FODMAP
Els FODMAP (per les sigles en anglés Fermentable Oligo-Vaig donar-Monosaccharides and Polyols) són carbohidrats de cadena curta i alcohols relacionats, que són mal absorbits en l'intestí prim. El terme FODMAP pot traduir-se com oligosacàrits, disacárido, monosacàrits i polioles fermentables. Estos inclouen la fructosa, la lactosa, els fructosanos i galactanos, i edulcorantes (polioles) tals com el sorbitol, el manitol, el xilitol, el maltitol i atres terminats en "-ol". Els FODMAP poden provocar certes molèsties digestives, com a unflament abdominal, en persones hipersensibles a la distensió de l'intestí o que tendixen a acumular gas o líquits, pero no causen inflamació intestinal, i de fet contribuïxen a evitar-la, puix produïxen alteracions beneficioses en la microbiota intestinal i contribuïxen a mantindre la bona salut del còlon.
La denominada "dieta baixa en FODMAP" (en la que es restringix l'ingesta d'aliments rics en FODMAP) ajuda a controlar els síntomes digestius a curt determini en persones en el síndrome de l'intestí irritable, pero el seu seguiment a llarc determini pot carrejar efectes negatius. Solament es deu amprar durant curts periodos de temps i baix assessorament d'un especialiste en nutrició. Són precisos més estudis per a evaluar el verdader impacte d'estes dietes sobre la salut.
L'ocupació d'una dieta baixa en FODMAP sense una completa evaluació mèdica pugues acarrer greus riscs per a la salut. ya que se suprimix o reduïx el consum de gluten, el consol dels síntomes digestius en esta dieta pot indicar la presència d'una malaltia celíaca no reconeguda i podria emmaixquerar el seu diagnòstic i correcte tractament, en el consegüent risc de complicacions entre les que s'inclou el càncer.
Els FODMAP, especialment els fructosanos, estan presents en els cereals que contenen gluten i s'han identificat com una possible causa de síntomes en persones en sensibilitat al gluten no celíaca. Estudis de 2018 i de 2019 conclouen que encara que els fructosanos presents en el blat i cereals relacionats poden eixercitar un paper en la sensibilitat al gluten no celíaca, solament expliquen certs síntomes gastrointestinals, com la sensació d'unflament, pero no els síntomes extra-digestius que les persones en sensibilitat al gluten poden desenrollar, tals com trastorns neurològics, fibromialgia, alteracions sicològiques i dermatitis.
Antecedents
[editar | editar còdic]El concepte de FODMAP va aparéixer publicat en un artícul de 2005[1] en el que es proponia que una reducció colectiva del consum d'estos carbohidrats de cadena curta indigestos o poc absorbits minimisaria la distensió de la paret intestinal. Per a eixe moment no hi havia un terme per a referir-se als carbohidrats de cadena curta per lo que es va introduir el terme 'FODMAP'.[1]
Les dietes baixes en FODMAP varen ser originalment desenrollades en l'Universitat de Monash en Melbourne, Austràlia.[2] L'equip Monash va realisar les primeres proves per a determinar si una dieta baixa en FODMAP podia millorar els síntomes en pacients en síndrome de l'intestí irritable i va establir el mecanisme pel qual la dieta produïa el seu efecte.[3][4][5] L'equip Monash també va establir un programa d'anàlisis alimentari rigorós per a medir el contingut de FODMAP en una àmplia selecció d'aliments australians i internacionals.[6][7][8] Les senyes de composició dels FODMAP generats per l'equip Monash varen actualisar senyes anteriors basades en una lliteratura llimitada.[9]
Actualment, existixen evidències de que les dietes baixes en FODMAP milloren a curt determini el control dels síntomes digestius en aproximadament el 68-76% de les persones en síndrome de l'intestí irritable, pero el seu potencial per a alterar la flora intestinal i l'elevada restricció de nutrients poden carrejar efectes negatius a llarc determini.
Aliments rics en FODMAP
[editar | editar còdic]Els següents aliments són rics en FODMAP.[10]
- Oligosacàrits: El blat, l'ordi, el centeno, la ceba, el porro, la part blanca del cebollín, l'all, la chalota, la carchofa, la remolacha, la fenollera, els pésols, les endívies, els pistachos, els anacardos, les leguminosas, les llentilles i els cigrons.
- Disacáridos: la llet, el pudding, el gelat i el yogurt.
- Monosacàrits: la poma, la pera, el mànec, les cireres, el meló d'Alger, els espárragos, els bisaltos, la mel i l'aixarop de dacsa rica en fructosa.
- Poliolés: la poma, la pera, l'albercoc, les cireres, la nectarina, la bresquilla, les prunes, el meló d'Alger, els bolets, la coliflor, els chicles, els caramelos de menta i les llepolies sense sucre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Aliment Pharmacol Ther..21(12)
- 1399–1409.
- ↑ «The Monash University Low FODMAP diet». Monash University, Melbourne, Austràlia. Consultat el 26 de maig de 2014.
- ↑ J Gastroenterol Hepatol..25(8)
- 1366–1373.doi:10.1111/j.1440-1746.2010.06370.x.
- ↑ Gastroenterology.146(1)
- 67–75.doi:10.1053/j.gastro.2013.09.046.
- ↑ Aliment Pharmacol Ther..31(8)
- 874–882.doi:10.1111/j.1365-2036.2010.04237.x.
- ↑ J Agric Food Chem..57(2)
- 554–565.doi:10.1021/jf802700i.
- ↑ J Agric Food Chem..55(16)
- 6619–6627.
- ↑ J Hum Nutr Diet..24(2)
- 154–176.doi:10.1111/j.1365-277X.2010.01139.x.
- ↑ J Hum Nutr..32(5)
- 335–347.
- ↑ «¿Qué és la dieta baixa en FODMAP?». Consultat el 23 de maig de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «FODMAP» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.