Fascinus
El fascinus o fascinum, és la personificació del falo diví en la màgia i religió de l'Antiga Roma. La paraula pot referir-se també a la pròpia deidad Fascine (Fascinus), a efigies i amulets del falo i a fetilla utilisades per a invocar la seua divina protecció.[1] Plinio el Vell ho crida un medicus invidiae, un "doctor" o remei per a l'enveja (invidia) o el mal d'ull.
Religió pública
[editar | editar còdic]Les vérgens vestales guardaven el cult al fascinus populi Romani -la sagrada image del falo-, que era un dels símbols de seguritat de l'estat (sacra Romana). S'associa aixina en el Paladi.[2] Mits romans, com el engendramiento de Servio Tuli, sugerixen que este falo va ser una encarnació d'un poder generativo masculí localisat en la llar, considerat com a sagrat.[3] Quan un general celebrava un triumfo, les vestales penjaven una efigie del fascinus en la part inferior del seu carro per a protegir-ho de la invidia.[4]
Agustín de Hipona, la font principal del qual sobre religió romana varen ser les obres teològiques perdudes de Marco Terencio Varrón, senyalava que una image fàlica era duta en processó cada any en la festa del Liber Pater, el deu romà identificat en Dioniso o Baco, en la finalitat de protegir els camps de la compulsió màgica de la fascinatio (encantamiento, embrujo, fetilla).[5]
Símbol màgic
[editar | editar còdic]
Pel seu poder apotropaico, una representació gràfica del poder del fascinus per a alluntar el mal d'ull es troba en un mosaic romà que representa un falo eyaculando en un ull sense cos.[6] El motiu també és conegut en múltiples relleus de Leptis Magna en l'actual Líbia.[7] Una figurilla de terracota de el I mostra "dos menuts falos serrant un globo de l'ull per la mitat".[8]
Els amulets fàlics, a sovint alados, varen ser omnipresents en la cultura romana, des de joyes a campanes i de campanillas a llànties.[9] El fascinus va ser pensat especialment per a alluntar el mal dels chiquets ( principalment chicons) i dels generals que havien obtingut victòries. Plinio senyala la costum de penjar un amulet fàlic en el coll d'un bebé, i també s'han trobat eixemples d'anells que duen falos, massa menuts per a ser duts per uns atres que no anaren chiquets.[10]
El "amulet del puny i el falo" era freqüent entre els soldats. Eren colgantes fàlics en la representació d'un puny (generalment) tancat en la part inferior de l'eix, en direcció oposta al glant. Varis eixemples mostren el puny fent el manus fica o "figa", símbol de bona sòrt.[11] La major colecció coneguda ve de Camulodunum.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La forma neutra fascinum és utilisada en major freqüència per als objectes o maleficis o encantamientos màgics, i el masculí fascinus per al deu.
- ↑ R. Joy Littlewood, A comentary on Ovid Fasti. Book 6 (Oxford University Press, 2006), p. 73; T.P. Wiseman, Remus: A Roman Myth (Cambridge University Press, 1995), p. 61, Consultat el 3 d'octubre de 2012.
- ↑ Joseph Rykwert, The Idea of a Town: The Anthropology of Urban Form in Rome, Italy, and the Ancient World (MIT Press, 1988), p. 101 i 159. Consultat el 3 d'octubre de 2012.
- ↑ Plinio el Vell, Naturalis Història 28.4.7 (28.39).
- ↑ Agustín de Hipona De civitate Dei 7,21; Williams, Roman Homosexuality, p. 92.
- ↑ Daniel Ogden, Magic, Witchcraft, and Ghosts in the Greek and Roman Worlds: A Sourcebook (Oxford University Press, 2002), p. 25. Consultat el 3 d'octubre de 2012.
- ↑ Catherine Johns, Sex or Symbol? Erotic Images of Greece and Rome (Routledge, 1982), p. iv; Rediscovering Pompeii («L'Erma» vaig donar Bretschneider, 1990), p. 147.
- ↑ Craig Arthur Williams, Roman Homosexuality: Ideologies of Masculinity in Classical Antiquity p. 92. Consultat el 3 d'octubre de 2012.
- ↑ Craig Arthur Williams, Roman Homosexuality, p. 92.
- ↑ Martin Henig, Religion in Roman Britain (London: BT Batsford LTD, 1984), pp. 185–186 Image de l'eixemple. Consultat el 3 d'octubre de 2012.
- ↑ Henig, Religion in Roman Britain, Portable Antiquities Scheme, p. 176.
- ↑ N. Crummy, Colchester Archaeological Report 2: The Roman Small finds from excavations in Colchester 1971-9 (Colchester: Colchester Archaeological Trust LTD, 1983).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fascinus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.