Gition
Gition, Gitio o Giteo (en griego: Γύθειο o Γύθειον, en latín: Gythium), és una ciutat i antic municipi de Laconia, en la perifèria de Peloponeso (Grècia). Des de 2011, a causa de la reforma del govern local, forma part del municipi d'Anatoliki Mani, del com és una unitat municipal.[1] En l'actualitat és la ciutat més extensa i important de la península de Mani.
La ciutat moderna està en la part noreste de la península de Mani, en l'extrem nort-occidental del golf de Laconia.
Història
[editar | editar còdic]Va ser una antiga ciutat aquea de Laconia, ribereña del golf de Laconia, al nort del veta Ténaro, al suroest de la desembocadura del riu Eurotas, a 43 km al sur d'Esparta, de la que era el seu base naval i atarassana. Estava en la ribera d'un chicotet riu cridat Gitio, en una planura fèrtil.[2] El geógrafo grec Pausanias la situava en el territori dels eleuterolácones, construïda junt a la mar a 5,5 km (30 estadis) d'Egias [3] i distava la mateixa distància de Trinaso.[4] Les troballes epigràfics i arqueològics atesten que les ruïnes de Gition, la majoria d'época romana, estan en les rodalies de la moderna ciutat homònima (l'otrora Marathonisi).[5] Era famosa pels seus formages que es mencionen en els diàlecs de Luciano de Samosata.
Va ser la principal ciutat marítima de Laconia i va ser considerada el port de Esparta: els barcos de guerra espartanos normalment atracaven en el port de Gition.[2] Durant la primera guerra del Peloponeso va ser atacada pels atenienses vàries voltes; en el 455 a. C. el general ateniense Tólmides al front de 4000 hoplitas i 50 trirremes,[6][7] va prendre la ciutat, va incendiar l'atarassana i va saquejar el territori de Gition.[6][8][9] En 407 a. C durant la guerra del Peloponeso, Alcibíades va desembarcar allí per a arreplegar informació sobre els trenta trirremes que els espartanos estaven construint.[10]
Durant el periodo d'hegemonia tebana, Epaminondas, despuix de la batalla de Leuctra, va alvançar cap al sur fins a Gition (370 a. C.) pero, pese a que la va sitiar durant tres dies, no la va poder ocupar, ya que per la mateixa época havia segut fortificada.[11] Encara que estava ben fortificada el tirà Nabis de Esparta va reforçar les muralles.[2] Els descobriments arqueològics remonten la fortificació a l'Época Arcaica.[5] Del port de Gition va salpar el rei espartano Cleómenes III rumbo a Aleixandria, despuix de ser derrotat pels eixèrcits d'Antígono III de Macedònia en la Batalla de Selasia (222 a. C.).[12]
Va ser conquistada pels romans en l'any 195 a. C.[13] Cap al 21 a. C., César Augusto la va incloure dins de la confederació de ciutats lliures de Laconia (Eleutero-Laconia).[14] Durant la dominació romana va ser una ciutat de certa importància. Va ser un port important fins a la seua destrucció en el IV per una catàstrofe natural, possiblement un terremot.
Descripció de Pausanias
[editar | editar còdic]Pausanias la va visitar i en l'àgora va vore unes estàtues d'Apolo i d'Heracles, suposts fundadors de la ciutat, i prop d'elles una estàtua de Dioniso, i a l'atre costat de l'àgora una estàtua d'Apolo Carneo, un santuari d'Amón, una estàtua de bronze d'Asclepio, una font sagrada dedicada a este deu, un santuari de Deméter, i una estàtua de Poseidón Geáoco.[15] Actualment, la font sembla ser la que estava llavors entre la costa i l'acrópolis i indicaria el lloc en que estava l'àgora. En l'acrópolis hi havia un temple d'Atenea; les portes de Cástor són mencionades per Pausanias [16] i es creu que duyen de la ciutat baixa a la ciutadella. Enfront de la ciutat estava l'illa de Cránae a on supostament Paris va dur a Helena des de Esparta quan la va raptar.[17]
Al sur de la ciutat estava la comarca anomenada Migonio (llatí Migonium) que derivava el seu nom de l'unió de Paris i Helena a l'illa de Cránae, a on estava el temple d'Afrodita Migonítide i un bosc consagrat a Dioniso, cridat Larisio (Larysion o Larysium) a on cada any se celebrava un festival en primavera en honor d'este deu.[17] Prop de la ciutat, Pausanias menciona també una pedra anomenada Zeus el mitigador, en la que Orestes va ser curat de la seua locada.[18]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pla Calícrates. Ministeri grec de l'Interior» (en grec). Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2017. Consultat el 5 d'octubre de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Smith, 1854.
- ↑ Pausanias. Descripció de Grècia, III, 21, 6.
- ↑ Pausanias, op. cit.. III, 22, 3.
- ↑ 5,0 5,1 Hansen, Nielsen, p. 582.
- ↑ 6,0 6,1 Diodoro Sículo. Biblioteca històrica, XI, 84, 6.
- ↑ Polieno. Estratagemas, III, 3.
- ↑ Pausanias. op. cit., I, 27, 5.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponeso, I, 108, 5.
- ↑ Jenofonte. Helèniques, I, 4, 11.
- ↑ Jenofonte. Helèniques, VI, 5, 32.
- ↑ Polibio. Històries, II, 69, 11.
- ↑ Tito Livio. Ab urbs condita libri, XXXIV, 29.
- ↑ Pausanias. op. cit., III, 21, 6.
- ↑ Pausanias. op. cit., III, 21, 8.
- ↑ Pausanias.op. cit., III, 21, 9.
- ↑ 17,0 17,1 Pausanias.op. cit. III.22.1
- ↑ Pausanias. op. cit., III, 21, 4.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Smith (1854). «Gythium», Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglés).
- Hansen; Nielsen, {{{nom2}}} (2004). «Lakedaimon», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-814099-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gition» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.