Anar al contingut

Integral elíptica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En càlcul, una integral elíptica és una funció f de la forma

f(x)=cxR(t,P(t))dt

a on R és una funció racional, P és un polinomi sense raïls repetides i c.

La denominació integral elíptica part dels primers problemes a on varen tindre lloc estes integrals, relacionats en el càlcul de la llongitut de segments d'elipse.

Les integrals elíptiques poden vore's com a generalisacions de les funcions trigonométricas inverses. Les integrals elíptiques proporcionen solucions a una classe de problemes alguna cosa més àmplia que les funcions trigonométricas inverses elementals, per eixemple el càlcul de la llongitut d'arc d'una circumferència solament requerix de les funcions trigonométricas inverses, pero el càlcul de la llongitut d'arc d'una elipse requerix d'integrals elíptiques. Un atre bon eixemple és el péndola, el moviment de la qual per a chicotetes oscilacions pot representar-se per funcions trigonométricas, pero per a oscilacions més grans requerix l'us de funcions elíptiques basades en les integrals elíptiques.

Totes les integrals elíptiques del tipo anterior poden ser reescrites en térmens en forma de suma de funcions elementals i tres tipos "bàsics" d'integrals elíptiques (cridats de primera espècie, de segona espècie i de tercera espècie). Per a vore açò escrigam l'integral elíptica en la forma:

P(w,x)Q(w,x) dx

A on w és una funció de x, tal que w2 és un polinomi de tercer o quart grau, que conté a lo manco una potència impar de x.[1]

Integral elíptica de primera espècie

[editar | editar còdic]

Una integral elíptica de primera espècie és un cas particular de la integral elíptica. Existixen integrals elíptiques de primera espècie, completes i incompletes. Les primeres depenen d'una sola variable i les segones depenen de dos variables.

Integral elíptica completa de primera espècie

[editar | editar còdic]

L'integral elíptica completa de primera espècie K es definix com:

K(x)=0π/2dθ1x2sen2θ=01dv(1v2)(1x2v2)

i pot expressar-se com una série de potències com

K(x)=π2n=0((2n)!22n(n!)2)2x2n=π2n=0(P2n(0))2x2n

a on Pn és el polinomi de Legendre, l'expressió anterior és equivalent a

K(x)=π2(1+(12)2x2+(1324)2x4++((2n1)!!(2n)!!)2x2n+)

a on n!! denota el doble factorial.

Equació diferencial

[editar | editar còdic]

l'equació diferencial per a l'integral elíptica de primera espècie és

ddx(x(1x2)dK(x)dx)=xK(x)

Una segona solució per a esta equació és K(1x2), esta solució satisfà la relació

ddxK(x)=E(x)x(1x2)K(x)x

Integral elíptica incompleta de primera espècie

[editar | editar còdic]

L'integral elíptica incompleta de primera espècie F es definix com:

u=F(x,φ)=0φdθ1x2sen2θ=0senφdv(1v2)(1x2v2)=Fx(φ)

En este cas el paràmetro φ=am(u) es diu "amplitut" i si es pren x com un paràmetro. Esta "amplitut" ve donada per l'inversa de la funció anterior F. Les funcions elíptiques de Jacobi es definixen a partir d'esta amplitut.

Transformació de Landen

[editar | editar còdic]

La transformació de Landen permet expressar integrals elíptiques incompletes d'un paràmetro en integrals elíptiques d'un atre paràmetro diferent. Pot provar-se que si definim una nova amplitut φ1 i un nou paràmetro k1, relacionades en l'antiga amplitut φ i l'antic paràmetro k per mig de:

k1=2k1+ktanφ=sen2φ1k+cos2φ1

Llavors existix una relació simple entre les integrals elíptiques incompletes associades als paràmetros (k11) i (k,φ) donada per:

F(k,φ)=0φdθ1k2sen2θ=11+k0φ1dθ11k12sen2θ1

Este resultat pot aplicar-se iterativamente per a calcular les integrals elíptiques incompletes en térmens de funcions elementals i llímits. Si definim les successions:

ki=2ki+11+kitanφi=sen2φi+1k+cos2φi+1

Llavors tenim que:

F(k0,φ0)=k1k2k3k00Φdθ1sen2θ=k1k2k3k0lntan(π4+Φ2)

A on:

Φ=limkφk

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Abramowitz i Stegun, 1972, p. 589.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Abramowitz, M. & Stegun, I. A. (eds.): "Elliptic Integrals", Ch. 17. En Handbook of Mathematical Functions with Formules, Graphs and Mathematical Tables, 9th printing, Nova York: Dover, pp. 587-607, 1972.


Referències

[editar | editar còdic]