Anar al contingut

Expedició hidrogràfica russa a l'oceà Àrtic (1910-1915)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La expedició hidrogràfica russa a l'oceà Àrtic (1910-1915) va ser una missió científica de gran rellevància per a la navegació russa en l'oceà Àrtic. Del 2 de novembre de 1910 a 1913, l'expedició va estar dirigida per Iván Semiónovich Sergeev, i posteriorment pel capità de la marina imperial russa Borís Andréievich Vilkitski fins a 1915. Vilkitski es va encarregar de coordinar l'exploració de la ruta de la Mar del Nort, una via marítima que conecta l'oceà Atlàntic en el Pacífic a través de les aigües del Àrtic, i la cartografia de les zones inexploradas de la regió.[1]

Els bucs principals que varen participar en l'expedició varen ser els rompehielos Taimyr i Vaigach, l'objectiu principal de l'expedició era explorar la ruta marítima del Nort i recórrer-la a través de sis mars àrtiques d'este a oest - de Vladivostok a Arjánguelsk. També tenia atres objectius, com realisar estudis hidrogràfics i meteorològics, investigacions i cartografiar la costa àrtica del Imperi Rus.[2]

El 3 de setembre de 1913, l'expedició va issar la bandera russa en lo que va creure una simple illa i la va cridar «Terra de Nicolás II», en honor al emperador de Rússia.[2][3] No obstant, més tart es va descobrir que lo que inicialment s'havia considerat una illa era, en realitat, l'archipèlec de Terra del Nort. Va ser en 1926, baix el règim soviètic, quan el Presidium del Comité Eixecutiu Central de la URSS va decidir renombrar el territori descobert com Sévernaya Zemlyá,[2] este nou nom reflectia l'ubicació geogràfica de les illes, en l'extrem noreste de Siberia i dins del círcul polar àrtic.[4][5]

L'expedició també va ser una de les primeres en navegar, en 1913, les aigües del estret de Vilkitski (en rus, пролив Вилькицкого), estret marí que separa la península de Taimyr, en la costa de Siberia, de l'illa Bolchevique, la més meridional de les illes de l'archipèlec. l'estret conecta les aigües del mar de Kara, al oest, en les del mar de Láptev, al este, abdós en l'Àrtic rus. Va ser nomenat en 1918 en honor de Borís Vilkitski (1885-1961), el marí i hidrógrafo rus que la va dirigir.[2]


El descobriment del archipèlec de Terra del Nort va tindre importants implicacions per a la ciència geogràfica i la història de la navegació polar. Durant décades, les illes varen ser de difícil accés per les dures condiciones climàtiques i el gèl marí que les rodejava. L'expedició també va permetre traçar mapes més detallats de la ruta marítima del nort, un pas marítim que, si ben va ser considerat per molt temps inaccessible, va començar a guanyar rellevància en el XXI pel canvi climàtic i la reducció de la capa de gèl, lo que ha obert noves possibilitats per al comerç internacional a través del oceà Àrtic.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Boris Vilkitsky». web.archive.org. Consultat el 2025-04-05.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Anniversary of the expedition of “Taimyr” and “Vaigach” icebreakers. Discovery of Severnaya Zemlya» (en en). Presidential Library. Consultat el 2025-04-05.
  3. «"Net com el cristal..." Taimyr i Vaigach».
  4. «Hydrographic Society Russia» (en en). www.hydro-international.com. Consultat el 2025-04-05.
  5. «Russian Geographical Society celebrates its 170th anniversary» (en en-us). News. Consultat el 2025-04-05.