anys, lo que implica una orientació futura. Estes estratègies tenen implicacions tant a nivell multifuncional com multidivisional i deuen considerar tant els factors interns com els externs que afecten a l'empresa.

Algunes estratègies empresarials inclouen l'expansió geogràfica, la diversificació, l'adquisició d'empreses, el desenroll de nous productes, la penetració en el mercat, la reducció de costs, la desinversión, la liquidació d'actius i la formació d'aliances estratègiques.

Atres definicions d'estratègia (segons varis autors) són les següents:

• És la resposta a dos preguntes: ¿Qué és el nostre negoci? ¿Qué deuria ser? (Peter Drucker, 1954).
• La determinació de metes i objectius bàsics de llarc determini de l'empresa, l'adopció dels cursos d'acció i l'assignació de recursos necessaris per a conseguir dites metes (Alfred Chandler, 1962).

• És el patró dels objectius, propòsits o metes, i les polítiques i plans essencials per a conseguir dites metes, establides de tal manera que definixquen en quina classe de negoci l'empresa està o vol estar i quina classe d'empresa és o vol ser. És un modo d'expressar un concepte persistent de l'empresa en un món en evolució, en la finalitat d'excloure algunes noves activitats possibles i sugerir l'entrada d'atres (Kenneth Andrews, 1965).
• Com el llaç comú entre les activitats de l'organisació i les relaciones producte/mercat tal que definixca l'essencial naturalea dels negocis en que està l'empresa i els que planeja per al futur (Igor Ansoff, 1965).

Fonamente

Una estratègia consistix en un conjunt d'accions interrelacionadas que els gerents implementen en el propòsit de millorar l'eixercite de l'empresa. Per a la majoria, si no és que para totes les organisacions, alcançar un rendiment superior respecte als seus competidors representa el major desafiu.

Quan les estratègies d'una empresa conduïxen a un eixercite superior, es considera que esta ha conseguit una ventaja competitiva.

L'estratègia implica diferenciar-se en la competència: realisar activitats que els rivals no eixecuten o, idealment, fer allò que estos no poden replicar. Tota estratègia deu contar en un element distintiu que atraga clients i genere una ventaja competitiva.

L'estratègia d'una empresa deu respondre a qüestions fonamentals com:

• Cóm superar als competidors.
• Cóm adaptar-se a les canviants condicions econòmiques i de mercat, aprofitant oportunitats de creiximent.
• Cóm gestionar cada àrea funcional del negoci (per eixemple, investigació i desenroll, cadena de suministraments, producció, vendes i màrqueting, distribució, finances i recursos humans).
• Cóm millorar l'eixercite financer i la posició en el mercat.

Es considera que una empresa alcança competitivitat estratègica quan conseguix formular i implementar una estratègia que crea valor. A la seua volta, posseïx una ventaja competitiva quan aplica una estratègia que els seus competidors no poden imitar o la replicació dels quals els resultaria massa costosa.

No obstant, és fonamental comprendre que cap ventaja competitiva és permanent. La rapidea en la que els competidors adquirixquen les capacitats necessàries per a replicar els beneficis d'una estratègia determinarà la duració de dita ventaja.

Per això, les empreses deuen desenrollar flexibilitat estratègica, entesa com el conjunt de capacitats que els permet respondre a les diverses demandes i oportunitats en un entorn competitiu dinàmic i incert, és dir desenrollar capacitats dinàmiques. Açò implica gestionar l'incertitut i els riscs associats. Per a això, la flexibilitat estratègica deu aplicar-se en totes les àrees operatives de l'empresa.

Per a generar valor excepcional per als seus accionistes, una empresa deu deprendre en major rapidea que els seus competidors i aplicar eixe coneiximent en tota l'organisació de manera més ràpida i efectiva. l'aprenentage estratègic continu proporciona a l'empresa un conjunt d'habilitats noves i actualisades que li permeten adaptar-se als canvis de l'entorn.

Les decisions estratègiques d'una companyia rara volta són senzilles i, en molts casos, impliquen modificacions complexes. No obstant, açò no justifica l'inacció davant la necessitat de definir un curs estratègic.

Aixina mateix, la direcció de l'empresa deu identificar i aprofitar una finestra estratègica, és dir, una oportunitat única de mercat que solament està disponible per un temps llimitat. La primera empresa en detectar i capitalisar una finestra estratègica pot posicionar-se en un caseta favorable i dificultar l'entrada de competidors, sempre que posseïxca les fortalees internes necessàries.

A voltes es coneix a les estratègies empresarials com a mecanismes de inconformidad.^{cita requerida} Esta inconformidad evita que els empleats se senten satisfets en lo complit i produïx una forma distinta de vore els objectius, aspirant sempre a seguir avant i a ser millors cada dia per a conseguir metes contínues.

Les companyies desenrollen estes estratègies en el propòsit de trencar en lo establit, en la zona de confort. Encara que mai deixen de complir en els postulats orientats cap al curt determini, tenen major enfocament en preocupar-se, administrar i produir noves idees per al llarc determini. Les empreses que implementen esta estratègia dediquen prou temps en investigar i incrementar els percentages de vendes, sent capaces de fabricar molts més productes a un menor preu.

En lloc de llentitut i recel al canvi, l'eixecució de les estratègies empresarials genera una habilitat més ràpida d'accedir a la transformació i de créixer utilisant noves tecnologies, junt a métodos moderns d'aprenentage i brindant als empleats un major alcanç de coneiximent (per ej., per mig de cursos) que faça a les seues empreses visionàries.

Formulació de l'estratègia

Per a formular l'estratègia es poden amprar els següents métodos:

• Eixercicis de preparació: Conjunt d'empleats d'una empresa que es reunixen per a discutir oportunitats, millores i al mateix temps generar idees innovadores.

• Ulls de l'enemic: Simular que els gerents d'una empresa treballen per a la competència i averiguar cóm disminuir les seues debilitats, cóm intensificar les seues fortalees, cóm posicionar-se en el mercat més ràpit i de millor manera, etc. I atenent als resultats d'este proyecte, respondre a la pregunta de cóm deu actuar l'empresa.

• Superar a l'ahir: Motivar als empleats en els guanys passats i els millors guanys produïts actualment.

L'estratègia és el pla d'acció que seguix l'administració de l'organisació per a competir en èxit i obtindre utilitats, a partir d'un conjunt integrat d'opcions. Són els plans per a conseguir la missió i els objectius; i para açò es tenen que formular polítiques estratègiques, que donen directrius àmplies per a la presa de decisions.

La formulació de l'estratègia representa el compromís de l'administració de mamprendre un conjunt particular d'accions. En elegir una estratègia, l'administració expressa en realitat lo següent: “entre les diverses formes de conduir-nos i competir de que disponíem, nos inclinem per esta combinació particular de plantejaments per a dur a l'empresa en la direcció desijada, enfortir la seua posició en el mercat i la seua competitivitat, i millorar la seua eixercite.

Procés d'elecció estratègica

Opcions estratègiques: és el conjunt d'estratègies factibles que s'han formulat. L'elecció estratègica implica evaluar distintes estratègies i seleccionar l'opció més adequada. S'ha observat que, en entorns organizacionales dinàmics, les millors decisions estratègiques no sempre es conseguixen per mig del consens absolut. De fet, solen involucrar desacorts intensos i inclús conflictes. Açò és especialment cert en empreses que operen en sectors globals. Ya que els conflictes no resolts poden generar una gran càrrega emocional, els responsables de la presa de decisions sugerixen que els administradors estratègics utilisen “conflictes programats” per a fomentar l'exposició de distintes postures sense que els aspectes personals influïxquen en l'anàlisis.

Existixen dos tècniques que ajuden a evitar el risc de decisions consensuades sense el degut cuestionamiento, com ho va identificar Alfred Sloan:

1. Advocat del diable: Esta tècnica té el seu orige en l'Iglésia Catòlica medieval, a on s'assignava a una persona la tasca de presentar arguments en contra de la canonisació d'un possible sant. En l'àmbit de la presa de decisions estratègiques, es designa a un advocat del diable (un individu o un grup) per a senyalar possibles errors o riscs en una estratègia alternativa per mig d'un anàlisis formal.
2. Investigació dialèctica: Basada en principis filosòfics de Platón, Aristóteles i Hegel, esta tècnica se centra en confrontar dos postures opostes—una tesis i una antítesis—per a aplegar a una síntesis. En el context estratègic, açò implica desenrollar dos propostes que partixquen de distints supòsits i defendre-les davant els prenedors de decisions. A partir del debat entre abdós postures, se selecciona una d'elles o es construïx una nova estratègia intermija que integre els millors elements d'abdós.

Vore també

• Estratègies genèriques de Porter
• Negociació
• Liderage
• Mapa estratègic

Bibliografia

• (1993) Estratègia i sistemes d'informació, Madrit: McGraw-Hill. ISBN 8476156669.
• Ansoff, H. Igor (1985). L'estratègia de l'empresa, Barcelona: Orbis. ISBN 9788476342268.
• Eiglier; Langeard, {{{nom2}}} (1989). Servucción: el màrqueting de servicis, Madrit: McGraw-Hill. ISBN 8476153279.
• Gates (1999). Els negocis en l'era digital, Barcelona: Plaça & Janés. ISBN 8401541395.
• Hammer; Champy, {{{nom2}}} (1994). Reingeniería, Bogotà: Norma. ISBN 9580426503.
• Lardent, Alberto R. (2001). Sistemes d'informació per a la gestió empresarial: Planejament, tecnologia i calitat, Londres: Pearson Educació. ISBN 9789879460436.
• Shank; Govindarajan, Vijay (1995). Gerència estratègica de costs: la nova ferramenta per a desenrollar una ventaja competitiva, Bogotà: Norma. ISBN 9789580428404.
• (1999).Alta Gerència.Bota:
• Spendolini, Michael J. (1994). The Benchmarking Book (en Inglés), Bogotà: Norma. ISBN 9780814405505.