Idalion
Idalion o Idalión (en griego: Ιδάλιον, Idalion, en fenicio: ) era una antiga ciutat en Chipre, pròxima a l'actual Dali, Districte de Nicòsia i propenca a les antigues mines de coure de les montanyes Troodos. La ciutat va ser fundada, segons la tradició, per el héroe rei aqueo Calcanor, descendent de Teucro, el fundador de la Salamina chiprana despuix de la guerra de Troya. L'assentament més antic conegut, pel seu comerç del coure en les ciutats costeres d'Enkomi i Citio, data de finals de el XIII a principis de el XIII
Història
[editar | editar còdic]El seu nom antic era "Ed-vaig donar-a el" (680 a. C.-669 a. C.), figura com una de les dèu ciutats-regne de Chipre llistades en el Prisma d'Asarhaddón, rei assiri i en una estela de Sargón II. Existix també una inscripció de el XIII de Ramsés III en Egipte, a on es referixen determinades entitats polítiques chipranes, sent una d'elles la de "Ithal"...que és la que després seria coneguda com Idalión. El regne va florir fins que a mitan de el V va ser sitiada i presa la seua capital pels reis fenicios de Citio.[1] El nom de la ciutat en grec significa “yo veo el sol”.[2]
La primera evidència de presència no-chiprana apareix en el Periodo Arcaic (c. 550 a. C.) en les inscripcions trobades en el Tem-nos de Adonis en l'Acrópolis Est. "Idalium perfumado pel romer" apareix en la poesia de Propercio i uns atres com el lloc a on Venus (l'original pre-grec "Reina dels Cels", a voltes cridada pels estudiosos com "Senyora dels Animals") es va reunir en Adonis (l'original pre-grec consorte de la Reina del Cel o "Senyor", a voltes cridat pels estudiosos com "Mestre dels Animals"). La ciutat era originalment el centre del cult a la "Gran Deesa" de Chipre, la "Wanassa" o Reina del Cel i del seu consorte el "Wanax" o Senyor. Este cult sembla haver començat en el XII o XI i continuaria a lo llarc de l'época romana, encara que passant per un procés de sincretisme, passant per ser Idalión el centre de cult a la deesa Afrodita ("Afrodita Idalia") i de la divinitat helé-fenicia Reshef-Apolo. En el lloc, es va trobar un model en terracota (hui en el Museu del Louvre) que se supon representa el temple de "Reshef-Apolo" Segons la llegenda, va anar el lloc a on Adonis, el mític amant de la deesa Afrodita va ser mort pel celós Llaures, el deu de la guerra, que s'havia transformat en un javalí.
Arqueologia
[editar | editar còdic]
El primer visitant registrat, en 1862, va ser Melchior de Vogüé.[3] Entre 1867 i 1875, Luigi Palma vaig donar Cesnola, anticuario, buscador de tesors i cònsul nortamericà i rus davant el govern otomà de Chipre, va excavar en Idalion. Va afirmar haver obert 15.000 tombes. En observar el descobriment d'una estructura en l'Acrópolis Oriental, els lugareño li varen informar que havien saquejat una gran cantitat d'objectes de bronze, incloent caixcos, espases, puntes de llança, etc. Tres barcos varen ser carregats en antiguetats; un d'ells, el Napried, es va afonar en el Mediterràneu en 1872, mentres que els demés varen aplegar a Nova York per a contribuir a la fundació del Museu Metropolità d'Art.[4][5]
En 1868 i 1869, R. Hamilton Lang, cònsul britànic, va encarregar a treballadors locals la busca d'antiguetats en l'Acrópolis Oriental (Mouti tou Arvili), supervisant-ho posteriorment ell mateixa. Va trobar un santuari a l'aire lliure dedicat a una deidad, en una inscripció fenicia cridada «Reshef-Mikal» i una inscripció grega cridada «Apolo Amyklos». Contenia 142 escultures de pedra calcàrea, actualment en el Museu Britànic.[6][7][8]
L'arqueòlec alemà Max Ohnefalsch-Richter va excavar en el jaciment entre 1883 i 1885, i va retornar ocasionalment a Idalion en anys posteriors. Encara que no era un arqueòlec professional, sent autodidacta, va amprar tècniques de prospecció i excavació sistemàtica, a diferència dels seus predecessors buscadors de tesors, localisant varis santuaris.[9]
Durant uns mesos de 1928, una expedició sueca a Chipre, dirigida per Erik Sjöqvist, va treballar en Idalium. El seu treball principal va consistir en una excavació completa de la part superior de l'Acrópolis Oest (Ambelleri), a on es va trobar un santuari fortificado de Anat-Atenea. Es varen trobar ofrenes votivas compostes principalment per armes i ferramentes, aixina com accessoris personals com alfileres, fíbulas, pendents, braçalets i diversos tipos de ceràmica. També varen realisar sondejos en el terrat circumdant, a on es va trobar el palau real de Idalium, i varen excavar vàries tombes, la datació de les quals comprenia des del periodo chiprà-arcaic fins al helenístico..[10] Varen propondre sis periodos de construcció diferents per a la zona de l'Acrópolis Oest. Els periodos 1-3 es varen datar en el Chiprà III Tardà (1200-1050 a. C.), quan sembla haver-se format el regne-ciutat de Idalion. Els periodos 4-6 es varen considerar pertanyents al periodo Cipro-Geomètric III al Cipro-Arcaic II (1050-850 a. C.).[11][12][13][14]
Les excavacions arqueològiques oficials varen començar en 1991 i seguixen en l'actualitat.[15] Excavat només en part, s'ha trobat un gran complex fortificado que pot ser identificat com a palau o com a centre administratiu de l'antic Idalión, aixina com restants de muralles i tombes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Local Museum of Ancient Idalion. Consultat l'11 d'abril de 2013.
- ↑ Mitford, Terence (1980). The Nymphaeum of Kafizin: the inscribed pottery, Walter de Gruyter. ISBN 9783110066630.
- ↑ Tatton-Brown, V. 2002 The Kingdom of Idalion: Lang's Excavations in the British Museum. Centre d'etudes Chypriotes, Cahier 32, pp. 243-56, 2002
- ↑ [1]vaig donar Cesnola, L. P, "Cyprus: Its Ancient Cities, Tomhs and Temples. A Narrative of Researches and Excavations during Tingues Years' Residence as American Consul in that Island", London: Murray, 1877
- ↑ Karageorghis, Vassos, in collaboration with Joan R. Mertens and Marice E. Rose, "Ancient Art from Cyprus: The Cesnola Collection in the Metropolitan Museum of Art", New York: Metropolitan Museum of Art, 2000
- ↑ Lang, R. H., "Narrative of Excavations in a Temple at Dali (Idalium) in Cyprus", Transactions of the Royal Society of Literature, 2nd ser. 11, pp. 30-71, 1878
- ↑ Lang, R. H., "Reminiscences - Archaeological Researches in Cyprus", Blackwood's Edinburgh Magazine 177(1075), pp. 622-39, 1905
- ↑ [2]Kiely, Thomas, "Robert Hamilton Lang and the archaeology of Cyprus", Cahiers du Centre d’Études Chypriotes 50, pp. 483-523, 2020
- ↑ [3]Ohnefalsch-Richter, M. H., "Kypros, the Bible and Homer: Oriental Civilization, Art and Religion in Ancient Claves", London: Asher, 1893
- ↑ [4]Göransson, Kristian, "The Swedish Cyprus Expedition, The Cyprus Collections in Stockholm and the Swedish Excavations after the SCE", Cahiers du Centre d’Études Chypriotes 42.1, pp. 399-421, 2012
- ↑ [5]Gjerstad, E., J. Lindros, E. Sjoqvist and A. Westholm, "The Swedish Cyprus expedition: finds and results of the excavation in Cyprus 1927-1931. Vol. 1 (Text)", Stockholm: Victor Pettersons bokindustriaktiebolag, 1934
- ↑ [6]Gjerstad, E., J. Lindros, E. Sjoqvist and A. Westholm, "The Swedish Cyprus expedition: finds and results of the excavation in Cyprus 1927-1931. Vol. 2 (Text)", Stockholm: Victor Pettersons bokindustriaktiebolag, 1935
- ↑ [7]Gjerstad, E., J. Lindros, E. Sjoqvist and A. Westholm, "The Swedish Cyprus expedition: finds and results of the excavation in Cyprus 1927-1931. Vol. 3 (Text)", Stockholm: Victor Pettersons bokindustriaktiebolag, 1937
- ↑ Marie-Louise Winbladh, Idalion – abode for the goddess of love and war. The work of the Swedish Cyprus Expedition
- ↑ Idalion: Department of Antiquities, Cyprus. Consultat l'11 d'abril de 2013.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idalion» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.