Jocs Seculars

Els Jocs Seculars  varen ser unes celebracions religioses en les que es realisaven sacrificis i es portaven a terme representacions teatrals. Tenien part en l'antiga Roma durant tres dies i tres nits, marcant aixina el final d'un saeculum, és dir, el temps que es considerava màxim de vida d'un ser humà, 100 o 110 anys.

D'acort en la mitologia romana, els Jocs Seculars varen començar quan un sabino cridat Valesio, antecessor de la gens Valeria, va resar per a que es curaren les malalties dels seus fills i les deidades li varen instar a realisar un sacrifici en el Camp de Mart. Alguns autors indiquen que les primeres celebracions oficials d'estos jocs es remonten a l'any 509 a. C., pero les úniques de les que es té la certea varen ser les celebrades en la República romana en 249 a. C. i en la década dels anys 140 a. C. En elles es varen realisar numerosos sacrificis per als deus del inframundo durant tres nits consecutives.

Els jocs varen resorgir en el 17 a. C. en Augusto com a emperador romà, en els sacrificis nocturns en el Camp de Mart per a complaure a les deidades Moiras, Ilitía, la deesa dels parts i les parteras, i Tellus, la deesa que personificaba la terra. Els jocs de dit any varen incloure sacrificis per als deus romans, els quals es realisaven en la tossal Capitolina i en el mont Palatino. Cada sacrifici era seguit per multitut de persones. Atres emperadors varen celebrar estos jocs en els anys 88 i 204, en intervals de cent dèu anys. Ademés, Claudio en l'any 47 va celebrar estos jocs per a commemorar el huitcents aniversari de la fundació de Roma, lo que va fer que hi haguera un segon cicle de jocs, realisant-se en els anys 148 i 248. Els jocs varen ser abandonats despuix de l'arribada dels emperadors cristians.

La República

Com es va indicar anteriorment i d'acort en la mitologia romana, el sabino Valesio va demanar als deus que curaren les malalties dels seus fills, oferint inclús en les seues pregàries la seua pròpia vida en tal de salvar la dels seus refillols. Una veu li va dir que marcharen a Tarento, per a fer-li beure als seus fills aigua del riu Tíber entre els futurs altars de Dis Pater i Proserpina. Despuix d'escoltar eixa veu, va decidir partir en els seus fills a Tarento, al sur d'Itàlia. Quan varen estar prop del riu, la veu els va ordenar parar en el Camp de Mart, ubicat en la regió, que també era cridat Tarento. Va ser llavors quan Valesio va agarrar aigua i li la va donar a beure als seus fills, els qui varen sanar miraculosament. Tots varen caure immediatament despuix en un profunt somi. Quan es varen alçar, li varen comunicar a Valesio que una figura se'ls va aparéixer en somis demanant-los sacrificis d'animals negres per a rendir cult a Dis Pater i Proserpina. Despuix d'excavar en el lloc varen trobar abdós altars, fins a llavors amagats, consumant aixina la petició que li va fer eixa figura.

Les celebracions de dits jocs durant la república romana no estan ben documentades. Mentres que numerosos antics historiadors romans citen la primera en l'any 509 a. C., numerosos historiadors de l'actualitat indiquen que els primers Jocs Seculars dels que es tenen constància, realment daten de l'any 249 a. C., durant la primera guerra púnica. D'acort en Marco Terencio Varrón, un polígrafo romà del primer sigle abans de Crist, els jocs varen ser introduïts per mig d'una série de presagies per una consulta als llibres Sibilinos i al Quindecemviri sacris faciundis. D'acort a les instruccions contingudes en eixos llibres, els sacrificis es realisaven en Tarento, concretament en el Camp de Mart, durant tres nits consecutives per a l'adoració a les deidades ctónicas Dis Pater i Proserpina. Varrón també indica que es va fer un jurament que va tindre com a finalitat el compliment de que es devien celebrar cada cent anys, encara que una atra celebració va tindre lloc en el 149 a. C. o 146 a. C., al mateix temps que la tercera guerra púnica. No obstant, Beard, North i Price sugerixen que els jocs de l'any 249 a. C. i 140 a. C. varen tindre lloc per les fortes pressions eixercides per les guerres, i és només fins al cap de la realisació d'esta última quan ya es considera una cerimònia centenària i davant tot regular, encara que podia no haver segut aixina, ya que anava a haver atres jocs en l'any 49 a. C., si ben finalment la guerra civil aparentment va privar de que tinguera lloc.

César Augusto

Els jocs varen resorgir el 17 a. C. en César Augusto al mando. Esta data està justificada pels llibres Sibilinos, que com a oràcul clamava que els jocs havien de celebrar-se cada 110 anys. Els nous jocs varen ser una reconstrucció dels primers jocs de l'época republicana.

Abans dels jocs mateixos, els heralts anaven a la ciutat i invitaven a la gent a ser testics d'un espectàcul que, en paraules d'ells, mai més podrien tornar a vore. El quindecimviri es va decidir assentar en el tossal capitolina, i en el Temple d'Apolo, situat en el mont Palatino. Aixina mateix, va ordenar que per a les antorchas dels ciutadans es devia usar com a combustible sulfur i asfalt, com a símbol de la purificació, lo que va poder haver segut acordat despuix d'uns rituals de purificació que es varen fer en les festes de la Parilia en l'aniversari de la fundació de Roma. També es varen fer ofrenes de blat, ordi i favas.

El Senat va decretar que per a inscriure un registre per als Jocs, tenien que haver-se produït en Tarentum per a ser frut d'informació per a la posteritat. Aixina mateix, els sacrificis nocturns no anirien esta volta destinat a les deidades Dis Pater i Proserpina, en detriment de Moiras, Ilitía, la deesa dels naiximent i les parteras, i Tellus. Açò es deu a que eren “honors més benevolentes, que no obstant varen compartir en Dis Pater i Proserpina les característiques gregues referent a nomenclatura encara que sense cult en l'estat romà”. Estos sacrificis nocturns a deidades gregues en el Camp de Mart s'alternaven en els sacrificis diürns als deus romans en la tossal Capitolina i el mont Palatino.

Data	Periodo	Ubicació	Deidades implicades	Sacrificis
31 de maig	Nocturn	Camp de Mart	Moiras	9 corders femella, 9 cabres femella
1 de juny	Diürn	Tossal Capitolina	Júpiter	2 bous
1 de juny	Nocturn	Camp de Mart	Ilitía	27 libum (9 de cada u dels 3 tipos)
2 de juny	Diürn	Tossal Capitolina	Juno	2 vaques
2 de juny	Nocturn	Camp de Mart	Tellus	Porc femella embarassada
3 de juny	Diürn	Mont Palatino	Apolo i Diana	27 libum (9 de cada u dels 3 tipos)

Les regles per als jocs eren impostes per Augusto i el seu nebot Marco Vipsanio Agripa, els quals eren membres del grup quindecemviri sacris facundis. Augusto participava solament en els sacrificis nocturns, pero estava acompanyat per Agripa en els que es realisaven durant el dia. Despuix dels sacrificis del 3 de juny, carros plens de chiquets i chiquetes cantaven el Carmen Saeculare, compost per a l'ocasió pel poeta Horacio. Este himne va sonar tant en el Palatino com en el tossal Capitolina, encara que les paraules del poema anaven més dirigides a les deidades ubicades en el primer lloc, Apolo i Diana, que estaven menys associades en Augusto. El himne va alcançar un major nivell de complexitat, perque es va alternar per als sacrificis cap a les deidades gregues i romanes, nomenant a les gregues en noms llatins.

Cada sacrifici era seguit per un cor. Una volta que en la primera semana es varen donar per finalisats els grans sacrificis, entre el 5 de juny i l'11 de juny es rendia cult als deus grecs i llatins, i el 12 de juny es podien vore carreres de carros, disposts per a la caça.

Bibliografia

• Beard, Mary (1998). Cambridge University Press (ed.). Religions of Rome, Cambridge. ISBN 0-521-30401-6 (vol. 1); ISBN 0-521-45646-0 (vol. 2)
• Braund, David C. (1985). Barnes and Noble (ed.). Augustus to Nero: A Sourcebook on Roman History 31 BC–AD 68, Totowa. ISBN 0-389-20536-2.
• Feeney, Denis (1998). Cambridge University Press (ed.). Literature and Religion at Rome: Cultures, Contexts and Beliefs, Cambridge. ISBN 0-521-55921-9.
• Jones (2002). Bristol Classical Press (ed.). Suetonius: The Flavian Emperors: A Historical Commentary, Londres. ISBN 1-85399-613-0.