Anar al contingut

Lúpulo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Flor de lúpulo en un camp de lúpulo en Hallertau, Alemània

El lúpulo són les flors (també cridades cons de llavors o estróbilos) de la planta de lúpulo Humulus lupulus,[1] un membre de la família Cannabaceae de plantes en flors.[2] S'utilisen principalment com amargante, saborizante i agent d'estabilitat en la cervesa, a la que, ademés de amargor, impartixen sabors i aromes florals, afrutados o cítrics.[3] El lúpulo també s'utilisa per a diversos fins en atres begudes i en la medicina herbal. Les plantes de lúpulo tenen plantes femenines i masculines separades, i només les femenines s'utilisen per a la producció comercial.[4] La planta del lúpulo és una planta herbácea perenne, vigorosa i trepadora, que sol créixer en rencs en un camp denominat «hopfield«, «hop garden» (en el sur d'Anglaterra) o «hop yard» (en el West Country i Estats Units) quan es cultiva en fins comercials. Els agricultors de tot lo món cultiven moltes varietats diferents de lúpulo, que s'utilisen per a determinats estils de cervesa.

Dibuix de la secció travessera d'un lúpulo.

El primer us documentat del lúpulo en la cervesa data de el IX, encara que se sol citar a la santa cristiana Hildegarda de Bingen, 300 anys després, com la primera font.[5] Abans d'això, els cerveceros ya usaven un gruit, compost per una àmplia varietat de herbes i flors amargues, com el dent de lleó, la raïl de bardana, la caléndula, el marrubio (el vell nom alemà del marrubio, Berghopfen, significa "lúpulo de montanya"), la hedra terrestre i el petorra.[6] Els primers documents ya inclouen la menció d'un jardí de lúpulo en el testament del pare de Carlomagno, Pipino el Breu.[7]


El lúpulo també s'usa en fer cervesa pel seu efecte antibacteriano en els microorganismes menys desijables i per equilibrar el dulzor de la malta en el amargor i una varietat de sabors i aromes.[3] Es creu que varen parar les mescles tradicionals de herbes per a les cerveses al vore que les que incloïen lúpulo eren més resistent a estropejar-se.[8]

Història

[editar | editar còdic]
Lianes de lúpulo completament riuades i llistes per a la collita en la reserva índia de Yakama.

El primer cultiu de lúpulo documentat es remonta a l'any 736, en la regió d'Hallertau, en l'actual Alemània,[9] encara que la primera menció de l'us del lúpulo en la fabricació de cervesa en eixe país data de 1079.[10] No obstant, en un testament de Pipino el Breu, pare de Carlomagno, es lleguen horts de lúpulo al Claustre de Saint-Denis en 768.

No va ser fins a el XIII quan el lúpulo va escomençar a amenaçar l'us del gruit per a aromatizar. El gruit s'utilisava quan la noblea gravava en imposts el lúpulo. Qualsevol que fora el gravat feya que el cervecero canviara ràpidament a l'atre.[11]

En Gran Bretanya, la cervesa en lúpulo es va importar per primera volta de Holanda cap a 1400, pero el lúpulo va ser condenat en 1519 com "mala herba perniciosa".[12] En 1471, Norwich, Anglaterra, va prohibir l'us de la planta en l'elaboració de ale (cervesa era el nom dels licors de malta fermentats i adreçats en lúpulo; només en temps recents s'utilisen les paraules com a sinònims).

Humulus en una casa

En Alemània, l'us del lúpulo era també una opció religiosa i política a principis de el XVI. El lúpulo no estava subjecte a imposts per a l'Iglésia catòlica, com sí ocorria en el gruit. Per esta raó, els protestants preferien la cervesa en lúpulo.[13]

El lúpulo utilisat en Anglaterra s'importava de França, Holanda i Alemània i estava subjecte a aranzel d'importació; no va ser fins a 1524 quan el lúpulo es va cultivar per primera volta en el surest d'Anglaterra (Kent), en ser introduït com a cultiu agrícola per agricultors holandesos. D'ahí que moltes paraules utilisades en l'indústria del lúpulo procedixquen del neerlandés. Posteriorment, el lúpulo es va cultivar tan al nort com Aberdeen, prop de les fàbriques de cervesa per la comoditat de les infraestructures.[14]

Segons l'obra de Thomas Tusser de 1557 Five Hundred Points of Good Husbandry:

"Aixina exalte el lúpulo per al seu profit,

enfortix la beguda i aromatiza la malta;

I ben elaborat, ben guardat durarà,

I la beguda perdurarà, si no la beveu massa corrents".[15]

En Anglaterra hi havia moltes queixes sobre la calitat del lúpulo importat, els sacs del qual es contaminaven a sovint en tallos, arena o palla per a aumentar el seu pes. Per això, en 1603, el rei Jacobo I va aprovar una llei del Parlament que prohibia esta pràctica, de la que "els súbdits d'este regne han segut últimament objecte d'abusos, etc., per valor de 20.000 lliures anuals, ademés de posar en perill la seua salut".[16] El cultiu del lúpulo es va iniciar en els actuals Estats Units en 1629 per agricultors anglesos i holandesos.[17] Abans de la prohibició, el cultiu se centrava principalment en Nova York, Califòrnia, Oregó i l'estat de Washington. Els problemes en l'oídio i el mildiú velloso varen devastar la producció de Nova York en la década de 1920, i Califòrnia només produïx lúpulo a chicoteta escala.[18]

Producció mundial

[editar | editar còdic]

La producció de lúpulo es concentra en climes templats humits, i gran part de la producció mundial té lloc prop del paralel 48 nort. Les plantes de lúpulo preferixen els mateixos sols que les papes i els principals estats productors de papes d'Estats Units són també importants zones productores de lúpulo;[19] no obstant, no totes les zones productores de creïlles poden produir bon lúpulo de forma natural: els sols de les Províncies Marítimes de Canadà, per eixemple, carixen del bor que preferix el lúpulo.[19] Històricament, el lúpulo no es cultivava en Irlanda, sino que s'importava d'Anglaterra. En 1752 es varen importar més de 500 tonellades de lúpulo anglés només a través de Dublín.[20]

Creiximent primerenc del lúpulo en un pati de lúpulo en la vall del riu Yakima en Washington en el Mont Adams en la distància.

En l'actualitat, els centres de producció més importants són Hallertau en Alemània,[21] Žatec (Saaz) en la República Checa, les valls de Yakima (Washington) i Willamette (Oregó), i l'oest del comtat de Canyon, Idaho (incloses les comunitats de Parma, Wilder, Greenleaf i Notus).[22] Els principals centres de producció del Regne Unit es troben en Kent (a on es produïx el lúpulo Kent Goldings), Herefordshire i Worcestershire,[23][24] i la major part del lúpulo collit es destina a la fabricació de cervesa.

País productor de lúpulo Producció de lúpulo en 2020 en tonellades (t)[25]
Estats Units 47,541
Alemània 46,878
China 7,044
República Checa 5,925
Polònia 3,417
Eslovènia 2,723
Austràlia 1,714
Nova Zelanda 1,250
Regne Unit/Anglaterra 924
Espanya 908
França 767

Cultiu i collita

[editar | editar còdic]
Una superestructura de cables aéreus sosté els ramals que, a la seua volta, sostenen les lianes.

Encara que el lúpulo es cultiva en la major part del territori continental d'Estats Units i Canadà,[26] el seu cultiu per a la producció comercial requerix un entorn particular. Ya que el lúpulo és una planta trepadora, es cultiva en espalderas formades per cordes o arams que subjecten les plantes i els permeten créixer molt més en el mateix perfil de llum solar. D'esta manera, l'energia que hauria segut necessària per a construir les celes estructurals també es llibera per al creiximent del cultiu.[27]


El método de reproducció de la planta del lúpulo consistix que les flors masculines i femenines es desenrollen en plantes separades, encara que ocasionalment es desenrolla un individu fèrtil que conté tant flors masculines com a femenines.[28] Ya que les llavors polinizadas no són desijables per a l'elaboració de la cervesa, en els camps de lúpulo només es cultiven plantes femenines, evitant aixina la polinisació. Les plantes femenines es propaguen vegetativament i les masculines s'eliminen si es cultiven a partir de llavors.[29]

Les plantes de lúpulo es planten en rencs en una separació d'entre 2 i 2,5 metros. Cada primavera, de les raïls ixen noves canyes que es pengen del sol en un enreixat. Els cons creixen en la part alta de la planta i, antigament, s'arreplegaven a mà. La collita del lúpulo es va fer molt més eficaç en l'invenció del separador mecànic de lúpulo, patentat per Emil Clemens Horst en 1909.[30]

El lúpulo es cull a finals de l'estiu,[31] es talla, se separa i se seca en un secadero per a reduir l'humitat. Per al secat, el lúpulo s'estén en el pis superior del secadero i es calfa en calefactores situats en el pis inferior. A continuació, el lúpulo sec es comprimix en bales per mig d'una empacadora.[32]

Els cons de lúpulo contenen diferents olis, com el lupulino, una substància groguenca i cerosa, una oleorresina, que impartix sabor i aroma a la cervesa.[33] El lupulino conté lupulona i humulona, que posseïxen propietats antibióticas, suprimint el creiximent bacterià i favorint el creiximent del rent de cervesa. Una volta extret el lupulino en el procés d'elaboració de la cervesa, es rebugen els cons de paper.

Treball migrant i impacte social

[editar | editar còdic]
Collita del lúpulo en el Regne de Bohemio (1898)
Collita del lúpulo en Skåne, Suècia, en 1937

La necessitat de mà d'obra massiva en l'época de la collita va fer que el cultiu del lúpulo tinguera un gran impacte social. En tot lo món, el treball intensiu de la collita comportava un gran número de treballadors emigrants que viajaven per a la collita anual del lúpulo. Famílies sanceres vivien en cabanyes de lupuleros i fins als chiquets més chicotets ajudaven en el camp.[34][35] Els capítuls finals de Servitut humana, de W. Somerset Maugham, i gran part de La filla del clerc, de George Orwell, contenen una vívida descripció de les famílies londinenques que participaven en esta collita anual de lúpulo. En Anglaterra, molts dels que arreplegaven lúpulo en Kent procedien de les zones orientals de Londres.Açò proporcionava un descans de les condicions urbanes que es passava en el camp. També acodia gent de Birmingham i atres ciutats de les Midlands per a arreplegar lúpulo en la zona de Malvern, en Worcestershire. Es conserven algunes fotografies.[36]

Les condicions de vida, a sovint llamentables, dels recolectors de lúpulo durant la collita es varen convertir en motiu d'escàndal en Kent i atres comtats productors de lúpulo. En el temps, el reverent John Young Stratton, rector de Ditton, Kent, va escomençar a recaptar respals per a la reforma, lo que va donar lloc en 1866 a la formació de la Societat per a l'Ocupació i la Millora de l'Estage dels Recolectors de Lúpulo.[37] Els recolectors de lúpulo disponien d'un estage molt bàsic, en unes condicions sanitàries molt deficients. Açò va propiciar la propagació de malalties infeccioses i va provocar la contaminació de l'aigua. L'epidèmia de febra tifoidea de Maidstone de 1897 es va deure en part a que els recolectors de lúpulo acampaven prop dels manantiales de Farleigh, que suministraven aigua a Maidstone.[38][39]

Especialment en Kent, per l'escassea de monedes de baixa denominació del regne, molts cultivadores varen emetre la seua pròpia moneda per als que realisaven el treball. En alguns casos, les monedes emeses estaven adornades en fantasiosas imàgens del lúpulo, lo que les feya prou belles.[40]

Archiu:Indian hop pickers, Puget Sound region, Washington, ca 1893 (LAROCHE 78).jpeg
Regió de Puget Sound, Washington, cap a 1893

En Estats Units, la llei seca va afectar greument a la producció de lúpulo, pero encara queden vestigis d'esta important indústria en els estats occidentals en forma d'antics forns de lúpulo que sobreviuen en tot el comtat de Sonoma, Califòrnia, entre uns atres. Florian Dauenhauer, de Santa Rosa, en el comtat de Sonoma, es va convertir en fabricant de màquines cosechadoras de lúpulo en 1940, en part per l'importància de l'indústria del lúpulo per al comtat. Esta mecanisació va ajudar a destruir l'indústria local en permetre la producció mecanisada a gran escala, que es va traslladar a explotacions més grans d'atres zones.[41] Dauenhauer Manufacturing Company seguix sent un productor actual de màquines cosechadoras de lúpulo.[42]

Vore també

[editar | editar còdic]
  • Gruit, mescla antiga de herbes utilisada per a amargar i aromatizar la cervesa, popular abans de l'us extensiu del lúpulo.
  • Humulus lupulus, la planta del lúpulo
  • Artemisa, herba utilisada històricament com a amarc en la fabricació de cervesa
  • Oast house, edifici destinat al secat del lúpulo
  • Rhamnus prinoides, una planta els fulls de la qual s'utilisen en la varietat etíope d'hidromiel cridada tej

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Transfer of Knowledge: Art of Botanical Illustration». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2012. Consultat el 2023-08-10.
  2. ↑ «Cannabaceae | Description, Genera, & Species | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2023-08-10.
  3. ↑ 3,0 3,1 Journal of the Institute of Brewing.117(3)
    259–267.doi:10.1002/j.2050-0416.2011.tb00471.x.Consultat el 2023-08-10.
  4. ↑ «Soils, Plant Growth and Crop Production (eBook)». www.eolss.net. Consultat el 2023-08-10.
  5. ↑ Hornsey, Ian Spencer (2003). A History of Beer and Brewing (en en), Royal Society of Chemistry. ISBN 978-0-85404-630-0.
  6. ↑ «Understanding Beer – A Broad Overview of Brewing, Tasting and Analyzing Beer | Jon Griffin's Site». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2012. Consultat el 2023-08-10.
  7. ↑ Internet Archive, Michael; Jackson, {{{nom2}}} (1988). The new world guide to beer, Philadelphia, Pa. : Courage Books. ISBN 978-0-89471-884-7.
  8. ↑ Priest, Fergus; Campbell, Iain (2003). Brewing Microbiology (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-0-306-47288-6.
  9. ↑ Hornsey, Ian (2007-10-31). Brewing (en en), Royal Society of Chemistry. ISBN 978-1-84755-028-6.
  10. ↑ «History of Brewing» (en en). AbeBooks. David and Charles PLC. Consultat el 2023-08-10.
  11. ↑ Brewery History.
    9–23.
  12. ↑ University of Pennsylvania Press.
    100.
  13. ↑ Consultat el 2023-08-10.
  14. ↑ Geographical Association.
    14–22.
  15. ↑ The Penny Magazine.
    3.
  16. ↑ John Adams Library at the Boston Public Library; Adams, {{{nom2}}}; Boston Public Library) John Adams Library BRL, {{{nom3}}} (1764). An historical and chronological deduction of the origin of commerce : from the earliest accounts to the present clave. Containing, an history of the great commercial interests of the British empire. To which is prefixed, an introduction, exhibiting a view of the ancient and modern state of Europe; of the importance of our colonies, and of the commerce, shipping, manufactures, fisheries, etc. of Great Britain and Ireland; and their influence on the landed interest. With an appendix, containing the modern politico-commercial geography of the several countries of Europe, London : Printed for A. Miller, J. and R. Tonson ....
  17. ↑ Plenum Press.
    245.
  18. ↑ «USA Hops». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2015. Consultat el 2023-08-10.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Hops industry has great potential for Atlantic Canada» (en en). peicanada.com. Consultat el 2023-08-10.
  20. ↑
    332.
  21. ↑ International Hop Growers' Convention: Economic Committee.
  22. ↑ www.ars-grin.gov.
  23. ↑ US Department of Agriculture.Consultat el 14 d'agost de 2023.
  24. ↑ «Herefordshire Through Clave - Welcome». htt.herefordshire.gov.uk. Consultat el 2023-08-10.
  25. ↑ «Aktuelles – Deutscher HopfenWirtschaftsVerband» (en de-de). Consultat el 2023-08-10.
  26. ↑ «USDA Plants Database». plants.usda.gov. Consultat el 2023-08-11.
  27. ↑ Plant Physiology.
    483–486.ISSN 1532-2548.doi:10.1104/pp.110.161240.
  28. ↑ Ainsworth, C. C. (1999-06-15). Sex Determination in Plants (en en), Garland Science. ISBN 978-0-203-34599-3.
  29. ↑ «AgroAtlas - Crops - Humulus lupulus L. - Hop, twisted». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 10 de març de 2012. Consultat el 2023-08-11.
  30. ↑ «Innovative Hopping Equipment: New Belgium’s Dry Hop Dosing Skid» (en en-us). Craft Brewing Business. Consultat el 2023-08-11.
  31. ↑ Craft Beer Academy.
    2014.
  32. ↑ www.balebreaker.com.Consultat el 14 d'agost de 2023.
  33. ↑ «Hop Anatomy and Chemistry 101». bioweb.uwlax.edu. Consultat el 2023-08-11.
  34. ↑ www.btinternet.com.Consultat el 14 d'agost de 2023.
  35. ↑ www.theorwellprize.co.uk.Consultat el 14 d'agost de 2023.
  36. ↑ Alan Sutton Publishing, Gloucester.
  37. ↑
  38. ↑ Unpublished Master of Letters dissertation, Dundee.
  39. ↑ Bygone Kent.
    17–223.
  40. ↑ www.brewtek.ca.Consultat el 14 d'agost de 2023.
  41. ↑ «The Press Democrat - Busca en l'archiu de Google Notícies». news.google.com. Consultat el 2023-08-11.
  42. ↑ «About» (en en-us). Dauenhauer Manufacturing Company. Consultat el 2023-08-11.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lúpulo&oldid=938134»