Llançament de javalina
| Llançament de javalina L'atleta neerlandesa Bregje Crolla llança la javalina durant la Copa d'Europa de 2007 | |
| Récorts hòmens | |
| Mundial | CZE Jan Železný 98,48 m (1996) |
| Olímpic | PAK Arshad Nadeem 92,97 m (2024) |
| Paralímpic | F38: José Gregorio Lemos 63,81 m (2024) |
| Récorts dònes | |
| Mundial | CZE Barbora Špotáková 72,28 m (2008) |
| Olímpic | CUB Osleidys Menéndez 71,53 m (2004) |
El llançament de javalina és una prova d'atletisme en la que, com el seu nom indica, es llança una javalina, feta en material reglamentari de metal o fibra de vidre, en l'objectiu de que aplegue lo més llunt possible.
El llançament de javalina forma part del programa d'atletisme dels Jocs Olímpics de l'era moderna des de 1908.
Orígens
[editar | editar còdic]Tenint en conte que el llançament d'artefactes de diferents formes i tamanys per a caçar animals a distància per a conseguir sustente es remonta a molts mils d'anys arrere, i l'home des d'antic sempre ha tingut una tendència a medir-se en els demés hòmens per a demostrar quí és el millor, es pot supondre que l'exhibició d'este tipo d'habilitats, llançar més llunt o en més punteria, podria tindre un orige molt més lluntà de lo que nos mostra l'història escrita. El llançament de javalina com a deport de competició reglat ya es realisava en l'antiga Grècia, inclosa dins de la prova de pentatlón, en els Jocs Olímpics de l'antiguetat i en els Jocs Panhelénicos. El pentatlón era la competició per excelència dels Jocs Olímpics; es va incorporar en l'any 708 a. C. i consistia en les cinc proves següents:
- Estadi (stadion), una carrera de 180 metros a peu
- Lluita
- Bot de llongitut
- Llançament de javalina
- Llançament de disc
La tècnica per a llançar la javalina se supon que era diferent a l'actual, ya que es permetia utilisar tires de cuiro com a propulsors, cridades amentum en llatí, i que, acabades en dos orificis pels que s'introduïen dos dits per a enrollarlas en la javalina, prolongaven la llongitut del braç i al mateix temps imprimien a la javalina un gir que l'estabilisava en l'aire.[1]
Reglament
[editar | editar còdic]Es llança des d'un passadiç d'un llarc de 30 metros, acabat en un arc de 38 metros de ràdio. El sector de caiguda estarà marcat en dos llínees blanques de 45 cm d'esgambi, de tal modo que si les vores internes de les llínees es prolongaren deurien passar per les quatre interseccions de les vores interiors de l'arc i les llínees paraleles que delimiten el passadiç d'impuls i que es creuen en el punt central del círcul del com l'arc forma part. El sector tindrà aixina 29º aproximadament.
Per a realisar cada intent, l'atleta té un minut. Normalment, cada atleta realisa tres intents, i els huit atletes en millor marca vàlida, o tots si són huit o menys, realisen atres tres intents en orde invers a la seua millor marca.
La javalina es deu agarrar per l'encordadura (a lo manco la mà de l'atleta deu tocar-la), i llançar-se per damunt del muscle o del braç de llançar; no es permet llançar-la en rotació ni pot l'atleta donar l'esquena al sector de caiguda abans de soltar la javalina; els estils no clàssics no estan autorisats. Si la javalina es trenca en l'intent o en l'aire no es contarà com a nul; tampoc si el trencament fa perdre l'equilibri a l'atleta i provoca que toque fora de l'arc; en este cas se li permetrà tornar a començar. En la caiguda, la punta metàlica deu tocar el sol abans que qualsevol atra part de la javalina.
L'atleta deu sostindre la javalina per la empuñadura situada en el seu centre de gravetat i llançar-la per damunt del muscle i prop de l'oït o orelles.
Característiques de la javalina
[editar | editar còdic]La javalina és un venablo molt allargat en la punta metàlica. La llongitut de la javalina és de 260-270 cm en categoria masculina i 220-230 cm en categoria femenina, i, per a categories a partir dels 18 anys, un pes mínim de 800 g per als hòmens i 600 g per a les dònes. Té un asidero, fabricat en cordel, d'uns 15 cm de llarc, que es troba aproximadament en el centre de gravetat de la javalina (entre els 90 cm i 110 cm).
Tècniques de llançament
[editar | editar còdic]L'objectiu d'efectuar un bon llançament tècnic és el de que la javalina tinga la major velocitat possible en el moment de ser llançada, encara que també influïxen atres aspectes que poden ser controlats, com l'àngul d'eixida o el alineamiento de la javalina en els muscles a l'hora de la carrera i del moment de ser llançada.
Des de l'inici dels llançaments en l'era moderna han existit vàries tècniques de llançament, existint inclús durant algun temps una tècnica rotatòria, adaptada al llançament de javalina per Félix Erausquin, derivada del llançament de barra que es practica en el País Vasc. En esta nova tècnica, Miguel de la Quadra-Salcedo va batre holgadamente la plusmarca mundial de javalina.[2][3] Davant la perillositat que oferia esta tècnica per a llançadors inexpertos, l'IAAF es va vore en l'obligació de modificar el reglament per dos voltes, incloent en el reglament que ni el llançador ni la javalina podien estar orientats en cap moment del llançament d'esquenes a la zona de llançament.[2] Esta marca no es va homologar pese a ser la modificació del reglament posterior al llançament. Esta tècnica era molt perillosa si no es dominava perfectament, ya que existia la possibilitat de que la javalina ixquera cap a un atre lloc que no fora la zona de la caiguda, en el consegüent perill per a espectadors i atletes que competien en atres proves.
Actualment s'utilisa la tècnica denominada clàssica, que s'adapta, en menudes variants, a les característiques de l'atleta. En esta tècnica s'utilisa una série de passos previs al llançament. Normalment s'utilisa una carrera normal, para, despuix, en armar el braç mantenint la javalina a l'altura dels ulls i alineada en els muscles en la direcció del llançament, fer una série de passos creuats i per últim efectuar un respal en el peu esquerre (pas d'acomode), bloquejant la part esquerra del cos, per a despuix en el peu dret i la cadera efectuar una llaugera rotació cap a dins (pas suau), i seguidament soltar el braç, eixecutant el llançament. La mà esquerra, des del pas creuat, s'ha de dur alta para en el moment de llançar dur-la cap al costat esquerre. Despuix es deu continuar l'inèrcia del llançament, no bloquejant-se completament. És important que el llançador en tot moment estiga relaixat, puix els músculs s'estiren més si estan relaixats que en tensió, permetent una major elasticitat en el llançament. Podem resumir esta tècnica dient que té quatre parts: carrera, pas creuat, llançament i recuperació.
Récorts
[editar | editar còdic]Actualisat a agost de 2025.
Evolució del récort mundial
[editar | editar còdic]Masculí
[editar | editar còdic]| Marca | Atleta | Data | Lloc |
|---|---|---|---|
| 62.32 m | SWE Eric Lemming | 29 de setembre de 1912 | Estocolm, Suècia |
| 66.10 m | FI Jonni Myyrä | 25 d'agost de 1919 | Estocolm, Suècia |
| 66.62 m | SWE Gunnar Lindström | 12 d'octubre de 1924 | Eksjö, Suècia |
| 69.88 m | FI Eino Penttilä | 8 d'octubre de 1927 | Viipuri, Finlàndia |
| 71.01 m | SWE Erik Lundqvist | 15 d'agost de 1928 | Estocolm, Suècia |
| 71.57 m | FI Matti Järvinen | 8 d'agost de 1930 | Viipuri, Finlàndia |
| 71.70 m | FI Matti Järvinen | 17 d'agost de 1930 | Tampere, Finlàndia |
| 71.88 m | FI Matti Järvinen | 31 d'agost de 1930 | Vaasa, Finlàndia |
| 72.93 m | FI Matti Järvinen | 14 de setembre de 1930 | Viipuri, Finlàndia |
| 74.02 m | FI Matti Järvinen | 27 de juny de 1932 | Turku, Finlàndia |
| 74.28 m | FI Matti Järvinen | 25 de maig de 1933 | Mikkeli, Finlàndia |
| 74.61 m | FI Matti Järvinen | 7 de juny de 1933 | Vaasa, Finlàndia |
| 76.10 m | FI Matti Järvinen | 15 de juny de 1933 | Helsinki, Finlàndia |
| 76.66 m | FI Matti Järvinen | 7 de setembre de 1934 | Torí, Itàlia |
| 77.23 m | FI Matti Järvinen | 18 de juny de 1936 | Helsinki, Finlàndia |
| 77.87 m | FI Yrjö Nikkanen | 25 d'agost de 1938 | Karhula, Finlàndia |
| 78.70 m | FI Yrjö Nikkanen | 16 d'octubre de 1938 | Kotka, Finlàndia |
| 80.41 m | [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Bud Held | 8 d'agost de 1953 | Pasadena, CA, Estats Units |
| 81.75 m | [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Bud Held | 21 de maig de 1955 | Modest, CA, Estats Units |
| 83.56 m | FI Soini Nikkinen | 24 de juny de 1956 | Kuhmoinen, Finlàndia |
| 83.66 m | POL Janusz Sidło | 30 de juny de 1956 | Milà, Itàlia |
| 85.71 m | NOR Egil Danielsen | 26 de novembre de 1956 | Melbourne, Austràlia |
| 86.04 m | [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Albert Cantello | 5 de juny de 1959 | Compton, CA, Estats Units |
| 86.74 m | ITA Carlo Lievore | 1 de juny de 1961 | Milà, Itàlia |
| 87.12 m | NOR Terje Pedersen | 1 de juliol de 1964 | Oslo, Noruega |
| 91.72 m | NOR Terje Pedersen | 2 de setembre de 1964 | Oslo, Noruega |
| 91.98 m | URS Jānis Lūsis | 23 de juny de 1968 | Saarijärvi, Finlàndia |
| 92.70 m | FI Jorma Kinnunen | 18 de juny de 1969 | Tampere, Finlàndia |
| 93.80 m | URS Jānis Lūsis | 6 de juliol de 1972 | Estocolm, Suècia |
| 94.08 m | FRG Klaus Wolfermann | 5 de maig de 1973 | Leverkusen, Alemània Federal |
| 94.58 m | HUN Miklós Németh | 25 de juliol de 1976 | Montreal, Canadà |
| 96.72 m | HUN Ferenc Paragi | 23 d'abril de 1980 | Tata, Hongria |
| 99.72 m | [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Tom Petranoff | 15 de maig de 1983 | Los Àngeles, Estats Units |
| 104.80 m | GDR Uwe Hohn | 20 de juliol de 1984 | Berlín Este, Alemània Oriental |
| Model en noves especificacions introduït en 1986. | |||
| 85.74 m | FRG Klaus Tafelmeier | 21 de setembre de 1986 | Com, Itàlia |
| 87.66 m | TCH Jan Železný | 31 de maig de 1987 | Nitra, Checoslovàquia |
| 89.10 m | SWE Patrik Boden | 24 de març de 1990 | Austin, Estats Units |
| 89.58 m | GBR Steve Backley | 2 de juliol de 1990 | Estocolm, Suècia |
| 89.66 m * | TCH Jan Železný | 14 de juliol de 1990 | Oslo, Noruega |
| 90.98 m * | GBR Steve Backley | 20 de juliol de 1990 | Londres, Regne Unit |
| 91.98 m * | FI Seppo Räty | 6 de maig de 1991 | Shizuoka, Japó |
| 96.96 m * | FI Seppo Räty | 2 de juny de 1991 | Punkalaidun, Finlàndia |
* Conseguit utilisant el model Németh (coa serrada).
Les javalines en coes serrades varen ser prohibides en el Congrés de l'IAAF realisat en agost de 1991 en Tòquio; varis registres varen ser eliminats, i el registre mundial va tornar a ser de 89.58 de Steve Backley, el llançament més llarc en el nou implemente regular (des de 1986).
| Marca | Atleta | Data | Lloc |
|---|---|---|---|
| 89.58 m | GBR Steve Backley | 2 de juliol de 1990 | Estocolm, Suècia |
| 91.46 m | GBR Steve Backley | 25 de giner de 1992 | North Shore City, Nova Zelanda |
| 95.54 m | CZE Jan Železný | 6 d'abril de 1993 | Pietersburg, Suràfrica |
| 95.66 m | CZE Jan Železný | 29 d'agost de 1993 | Sheffield, Regne Unit |
| 98.48 m | CZE Jan Železný | 25 de maig de 1996 | Jena, Alemània |
Femení
[editar | editar còdic]
Atletes en millors marques mundials
[editar | editar còdic]Hòmens
[editar | editar còdic]| # | Atleta | Any | Marca (m) |
|---|---|---|---|
| 1 | CZE Jan Železný | 1996 | 98,48 |
| 2 | GER Johannes Vetter | 2020 | 97,76 |
| 3 | GER Thomas Rohler | 2017 | 93,90 |
| 4 | FI Aki Parviainen | 1999 | 93,09 |
| 5 | GRN Anderson Peters | 2022 | 93,07 |
| 6 | PAK Arshad Nadeem | 2024 | 92,97 |
| 7 | KEN Julius Yego | 2015 | 92,72 |
| 8 | RUS Serguéi Makárov | 2002 | 92,61 |
| 9 | DEU Raymond Hecht | 1995 | 92,60 |
| 10 | GER Andreas Hofmann | 2018 | 92,06 |
Dònes
[editar | editar còdic]| # | Atleta | Any | Marca (m) |
|---|---|---|---|
| 1 | CZE Barbora Špotáková | 2008 | 72,28 |
| 2 | CUB Osleidys Menéndez | 2005 | 71,70 |
| 3 | POL Maria Andrejczyk | 2021 | 71,40 |
| 4 | RUS María Abakúmova | 2013 | 70,53 |
| 5 | DEU Christina Obergföll | 2007 | 70,20 |
| 6 | NOR Trine Hattestad | 2000 | 69,48 |
| 7 | RSA Sunette Viljoen | 2012 | 69,35 |
| 8 | GER Christin Hussong | 2021 | 69,19 |
| 9 | AUS Kathryn Mitchell | 2018 | 68,92 |
| 10 | CRO Sara Kolak | 2017 | 68,43 |
Campeons olímpics
[editar | editar còdic]Masculí
[editar | editar còdic]Per a detalls vore Anex:Medallistes olímpics en atletisme (Llançament de javalina masculí).
Femení
[editar | editar còdic]Campeons mundials
[editar | editar còdic]- Guanyadors en el Campeonat Mundial d'Atletisme.
Masculí
[editar | editar còdic]
Femení
[editar | editar còdic]
Millors marques per temporada
[editar | editar còdic]Hòmens
[editar | editar còdic]Dònes
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llançament de Javalina
- ↑ 2,0 2,1 L'Atletisme Olímpic Espanyol. ISBN 84-604-3552-0
- ↑ «Miguel de la Quadra en Roma». Consultat el 22 de maig de 2016.
- ↑ Es va aplicar la modificació —anterior a la celebració dels Jocs Olímpics— de la javalina, acostant a la punta el centre de gravetat d'esta. Este canvi es va introduir per a fer que caiguera abans la javalina, ya que es començaven a realisar marques que excedien el llarc dels camps de caiguda, en el consegüent perill. Es va renovar el récort olímpic, sent batut per Jan Železný en la calificació en una marca de 85,90 metros, distància que no superaria en la final.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llançament de javalina.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lanzamiento de jabalina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.