Hernando de Soto

Archiu:De Soto by Telfer & Sartain.jpg

Hernando de Soto

Hernando de Soto ^{cita requerida} (Jerez dels Cavallers o Barcarrota, abdós en Extremadura; 1500 - riu Mississipi; 21 de maig de 1542) va ser un alvançat, explorador i conquistador espanyol que va viajar a la Amèrica espanyola i va participar en 1524 en l'expedició de Francisco Hernández de Còrdova que va descobrir la costa de la província de Nicaragua. Ademés va participar en la conquista de Perú, i va ser un dels primers europeus en adinsar-se en el territori dels actuals Estats Units. Li'l coneix com el conquistador de les tres Amèricas.

En 1532, va passar a les órdens de Francisco Pizarro en la conquista del Perú. Va ser governador de l'illa de Cuba entre 1538 i 1539, any en que va partir a la conquista de la Florida.

Inicis en l'exploració

Els pares d'Hernando de Soto eren fidalcs de la regió d'Extremadura. Existix una disputa sobre el lloc de naiximent entre les localitats de Jerez dels Cavallers i Barcarrota (abdós en la província de Badajoz), tesis esta última recolzada pels historiadors Esteban Mira Cavalls i Fernando Serrà Mànegues. Els primers diners que va guanyar en el Perú ho va enviar als seus germans residents en Barcarrota, a on radicava el patrimoni que integrava el mayorazgo familiar. No obstant, va estipular que el seu cos fora sepultat en Jerez dels Cavallers perque era allí a on es trobaven enterrats ya atres membres de la seua família.

En 1514, Soto va acompanyar a Pedro Arias Dávila a les colónies espanyoles, desembarcant en Panamà. Les seues possessions en aquell temps eren solament un escut i la seua espasa. En 1523, es va fer capità d'una unitat de la cavalleria i va anar en Francisco Hernández de Còrdova en el seu viage d'exploració i colonisació a través de Nicaragua i d'Hondures.

Soto va guanyar fama com a ginet, i com a combatent de tàctiques excelents. En un conflicte per la supremacia de Nicaragua, Soto va lluitar per a Pedro Arias Dávila "Pedrarias" contra Gil González Dávila, que tenia autorisació d'exploració i conquista de la Corona espanyola. Provinent de Sant Dumenge, havia entrat per Pas Cavalls en Hondures en la seua via terrestre fins a Nicaragua. Hernando de Soto va ser cap a la seua trobada partint de Nicaragua i va ser derrotat per González en Toreba, Hondures, després posat en llibertat, baixe la promesa de no tornar a atacar-ho.

Primera expedició: Amèrica del Sur

En 1528, Soto va conduir la seua pròpia expedició a lo llarc de la costa de Yucatán, esperant trobar l'unió per la mar directa, entre el oceà Atlàntic i el Pacífic. Després va acompanyar a Francisco Pizarro, com a capità, en la seua empresa en el Perú. Soto va descobrir la ciutat de Caxas.

En acabant de que Atahualpa haguera segut arrestat durant la emboscada de Cajamarca en 1532, Soto ho va visitar a sovint durant el confinament, i allí va emergir una amistat entre els dos hòmens. Va ser enviat al nort a buscar a l'eixèrcit de Rumiñahui i per a unir-se en Sebastián de Belalcázar, pero realment lo que es buscava era alluntar-ho en la finalitat d'evitar la presència d'un dels defensors del Inca.

En un grup d'alvançada de cinquanta hòmens, va ser enviat per Pizarro a la ciutat de Cuzco, la capital del Imperi incaico, en la finalitat d'obrir camí per al restant de la tropa. En el trayecte es va enfrontar numeroses voltes a l'eixèrcit de Quizquiz, guanyant vàries batalles i perdent algunes. Va ser socorregut per Diego d'Almagro i junts varen entrar en la ciutat imperial.

El 25 d'agost de 1534 va ser rebut en Cuzco com a tinent de governador general, i finalment, va decidir retirar-se del Perú a principis de 1536, per a buscar noves aventures quan Diego d'Almagro va triar com el seu capità a Rodrigo Orgóñez en el seu lloc per a l'infructuosa expedició que va mamprendre al misteriós regne de Chile.

Tornada a Espanya

Va tornar a Espanya en el mateix any de 1536, duent en ell aproximadament 100 000 pesos d'or —la seua part de la conquista de l'Imperi inca—. En este temps, Soto era famós per ser l'héroe de la captura de Atahualpa. Va ser a Sevilla, a on es va casar, en 1537, en Isabel de Bobadilla, la filla de Pedro Arias Dávila, que pertanyia a una de les famílies més respectables de Castella, en influència en la cort espanyola, baix Carlos I. Este periodo era l'àpiç de la reputació i de l'abundància de Soto.

Soto, veent els llegendaris recursos en Perú i llegit un informe escrit per Álvar Núñez Cap de Vaca, va sospitar d'una riquea similar en Florida. Cap de Vaca era un de quatre sobreviviente de la desastrosa tentativa de Pànfil de Narváez per a conquistar la Florida. Veent la seua ocasió per a realisar una conquista famosa com les de Pizarro i Cortés, Soto va vendre gran part dels seus bens i es va equipar per a l'expedició en aquelles terres inexploradas. Va ser nomenat governador de Cuba per Carlos I. La seua missió era conquistar, situar-se, i «pacificar» els territoris desconeguts.

Segona exploració: la Florida

Artícul principal → Expedició d'Hernando de Soto en La Florida.

En maig de 1539, en entre 600 i 700 hòmens, 24 sacerdots, 9 naus, i 220 cavalls, va aplegar a la costa occidental de la Florida, que es convertiria en Bradenton, i sur de Tampa, Florida. Va nomenar al lloc Esperit Sant. L'objectiu d'Hernando de Soto era colonisar l'àrea, preferiblement buscant una ciutat com Cuzco o Tenochtitlan. Per lo tant, va dur vàries tonellades d'equip distribuïts en ferramentes, armes, canons, gossos, i porcs. Ademés dels mariners, les naus varen dur a sacerdots, ferrers, artesans, ingeniers, grangers i comerciants. Pocs d'ells havien viajat abans fòra d'Espanya, o pijor encara, no havien siquiera eixit dels seus llogarets d'orige.

Començant en l'Esperit Sant, De Soto va explorar la Florida i gran part dels Estats Units meridionals. Ya en Florida, va començar la seua desgràcia. En lloc d'estar ple d'or, en el país abundaven els pantans i estava plagat de mosquits, sent extremadament calorós i humit. També els indis varen complicar la seua llabor d'alvanç i exploració.

L'ajudant més important de les tropes va ser Juan Ortiz, que va vindre a la Florida en busca de l'expedició de Narváez i va ser capturat pels Uzita, una tribu de Calusa. La filla del cap Hirrihigua va servir com a precursora de Pocahontas demanant per la vida d'Ortiz, ya que el seu pare havia ordenat que ho cremaren viu. Ortiz va sobreviure al captiveri i a la tortura, i es va unir en la primera oportunitat, a la nova expedició d'Hernando de Soto.

Ortiz coneixia el terreny i també va ajudar com a intérpret. Com a guia per a l'expedició de Soto, Ortiz va establir un método únic per a dirigir l'expedició i per a comunicar-se en els diferents dialectes tribals. Les guies de Paracoxi varen ser reclutades de cada tribu a lo llarc de la ruta.

El primer campament d'hivern de l'expedició es va assentar en Anhaica, prop del llac Tallahas. El lloc està també prop de baïa de Cavalls, a on els membres de la tropa de Narváez es varen vore forçats a menjar cavalls per a sobreviure. Est és l'únic lloc de tota la ruta en el qual els arqueòlecs han pogut establir en exactitut que va estar l'expedició d'Hernando de Soto.

En el nort — La batalla de Mauvila (1540)

L'expedició es va aventurar a lo llarc de les montanyes apalaches de l'est i varen estar a un pas de l'aniquilació. Els membres de l'alvançada conquistadora varen tindre que negociar, a voltes, els porcs que duyen per a obtindre atres aliments i en certes ocasions varen deure conseguir, per la força, #lo que necessitaven. Varen creuar Geòrgia, Carolina del Sur, Carolina del Nort i Tennessee.

Sentint parlar del famós tesor de l'or del Cofitachequi, i acompanyat pels seus amics, els Ocute, l'expedició va continuar per les Carolinas. Varen estar de marcha durant semanes, en fam i sigau, en porteadores que no sabien la manera de travessar els territoris de Cofitachequi. No obstant, a mitat de maig, l'expedició va descobrir la capital de la tribu, situada en el lloc que hui es coneix com Columbia, en Carolina del Sur.

Varen rebre als espanyols en una benvinguda relativament amistosa. Els peninsulars varen exigir vore l'or de la ciutat immediatament. Despuix d'un examen més detingut el «or» va resultar ser simple coure. Varen trobar algunes perles i armes en la ciutat i varen continuar despuix despuix de la seua busca de riquea a través de les Carolinas, Geòrgia, i Alabama.

Posteriorment varen seguir en l'idea de conseguir més metal preciós, #lo que els va conduir a les supostes reserves jagantes d'or en l'est. En el nort d'Alabama, varen trobar la ciutat de Mauvila (o de Mabila). La tribu de Choctaw, baixe el liderage del cacic Tascalusa, va defendre la ciutat fortament fortificada. Els espanyols varen aguantar un temps, pero després la ciutat va ser atacada repetidament, una i una atra volta. En una batalla de nou hores, varen morir vint espanyols, si ben el restant varen resultar casi tots ferits, i vint més varen morir en els dies posteriors. Tots els guerrers de Choctaw d'eixa àrea —entre 2000 i 6000— varen morir barallant o varen ser ejectuados o es varen suïcidar. Mauvila va ser incendiada.

Encara que els espanyols varen guanyar la batalla, varen perdre la major part de les seues possessions i quaranta cavalls. Varen ser ferits, varen emmalaltir i es varen trobar sense equip apropiat en un territori desconegut i hostil, rodejats d'enemics. En la batalla de Mauvila, la cantitat de natius també va disminuir en la tropa en marcha. Durant la travessia els espanyols varen ser atacats, cada volta més, per un sistema intermitent de guerrilles.

Mentres que els hòmens de la tropa de Soto varen perdre les esperances i d'allí en avant només desijaven tornar a la costa, abordar les seues naus i retornar a Cuba, de Soto somiava encara, ilusoriamente, en fer nous descobriments.

En l'oest — Desmoralizado (1541)

L'expedició va tornar al nort, a on varen trobar la tribu Chickasaw. De Soto li va exigir a la comunitat indígena que li entregara doscents hòmens per a servir de porteadores. Ells es varen negar a acceptar esta demanda i, en canvi, varen atacar l'assentament espanyol durant la nit. Els espanyols varen perdre prop de quaranta hòmens i el restant del seu equip. Segons cronistes que participaven, l'expedició va estar a punt de ser destruïda completament. Afortunadament per a l'alvançada, els Chickasaw els varen permetre anar-se, tal volta, intimidats per l'èxit alcançat.

El 8 de maig, tropes d'Hernando de Soto varen alcançar el riu Mississipi. Per això, de Soto és el primer europeu en avistar este riu.

De Soto es va mostrar molt poc interessat en este descobriment perque representava, per a ell, un obstàcul a la seua missió. Ell i 400 hòmens varen tindre que creuar un ampli i caudaloso riu, que era patrullat constantment per natius hostils. Despuix de casi un més, i després de la construcció de vàries basses, finalment va creuar en la seua gent el Mississipi i va continuar el seu recorregut cap a l'oest per l'actual Arkansas, Oklahoma, i Teixixques. En hivern es va establir en Autiamique, en el riu Arkansas.

Despuix d'un dur hivern, l'expedició espanyola es va diluir i va seguir alvance de manera cada volta més irregular. El seu fidel intérpret, Juan Ortiz, havia mort, fent més difícil la tasca de trobar rutes, fonts d'aliment, i en general, entaular comunicació en els natius misisipianos. L'expedició es va dirigir cap a l'interior del territori conegut com el riu Caddo, a on varen prendre contacte en una tribu nativa a la que varen cridar Tula, i a la que els espanyols varen considerar com la que disponia dels guerrers més experts i perillosos que jamai hagueren trobat. La trobada, entre europeus i natius, possiblement va ocórrer en Caddo Gap (un monument està en peu en aquella comunitat). Prenent com a base els documents del llegat de Soto i a lo que indica Garcilaso, els espanyols varen tornar posteriorment al riu Mississipi.

Mort d'Hernando de Soto

En la vora occidental del riu Mississipi, en el poble indígena de Guachoya, (actual Ferriday) mor Hernando de Soto el 21 de maig de 1542 a causa de febra, deixant a Luis de Moscoso a càrrec del seu eixèrcit. ya que de Soto era considerat immortal entre els natius, el seu cos va ser ocultat en mantes llastrades en arena pels seus hòmens, els qui despuix ho varen afonar en mig del riu Mississipi durant la nit.

A pesar de que en el seu testament va expressar el seu desig de ser enterrat en morir, junt als restants de la seua mare, en la capella de la Concepció de la parròquia de Sant Miguel Arcàngel (Jerez dels Cavallers), açò mai es va aplegar a produir.

Despuix d'haver recorregut a peu bona part del sur de lo que hui són els Estats Units i després navegar per la costa del golf de Mèxic, els entre 300 i 350 supervivents comandados per Moscoso varen conseguir retornar a la Ciutat de Mèxic en 1543.

Reconeiximents

Molts parcs, ciutats, comtats i institucions dels Estats Units duen el nom d'Hernando de Soto, sent els més destacats:

• Memorial nacional de De Soto en Bradenton, Florida marca la possible localisació de "Esperit Sant", el punt de desembarc de l'expedició.
• Comtat de DeSoto, en Florida.
• Comtat d'Hernando, en Florida.
• Comtat de DeSoto i Hernando la seua sèu comtal.
• Catarates DeSoto en el comtat de Lumpkin, Geòrgia.
• DeSoto, en Misuri.
• Hotel Hilton DeSoto en Savannah, Geòrgia.
• Escola De Soto School, una escola privada en Helena, en Arkansas.
• La marca nortamericana d'automòvils DeSoto fabricada per Chrysler Corporation va rebre el seu nom en honor a l'explorador.
• Pont Hernando de Soto, de la Interestatal 40 que creua el riu Mississipi en Memphis, Tennessee.
• Parc estatal DeSoto, Alabama.
• Parc Fort De Soto en St. Petersburg (Florida), Florida.
• Part posterior del billet de cinccents dólars en la seua edició de 1918

Vore també

• Expedició d'Hernando de Soto en La Florida
• Llocs visitats per l'expedició de Soto (en la Wikipedia en anglés)

Bibliografia

• Inca Garcilaso de la Vega, Història de l'alvançat Hernando de Soto, Madrit 1723.
• Clayton, Lawrence A. Clayton, Vernon J. Knight and Edward C. Moore (Editor): The de Soto Chronicles: The Expedition of Hernando de Soto to North America in 1539–1543; University of Alabama Press 1996. ISBN 0-8173-0824-5
• Duncan, David Ewing: Hernando de Soto: A Savage Quest in the Americas; University of Oklahoma Press 1997. ISBN 0-8061-2977-8
• Hudson, Charles M., Knights of Spain, Warriors of the Sun: Hernando De Soto and the South's Ancient Chiefdoms, University of Geòrgia Press, 1997. ISBN 0-8203-1888-4
• Milanich, Jeralt T., Charres R. Ewen and John H. Hann: Hernando de Soto Among the Apalachee: The Archaeology of the First Winter Encampment; University Press of Florida, 1998. ISBN 0-8130-1557-X

• Young, Gloria A. and Michael Hoffmann: The Expedition of Hernando de Soto West of the Mississippi, 1541–1543: Proceedings of the de Soto Symposia, 1988 and 1990 University of Arkansas Press 1999 ISBN 1-55728-580-2
• Mira Cavalls, Esteban: Hernando de Soto. El conquistador de les tres Américas. Badajoz, Fundació Obra Pía dels Pizarro, 2012. ISBN 978-84-616-6040-7
• Mira Cavalls, Esteban: El secret d'Hernando de Soto i atres estudis sobre Barcarrota. Barcarrota, Colecció Altozano, 2016. ISBN 978-84-608-9373-8

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hernando de Soto.
• Retrat d'Hernando de Soto en un epítome sobre la seua vida inclós en el llibre Retrats d'Espanyols ilustres, publicat en l'any de 1791.
• Memorial a Hernando de Soto en Florida (en anglés)
• Mapa de l'expedició (en anglés)
• Història de Florida (en anglés)
• Report on the research to reconstruct the route of the expedition (en anglés)
• Detalls, justificació de l'expedició per la ruta de Great Lakes (en anglés)
• Mapa de les rutes alternatives (en anglés)