Imp
Un imp (en espanyol: diablillo) és un ser mitològic similar a un fada o dimoni. En freqüència es descriuen en el folklore i la superstició. La paraula sembla derivar del ympe, usat per a descriure un arbre jove empeltat.
Originari del folklore germànic, el diablillo era un chicotet dimoni menor. També cal senyalar que els dimonis en les llegendes germàniques no són necessàriament malignes. Els diablillos a sovint eren trabucants i no mals o perjudicials, i en algunes regions se'ls retrata com a assistents dels deus.
Els diablillos es representen a sovint com a criatures chicotetes i no molt atractives. El seu comportament és descrit com a salvage i incontrolable, molt similar al de les fades, i en algunes cultures se'ls varen considerar els mateixos sers, puix abdós compartixen el mateix sentit de l'esperit lliure i fruïment de totes les coses divertides. Va ser més vesprada en el història que la gent va començar a associar a les fades com a sers bons i als diablillos com a sers maliciós i el mal. No obstant, abdós criatures eren molt aficionades a les bromes i enganyar a la gent. La majoria de les voltes, les bromes eren divertides i inofensives, pero alguns podien aplegar a ser perturbadoras i nocives, tals com el canvi dels bebés o donar-los indicacions als viagers que els durien per mal camí a llocs en els que no estaven familiarizados. Encara que els diablillos són a sovint considerats com immortals, molts pobles del nort creïen que podien ser danyats o perjudicats per determinades armes i fetilla, o mantindre's fòra de les llars per l'us de les cerques.
Els diablillos són retratats a sovint com a criatures solitàries sempre en busca de l'atenció humana. A sovint utilisen succeïts i bromes com un mig per a atraure l'amistat humana, lo que a voltes resulta contraproduent quan la gent es cansa o molesta dels esforços dels diablillos, que per lo general terminaven alluntant-se.
Inclús si el diablillos va tindre èxit en conseguir l'amistat que buscava, a sovint encara juga bromes i succeïts sobre el seu amic, ya siga per avorriment o perque simplement es tractava de la naturalea del diablillo. Esta traça va donar pas a l'utilisació en anglés de l'expressió "impish" (en espanyol, "ribalt") para algú que ama les bromes i els trucs. En estar associats en l'infern i el fòc, els diablillos obtenen un gran plaure en jugar en altes temperatures.
Per això, va aplegar a creure's que el diablillo era una classe d'esperit familiar, siervo de bruixas i hechiceros, a on els menuts dimonis servien com els seus espies i informantes. Durant el temps de la caça de bruixes, tot tipo de criatures sobrenaturals com els diablillos varen ser buscats com a prova de bruixeria, encara que a sovint el cridat "diablillo" era típicament un gat negre, lagartija, sapo o alguna atra forma de mascota fòra de lo comuna.
Es diu que els diablillos es troben "enllaçats" o vinculats en algun tipo d'objecte, tal com una espasa o bola de cristal; similar a atres sers com els genis amarrats a la seua llàntia. En atres casos, els diablillos es mantenien simplement en un objecte determinat i se'ls convocava solament quan els seus amos tenien necessitat d'ells. Alguns inclús tenien la capacitat de concedir desijos dels propietaris, com un geni. Est va ser l'objecte de l'història de 1891, El diable de la botella de Robert Louis Stevenson, que parlava d'un donyet contingut en una botella que otorgaria a l'amo tots els seus desijos, la trampa és que l'ànima de l'amo seria enviada al infern si no venia la botella a un nou amo abans de la seua mort.
Els diablillos es pot trobar en l'art i l'arquitectura en tot lo món germànic i anglosaxó, per lo general cuidadosa i hábilment amagats baix el ràfol d'una iglésia o en el peu d'una copa de ceràmica, per lo que solament poden ser trobats pel més interessat i hàbil observador.
Els diablillos solen ser descrits des de l'Edat Mija com a esperits malignes o dimonis. En freqüència apareixen en els contes infantils com 'Silvia' a la que seguix un diablillo negre. Sempre canvia de forma, per lo que la gent no sap cóm són realment.
També se'ls representa com a siervo de fades i atres sers màgics, com els macs. Per esta raó, s'utilisen comunament en els jocs de rol com a subordinats.
En el ánime japonés Digimon Tamers és representat per Impmon. Hi ha una série animada de curts en el mateix nom: "IMP", el protagoniste del qual és un diablillo que intenta omplir el món de caos i maldat pero que no sap cóm fer-ho. En la série d'animació independent Helluva Boss varis diablillos són protagonistes i tenen una agència anomenada de la mateixa manera: IMP.
Vore també
[editar | editar còdic]Brownie
Kallikantzaros
Pooka
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imp» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.