Ica

Ica és una ciutat del suroest del Perú, capital del departament d'Ica, situada en l'estreta vall que forma el riu Ica, entre el Gran Tablazo d'Ica i les ales occidentals de la cordillera dels Vages. La ciutat d'Ica inclou cinc districtes urbans. Segons el Institut Nacional d'Estadística i Informàtica, és la decimoprimera ciutat més poblada del Perú i albergava en l'any 2021 a una població de 453 947 habitants.

En Ica destaca la agricultura extensiva i la agroexportación articulada al voltant de la producció en la vall, situat en mig del desert del Pacífic. Són importants el cultiu de raïms, espárragos, palmeres datileras, anous de pecán, cotó, mànecs i paltas, entre molts atres productes, molts dels quals convertixen a la vall en un dels més exitosos casos d'agro-exportació. L'oasis d'Huacachina, ubicat a 5 km de la ciutat d'Ica, està rodejat de grans dunes d'arena, adequades per a practicar el deport denominat sandboard, aixina com atres deports d'aventura. A on Molts turistes els visiten a l'any. Ideal per a tots els mesos de l'any. El 6 d'agost del 2014, per mig del D. S 008-MINAM-2014, va ser creada l'Àrea de conservació regional Estany d'Huacachina, en el propòsit de rescatar l'ecosistema de la zona. Els primers habitants es varen assentar en la regió d'Ica fa uns 9000 anys. El "home de Paracas", descobert en les pampes de Sant Dumenge, data de l'any 6870 a. C., constituint el segon horticultor més antic del Perú.

Toponímia

Els investigadors no han determinat de manera fefaent l'orige etimològic de la paraula Ica, pero està plenament establit que els natius donaven a esta vall el nom d'Ica, segons consta en innumerables documents. Con relación a el seu orige eitmològic, fra Martín de Murúa relata que Túpac Inca, estant de pas per esta ciutat, durant el govern de Pachacuti, va demanar a un indi hechicero que anara a l'oràcul de Pachacámac i assistira als sacrificis que feyen en eixe lloc. El hechicero li va demanar «unes senyes per al gran mestre pontífex, senyor de les guacas de dit assent, per a que vera com anava el dit hechicero per mandat del Inca, el seu rei i senyor». Túpac Inca va respondre «i, ca», en lo que estava dient «sí, pren». Diu Murúa que, en memòria de lo ocorregut, esta ciutat «des d'aquell temps es diu i té per nom Ica».

Cerrón Palomino rebuja esta hipòtesis muruana en un anàlisis filògic, preferint buscar, en lloc, un possible orige aimara. Especula que Ica podria vindre de la raïl verbal aimara colonial jikha-, que Bertonio registra en el significat de 'dur per davant un moltó, cavall o una atra béstia'. Esta raïl arcaica està relacionada sense dubte en les paraules aimaras modernes jikhani i jikhaña en el significat de 'darrere, postrero, esquena, llom'. Propon l'autor que la forma originària de la raïl hauria segut ikha-, i que el sò /h/ inicial (representat en j en la ortografia aimara) hauria segut insertat després per influència de la /kʰ/ aspirada. Açò és respalat pel croniste Agustín de Zárate, qui registra el topònim escrit <Hica> en h inicial. Aixina, el significat de Ica seria alguna cosa com a 'part posterior, lomada',i el sustantiu que modificava podria haver desaparegut, entre els quals varen poder haver segut marka 'poble', pampa 'planura', pata 'moll', entre uns atres. Unes atres de les teories sobre l'orige del nom és la de José Sebastían Barranca, en carta dirigida a Juan de Deu López, en referir-se a l'etimologia de la paraula Ica diu: «Principiaré a discutir la raïl ik, riu, estany, pou, que siga de pas, no existix en el quichua parlat, pero sí en els noms delloc, sense dubte, de solemne antiguetat. D'esta raïl es deriva Ica (ika), que desdoblada es té ik + a que vol dir riu, estany, pou». Una atra teoria, és la de Juan Durand en la seua obra Etimologies perú-bolivianes, a on afirma que la paraula Ica existix en el quechua i significa 'terres seques, dures, eriazas, rugosas', tal com és elloc a on es va fundar la ciutat. Reforça lo que afirma recordant que pobles eriazos i sedientos d'aigua varen prendre noms com: Icampa, Icaño i Icapil en Argentina, Sicasica en Bolívia, Icata en Tacna, Icaco i Icallo en Puno, Sicahuasi en Apurimac, Sicaya en Huancayo, Jicán en Piura, entre uns atres.

Símbols

Bandera

Després de la proclamació d'independència es crea la banderaː el color vert representa la vegetació i el fèrtil sol, el color groc representa el sol sempre present en la ciutat d'Ica, el Sol en el mig de la bandera representa la zona calorosa típica, el raïm és el símbol que representa la verema, l'estany celest representa els estanys cristalins de la regió.

Himne

El Himne a Ica va ser compost en 1975 per Sara Lama i Llepe (música) i Raquel Meneses Villagra (lletra) els qui nos descriuen l'història d'Ica, els seus personages ilustres i atractius turístics; recalcant-nos ademés la devoció religiosa i el fervor patriòtic de la població.

Història

Época preincaica i virreinal

Tres importants cultures preincaicas es varen assentar en la regió: la cultura Paracas (600 a. C. al 100 d. C.), la cultura Naixca (100-800 d. C.) i la cultura Chincha (800 d. C. al 1476 d. C.).

Cultura Paracas

De la primera queden els mants de fibres de cotó i llana, conservats en els seus colors i textura per les condicions climàtiques i el sol de la zona, aixina com les bals funeràries en mòmies en cucllas que mostren l'alvanç en la tècnica no solament de la momificació, sino també de coneiximents de medicina i cirugia a través de l'anomenada trepanació. Estes mòmies varen ser trobades principalment en Cerro Colorat, en a on varen tallar la roca en forma de copa invertida per a acondicionar subterráneamente cada bala.

Cultura Naixca

Lo més notable de la cultura Naixca són els geoglifos traçats en les pampes del mateix nom, sent els més coneguts el colibrí, l'aranya i la mona. María Reiche, matemàtica alemana que li va dedicar 50 anys de la seua vida a l'estudi i preservació de les llínees de Naixca, va aplegar a la conclusió de que és un jagantesc calendari agrícola relacionat en els moviments del sol, la lluna i les constelacions. A diferència de les llínees de Palpa, en Naixca solament hi ha una figura antropomorfa, més coneguda com "l'astronauta" perque es veu un ser humà en una espècie d'escafandra, la silueta de la qual és molt semblada a la dels actuals astronautes. En 1994, les llínees de Naixca varen ser declarades Patrimoni Cultural de la Humanitat per UNESCO i constituïxen un dels principals atractius turístics de la regió. La cultura Naixca també va llegar una ret d'aqüeductes que s'utilisen fins a hui en dia i que varen permetre el desenroll de l'agricultura del cotó natiu, l'espècie Gossypium perivianum.

Cultura Chincha

Després sorgix la cultura Chincha que s'estén per la regió tenint com a centre polític el vall de Chincha. Va tindre vigència del 800 d. C. al 1476 d. C., any en el que el Inca Pachacútec expandix l'imperi i conforma el Chinchaysuyo, que comprenia tota la regió Ica fins a la vall del riu Majes. És una cultura de la que no es tenen moltes referències en les cròniques espanyoles, aun cuando es menciona que el Senyor de Chincha era l'únic carregat en vas ademés del Inca quan coincidien en cerimònies. Les investigacions senyalen que va ser un poble molt dedicat al comerç, ya que intercanviava mercaderies entre la serra i ellitoral coster, sent el seu àmbit d'acció estés aparentment per tot l'imperi incaico i tal volta més allà d'est.

Época Incaica i Virreinal

Després de la dominació d'Ica pel Inca Pachacútec, en el XV, es construïxen alguns assentaments de poblacions en tota la vall, en la finalitat d'assegurar la tributació de productes agropecuarios a la Capital Imperial del Tahuantinsuyo. Els incas varen complementar els aqüeductes ya existents, sent el més important La Achirana del Inca, que desvia part de les aigües de riu Ica i la construcció del qual s'atribuïx, d'acort a la llegenda, al demanat d'una bella jove de la regió que va captivar a Pachacútec, qui va accedir a la construcció de l'aqüeducte a pesar de no ser correspost en els seus sentiments cap a la jove. El significat d'Achirana és "lo que corre limpiamente cap a lo que és bell". Els espanyols varen aplegar a la regió en 1533 en busca d'un lloc per a fundar la capital del Virreinato, creant la Vila de Sant Gallán en la zona a on està ubicada Pisco hui en dia. Com vullga que es va decidir que la capital fòra en la vall del Rimac, esta regió va ser entregada a Nicolás de Ribera el Vell, qui, en 1540 seria el primer en produir el aguardiente del most de raïm en les seues terres de Tacarará (nom anterior d'Ica) en els ceps duts de les Illes Canàries. Va ser en esta época que es va desenrollar el raïm tipo quebranta sobre la base del raïm negre europea, lo que li donaria la singularitat al sabor del aguardiente. El most era almagasenat en tinajas de fanc, denominades piscos, similars a les que s'usaven en el incanato per a fermentar la chicha, vocablo d'a on també se supon va derivar el nom de pisco. Molt pronte va començar a comercialisar-se per tot el Virreinato, el restant d'Amèrica i Europa, sent el port de Pisco el punt per a on partien les embarcacions. D'ahí que el aguardiente adquirira el nom de Pisco, actual producte Bandera del Perú (2005) i la Denominació del qual d'Orige ha segut inscrita en l'Organisació Mundial de Propietat Intelectual de l'ONU (Certificat 865) en l'any 2005.

Fundació d'Ica i arribada del Senyor de Luren

Encara baix órdens espanyoles, la ciutat d'Ica va ser fundada per Jerónimo Luis de Cabrera el 17 de juny de 1563, en el nom de Vila de Valverde del Valle d'Ica. Després de constants sismes que destruïen la Vila, es tenien que canviar de lloc i finalment en 1633, se li va reconéixer com a ciutat i es va establir en elloc que actualment ocupa. Es denominaria Sant Jerónimo d'Ica en honor al seu fundador. En 1570, era cura principal de la parròquia de Luren, el flare franciscano Francisco de Madrigal, qui abocat en dur una bona administració de la seua curato, es percata que en ella, era necessari adquirir una nova image del crucificado, ya que hi havia una hechura que estava molt deteriorada pels anys i l'últim terremot, lo que li va motivar anar en busca d'una nova. En vista d'això, el flare decidix viajar en destí al seu convent major de Sant Francisco, en la Ciutat dels Reis, per a consultar si tenien en els seus almagasens alguna efigie recent o per reparar que li podria servir per a la seua doctrina, o si coneixien referència de venda en atres órdens i perifèria de la ciutat. En 1570, en 25 de giner, Fra Francisco de Madrigal, permaneixent encara en els claustres franciscanos de la capital, li aplega la notícia de que uns mariners havien dut per a la venda una image d'un Crist del tamany d'un home al seu convent major, i que els responsables del monasteri no havien volgut comprar per conéixer que la referida image havia naufragat, fent-els pensar que la seua fusta estava podrida. El retor d'Ica, en conéixer esta primícia, va a l'alcanç dels mariners, a els qui els manifesta el seu desig d'adquirir la hechura; als hòmens de mar que s'havien retirat acongojados per la seua sòrt, els va sorprendre l'oferiment, els qui no varen dubtar enajenar l'image en el preu de mil doscents reals, tal com ho indica l'acta original que és custodiada per l'orde franciscana de Lima, des de fa 450 anys. El relat diu aixina:

"... A honra i glòria de Deu el nostre Senyor Jesus Christo, Yo Fr. Francisco de Madrigal, Religiós indigne de N. P. S. Franco, sent nomenat per retor d'este poble de Lurin, i estant informat que en l'iglésia de dit poble, no hi havia image de cult cap més d'una hechura d'un Crist del tamany d'una bara la qual dita hechura estava ya molt carcomida i vella que és la que varen donar en repartimiento a l'iglésia del dit poble de Lurin, i sent nomenat per cura del aviendo aplegat a esta ciutat dels Reis, ya que estava de partida una hechura d'un Sant Christo de l'estatura d'un home de l'atra cosata per al convent de Jesús de Lima, la qual dita hechura no va voler comprar el convent per saber que en una tormenta gran que varen tindre en el viage, veent-se que s'anaven a pique, desbalijaron de la nao moltes coses i entre elles un caxón a on estava esta dita hechura, i a vore estat molt temps en l'aigua i imaginant els pares del Convent de Lima vindria podrido, no ho varen voler comprar, i yo em vaig aplegar als hòmens, i els vaig dir que quant em llevarian per la hechura i li vaig concertar últimament en mil i doscents Rs". "I al marge, que fan docientos i sinquenta Ps. La qual dita hechura vaig comprar, i traxe en mi a esta doctrina en llicència del nostre Pare Fr. Pedro de Molina al present Comissari General d'estes Províncies del Perú, el qual em va donar llicència en tal que sempre estubiese la dita hechura en véns del convent, dic de l'orde per quanto conforme a la nostra Regla, no podia tindre propietat en cosa alguna; i per veritat ho vaig firmar en vint i cinc d'Henero de mil i cinccents i setanta anys. Fr. Franco de Madrigal cura de la Doctrina de Lurin Yca."

Erro al crear miniatura:

Temple del Senyor de Luren despuix del terremot del 2007.

El pare Madrigal, en haver complit el seu objectiu, va preparar immediatament la tornada a la seua parròquia matriu, colocant la caixa que contenia l'image en llom de béstia, la que va conduir pacíficament en tota la seua travessia des de Lima a Ica, que per eixa época cal resaltar tenia una duració d'un més a peu. En 1570, el 25 de febrer, en l'agotament natural del viage, apareix el retor principal en la seua parròquia de Luren, sense cap inconvenient, duent en ell a la acémila que portava la bona nova per a la seua parcialitat, tal com ho indica clarament l'acta. De manera que, en descarregar el bulto, va procedir en seguida a obrir el caixó, trobant en el seu interior un magnífic Crist en perfectes condicions, i sense cap dany que podria haver ocasionat les aigües de la mar, com es creïa.

Per deformació del vocablo lurín, es va derivar el nom actual de Senyor de Luren, patró d'Ica que inspira tanta devoció entre els iqueños. La tradició també menciona les voltes que l'image ha sobrevixcut miraculosament als intensos terremots, inundacions i incendis que han assolat la ciutat i la regió en els últims tres sigles i mig. Cap a 1595 es va iniciar la tracta d'esclaus africans pels espanyols que, per al sur del Perú, es comercialisaven en Chincha, província en a on actualment es troba més concentrada la cultura afroperuana. Esta població va ser ocupada principalment en l'agricultura, tant en les vinyes com posteriorment en els algodonals. En 1786, degut a que el Virreinato del Perú va quedar dividit en intendencias, es va suprimir el corregimiento d'Ica, passant a formar part de la intendencia de Lima. En aquella época el personage iqueño més notable era el Marqués de Torre Bella. En la gesta libertadora, la ciutat d'Ica va proclamar l'independència mesos abans de l'arribada delibertador San Martín en setembre de 1820, qui desembarca en la Baïa de Paracas i establix el seu Quarter General en Pisco. En juliol de 1821 part cap a Llima. Més alvance, l'escritor Abraham Valdelomar es va inspirar en este fet per a inventar un conte en el que Sant Martín s'imagina la bandera peruana observant unes parihuanas en ales roges. Este conte es diu "El somi de Sant Martín". Per supost, una ficció creada al voltant de l'independència del Perú en les costes de Pisco.

Guerra del Pacífic

En mig de la guerra del Pacífic i l'inevitable invasió chilena, el departament d'Ica va ser part de la resistència davant l'invasió chilena, lliurant-se batalles en tot el departament. En la ciutat d'Ica es resalten baralles com la batalla del Cerillo en Sant Josep dels Molins. Quan varen aplegar al poblat d'Ica, els soldats chilens varen visitar la llavors capella del Senyor de Luren que mostrava la senzillea i la omnipotencia divina. Estos detalls varen motivar als generals chilens a arrebatar-li-la al poble iqueño. En la finalitat de dur-se l'image, varen construir una enorme caixa que aplegava a medir 10 metros, pero per coses inexplicables l'image va trencar paràmetros dels seus carpinteros i va resultar més gran. Sorpresos, varen intentar cobrir-ho en un mant i varen armar una espècie de llitera per a transportar l'image en ajuda d'unes robustes mules, pero en voler carregar l'image, estos varen armar la seua berrinche. Les mules tironeaban tot lo que les seues forces donaven, pero no podien moure l'image fins que les cordes que subjectaven l'image varen començar a trencar-se en les seues lligaces i, finalment, les mules varen quedar com clavades en el sol.

Erro al crear miniatura:

Oasis d'Huacachina, Ica.

Despuix d'açò els oficials chilens varen intentar destruir-la ordenant als soldats, en astral en mà, a complir-ho. No obstant, molts d'ells no volien cometre tal acte, i aquells que ho varen intentar, la seua astral es trencava. Finalment despuix de tot açò, varen deixar en pau a l'image.[requerix referència]

Els desastres en la ciutat d'Ica

Ica ha segut lloc de freqüents terremots i inundacions, les quals han aplegat a afectar la ciutat completament. La primera gran inundació es registra el 17 de març de 1908, quan el riu Ica estava protegit per barreres de sauces i tamarices. Va ser llavors que en 1912 es va construir la primera obra de defensa de la ciutat i en 1916 es dicta la primera llei per a canalisar el riu Ica, pero va anar solament despuix de les de 1925, 1929 i 1932 que es realisen de 1932 a 1935, es canalisen del riu Ica i es construïxen els primers murs de ciment. No obstant, esta no va conseguir evitar l'inundació de 1963.

Inundació de 1998

El 29 de giner de 1998 la ciutat va ser afectada pel desborde del riu Ica, per causa de 3 huaycos provinents de la serra de Santiago de Chocorvos, quedant la tancada plena de fanc, canyars i aigua. Tot va iniciar en una pluja torrencial a les 3 p. m., la qual va prendre per sorpresa als ciutadans. L'alerta es va fer present dies abans, quan el 23 de giner es va desbordar el riu per la zona de Camamirla, aproximadament a les 7 p. m., per la pren coneguda com "La Poruma". Al sendemà, el 24 de giner, el riu va inundar el marge dret, aproximadament 10 del matí l'altura del pont Socórrec i l'entrada al caseriu "Els Ànets". En esta forta avinguda d'aigua, també es va vore afectat el PP. JJ. Passage La Tinguiña i Passage Valle. Com a conseqüència d'estos huaycos, l'inundació en la ciutat d'Ica va comprendre casi el 80% de la ciutat, exceptuant les zones com La Palma, la ciutat Universitària, Les Dunes, Huacachina i Comatrana, el restant de la ciutat va ser coberta en un promig d'aigua de 1m d'altura. Posteriorment a l'inundació es varen fer defenses ribereñas, com en la zona de Llima - Els Ànets que es va fer un embassament per a dissipar les futures avingudes d'aigua, també en la zona del Pont Socórrec es va reforçar les riberes en obres d'ingenieria i en el sector del Pont a on passa la Panamericana Sur (Pont els Mestres), tot açò es va fer encara sent president Alberto Fujimori. Posteriorment va haver atres avingudes d'aigua pero en menys efecte destructiu.

Terremot del 2007

Erro al crear miniatura:

La Catedral despuix del terremot.

El 15 d'agost de 2007 esta ciutat va ser severament afectada pel terremot del Perú de 2007. El 75% del departament encara seguix afectat, per lo que s'estan portant a terme obres per a reconstruir-ho gradualment. Fins al 2010 s'ha reconstruït prop del 35% del dany ocasionat pel terremot. Va tindre una magnitut de 8,0 en l'escala sismològica de magnitut de moment i una intensitat màxima d'IX en l'escala de Mercalli Modificada, va deixar 595 morts, 1,800 ferits, 76,000 vivendes totalment destruïdes i inhabitables i centenars de mils de damnificats.

Actualitat

Despuix del terremot que va afectar a les ciutats de Pisco i Ica es va començar en una llenta reconstrucció de la ciutat, que es va poder terminar. Un dels guanys d'esta reconstrucció és, despuix de varis intents, la culminació de la construcció del Santuari del Senyor de Luren el 14 de juny del 2019.

Geografia

Localisació

Ica es troba localisada en la Costa central del Perú, ubicada a 14°4′0″ de Latitut Sur, a 75°43′24″ de Latitut Oest, i a una altitut de 406 m s. n. m. llimita pel nort en la província de Pisco, pel sur en les províncies de Palpa i Naixca, per l'est en el Departament d'Huancavelica i per l'oest en el Oceà Pacífic i desenrolla en una extensió de 789 405 ha que constituïxen el 37 % de la superfície total del departament d'Ica (2 132 783 ha).

Demografia

La ciutat d'Ica, inclou els districtes d'Ica de 155 247 habitants, Els Aquijes de 22 882 habitants, Subtanjalla de 28 595 habitants, La Tinguiña de 41 583 habitants i Parcona de 56 767 habitants, segons el Institut Nacional d'Estadística i Informàtica és la decimoprimera ciutat més poblada del Perú i albergava en l'any 2017 a una població de 305 074 habitants.

Relleu

Ica és un territori desértico accidentat, en oasis i extenses de pampes en les seues afores, rodejat de cordilleres, valls, cerros i dunes.

Hidrografia

El Riu del Perú és un dels quatre que, de nort a sur, descendixen en forma parala i conformen la ret hídrica del departament d'Ica, estos formen el Riu Chincha , Pisco, Ica i el Riu Gran tots pertanyents a l'alvertent del Pacífic. La conca integrada del Riu Ica està formada pel conte natural del Riu Ica, en l'alvertent del Pacífic i part de la conca alta del Ric Pampes, en l'alvertent de l'Atlàntic i que constituïx el sistema Choclococha. Les aigües d'eixa part de la conca del Ric Pampes és derivada cap a l'alvertent del Pacífic a través d'un traforo de la cordillera dels Vages. La Conca del Riu Ica es troba ubicada en la zona central de la ciutat d'Ica, comprenent dins de la seua àrea partix de les regions denominades Costa i Serra

Clima

Ica posseïx un clima càlit i sec, en una temperatura mija en estiu de 27 °C i en hivern de 18 °C. Normalment, la temperatura màxima en estiu supera els 30 °C i la mínima no descendix a menys de 8 °C. Una característica del seu clima es relaciona als forts vents denominats "paracas", que solen alçar grans tormentes d'arena. Els principals rius del departament són Sant Joan, Pisco, Ica i Riu Gran.

Economia

Agroexportación

Ica és un centre vitivinícola (produint principalment pisco des de l'arribada dels espanyols). Dispon, ademés, de tenerías, curtidurías i indústries textils, aixina com grans centres d'agroexportación. L'agricultura iqueña és una de les més eficients del Perú, produïx principalment alfalfa, cotó, camote, ceba, espárrago, cigró, dacsa choclo, dacsa dura, mandarina, mànec, poma, taronja, pallar gra sec, palta, pecana, tomata, granada i raïm. La població pecuària d'Ica no és important, llevat en aus, que representen el 5,66% del total peruà.

Folore

Algunes de les tradicions que es conserven en Ica són els Cavalls Peruans de Pas, les baralles de galls i, en especial, la música i les danses afroperuanas com el festeig, el alcatraz i el ball dels Negritos, este últim considerat el ball típic de la regió.

Gastronomia

• Morusa de pallares en torrat de res o porc
• Picante de pallares
• Carapulcra
• Teixixques
• Chapanas
• Begudes tradicionals: pisco i cachina
• Coctel de Camarones
• Chuple de Pallares Verts

Turisme

Erro al crear miniatura:

Plaça d'Armes d'Ica, de nit.

En l'any 2018 l'afluència de turistes en la ciutat d'Ica va ser de 1’477,841 visitants entre turistes estrangers (248,582) i nacionals (1’229,259) segons l'informe del Portal de Turisme de Regions

• Palau Municipal, La seua construcció es va iniciar en l'época republicana, conserva una série de característiques arquitectòniques, tals com arquerías i atres ornaments de destacada bellea. En la segona planta s'ubica el Saló Consistorial únic en el seu gènero, ya que està íntegrament decorat en una série de figures ornamentals de fusta en alt relleu que representa les estacions de l'any, aixina com es troba un llenç de gran tamany que mostra un passage de la proclamació d'independència en 1820.

• Catedral d'Ica, data d'el XVIII, va ser part del conjunt monumental de la Companyia de Jesús. Va ser refaccionada en 1814. L'iglésia té dos estils, en l'exterior el neoclàssic representat en la seua portada i en l'interior, el barroc del púlpit i els altars.

• Santuari del Senyor de Luren, l'estil d'este temple és d'arquitectura neoclàssica en planta en creu llatina. Es caracterisa per tindre tres portals en arquerías de rajola. És un dels temples més concorreguts de la ciutat ya que alberga al Sant Patró d'Ica. Este temple va ser reconstruït despuix del Terremot del Perú de 2007 que va assotar a la regió.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Museu Regional Adolfo Bermúdez Jenkins: exhibix una colecció de peces de les cultures Paracas, Nasca, Huari, Ica i Inca. Ademés, s'aprecia una mostra de llenços i mobles colonials i republicans, molt concorregut en la ciutat.

• Museu de Pedres, fundat pel coleccioniste Dr. Javier Cabrera presenta una colecció de misterioses i diverses pedres gravades en escenes d'activitats humanes.

• Casona del Marqués de Torre Bella, un dels pocs eixemples d'arquitectura virreinal que han sobrevixcut als moviments sísmics i al creiximent urbà. Destaca el seu portada rococó llaurada en pedra. És coneguda com La Casa Bolívar puix va estajar al Libertador en el seu pas per la ciutat.

• Casona Mendiola, que fora propietat de les germanes Martínez Benvenuto, posseïx una bella planta virreinal de doble pati en la calle Bolívar. Ha segut danyada interiorment pel terremot del 2007.
• Cachiche, lloc conegut per les mítiques bruixes bones que residian en elloc, en este es resalta la bruixa coneguda com Julia Hernández Pit Viuda de Díaz qui sanaria a un jove Fernando León de Viver qui es convertiria en congressiste de Llima, este en agraïment va tornar a Cachiche anys més vesprada i colocant una estàtua en el seu honor. També es troba la palmera dels sèt caps, els troncs dels quals adopten formes prou tétricas i escalofriants, a manera de jagantesques serps, i les seues raïls es mesclen i confonen a ras d'el sol.

• Estany d'Huacachina, lloc tradicional de passejada i de descans per als iqueños, i lloc d'obligada visita per als foràneus. L'estany d'Huacachina és un dels pocs oasis naturals que existixen en el país, que es conjuga en un paisage que harmonisa dunes, palmeres i huarangos. A les aigües de l'estany se li varen atribuir en el passat grans propietats curatives al com se li atribuïx una llegenda antiga d'una sirena que viu en l'estany.

Erro al crear miniatura:

Huacachina.

Educació

Vore també: Lliteratura i art d'Ica

En la regió existix una universitat pública, la Universitat Nacional Sant Luis Gonzaga i tres privades: la Universitat Tecnològica del Perú, l'Universitat Autònoma d'Ica i la Universitat Privada Sant Joan Batista, aixina com instituts superiors tecnològics com l'Institut Catalina Buendía de Pit, institut públic reconegut per les seues ensenyances en temes d'agronomia. Atres instituts tecnològics, pedagògics i centres d'art com l'Escola Superior de Formació Artística Pública "Sérvulo Gutiérrez" i l'Escola Superior de Música "Francisco Pérez Anampa". Recentment s'ha inaugurat en Pisco, la carrera tècnica de cuina en el SENATI, en el respal de la Societat Peruana de Gastronomia, que buscarà satisfer la demanda dels restaurants, particularment la dels nous hotels ubicats en Paracas. Entre el cens de 1981 i el del 2007, la taxa d'analfabetisme ha descendit 4 punts percentuals, des de 6,8 per cent a 2,8 per cent. Este guany ha permés que dita taxa es trobe prou per baix del promig nacional (7,1 per cent) i siga la segona regió, despuix de Lima, en la taxa més baixa d'analfabetisme en el país.

Vies de comunicació

La ciutat es troba ben comunicada gràcies a la carretera Panamericana. Aixina mateix conta en un chicotet aeroport, des d'a on ixen expedicions cap a les llínees de Naixca. La ciutat també contava en un antic ferrocarril que conectava en la ciutat de Pisco pero est va ser destruït durant l'invasió chilena en la guerra del Pacífic.

Deportes

Fútbol

De la mateixa manera que el restant del país, el deport més practicat en la ciutat de Ica és el fútbol, durant l'any s'organisen varis campeonats de lligues menors aixina com Lliga Distrital d'Ica el qual classifica a la Lliga Departamental de Fútbol d'Ica. Els clubs més populars de la ciutat i abdós hui en Copa Perú, són el Sport Victoria i el Octavio Espinoza, que disputen el cridat Clàssic Iqueño. cal destacar que el Octavio Espinoza és l'equip en major arraïlada popular i va estar en primera divisió de 1966 a 1971 i de 1984 a 1991. Un atre equip important és el Club Deportiu Estudiants de Medicina, campeó de la Copa Perú l'any 2000 i que va fer una gran campanya i va ser finalista del Torneig Clausura 2001, perdent la final en Cienciano. Després de 3 temporades en primera, va tindre una gran crisis econòmica en el 2004 de la que no es va recuperar i hui juga en La Copa Perú.

Clubs de Fútbol
Equip	Fundació	Estadi	Lliga
Erro al crear miniatura: Sport Victoria	Plantilla:Data d'inici	José Picasso Peratta	Copa Perú
Erro al crear miniatura: Sport Sant Martín	Plantilla:Data d'inici	José Picasso Peratta	Copa Perú
Erro al crear miniatura: Atlètic Luren	17 de maig de 1923 ( anys )	José Picasso Peratta	Copa Perú
Erro al crear miniatura: Octavio Espinoza	21 de maig de 1923 ( anys )	José Picasso Peratta	Copa Perú
Erro al crear miniatura: Sport Marí	Plantilla:Data d'inici	José Picasso Peratta	Copa Perú
Erro al crear miniatura: Alfonso Ugarte	27 de febrer de 1924 ( anys )	José Picasso Peratta	Copa Perú

Escenaris deportius

El principal recint deportiu per a la pràctica del fútbol és el Estadi José Picasso Peratta, propietat del Institut Peruà del Deport és el recint a on els equips Iqueños juga els seus partits de local i conte solament en una capacitat per a 8.000 espectadors no obstant és l'orgull del poble iqueño, ademés la ciutat conta en un IPD que brinda un polideportiu.

Ciutats Germanes

• Erro al crear miniatura: Còrdova, Argentina
• [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Miami Beach, Estats Units
• [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] Lombardía, Itàlia
• Erro al crear miniatura: Vila Cisneros, Sahara Occidental

Festivitats

• Semana Santa.
• Senyor de Luren.
• Festival de la Verema.

Iqueños destacats

Artícul principal → .

Vore també

• Ciutats del Perú
• Anex: Ciutats del Perú per població
• Riu Ica
• Organisació territorial del Perú
• Regió Ica
• Comatrana
• youtube. com/watch? v=HQp7wGrbcNw Youtube
• Anex:Zones Monumentals de Perú

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ica.
• org/#lat=-14.0599025&lon=-75.7389392&z=12&l=3&m=b&search=Trujillo%20Peru Ubicació d'Ica (Wikimapia)
• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales sobre el Himne a Ica.
• regionica. gob. pe Govern Regional d'Ica
• peruenvideos. com/lugares-turisticos/ica/ Llocs turístics d'Ica Revisat el 19 de juny de 2024 en elloc web peruenvideos. com
• ^{[enllaç trencat]}