Idioma o'odham
El o'odham —també cridat pápago-pima, pels noms de dos pobles indígenes els dialectes dels quals són semblats, els pápago i els pima—, és una llengua uto-azteca parlada per indígenes de l'estat d'Arizona, en Estats Units, i Sonora, en Mèxic. Posseïx uns dotze mil parlants en territori nortamericà i unes quantes centenes en el territori mexicà, a on està considerada com una llengua propenca a l'extinció. Segons el cens del 2000 dels EE. UU. i atres enquestes llingüístiques, l'o'odham és la sexta llengua indígena en el major número de parlants, despuix del navajo, el dakota, el yupik, el cheroqui, i l'apache occidental.
O'odham ñiok (escrit en ocasions o'odham ñeok) és la designació nativa d'esta llengua, a on ñiok és la paraula que designa llengua o parla, mentres que o'odham és l'autónimo en el que es diuen a sí mateixos.
Classificació
[editar | editar còdic]Segons l'Ethnologue la classificació del ohodham és:
- Llengües uto-azteca
- Uto-asteques del sur
- Llengües tepimanas
- Idioma o'odham
- Llengües tepimanas
- Uto-asteques del sur
Estatus oficial
[editar | editar còdic]Esta llengua junt en totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol varen ser reconegudes com "llengües nacionals" per la Llei General de Drets Llingüístics dels Pobles Indígenes promulgada i publicada en l'any 2003.[1]
Fonologia
[editar | editar còdic]Vocals
[editar | editar còdic]El pima té cinc vocals, ademés distinguix entre vocals llargues i breus.[2]
Consonante
[editar | editar còdic]L'inventari de consonante de l'o'odham inclou:[2]
Labial Alveolar postalv.
palatalVelar Glotal oclusiva sorda p t k ʔ oclusiva sonora b d ʒ g africada tʃ fricativa v s ʃ h líquida l nassal m n ɲ semiconsonante w j
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma o'odham» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.