Google Chrome

Google Chrome és un navegador web de còdic tancat desenrollat per Google, encara que derivat de proyectes de còdic obert (com el motor de renderizado Blink). Està disponible gratuïtament. El nom del navegador deriva del terme en anglés usat per al marc de l'interfaç gràfic d'usuari («chrome»).

A partir de 2025, Google Chrome conta en aproximadament 3 450 000 000 usuaris en tot lo món, mantenint-se com el navegador més utilisat globalment segons estimacions d'us de navegadors.

Els llançaments de Chrome són obtinguts a partir de Chromium, el proyecte de software lliure que també servix de base per al sistema operatiu cridat Chrome VOS. Chromium és publicat en una llicència de drets d'autor laxa. En essència, els aportes fets pel proyecte lliure Chromium fonamenten el còdic font del navegador base sobre el que està construït Chrome i per tant tindrà les seues mateixes característiques, a les quals Google adiciona unes atres que no són software lliure. També es canvia el nom i logotip per uns atres llaugerament diferents per a protegir la marca comercial de Google. El resultat es publica baix térmens de software privatiu. D'acort a la documentació per a desenrolladors, «“Chromium” és el nom del proyecte, no del producte, i no deuria aparéixer mai entre les variables del còdic, noms d'APIs, etc. Utilise's “chrome” en el seu lloc».

El 2 de setembre de 2008, va eixir a la llum la primera versió al mercat, sent esta una versió beta. Finalment, l'11 de decembre de 2008, es va llançar una versió estable al públic en general. Actualment el navegador està disponible per a Windows, macOS, Linux, Android i iOS.

Història

Canals de distribució

Actualment, Google Chrome conta en quatre canals de distribució per a la descàrrega i prova de totes les seues compilació. Els canals comuns denominats «Stable», «Beta» i «Dev» són accessibles des del lloc web del proyecte Chromium, sent els dos últims repositoris per a versions de desenroll. El 22 de juliol de 2010, Google va anunciar un nou sistema de llançaments més freqüent per a oferir als usuaris característiques noves quant abans, en la meta d'entregar versions estables cada 6 semanes. Per açò, es va incorporar un nou canal de distribució (denominat «Canary») en benefici de proporcionar una versió diària per a proves en conjunt en atres canals de desenroll del navegador; el nom del canal fa referència a la pràctica de dur un canari a les mines de carbó per a permetre als treballadors la detecció primerenca de gasos perillosos.

Chrome per a Android i iOS

En febrer de 2012, Google va llançar “Chrome per a Android Beta”, la versió de la qual està disponible sol per a Android 4.0 'Isse Cream Sandwich' en teléfons inteligents i tabletas. En la possibilitat d'obrir múltiples pestanyes, sincronisació de marcadors i pestanyes en la versió d'escritori, modo incògnit, i vore llocs d'us recents. A finals de juny Chrome per a Android es va tornar una versió estable.

En juny de 2012, durant el Google I/O 2012, es va anunciar que Chrome s'utilisarà com a navegador per defecte en Android 4.1 ‘Jelly Bean’ junt en el llançament de la tableta Nexus 7. També s'anuncia Chrome per a iOShola amics terricolas com tan biem i tuis en Android per a teléfons i tabletas, les quals són de les versions més descarregades.

Motor de renderizado Blink

En abril de 2013, Google anuncia el seu nou motor de renderizado basat en WebKit per a Chrome i Chromium, cridat Blink, el qual s'utilisarà des de la versió 28. Les raons merament tècniques del canvi des de WebKit, són optimisar el còdic base i orientar el seu desenroll específicament per a contribuir a la Web i optimisar Chrome. Opera, un atre navegador web, també usa Blink, i Microsoft Edge també ho fa des de la versió 79.

Historial de versions

Versions no oficials

• El 15 de setembre de 2008, CodeWeavers va llançar una versió no oficial d'un derivat de Wine i de la versió en construcció de Chromium, Developer Build 21, per a Linux i macOS denominada CrossOver Chromium.
• Iron de SRWare, és una versió de Chromium que explícitament desactiva la recolecció i transmissió de l'informació d'us a Google.

Característiques principals

Seguritat i estabilitat

Les metes primordials en dissenyar el navegador varen ser millorar la seguritat, velocitat i estabilitat que els navegadors existents oferien. Es varen realisar també canvis importants a l'interfaç d'usuari. Chrome va ser ensamblado partint de 26 diferents biblioteques de còdic de Google i unes atres de tercers tals com Netscape.

Característiques

• RLZ identifier: Una cadena codificada enviada junt en totes les consultes a Google o cada 24 hores.
• Va tindre un identificador (ANEU) únic («clientID») per a identificar a l'usuari en els registres d'accessos. No obstant, des de la versió 4.1 est ANEU ya no existix.
• Una marca de temps de quàn va ser instalat el navegador.
• Pàgines d'error estajades en servidors de Google, quan no es troba un servidor.

Llestes negres

Chrome descàrrega periòdicament actualisacions de dos llistes negres (per a llocs de suplantació d'identitat i per a aquells que continguen software maliciós) i advertix als usuaris quan intenten visitar una pàgina de contingut perillós. Este servici també està disponible per al seu us per tercers a través d'un API públic i gratuït cridat «Google Safe Browsing API». En el procés de manteniment d'estes llistes negres, Google també notifica als propietaris dels llocs enumerats que poden no ser conscients de la presència dels programes amoladors.^{cita requerida}

Aïllament de processos (Sandboxing)

Imagen de una pestaña triste al «colgarse» una pestaña del navegador, bajo Ubuntu.

L'equip de desenroll a càrrec de Gears estava considerant la possibilitat d'un navegador multiproceso (cal senyalar que un problema en les implementacions actuals per a navegadors web és que són inherentemente d'un únic procés) i Chrome ha aplicat este concepte en arquitectura de multiprocesamiento similar al que utilisa Internet Explorer 8. S'assigna a cada tasca (per eixemple, pestanyes, plugins) un procés separat. Açò evita que les tasques s'interferixquen unes a unes atres, lo que és bo per a la seguritat i l'estabilitat; cada pestanya en Chrome es aïlla (de l'anglés sandbox, textualment caixa d'arena) per a «impedir l'instalació de software maliciós» o «impedir que lo que ocorre en una pestanya puga afectar a lo que succeïx en una atra», en un model d'assignació de processos complex. Si per algun motiu una mala programació d'una pàgina web o un plugin determinat ocasionen un penge, solament es perjudicarà la pestanya actual deixant les demés intactes. Eixa pestanya que falla passarà a ser una «pestanya trista», concepte similar a la pantalla d'error de versions anteriors del sistema operatiu Mac VOS, la sad Mac.

Seguint el principi de mínim privilegi, cada procés és despullat dels seus drets i en això no pot escriure ni llegir archius en zones sensibles (per eixemple, documents, escritori). Este método és similar al «modo protegit» que utilisa Internet Explorer en Windows Vista. L'equip de desenroll a càrrec de «Sandbox» diu haver «convertit les actuals fronteres dels processos en una presó», segons les seues pròpies paraules. Per eixemple, el software maliciós que s'eixecuta en una pestanya no pot furtar números de targetes de crèdit, interactuar en la rata o dir-li al sistema operatiu que eixecute un programa a l'inici del sistema i, ademés, este procés desapareixerà quan la pestanya es tanque. Açò no és més que l'imposició d'un simple model de seguritat informàtica segons el qual hi ha dos nivells de seguritat multinivel: usuari i caixa d'arena. La caixa d'arena solament pot respondre a solicituts de comunicació iniciades pel usuari.

Alguns plugins com l'Atobó Flash Player no seguixen alguns estàndarts de seguritat i per això no poden ser aïllats com les pestanyes. Estos a sovint necessiten eixecutar-se en o per damunt del nivell de seguritat del propi navegador. Per a reduir l'exposició a un atac, els plugins s'eixecuten en processos separats que es comuniquen en el motor de renderizado, que a la seua volta opera en «molt baixos privilegis» en processos dedicats per a cada pestanya. Dits complements tindran que ser modificats per a operar dins d'esta arquitectura de software i seguir aixina els principis de mínims privilegis.

Ademés, Chrome conta en una utilitat administradora de processos, denominada Administrador de tasques que permetrà conéixer l'estat del navegador en la seua totalitat, vore individualment estadístiques de llocs web o plugins (els quals també van en processos separats) sobre us de memòria del sistema, ample de banda usat (velocitat medida en bytes/s) i consum de temps de CPU, ademés de donar l'opció de poder finalisar l'eixecució de cada element individualment.

Modo Incògnit

Chrome inclou un modo de navegar d'Incògnit (similar a la Navegació privada de Safari, Firefox o Opera; o el modo InPrivate d'Internet Explorer i Microsoft Edge) que permet navegar per Internet pero sense guardar l'historial ni les cookies utilises en el dispositiu local. Per a la controvèrsia en esta funcionalitat vore més avall.

Velocitat

La màquina virtual per a JavaScript es va considerar un proyecte suficientment important com per a separar-ho, tal com es va fer en Tamarin d'Atobó/Mozilla, i va ser desenrollat per un equip situat en Dinamarca. Les actuals implementacions es varen dissenyar «per als menuts programes, a on el rendiment i la interactividad del sistema no eren importants». No obstant, aplicacions Web com Gmail «estan utilisant el navegador web al màxim quan es tracta de manipulacions DOM i JavaScript». El resultant motor JavaScript V8, va ser dissenyat posant émfasis en la velocitat, i introduïx noves característiques a este fi com a transicions de classe amagades, generació dinàmica de còdic, i recolecció precisa de fem (referint-se a lliberació de memòria). Proves de Google demostren que V8 és aproximadament dos voltes més ràpit que Firefox 3 i que la versió beta de Safari 4.

Molts llocs web han realisat proves de rendiment usant la ferramenta Benchmark SunSpider per a JavaScript, aixina com un conjunt de proves de còmput intensives pròpies de Google, les quals inclouen ray tracing i la resolució de restriccions. De manera unànim varen reportar que Chrome va rendir molt més ràpit que tots els seus competidors en els que havia segut comparat, incloent Safari, Firefox 3, Internet Explorer 7 i Internet Explorer 8.

Chrome també guarda i utilisa una caché de direccions DNS per a accelerar la càrrega dels llocs web.

Interfaç

Interfaz de usuario antigua de Google Chrome en Windows 7

l'interfaç d'usuari inclou opcions per a anar arrere, alvance, recarregar pàgina, anar i cancelar. Les opcions són similars a les del navegador Safari. El disseny de la finestra està basat en el tema natiu de Windows Vista.

Chrome inclou Google Gears, que afig característiques per a desenrolladors que podrien o no convertir-se en estàndar web, i per lo general relacionades en la construcció d'aplicacions web (incloent soport per a us sense conexió).

La pàgina d'inici del navegador se substituïx de manera predeterminada per la mateixa que apareix cada volta que s'obri una nova pestanya. Esta mostra miniatures dels nou llocs web més visitats en les últimes busques realisades, els últims marcadors accedits i pestanyes tancades. Este concepte existia ya abans en el navegador Opera, conegut com a «Marcat ràpit».

Una novetat introduïda en Chrome és Omnibox, sent esta la barra de direccions que apareix en la part superior de cada pestanya, similar a la d'Opera. Inclou funcionalitats d'autocompletar text (únicament autocompletará URLs que s'hagen introduït manualment en lloc de tots els enllaços), sugerències de busca, pàgines visitades prèviament, pàgines populars (sense visitar) i busca en l'historial de navegació. Els motors de busca també poden ser capturats pel navegador quan s'utilisen la seua respectiva interfaç d'usuari pressionant la tecla Tab ↹. Una atra funcionalitat de la Omnibox és la modalitat de «Pegar i buscar», accessible en el menú contextual.

Chrome permet crear accessos directes en l'escritori que permeten llançar aplicacions web directament en el navegador. Quan el navegador s'obri d'esta manera, la finestra no mostra cap control sino únicament la barra de títul. Açò llimita l'interfaç del navegador a «no interrompre qualsevol cosa que l'usuari està tractant de fer», lo que permet a les aplicacions web eixecutar-se junt a software local (similar a Mozilla Prism, Atobó AIR i Fluïu).

Chrome utilisava el motor de renderizado WebKit com a recomanació de l'equip que va desenrollar Android. De la mateixa manera que la majoria dels navegadors, Chrome va ser provat exhaustivament abans de ser llançat al públic. Les noves compilació del navegador són provades de manera automatizado en centenars de mils de llocs web comunament visitats, els quals estan en l'índex de Google i són accedits en menys de 20-30 minuts.

Chrome soporta l'interfaç de programació d'aplicacions de Netscape (NPAPI), pero no soporta controls ActiveX. Ademés, Chrome no té un sistema d'extensions com el de Mozilla en l'arquitectura XPInstall. El soport per a applets de Java es troba disponible en Chrome a partir de l'actualisació de l'entorn d'eixecució de Java 6 actualisació 10 o superior.

per a desenrolladors web, Chrome inclou un element d'inspecció similar al que s'inclou en l'extensió per a Firefox, Firebug.

Pestanyes

Les pestanyes són el principal component de l'interfaç d'usuari de Chrome i, com a tal, s'han mogut a la part superior de la finestra en lloc de per baix dels controls (similar al navegador Opera). Cada pestanya té el seu propi conjunt de controls, entre ells la barra de direccions Omnibox. Les finestres emergents (en anglés pop-ups) «estan confinades a les pestanyes de les que provenen» i no apareixen per damunt de la pestanya actual sino com una menuda barra de títul en la part inferior; podran usar-se quan l'usuari explícitament les arrastre cap a fòra. Les finestres emergents no s'eixecuten en el seu propi procés.

De forma predeterminada, no hi ha barra d'estat, a diferència d'atres navegadors que mostren una en la zona inferior de la finestra de navegació. No obstant, si el cursor de la rata es mou sobre un enllaç, la direcció d'este es mostrarà en la part inferior esquerra de la pantalla. De la mateixa manera que atres navegadors web com Microsoft Edge o Firefox, Chrome té un modo de pantalla completa, accessible per mig de la tecla F11, que al contrari que en Explorer o Firefox, carix d'una miniatura de la barra de ferramentes de navegació.