Llanero
Es denomina llanero a les persones oriundes dels Plans de la zona intertropical de la conca del riu Orinoco que comprén Sudamérica. En Veneçola és coneguda com Regió dels Plans, i comprén els estats de Barinas, Apure, Portuguesa, Cojedes, Guárico, Anzoátegui, Monagas i Bolívar. En Colòmbia es coneix com Els Plans, Plans Orientals o Regió de la Orinoquía, i comprén els departaments del Meta, Vichada, Casanare i Arauca.
El llanero és conegut per ser un hàbil ginet que s'encarrega de totes les tasques relacionades en la ganaderia i els seus derivats. La figura històrica va sorgir en el XVII hui en dia es conserva la tradició llanera veneçolana en el XIX en la hegemonia andina i el naiximent de l'indústria petrolera veneçolana. Actualment seguix vigent en extensions de ganaderia grans extensions i en forma familiar.
El seu orige ètnic es remonta a l'unió dels espanyols, arahuacos i en menor medida els afroamericanos. La forma de treballar i de ser en Veneçola prové dels actuals estats Apure i Barinas, a on es varen adaptar i varen modificar les costums andaluses. Pels seus manerismos, el seu orige ètnic, dialecte, cultura, i paper en les guerres d'independència hispanoamericanes, guerres civils veneçolanes i en monton eres s'ha idealizado i romantizado fins a tornar-se la figura i part del mythos nacional de Veneçola.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula «llanero» deriva de pla, la manera com es coneix generalment la regió en abdós països i el mateix pot equiparar-se a la figura del gaucho en el centre d'Argentina, Uruguay i de l'estat brasiler de Riu Gran del Sur, a la del montuvio en Equador, la del huaso en Chile, al vaquer mexicà i nortamericà, el charro mexicà i el qorilazo en Perú de finals de el XIX. Si ben el terme s'utilisa per a denominar als habitants d'estes pampes, lo cert és que per lo general el seu us s'associa més en l'ofici de cabrestero i baquiano en lloc de solament designar a un habitant.
Primers poblaments
[editar | editar còdic]
En el XVI, el primer hato va ser introduït a unes vinticinc llegües de la ciutat de Calabós per Cristóbal Rodríguez junt en onze famílies procedents del Tocuyo. Va fundar la pobla que ell va cridar Sant Luis de l'Unió. D'allí es varen escomençar a poblar les planures gràcies a les egües i potros duts del Nou Regne de Granada i les diferents famílies andaluses de Sevilla, Almeria, Granada, Càdis, Jaén i Còrdova.
Per a mediats de el XVII existien en els hatos més importants unes 137.800 reses. Els autòctons de la regió, és dir, els Achaguas, els Yaguales, els Arichunas i Caquetíos (família arahuaca) es trobaven ya casi destruïts per una guerra que va durar huitanta anys abans de la conquista, per lo que la evangelización i el seu eventual mestiçage va ser donat sense molt problema. El component indígena en la regió era prou predominant, pero hui per hui, no representa ni un terç. Per a el XVI la Corona espanyola prohibia als indis, negres o blancs criollos montar un equí ya que solament era un privilegi per als peninsulars, no obstant, l'economia es va expandir a tal punt que varen tindre que promoure reformes llegals per a que les classes excloses pogueren tindre este privilegi a curt determini.
Entre 1640 i 1790 els negres cimarrones vivien en cumbes, una societat de cimarrones. Estos varen terminar per mesclar-se en els llaneros en passar els anys.
En el XVIII el Cabildo de Santiago de León de Caracas va dictar la primera llei de reglamentació dels abusos de grans criaderos del pla. A partir d'esta data varen sorgir els cuatreros que practicaven l'abigeato dels Plans, caracterisats per ser robos a mà armada.
A fins de el XVIII, la regió exportava 30,000 mules a l'any a les Antilles i sacrificava reses per a salazon de carn que s'usava com tasajo per a l'alimentació dels 1,5 millons d'esclaus allí i en Cuba. Hi havia 1.2 millons de caps de ganado en l'àrea abans de 1815.
Entre 1916 - 1917 Bolívar Coronat senyala que[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Coronat, Bolívar (1917). El Llanero.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Llanero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.