Hipogeus de Biniai Nou
Els hipogeus de Biniai Nou (Maó) són un jaciment arqueològic construït durant el Calcolítico, la fase més antiga en presència humana documentada fins ara en Menorca. Estos dos hipogeus tenen la particularitat de tindre una part, la cambra, excavada en la mateixa roca, i l'accés o corredor construït en lloses verticals, formant una frontera megalítica.
Estos dos sepulcros, el Monument 1 i el Monument 2, varen ser excavats fa uns anys per part d'un equip d'arqueòlecs vinculats al Museu de Menorca i liderat per Lluís Plantalamor i Josep Marquès,[1][2] fet que va permetre conéixer la cronologia i recuperar part del aixovar funerari: recipients ceràmics, punzones i fragments de radiolarita (un tipo de roca que s'utilisava per a fer ferramentes per a tallar).
El jaciment arqueològic de Biniai Nou té una importància especial perque un dels ossos humans que es varen trobar es va datar per mig de la tècnica del carbono-14 i va proporcionar la datació més antiga de la prehistòria de Menorca (2290-2030 aC).[3]
Monument 1
[editar | editar còdic]El monument 1 té la frontera llaugerament cóncava en la porta situada en el centre. Esta porta comunica en un corredor en doble llosa superior. La cambra té la planta oval i una espècie de banc en el lateral esquerre.
A uns 50 m d'este monument hi ha una "capada de moro" o cavitat oberta a la roca.[4]
Monument 2
[editar | editar còdic]El monument 2 també té la frontera llaugerament cóncava en porta central que comunica en un corredor molt baix. La cambra, en este cas, és circular i està deteriorada per la solsida de part del sostre, que es va restaurar despuix de l'excavació arqueològica. L'excavació va permetre concretar que es varen enterrar 81 individus en sepelis primaris i que quan es va produir la solsida estava en ple us.
A pesar de que Biniai ha proporcionat les evidències més antigues de presència humana (entre el 2300 i el 2000 aC) no podem assegurar que els primers colon no aplegaren una miqueta abans. En qualsevol cas, tot sembla apuntar a que els primers humans que es varen instalar en Menorca de forma permanent eren ya agricultors i ganaders. Esta gent hauria dut, dins de les embarcacions en les que varen aplegar a l'illa, les espècies que despuix criarien ací: cabres, ovelles, porcs i vaques. Les tradicions funeràries d'estos primers humans que apleguen a Menorca inclouen la construcció de sepulcros colectius en grans lloses de pedra, coneguts com dólmenes o sepulcros megalítics. En alguns casos es tracta de sepulcros totalment construïts, com el dolmen de Ses Roques Llises. En atres casos, com Biniai Nou, la cambra està excavada en la roca, i només l'entrada està construïda en tècnica megalítica.
Vore també
[editar | editar còdic]- Cultura pretalayótica.
- Periodo pretalayótico.
- Periodo pretalayótico en Menorca.
- Periodo talayótico en Menorca.
- Talayot.
- Naveta.
- Naveta de habitació.
- Taula.
- Periodo posttalayótico.
- Hondero balear.
- Círcul de habitació posttalayótico.
- Mars balearicus.
- Molino.
- Ceràmica prehistòrica de Menorca.
- Poblat talayótico.
- Sala hipóstila talayótica.
- Romanización de Menorca.
- Construcció ciclópea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ GÓMEZ, J.L. «Memòria d'excavació del Monument nº 2 de Biniai Nou (Campanyes 1997-1998)».
- ↑ PLANTALAMOR, L. & MARQUÈS, J. (coord.). 2001. Biniai Nou. El megalitisme mediterrani a Menorca. Treballs del Museu de Menorca, 24. Maó: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear.
- ↑ http://www.menorcatalayotica.info/contingut.aspx?IdPub=8607#ancora4
- ↑ MARQUES, J. 2001. Biniai Nou. Estudis de prehistòria menorquina a l’abast de tothom. Revista de Menorca, 85 (2): 181-186.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipogeos de Biniai Nou» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.