Filtre de creuament

Un filtre passiu de 2 vies dissenyat per a funcionar en tensions d'un altaveu

Els filtres de creuament són una classe de filtre electrònic que separa la senyal d'àudio en dos o més rancs de freqüència, de manera que les diferents senyals es puguen enviar a distints altaveus dissenyats per a operar a distints rancs de freqüència. Els filtres de creuament poden ser actius o passius.^[1] Generalment es descriuen com de "dos vies" o "tres vies", que indica si dividixen la senyal en dos o tres bandes de freqüència respectivament.^[2] Els filtres de creuament s'usen en tot tipo d'altaveus, caixes acústiques i amplificadors de potència.

S'utilisen els filtres de creuament perque la majoria dels altaveus individuals no poden reproduir la banda freqüència d'àudio completa, des de les baixes a les altes freqüències, en un volum relatiu acceptable i absència de distorsió. La majoria de les caixes acústiques d'alta fidelitat i megafonia utilisen una combinació de múltiples altaveus(transductores) cada u dedicat a una banda de freqüència diferent. L'eixemple més senzill és una caixa acústica en dos altaveus, un woofer dedicat a les baixes freqüències i un tweeter per a les altes. Com la font de sò, ya siga un reproductor de CD o la senyal d'una taula de mescles d'una banda un directe, té totes les freqüències baixes, miges i altes combinades, s'usa un filtre de creuament per a separar cada banda de freqüència i dirigir-ho a l'altaveu adequat, optimisat per a dites freqüències.

Els filtres de creuament passius^[3] són provablement el tipo més comú. Utilisen una ret de components_electrònics passius (p.i. condensadores, inductores i resistències) per a separar la senyal d'àudio amplificada provinent del amplificador de potència, per a poder enviar-la a dos o més altaveus(transductores).

Els filtres de creuament actius es diferencien dels passius que els primers dividixen la senyal d'àudio abans de l'etapa d'amplificament, i s'utilisa un amplificador independent conectat directament a cada altaveu(transductor).^[4]^[2] Els equips de cine en casa i Sò envolvente utilisen un filtre de creuament per a separar les molt baixes freqüències i poder enviar-les al subwoofer, enviat el restant de freqüències baixa, miges i altes al restant de caixes acústiques situades al voltant de l'escoltant. típicament la senyal rebuda per cada caixa acústica se separa per un atre filtre de creuament passiu per a cada altaveu(transductor). Els filtres de creuament actius poden ser a la seua volta digitals o analògics.

Els filtres de creuament digitals a sovint inclouen processat de senyal adicional, com a llimitació, retardo i ecualización. Els filtres de creuament de senyal també permeten el processament i amplificament multibanda, la senyal d'àudio és dividida en múltiples bandes per separat ans que es mesclen de nou. Alguns eixemples són: la dinàmica multibanda (compressió de ranc dinàmic , llimitació, de-essing), distorsió multibanda, la enfatisació de greus, amplificadors d'alta freqüència, i la reducció de soroll (per eixemple: reducció de soroll Dolby).

Introducció

La definició d'un filtre de creuament d'àudio ideal depén de l'aplicació d'àudio requerida. Si les distintes bandes obtingudes es van a mesclar de nou (com en processament multibanda), el filtre de creuament d'àudio ideal deu separar la senyal d'àudio en distintes bandes sense superposició de manera que la senyal d'eixida no es veja afectada en la seua resposta en freqüència, nivells relatius i resposta de fase. Esta funció ideal solament pot aproximar-se. Com implementar la millor aproximació és tema de acalorado debat. Per un atre costat, si el filtre de creuament separa les bandes per als distints altaveus d'una caixa acústica, no és necessari una separació entre bandes matemàticament ideal, puix la resposta en freqüència i fase dels altaveus en els seus ensellaments eclipsara el resultat. Una eixida satisfactòria del sistema complet, que deu incloure la resposta combinada del filtre de creuament i els propis altaveus en els seus ensellaments, deu ser l'objectiu de disseny. Eixe objectiu moltes voltes s'alcança usant filtres de creuament no ideals, en característiques de filtrat asimètriques.^[5]

Existixen varis tipos de filtres de creuament de senyal d'àudio, pero per lo general pertanyen a una de les següents classes.

Classificació

Classificació basada en el número de seccions del filtre

En les especificacions d'una caixa acústica, s'indica habitualment "N vies", a on N és el número d'altaveus distints en el sistema.^{[nota 1]} Per eixemple una caixa acústica en un woofer i un tweeter és un sistema de 2 vies. Una caixa acústica de N vies normalment té un filtre de creuament de N bandes per a distribuir la senyal entre els altaveus. Un filtre de creuament de 2 vies consistix d'un filtre pas baix i un filtre pas alt. Un filtre de creuament de 2 vies es construïx com una combinació de filtre passe baix, filtre passe banda i filtre pas alt. quatre o més vies no són molt comunes en el disseny de caixes acústiques, principalment per la seua complexitat i cost, que resulta difícil de justificar en la millora de prestacions obtinguda.

Una secció adicional pas alt pot estar presents en un filtre de creuament "N vies", per a protegir l'altaveu de baixa freqüència de les freqüències inferiors que pot acceptar de forma segura. Este filtre de creuament tindria puix, un filtre passe banda per a l'altaveu de menor freqüència. De la mateixa manera, l'altaveu de major freqüència pot tindre un filtre passe baix.

Classificació basada en components

Un filtre de creuament també es pot classificar en base en l'enfocament de disseny, pel tipo de components utilisats.

Passius

Un filtre de creuament passiu separa la senyal d'àudio despuix de ser amplificada per un amplificador de potència únic, de manera que la senyal amplificada es puga enviar a dos o més tipos d'altaveus, cada u d'ells cobrix distints rancs de freqüències. Estan fet exclusivament en components passius, per "passius" es vol indicar que el circuit no necessita font d'alimentació adicional. Un filtre de creuament passiu simplement es cablea a l'eixida de l'amplificador de potència. Solen utilisar tipologia de Cauer o escala, per a obtindre un filtre de Butterworth. Utilisant resistències combinades en components reactius, tals com condensadores i inductorés. Els filtres passius d'alt rendiment tendixen a ser més cars que els filtres actius, ya que els components individuals capaços d'un bon rendiment que permeten les altes corrents i tensions utilisades en els sistemes d'altaveus són difícils de fer.

Algunes rets passives inclouen dispositius tals com Fusibles, dispositius de PTC o disyuntores per a protegir als altaveus(transductores) front a corrents de sobrecàrrega. Els filtres de creuament passius més moderns incorporen rets de ecualización (per eixemple, les rets Zobel) que compensen els canvis en l'impedència en la freqüència inherent en pràcticament tots els altaveus. El tema és complex, puix partix del canvi en l'impedència és pels canvis de la càrrega acústica a lo llarc de la banda de pas de l'altaveu.

Dos desventages de les rets passives és que poden ser voluminoses i causar pèrdues de potència. No són només específiques en freqüència, sino també específiques en impedència (i.i. la seua resposta depén de la càrrega elèctrica a la que estan conectades). Açò evita que es puguen intercanviar altaveus en distintes impedència. Els filtres de creuament ideals, incloent la compensació d'impedència i la ret de ecualización, poden ser molt difícils de dissenyar, puix els components interactuen de formes complexes. L'expert dissenyador de filtres de creuament Siegfried Linkwitz va dir d'ells que "l'única excusa per a usar filtres de creuament passius és el seu baix cost. La seua resposta canvia en la dinàmica de l'altaveu que depén del nivell de senyal. Impedixen que l'amplificador de potència tinga el control màxim sobre el moviment de la bobina de l'altaveu. Són una pèrdua de temps, si l'exactitut és l'objectiu."^[6]

Actiu

Un filtre de creuament actiu conté components actius en els seus filtres, com transistorés i amplificadors operacionals.^[1]^[2]^[7] Recentment el dispositiu actiu més habitual és l'amplificador operacional. En contrast en els filtres de creuament passius, que treballen despuix de l'amplificador de potència en grans corrents i en alguns casos també grans tensions, els filtres de creuament actius treballen en nivells compatibles en les entrades dels amplificadors de potència. Per un atre costat, tots els circuits en guany introduïxen soroll, i el soroll té un efecte perjudicial quan s'introduïx abans d'amplificar la senyal en els amplificadors de potència.

Els filtres de creuament actius sempre requerixen l'us d'amplificadors de potència per a cada banda d'eixida. Aixina que, un filtre de creuament actiu de 2 vies necessita dos amplificadors, un per al woofer i un atre per al tweeter. Açò significa que un sistema d'altaveus actiu a sovint va a costar més que un sistema en filtre de creuament passiu. A pesar de les desventages del cost i complicació dels filtres actius, es compensen en els següents beneficis:

Una resposta en freqüència independent dels canvis dinàmics en les característiques elèctriques de l'altaveu (per eixemple, per calfament de la bobina mòvil)
Per lo general, la possibilitat tindre una manera fàcil de modificar o ajustar cada banda de freqüència als altaveus específics utilisats. Eixemples d'això serien la pendent de creuament, tipo de filtre (per eixemple, Bessel, Butterworth, Linkwitz-Riley, etc), nivells relatius ...
Millor aïllament de cada altaveu de les senyals utilisades per atres altaveus, lo que reduïx la distorsió d'intermodulación i les sobrecàrregues
Els amplificadors de potència estan conectats directament als altaveus, lo que s'maximizar el control de l'amplificador sobre la amortiguación de la bobina mòvil de l'altaveu, lo que reduïx les conseqüències dels canvis dinàmics en les característiques elèctriques de l'altaveu, la qual cosa tendixen a millorar la resposta transitòria del sistema
Reducció en el requeriment de potència d'eixida de l'amplificador. Sense l'energia que es pert en els components passius, els requisits d'amplificador es reduïxen considerablement (fins a ½ en alguns casos), reduint costs i potencialment incrementat la calitat.

Digital

Els Filtres de creuament actius poden ser implementats digitalment usant un DSP(Processador digital de senyals) o un microprocessador. Usant transformacions digitals dels tradicionals circuits analògics (Bessel, Butterworth, Linkwitz-Riley, etc), coneguts com a filtres en resposta a l'impuls infinita IIR, o en resposta a l'impuls finita (FIR). Els filtres IIR tenen moltes similituts en els filtres analògics i són relativament poc exigents en els recursos de CPU, els filtres FIR pel contrari solen tindre un orde superior i per lo tant requerixen més recursos per a les mateixes característiques. Poden ser dissenyats i construïts per a que tinguen una resposta de fase llineal, lo que es considera desijable per molts dels interessats en la reproducció del sò. No obstant, hi ha desventages, per a obtindre una resposta de fase llineal, s'incorre en un temps de retardo major de lo que seria necessari en un IIR o un filtre FIR de fase mínima. Els filtres IIR, que són per naturalea recursivos tenen l'inconvenient de que si no estan cuidadosadament dissenyats poden ser inestables, aun cuando es dissenyen per a ser estables.

Mecànic

Este tipo de filtre de creuament és mecànic i utilisa les propietats dels materials del diafragma de l'altaveu per a obtindre el filtrat necessari.^[8] Estos filtres de creuament es troben comunament en els altaveus de ranc complet que estan dissenyats per a cobrir la major part possible de la banda d'àudio. Un eixemple de construcció és per mig de l'acoplament del con de l'altaveu a la bobina de veu a través d'una secció flexible intermija i un chicotet con whizzer llauger conectat directament a la bobina. En esta secció servix com un filtre de conformitat, de modo que el con principal no es fa vibrar a freqüències més altes. El con whizzer respon a totes les freqüències, pero pel seu menor tamany només dona una eixida útil a freqüències més altes, en lo que implemente una funció de filtre de creuament mecànic. La selecció dels materials utilisats per als elements del con, whizzer i la suspensió determinen la freqüència de creuament i l'eficàcia del filtre. Tals filtres de creus mecànics són complexos de dissenyar, especialment si es desija alcançar l'alta fidelitat. el disseny assistit per ordenador ha substituït en gran medida el procés laboriós que s'ha utilisat històricament. A lo llarc dels anys, la flexibilitat dels materials pot canviar, afectant negativament a la resposta en freqüència de l'altaveu.

Un enfocament més comú és amprar la tapa contra la pols com un radiador d'aguts. La tapa protectora irradia freqüències baixes, movent-se com a part del con principal, pero per la poca massa i la reducció de amortiguación, radia més energia a freqüències més altes. De la mateixa manera que en els cons whizzer, una cuidadosa selecció de materials, forma i posició es necessiten per a proporcionar una eixida suau i estesa. la dispersió acústica d'alta freqüència és una miqueta diferent que per als cons whizzer. Un enfocament relacionat és donar-li forma al con principal en un perfil, i uns materials, de manera que l'àrea del coll siga més rígida, irradiando totes les freqüències, mentres que les àrees externes del con estan selectivament desacopladas irradiando només en les freqüències més baixes. Els perfils del con i els materials es poden simular utilisant un programa d'anàlisis d'elements finitos i predir els resultats en excelents tolerància.

Els altaveus que utilisen estos filtres de creuament mecànics tenen algunes ventages en la calitat de sò a pesar de les dificultats del seu disseny i fabricació, pese a les inevitables llimitacions de l'eixida. Els altaveus de ranc complet tenen un centre acústic únic, i pot tindre un canvi de fase relativament chicotet a lo llarc de l'espectre d'àudio. Per a un millor rendiment a baixes freqüències, estos altaveus exigixen un disseny cuidat del bafle. El seu chicotet tamany (normalment 165 a 200 mm) necessita una excursió del con considerable per a reproduir els greus de manera efectiva, pero les chicotetes bobines de veu necessàries per a un rendiment raonable en aguts només poden moure's en un ranc llimitat. No obstant, dins d'estes llimitacions, el preu i les complicacions es reduïxen, ya que no necessiten filtres de creuament.

Classificació basada en l'orde del filtre o la pendent

De la mateixa manera que els filtres tenen órdens diferents, també els filtres de creuament, depenent de la pendent del filtre que implementen. La pendent acústica final pot estar completament determinada pel filtre elèctric o es pot conseguir per mig de la combinació de la pendent del filtre elèctric i les característiques físiques de l'altaveu. En el primer cas, l'únic requisit és que cada altaveu tinga una resposta plana, a lo manco, fins al punt a on la senyal siga aproximadament -10dB per baix de la banda de pas. En l'últim cas, la pendent acústica final sol ser més pronunciada que la dels filtres elèctrics utilisats. Una pendent acústica de tercer o quart orde a sovint només té un filtre elèctric de segon orde. Açò requerix que els altaveus es comporten be prou més allà que la freqüència de cort nominal, i, ademés, que l'altaveu d'aguts puga sobreviure a una potència considerable en un ranc de freqüència per baix de la seua freqüència de creuament. Açò és difícil de conseguir en la pràctica. En els següents apartats es presenta les característiques de cada orde dels filtres elèctrics, seguit de les ventages i inconvenients de les pendents acústiques de cada filtre de cort.

La majoria dels filtres de creuament d'àudio utilisen filtres electrònics de primer a quart orde. Órdens majors no s'implementen generalment en filtres passius, pero es poden trobar en filtres actius en algunes circumstàncies a on el seu cost i complexitat estan justificats.

Primer orde

Els filtres de primer orde tenen una pendent de 20dB/década o 6dB/octava. Tots els filtres de primer orde tenen una característica de filtre Butterworth. filtres de primer orde són considerats per molts Audiófilos ideals per a filtres de creuament. Açò es deu a que este tipo de filtre és "transitòriament perfecte", lo que significa que la suma de les eixides passe baix i pas alt no canvia en amplitut i fase en tota la gama d'interés.^[9]

També utilisa la menor cantitat de components i té la menor pèrdua d'inserció (en cas de passius). Un filtre de creuament de primer orde permet que més components de la senyal en freqüències no desijades travessen les seccions d'alta i baixa freqüència que les configuracions de major orde. Mentres els woofers poden acceptar-los fàcilment (aparte de generar distorsió en les freqüències que no poden reproduir correctament), els altaveus més menuts d'aguts tenen més provabilitats de sofrir danys, ya que no són capaços de manejar grans cantitats d'energia per baix de les seues freqüències de creuament nominals.

En la pràctica, els sistemes d'altaveus en pendents acústiques de primer orde són difícils de dissenyar perque requerixen una gran superposició dels amples de banda dels altaveus, i les suaus pendents signifiquen que altaveus no coincidentes interferixen en un ampli ranc de freqüències i provoquen grans canvis de resposta fòra d'eix.

Segon orde

Els filtres de segon orde tenen una pendent de 40dB/década o 12dB/octava. Els filtres de segon orde poden ser del tipo Bessel, Linkwitz-Riley o filtre de Butterworth depenent de les opcions de disseny i els components utilisats. Este orde s'utilisa comunament en filtres de creuament passius, ya que oferix un equilibri raonable entre la complexitat, resposta i major protecció de l'altaveu d'aguts. Quan estiguen dissenyats en una disposició física buscant l'alliniació en el temps, estos filtres de creuament tenen una resposta polar simètrica, de la mateixa manera que tots els filtres de creuament d'orde parell.

És comú pensar que sempre hi haurà una diferència de fase de 180 ° entre les eixides dels filtres (de segon orde) pas baix i pas alt en la mateixa freqüència de creuament. Aixina que, en un sistema de 2 vies, l'eixida del filtre passe alt està generalment conectada a l'entrada de l'altaveu d'aguts 'invertida', per a corregir este problema de les fases. Per als sistemes passius, el tweeter està conectat en la polaridad oposta a la del woofer, per als sistemes actius s'invertix l'eixida del filtre passe alt. En els sistemes de tres vies l'altaveu de gama mija o el filtre s'invertix. No obstant, açò generalment només és cert quan els altaveus tenen una àmplia superposició de respostes i els centres acústics estan alineats físicament.

Tercer orde

Els filtres de tercer orde tenen una pendent de 60dB/década o 18dB/octava. Estos filtres de creuament solen ser tipo Butterworth, la resposta de fase és molt bona, la suma en amplitut dona una resposta plana i en quadratura de fase, similar a un filtre de primer orde. La resposta polar és asimètrica. En la configuració original de D'Appolito (Midwoofer-tweeter-midwoofer MTM), una disposició simètrica dels altaveus s'utilisa per a crear una resposta simètrica fora de l'eix utilisant filtres de creuament de tercer orde. Respostes acústiques de tercer orde generalment es construïxen a partir de circuits de filtre de primer o segon orde.

Quart orde

filtres de quart orde tenen una pendent de 80dB/década o 24dB/octava. Estos filtres són complexos de dissenyar en forma passiva, puix els components interactuen entre sí, pero el modern disseny optimisat de filtres de creuament assistit per ordenador pot proporcionar dissenys precisos.^[10]^[11]^[12] Filtres passius en grans pendents són menys|idioma=en tolerants en les desviacions o tolerància dels valors dels components, i més sensibles als desajusts de la terminació en càrregues reactives dels altaveus (encara que açò també és problemàtic en filtres de menor orde). Un f|idioma=eniltro de creuament de quart orde en -6dB de guany en la freqüència de tall i suma plana es coneix com a filtre de creuament Linkwitz-Riley (el nom dels seus inventors^[7]), i es poden construir en forma activa posant en cascada dos seccions de filtre de Butterworth de segon orde. Les senyals d'eixida d'este filtre de creuament estan en fase, evitant aixina l'inversió de la fase parcial si se sumen eléctricamente les bandes de pas dels filtres. Els filtres de creuament usats en el disseny de sistemes d'altaveus no requerixen que les seccions estiguen en fase, es poden conseguir característiques suaus de resposta d'eixida usant filtres de creuament en característiques asimètriques, no ideals.^[5] Bessel, Butterworth i Chebyshev són algunes de les topología de filtre possibles.

Filtres en pendents tan pronunciades tenen majors problemes de passar-se de resposta i rebots^[13] pero tenen ventages importants, inclús en la seua forma passiva, com el potencial per a una freqüència de cort inferior, una major tolerància a la potència en el tweeter, junte una menor superposició entre altaveus, reduint dramàticament els lòbuls secundaris, i atres efectes fora de l'eix no desijats. En una menor superposició entre altaveus adjunts la seua localisació relativa es fa menys crítica i permet una major laxitud en l'estètica del sistema d'altaveus o (en cas d'automoció) llimitacions pràctiques de l'instalació.

Orde superior

Filtres de creuament passius en pendents acústica superiors al quart orde no són comuns pel cost i complexitat. Filtres de creuament en pendents de fins a 96 dB/octava estan disponibles en sistemes actius i gestió de sistemes d'altaveus.

Mixt

Els filtres de creuament també es poden construir en filtres d'orde mesclats. Per eixemple, un filtre passe baix de segon orde en combinació en un pas alt de tercer orde. Estos són generalment passius i són utilisats per vàries raons, a sovint quan els valors dels components es calculen per optimisació per computador. Un filtre per a tweeter de major orde a voltes pot ajudar a compensar el desfasament de temps entre el woofer i tweeter, per la no alliniació dels centres acústics.

Classificació basada en la topología del circuit

Archiu:Series parallel xover.IIR

Topología serie i paralel. Les seccions d'alta i baixa freqüència per al filtre de creuament en série s'intercanvien sobre el filtre en paralel, ya que semblen desviar la senyal dels altaveus de greus i aguts.

paralel

Els filtres de creuament paralels són els més comuns. Eléctricamente els filtres estan en paralel de manera que les distintes seccions no interaccionen. Açò fa al filtre de creuament més fàcil de dissenyar, perque en térmens d'impedència elèctrica, les seccions es poden considerar independents i aïllar les tolerància dels components. No obstant, l'eixida final dels transductores es deu complementar acústicament i per lo tant la resposta en freqüència i fase de cada secció tenen que ajustar-se cuidadosadament.

Série

En esta topología els filtres individuals es conecten en série cada transductor corresponent es conecta en paralel en cada filtre. Per a entendre el camí que recorre la senyal en este tipo de filtre de creuament, referir-se a la figura "Filtre de creuament en série" i considerem una senyal d'alta freqüència que en un moment determinat té una tensió positiva entre el terminal d'entrada superior i el terminal d'entrada inferior. El filtre passe baix presenta una impedència alta a la senyal, i el tweeter presenta una impedència baixa, per lo que la corrent passara pel tweeter. La corrent contínua per la conexió entre el woofer i el filtre passe alt, ahí el filtre passa alt presenta una baixa impedència a la senyal per lo que la corrent passara pel filtre fins al terminal inferior. De forma similar una senyal de baixa freqüència en les similars característiques en la seua tensió instantànea passara primer pel filtre passe baix, després pel woofer fins al terminal inferior.

Derivats

Els filtres de creuament derivats consistixen en un filtre actiu en el qual un dels filtres es deriva de l'atre per mig de l'us d'un amplificador diferencial.^[14] ^[15]

Per eixemple, la diferència entra la senyal d'entrada i l'eixida de la secció de filtre passe alt és un filtre passe baix, per lo tant, si s'usa un amplificador diferencial per a obtindre esta senyal, a la seua eixida obtenim la senyal de pas baix. La ventaja principal dels filtres derivats és que no produïxen diferències de fase entre les seccions passe baix i pas alt a qualsevol freqüència.^[16]

Els inconvenients són:

La seccions passe alt i pas baix tenen distints guanys en la seua banda d'atenuació, i.i. les seues pendents són asimètriques.^[16]
La resposta d'una o abdós seccions té un pico prop de la freqüència de tall,^[15]^[17] o abdós.

En el cas (1), dalt, la situació més usual és que la resposta de la secció derivada de baixa freqüència té una pendent d'atenuació menor que la dissenyada. Açò requerix que l'altaveu corresponent tinga que respondre ben entrada la banda d'atenuació a on les característiques físiques deixen de ser ideals. En el cas (2), dalt, abdós altaveus tenen que operar a majors nivells de potència quan la senyal s'acosta a la freqüència de cort. Açò requerix més potència de l'amplificador i pot dur al con de l'altaveu a zona no llineals, en la consegüent distorsió.

Models i simulacions

Actualment professionals i aficionats tenen accés a un palmito de ferramentes no disponibles anteriorment. Estos instruments informàtics de mida i simulació permeten la modelación i disseny virtual de vàries parts d'un sistema de caixa acústica, que accelera el procés de disseny i millora la calitat del sistema. Estes ferramentes van des de sistemes comercials fins a aplicacions de còdic obert. El seu àmbit és molt ampli. Algunes centren la seua funcionalitat en el disseny de la caixa/woofer, qüestions com el volum del bafle i els ports si procede. Mentres uns atres se centren en el disseny del filtre de creuament i la resposta en freqüència. algunes aplicacions només simulen la resposta a la funció escaló de l'altaveu.

Abans que la modelació computarizado fera assequible i ràpida la simulació combinada dels altaveus, filtres de creuament i bafles. Vàries qüestions podien passa desapercebudes pel dissenyador. Per eixemple, un disseny simple de filtre de creuament de tres vies es dissenya com un parell de filtres de dos vies: una la secció alts/mijos i l'atra mijos/baixos. Açò podria produir un excés de guany en els mijos i un pico en la resposta en freqüències miges, junt en una impedència menor de la desijada. Atres qüestions com un desajust en la resposta de fase o una modelació incompleta de la curva d'impedència de l'altaveu podrien passar desapercebudes. Açò problemes no eren impossibles de solucionar, pero requerien més iteraciones, temps i esforç que actualment.

Vore també

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 (1971).«Active and Passive Filters as Loudspeaker Crossover Networks».Journal of the Àudio Engineering Society.19(6)
494–502.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Caldwell, John (2013). «Analog, Active Crossover Circuit for Two-Way Loudspeakers» (en en). Texas Instruments.
↑ (1997).«Precise Passive Crossover Networks Incorporating Loudspeaker Driver Parameters».Journal of the Àudio Engineering Society.45(7/8)
585–594.
↑ Allen, Phillip E.(1974).«Practical Considerations of Active Filter Design».Journal of the Àudio Engineering Society.22(10)
770–782.
↑ ^5,0 ^5,1 Hughes, Charles.. «Using Crossovers in the Real World». Excelsior Àudio Design and Services..
↑ Linkwitz, Siegfried (2009). «Crossovers» (en en).
↑ ^7,0 ^7,1 (1978).«Active Crossover Networks for Noncoincident Drivers».Journal of the Àudio Engineering Society.24(1)
2–8.
↑ (1957).«Mechanical Crossover Characteristics in Dual Diaphragm Loudspeakers».Journal of the Àudio Engineering Society.5(1)
11–17.
↑ (1962).«On the Transient Response of Ideal Crossover Networks».Journal of the Àudio Engineering Society.10
241–244.
↑ “Computer-Aided Design of Loudspeaker Crossover Networks” (1982). Journal of the Àudio Engineering Society 30 (7/8): 496–503.
↑ Schuck, Peter L.(1986).«Design of Optimized Loudspeaker Crossover Networks Using a Personal Computer».Journal of the Àudio Engineering Society.34(3)
124–142.
↑ (1988).«Simulation and Optimization of Multiway Loudspeaker Systems Using a Personal Computer».Journal of the Àudio Engineering Society.36(9)
651–663.
↑ Bohn, Dennis (2005). «Linkwitz-Riley Crossovers: A Primer (RaneNote 160)» (en en). Rane. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2009.
↑ (1986).«A Subtractive Implementation of Linkwitz-Riley Crossover Design».Journal of the Àudio Engineering Society.34(7/8)
556–559.
↑ ^15,0 ^15,1 Elliot, Rod (2017). «Subtractive/'Derived' Crossover Networks». Elliot Sound Products.
↑ ^16,0 ^16,1 Bohn, D. (Ed.), Àudio Handbook. National Semiconductor Corporation, Santa Clara, CA 95051, 1977, §5.2.4.
↑ (1972).«Build a Room Equalizer».Àudio Magazine.(September)
18–22.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Filtro de cruce» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

[AshleyKaminsky1971-1] 1,0 ^1,1 (1971).«Active and Passive Filters as Loudspeaker Crossover Networks».Journal of the Àudio Engineering Society.19(6)
494–502.

[Caldwell2013-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Caldwell, John (2013). «Analog, Active Crossover Circuit for Two-Way Loudspeakers» (en en). Texas Instruments.

[Thiele1997-3] (1997).«Precise Passive Crossover Networks Incorporating Loudspeaker Driver Parameters».Journal of the Àudio Engineering Society.45(7/8)
585–594.

[Allen1974-4] Allen, Phillip E.(1974).«Practical Considerations of Active Filter Design».Journal of the Àudio Engineering Society.22(10)
770–782.

[Hughes-5] 5,0 ^5,1 Hughes, Charles.. «Using Crossovers in the Real World». Excelsior Àudio Design and Services..

[LinkwitzCrossovers-7] Linkwitz, Siegfried (2009). «Crossovers» (en en).

[Linkwitz1978-8] 7,0 ^7,1 (1978).«Active Crossover Networks for Noncoincident Drivers».Journal of the Àudio Engineering Society.24(1)
2–8.

[Cohen1957-9] (1957).«Mechanical Crossover Characteristics in Dual Diaphragm Loudspeakers».Journal of the Àudio Engineering Society.5(1)
11–17.

[Ashley1962-10] (1962).«On the Transient Response of Ideal Crossover Networks».Journal of the Àudio Engineering Society.10
241–244.

[AdamsRoe1982-11] “Computer-Aided Design of Loudspeaker Crossover Networks” (1982). Journal of the Àudio Engineering Society 30 (7/8): 496–503.

[Schuck1986-12] Schuck, Peter L.(1986).«Design of Optimized Loudspeaker Crossover Networks Using a Personal Computer».Journal of the Àudio Engineering Society.34(3)
124–142.

[Waldman1988-13] (1988).«Simulation and Optimization of Multiway Loudspeaker Systems Using a Personal Computer».Journal of the Àudio Engineering Society.36(9)
651–663.

[Bohn2005-14] Bohn, Dennis (2005). «Linkwitz-Riley Crossovers: A Primer (RaneNote 160)» (en en). Rane. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2009.

[Chalupa1986-15] (1986).«A Subtractive Implementation of Linkwitz-Riley Crossover Design».Journal of the Àudio Engineering Society.34(7/8)
556–559.

[Elliot2017-16] 15,0 ^15,1 Elliot, Rod (2017). «Subtractive/'Derived' Crossover Networks». Elliot Sound Products.

[Bohn-17] 16,0 ^16,1 Bohn, D. (Ed.), Àudio Handbook. National Semiconductor Corporation, Santa Clara, CA 95051, 1977, §5.2.4.

[Crawford1972-18] (1972).«Build a Room Equalizer».Àudio Magazine.(September)
18–22.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[nota 1]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]