Anar al contingut

Fulleram

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fulleram
Per a la novela de Gabriel García Márquez publicada en 1955 vore La fulleram.
Fulleram en boscs de Tsuga heterophylla, localisats en Norteamérica.

La fulleram, també cridada brossa,[1][2][3] correspon al conjunt de materials vegetals morts, procedents d'arbres i plantes, que han caigut al nivell del sol i formen sobre ell una coberta orgànica,[4] coneguda com mantillo.[5][6][7] La fulleram es constituïx de parts fenecidas i separades d'organismes vegetals, principalment de fulls, flors, fruts i llavors, aixina com porcions de corfa, branques i tallos, en cessació de la seua continuïtat orgànica i de la seua funcionalitat fundacional.[8] El detrito resultant, i els seus nutrients constituents, s'agreguen a la capa superior del sol, comunament coneguda com a horisó O, des del qual la seua descomposició serà fonamental en el cicle de nutrients del ecosistema, i en la transferència de matèria orgànica i nutrients entre la zona aérea del bosc, i el sistema solc.[9][10] Els principals nutrients que són transferits en este cicle són el nitrogen, el fòsfor, el potassi, el calcio i el magnesi, entre uns atres.[11][12][13][14][15] La seua importància radica en ser un indicatiu de productivitat ecològica, útil per a predir el cicle de nutrients, i entendre els mecanismes de fertilisació del sol.[16] També, i degut a que la fulleram és un dels principals components de trànsit i interacció en els processos de retroalimentaació planta-sol, el seu anàlisis resulta útil en la comprensió de les estratègies de competitivitat i adaptabibilitat biogeoquímica en comunitats entorn a espècies vegetals.[17][18][19]

Producció

[editar | editar còdic]
Vore també: Senescencia foliar
La senescencia dels fulls és una font de producció material per a la caiguda de fulleram i l'acumulació d'un mantillo en el sol forestal.[20]

La caiguda de fulleram, aixina com la seua gruixa, velocitat de descomposició i contingut de nutrients, sol variar considerablement,[16] i està influenciada per varis tipos de factors, corresponents a condicions biològiques, climàtiques i geogràfiques.[14][16]

Factors biològics

[editar | editar còdic]

Entre les variables es troba l'edat, cobertura, diversitat i hàbits de creiximent del bosc.[15][21] Un eixemple d'açò és la composició de la fulleram segons l'edat del bosc: els teixits dels fulls representen aproximadament el 70 % de la caiguda de fulleram, pero el material leñoso tendix a aumentar en l'edat del bosc.[22] La resorció (retranslocaació) de nutrients per part de les plantes previ a la caiguda de fulls, és un atre agent que influïx sobre la calitat dels nutrients de la fulleram resultant,[23] i és ventajosa en sols en poca disponibilitat d'estos, en ser una atra estratègia en la conservació i reutilisació de macroelementos essencials.[23] Les substàncies redirigides incrementen l'eficiència de la planta en l'us dels nutrients, en poder reutilisar este contingut en atres zones de la seua biomassa, usualment novella o en creiximent.[23] Si be sol variar considerablement, un 50 % és el promig estimativo de resorció que posseïxen les plantes respecte del contingut de nitrogen i fòsfor que contenen els fulls i el fullage previ a l'abscisió.[24] Esta variació depén de l'espècie i de l'edat dels arbres.[25] També s'ha constatat que en llocs pobres en nutrients la resorció tendix a aumentar, lo que fa fluctuar l'aporte final d'elements orgànics en els fulls caiguts.[23][26]

Factors climàtics

[editar | editar còdic]

Entre les condicionants ambientals se senyala a la força i velocitat del vent,[27] a la temperatura,[28] a l'ocurrència i intensitat de les precipitacions,[5] aixina com al estrés hídric,[29] com a causes que influïxen en la definició de picos màxims de caiguda de material vegetal al sol.[14] Estos elements poden variar considerablement d'una estació a una atra, especialment en zones templades i boreales, de manera que l'estacionalitat és un important agent d'incidència sobre la variabilitat anual en la producció i composició de fulleram.[30] Totes estes circumstàncies són fonamentals per a entendre les diferents respostes en forma de producció de fulleram per part de distints tipos d'arbres segons el seu clima: per eixemple, la resposta dels arbres caducifolios en el seu cicle vital com a adaptació als seus hàbitats, en el que un patró cíclico d'estes condicions climàtiques ha derivat cap a una producció adaptativament intensa de fulleram, fins a perdre completament els seus fulls en l'estació hivernal.[31] En el cas d'espècies perennifolias, si be l'intensitat de la caiguda de fulleram és prou menor al de les espècies caducifolias, i manté una regularitat a lo llarc de l'any, s'ha constatat un aument de la seua freqüència durant el periodo estival, especialment en climes subtropicales,[15] mentres que, i d'un modo similar, en ambients tropicals la major cantitat de fulleram cau en l'última part de l'estació seca i enjorn durant l'estació humida.[32] En qualsevol cas, López-Hernández et al. (2013) afirmen que la producció de fulleram tendix a ser major «en zones humides i càlides en sols fèrtils, mentres que disminuïx en zones seques i fredes, en una baixa disponibilitat de nutrients».[15]

Factors geogràfics

[editar | editar còdic]

La latitut,[33][34] l'altitut,[35][36] i l'orientació de les ales,[37][38] són condicionants geogràfiques que han segut senyalades en distints estudis. Es menciona una correlació entre la latitut i la producció de fulleram, en específic, que la caiguda d'est disminuïx en l'aument de la latitut.[33][34] A pesar d'este patró observat, en les selves tropicals hi ha una capa prima de fulleram per una ràpida descomposició,[39] mentres que en els boscs boreales la taxa de descomposició és més llenta i conduïx a l'acumulació d'una capa grossa d'est.[40] La producció primària neta funciona inversament a esta tendència, lo que sugerix que l'acumulació de matèria orgànica és principalment el resultat de la taxa de descomposició.[40] Dins de les causes geogràfiques hi ha també una vinculació en la variabilitat climàtica tant a microescalas com a escales regionals.[37][36] L'altitut ha segut senyalada com a element d'influència en algunes espècies,[35] en el qual el gradient tèrmic altitudinal és rellevant;[36] i aixina mateix, s'ha observat una variació en l'acumulació de fulleram d'acort a l'orientació de les ales, a la qual cosa poden influir aspectes com l'exposició solar, el seu influix en l'humitat, o la dinàmica local de vents.[37][38]

Interacció en la superfície

[editar | editar còdic]
Subhorizonte LCSSS, la capa més superficial del horisó orgànic del sol de bosc, compost per fulleram en poc grau de descomposició, i/o en materials constitutius encara reconeixibles.[41]

La caiguda de material vegetal, en el seu instant inicial, es caracterisa per restants de plantes recent separats, encara sense descompondre i fàcilment reconeixibles, per espècie i tipo d'estructura originària procedent.[41][42] A mida que dit material permaneix en els estrats superficials del sol, comença un procés gradual i progressiu de descomposició, determinant l'existència de tres tipos de capes, segons el grau de descomposició de la matèria resultant.[41] Segons la Societat Canadenca de Ciències del Sol (CSSS), estes capes corresponen a:[42][Nota 1]

  • Horisó OFAO subhorizonte LCSSS: estrat orgànic caracterisat per l'acumulació de material vegetal, en el qual les estructures originàries (fulls, branques o material leñoso) són encara fàcilment reconeixibles.[41][42]
  • Horisó OFAO subhorizonte FCSSS: estrat orgànic trobat baix del horisó L, caracterisat per l'acumulació de matèria orgànica parcialment descomposta, de manera que el reconeiximent de les seues estructures originàries adquirix certa dificultat.[41][42]
  • Horisó OFAO subhorizonte HCSSS: estrat orgànic baix de F, caracterisat per l'acumulació de matèria vegetal completament descomposta, en la seua àmplia majoria indiscernible.[41][42]

El mantillo protegix els agregats del sol de l'impacte de les gotes de pluja, evitant que la lliberació de partícules d'argila i rovina obstruïxca els poros del sol.[44] La lliberació de partícules d'argila i rovina reduïx la capacitat del sol per a absorbir aigua i accelera l'erosió del sol.[44] Ademés, el mantillo reduïx l'erosió del vent en evitar que el sol perga humitat, proporcionant una coberta que evita el transport del sol.[44]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Santa Regina, I.; Gallardo, J.F.(1985).(8)
    89-101. handle:10261/12366.
  2. ↑ P. Duvigneaud (1978). La síntesis ecològica, Madrit: Alhambra, pp. 336.
  3. ↑ Núcleu Diversus. «Descomponibilidad de brossa». Núcleu Diversus, Centre d'Investigacions en Diversitat i Sustentabilidad. Consultat el 3 de juliol de 2020.
  4. ↑ Proctor J., J. M. Anderson, S. C. L. Fogden, H. W. Vallack(1983).(71)
    261-283. JSTOR:2259975.
  5. ↑ 5,0 5,1 Caldato S.L., P.A. Floss, E.C. Serafini F.(2010).(31)
    3-8.
  6. ↑ Schlatter J.; R. Grez; V. Gerding (2003). Manual per al reconeiximent de sols, Universitat Austral de Chile, pp. 114 pàgines.
  7. ↑ Schlatter, J.E.; Gerding, V.; Calderón, S.(2006).27(2)
    115-125.doi:10.4067/S0717-92002006000200006.
  8. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Consultat el 5 de juny de 2020.
  9. ↑ Vitousek P.M., D.R. Turner, W.J. Parton, R.L. Sanford(72)
    418-429. JSTOR:1939545.
  10. ↑ Isaac, S.R. i Nair, M.A.(2006).(67)
    203-213.doi:10.1007/s10457-005-1107-3.
  11. ↑ Finér L.(1996).(80)
    111.doi:10.1016/0378-1127(95)03652-0.
  12. ↑ Kavvadias V. A., D. Alifragis, A. Tsiontsis, G. Brofas, G. Stamatelos(2001).(144)
    113-127.doi:10.1016/S0378-1127(00)00365-0.
  13. ↑ González R. H., I. Cantú S., R. G. Ramírez L., M. V. Gómez M., T. G. Domínguez G., J. Bravo G., R. K. Maiti(2008).(1)
    177-181.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Gutiérrez-Vázquez, M. H.; Méndez-González, J.; Flores-López, C.; Ramírez-Díaz, J. A.; & Gutiérrez-Vázquez, B. N.(2012).35(2)
    123-133.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 López-Hernández, J. M.; González-Rodríguez, H.; Ramírez-Lozano, R. G.; Cantú-Silva, I.; Gómez-Engrunse, M. V.; Pando-Moreno, M. & Estrada-Castillón, A. E.(2013).(35)
    41-64.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Ochoa-Os, R.; Prim-Baquerizo, M.; King, P.T.A.; Benham, M.; Arca, V.; Power, S.A.(129)
    144–152.doi:10.1016/j.soilbio.2018.11.009.
  17. ↑ Bever, J. D.(1994).75(7)
    1965-1977.doi:10.2307/1941601. JSTOR 1941601.
  18. ↑ Bever, J. D.; Westover, K. M.; Antonovics, J.85(5)
    561. doi:10.2307/2960528.
  19. ↑ T. Marañón-Arana, Cr. Aponte-Perales, I. M. Pérez-Ramos, B. Ibáñez-Moreno, M. T. Domínguez-Núñez, L. Ventura-García i L. Gómez-Aparicio(2012).(35)
    81-89. ISSN:1575-2410.
  20. ↑ De l'Arc, J.M., Escudero, A., & Garrido, M.V.(1991).(72)
    701-708.
  21. ↑ Vitousek, P.M.(1982).(119)
    553-572. JSTOR:2461143.
  22. ↑ W. M. Lonsdale(1988).61(3)
    319–324.doi:10.1093/oxfordjournals.aob.a087560.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 A. Gallardo, F. Covelo, L. Morillas, M. Prim(2009).18(2)
    4-19.
  24. ↑ Aerts, R.(1996).(84)
    597-608. JSTOR:2261481.
  25. ↑ Eckstein, R.L.; Karlsson, P.S., Weih, M.(1999).(143)
    177-189.doi:10.1046/j.1469-8137.1999.00429.x.
  26. ↑ Pugnaire, F.I., Chapin, F.S.(1993).(74)
    124-129.doi:10.2307/1939507.
  27. ↑ Huber J. A.; C. Oyarzún C.(1983).Direcció d'Investigació i Desenroll, Universitat Austral de Chile.(1)
    1-11.doi:10.4206/bosc.1983.v5n1-01.
  28. ↑ Roig S., M. del Riu, I. Cañellas, G. Montero(2005).(206)
    179-190.doi:10.1016/j.foreco.2004.10.068.
  29. ↑ Pavón N. P., O. Briones, J. Flores R.(2005).(60)
    1-13.doi:10.1016/j.jaridenv.2004.03.004.
  30. ↑ Doll, U.; Araya, P.; Soto-Cerda, L.; Aedo, D.; & Vizcarra, G.(2018).39(1)
    151-156.doi:10.4067/S0717-92002018000100151.
  31. ↑ F.J. Alcaraz-Ariza. «Biomas templats». Geobotánica, Universitat de Múrcia. Consultat el 6 de juliol de 2012.
  32. ↑ A. V. Spain(1984).72(3)
    947–961. [https://www.jstor.org/stable/2259543
    JSTOR 2259543].
  33. ↑ 33,0 33,1 Lousier, J.D. & Parkinson, D.(1976).(54)
    419-436.
  34. ↑ 34,0 34,1 Mikola, P.(1960).(II)
    161-166. JSTOR:3564889.
  35. ↑ 35,0 35,1 Dames J., M. C. Scholes, C. J. Straker(1998).(203)
    183-190. JSTOR:42949866.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 Gaspar-Sants, Elsa Saraí, González-Espinosa, Mario, Ramírez-Marcial, Neptalí, & Álvarez-Solís, José David.(2015).36(3)
    467-480.doi:10.4067/S0717-92002015000300013.
  38. ↑ 38,0 38,1 Sariyildiz T.; M. Küçkü(2008).37(9)
    547-559.
  39. ↑ Packham, J.R.; Harding, D.J.L.; Hilton, G.M.; Stuttard, R.A. (1992). Functional Ecology of Woodlands and Forests (en anglés), Chapman & Hall, pp. 133–134, 246–247, 265.
  40. ↑ 40,0 40,1 Schlesinger, W. H. (1997). Biogeochemistry: An Analysis of Global Change (en anglés), Academic Press, pp. 108, 135, 152–158, 180–183, 191–194.
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 University of British Columbia. «Soil horizons and layers» (en anglés). Facultat de Terra i Sistemes Alimentaris de l'Universitat de Columbia Britànica. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2012. Consultat el 29 de juny de 2020.
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 42,5 42,6 Societat Canadenca de Ciències del Sol (CSSS). «Horisons del sol» (en anglés). Consultat el 13 de juliol de 2021.
  43. ↑ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) (1998). «Appendix 1: Soil horizon designations», World reference base for soil resources (en anglés). ISBN 92-5-104141-5.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 Chanasyk, D.S.; Whitson, I.R.; Mapfumo, E.; Burke, J.M.; Prepas, E.E.(2003).(2)
    S51–S62.doi:10.1139/S03-034.

Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fulleram&oldid=978773»