Anar al contingut

Ganesha Purana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El contingut del Ganesha Purana gira sempre entorn al deu hinduista Ganesha.

El Ganesha Purana (devanagari, गणेश पुराणम्; AITS, gaṇiśa purāṇam) és un text en sánscrito que tracta sobre el deu hinduista Ganesha.[1] És un upapurāṇa, és dir, un purana menor, que inclou mitologia, cosmogonia, genealogia, metàfores, yoga, teologia i filosofia en relació en Ganesha.[2][3]

El text està organisat en dos seccions voluminoses: una de mitologia i genealogia (krida-khanda, 155 capítuls), i l'atra, de teologia i devoció (Upasana-khanda, 92 capítuls).[4][5] Existixen numeroses versions.[6] S'estima que la composició del text i la data d'expansió daten de fins del periodo medieval, entre els sigles XIII i XVIII, durant una etapa d'agitació política en el govern islàmic del sur d'Àsia.[7][8][9] El text compartix les característiques i el tipo de històries en els puranas majors i com ells, segons afirma Greg Bailey, és un objecte cultural que reflectix les necessitats i les costums de la societat, en el moment en el que va ser escrit.[10]

El Ganesha Purana, junt en el Mudgala Purana, el Brahma Purana i el Brahmanda Purana, és un dels quatre texts enciclopèdics dins del gènero dels puranas que tracta sobre Ganesha.[1] Els quatre texts, dos upapuranas i dos mahapuranas, és dir, grans puranas, diferixen en el seu enfocament. El Brahmanda Purana presenta a Ganesha com saguna, o siga, en atributs i forma física, mentres que el Brahma Purana ho considera nirguna, carent d'atributs com un principi abstracte. Pel contrari, el Ganesha Purana ho presenta com una unió de conceptes saguna i nirguna, en la que el Ganesha saguna és una anticipació del Ganesha nirguna. El Mudgala Purana descriu a Ganesha com samyoga, una síntesis abstracta en realitat absoluta i ànima.[9]

El Ganesha Purana és un text particularment important per als Ganapatya (AITS: Gāṇapatya), els qui consideren que Ganesha és la deidad principal.[11][12]

Importància

[editar | editar còdic]

El Ganesha Purana és important perque és, junt en el Ganesha Purana, una de les dos escritures sagrades més rellevants de la secta hinduista Ganapatya.[13] Els seus devots prenen a Ganesha com el seu deidad principal i la mitologia sobre ell present en este purana és part de la seua tradició. També és significatiu perque tracta sobre Ganesha, el deu més adorat del hinduismo, i revela que és venerat com el deu dels començos en totes les principals tradicions hinduistas, com el shivaísmo, el vaisnavismo, el shaktismo i el smartismo.[14] El text integra la mitologia més antiga i les premisses dels Vedas en un marc de Ganapati Upanishad (devoció) cap a Ganesha.[15] És també fonamental en el història del budisme i el jainismo, ya que Ganesha està present en la seua mitologia i la seua teologia.[16][17]

Datació

[editar | editar còdic]

El Ganesha Purana i el Mudgala Purana són dos puranas tardans (c. 1300-1600).[18][8] Stietencron sugerix que el periodo de composició hauria segut entre el XV i el XVIII, durant un periodo de conflictes entre l'Imperi maratha, hinduista, i els sultanatos islàmics en Maharastra.[19]


La datació de l'escritura del Ganesha Purana i del Mudgala Purana, sumada a la seua relació, ha generat debats acadèmics. Abdós obres contenen estrats organisats com a capes segons la seua antiguetat, encara que estes capes no s'han definit en una edició crítica. Algunes d'elles mostren una redacció que permet supondre influències mútues entre el Ganesha Purana i el Mudgala Purana, inclús referències directes d'un a un atre.

Anita Raina Tharpan passa revista de les diferents postures sobre les dates i afirma que, en la seua opinió, sembla que el núcleu del Ganesha Purana va nàixer entre els sigles XII i XIII, encara que posteriorment se li varen afegir interpolacions. També destaca que estos puranas, com atres obres del gènero, es varen desenrollar a lo llarc del temps com a obres de moltes capes.[20]

Lawrence W. Preston considera que el periodo 1100-1400 és la data més raonable per a ubicar el Ganesha Purana ya que coincidix en l'antiguetat aparent dels llocs sagrats de Nagpur i Benarés mencionats en ell.[21][22] Hazra també situa la data del Ganesha Purana entre 1100 i 1400.[23] Farquhar ho situa entre el 900 i el 1350.[24] Pel contrari, Stevenson sugerix que el text va ser escrit en o despuix de el XVII.[5][16]

Referències

[editar | editar còdic]
Cites
  1. ↑ 1,0 1,1 Brown, 1991, p. 95.
  2. ↑ Bailey, 1995, pp. 12, 52-53, 71-72, 89-91.
  3. ↑ Brown, 1991, pp. 88-92.
  4. ↑ Bailey, 1995, p. ix, 115.
  5. ↑ 5,0 5,1 Rocher, 1986, p. 174.
  6. ↑ Bailey, 1995, pp. 115-117.
  7. ↑ Bailey, 2008, pp. xi-xii, 70-78.
  8. ↑ 8,0 8,1 Thapan, 1997, pp. 30-33.
  9. ↑ 9,0 9,1 Brown, 1991, pp. 95-97.
  10. ↑ Bailey, 1995, pp. 4, 116.
  11. ↑ Thapan, 1997, p. 304.
  12. ↑ Bailey, 1995, p. ix.
  13. ↑ Brown, 1991, pp. 1-3.
  14. ↑ Brown, 1991, pp. 1-3, 19, 122-124.
  15. ↑ Oliver Leaman (2006). Encyclopedia of Asian Philosophy, Routledge, pp. 440-442. ISBN 978-1-134-69114-2.
  16. ↑ 16,0 16,1 Stevenson, R. (1846) «Analysis of Ganesa Purana», Journal of the Royal Asiatic Society, Art 16, Vol 8, pp. 319-329
  17. ↑ Brown, 1991, pp. 101-107.
  18. ↑ Bailey, 2008, pp. 70-78.
  19. ↑ Bailey, 2008, pp. xi-xii, 78-85.
  20. ↑ Per a una resenya sobre les diferents postures acadèmiques sobre la datació, vore Thapan, 1997, pp. 30–33
  21. ↑ Preston, Lawrence W., «Subregional Religious Centers in the History of Maharashtra: The Sites Sacred to Gaṇiśa», in: N. K. Wagle, ed., Images of Maharashtra: A Regional Profile of Índia, p. 103.
  22. ↑ Bailey, 2008, pp. 80-85.
  23. ↑ R. C. Hazra, «The Gaṇiśa Purāṇa», Journal of the Ganganatha Jha Research Institute, Vol. 9, 1951, pp. 79–99. Sobre les dates, vore p. 97.
  24. ↑ Farquhar, J. N., An Outline of the Religious Literature of Índia, pp. 226 i 270.
Bibliografia
  • Bailey, Greg (1995). Guanyeśapurāna: Introduction, translation, notes and index, Berlin: Otto Harrassowitz Verlag. ISBN 3-447-03647-8.
  • Bailey, Greg (2008). Gaṇiśapurāṇa: Krīḍākhaṇḍa, Otto Harrassowitz Verlag. ISBN 978-3-447-05472-0.
  • Brown (1991). Ganesh: Studies of an Asian God, Albany: State University of New York. ISBN 978-0-7914-0657-1.
  • Courtright, Paul B. (1985). Gaṇiśa: Lord of Obstacles, Lord of Beginnings, New York: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-505742-3.
  • Daniélou, Alain (2009). Deus i mits de l'Índia, Girona: Atalanta. ISBN 978-84-936510-5-3.
  • (1995) Ganapati: Song of the Self, Albany: State University of New York Press. ISBN 978-0-7914-2440-7.
  • Krishan, Yuvraj (1999). Gaņiśa: Unravelling An Enigma, Delhi: Motilal Banarsidass Publishers. ISBN 978-81-208-1413-4.
  • Rocher, Ludo (1986). The Puranas, Otto Harrassowitz Verlag. ISBN 978-3447025225.

Sharma, Ram Karan (editor) (1993). Ganesha Purana. Nag Publishers. ISBN 978-81-7081-279-1.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ganesha_Purana&oldid=899706»