Vaquer
Un vaquer és un pastor de ganado que es vincula en els pastors especialment dedicats al ganado vacú,[1] que sol anar montat a cavall. Encara que existixen cuidadors de ganado en moltes atres parts del món, particularment en Amèrica del Sur i Austràlia, que realisen treballs similars als dels cowboys nortamericans, en el temps el terme «vaquer» en espanyol s'ha usat en referència específica al cowboy nortamericà.
Els vaquers (cowboys) són els encarregats de les tasques relacionades en la ganaderia en gran part dels estats del nort de Mèxic com Chihuahua, Baixa Califòrnia, Durango, Baixa Califòrnia Sur, Coahuila, Nou León, Sinaloa, Sonora, Zacatecas, Tamaulipas, i en Estats Units en els estats de Texas, Califòrnia, Nevada, Arizona, Colorat, Wyoming, Montana, Nou Mèxic, Kansas, Oklahoma i Utah, com també en les províncies d'Alberta, Columbia Britànica, Manitoba i Saskatchewan en Canadà. La figura de l'històric cowboy nortamericà va adquirir transcendència[2] en la segona mitat de el XIX en el sorgiment de les rutes ganaderes des de Texas i Chihuahua cap al nort d'Estats Units despuix de la guerra civil, quan el transport dels animals per terra requeria de ginets de gran destrea i resistència.
El seu estil de vida i treball va ser heretat dels mexicans que varen viure en l'actual territori texano i la seua criança del ganado que varen introduir els espanyols des del sigle xvi. A la figura del vaquer li l'ha idealizado com la protagonista de numeroses històries romàntiques que s'inclouen en el gènero cinematogràfic wéstern. El femení del cowboy és la cowgirl o vaquera. També se li coneix pel vocablo anglés buckaroo que es tracta d'una deformació de la paraula «vaquer» en espanyol.
Els vaquers de la Gran Conca en l'oest dels Estats Units encara usen el terme en anglés «buckaroo», possiblement una corrupció de «vaquer», per a descriure's a sí mateixos i a la seua tradició.[3] Molts d'ells en les regions nortamericanes de Pla Estacado i a lo llarc del sur del Riu Bravo preferixen de fet el terme «vaquer» en espanyol, mentres que les comunitats indígenes i hispanes en les regions del antic Nou Mèxic i el Territori de Nou Mèxic usen el terme en espanyol «cavaller». L'herència vaquera subsistix en les cultures dels californi (en Califòrnia), nuevomexicanos (en Nou Mèxic) i tejano (en Texas), ademés de Mèxic, Centroamérica i Sudamérica, aixina com atres llocs a on existixen tradicions relacionades.[4][5][6][7][8]
Història i desenroll
[editar | editar còdic]
Antecedents històrics
[editar | editar còdic]La tradició de la vaquería té les seues raïls en la península ibèrica i es va desenrollar àmpliament en Mèxic i Califòrnia a partir d'una metodologia duta a Amèrica des d'Espanya.[9] La tradició vaquera va escomençar en el sistema de facenda de l'Espanya medieval. Este estil de ranchos ganaders es va estendre per gran part de la península ibèrica i després es va importar a Amèrica. Moltes d'estes regions posseïen un clima sec en pastura escassa i, per lo tant, grans raberes de ganado necessitaven grans cantitats de terra per a obtindre suficient forraje. La necessitat de cobrir distàncies majors de les que podia recórrer una persona a peu va donar lloc al desenroll del vaquer montat a cavall.
Durant el XVI, els conquistadors espanyols i atres colon varen dur les seues tradicions ganaderes, aixina com cavalls i guanyat domesticat a Amèrica. Les tradicions d'Espanya es varen transformar per les circumstàncies geogràfiques, ambientals i culturals del nou continent, i la cultura vaquera es va desenrollar en tot el continent, des de la Nova Espanya (que després es va convertir en Mèxic i el suroest dels Estats Units) fins a Argentina i Chile. A la seua volta, la terra i els pobles d'Amèrica també varen vore canvis dramàtics per l'influència espanyola. En Brasil, el «vaqueiro» (en portugués) va aparéixer en el XVI, en l'interior, concretament en les zones de caatinga de l'estat de Baïa.[10]Entre els descendents d'estes tradicions vaqueres trobem també als gauchos (d'Argentina, Uruguay, Paraguay i Brasil, i àrees de Chile i Bolívia), els huasos (centre de Chile), els morochucos i chalanes (Perú), i els llaneros (Colòmbia i Veneçola).
En la Nova Espanya (lo que hui és Mèxic i el suroest dels Estats Units), la majoria de vaquers eren hòmens d'orige mestizo i mulato, mentres que la majoria dels hacendados eren ètnicament espanyols.[11]Aquells primers vaquers de el XVI, ya anaren esclaus o lliures, vivien en estàncies o facendes ganaderes i treballaven per a un sol ganader durant la major part de les seues vides, pero cap a finals d'eixe sigle, en la regió del Bajío i en el Regne de Nova Galícia, va començar a aparéixer un nou tipo de vaquers, cridats «hòmens de fuste», «vagamundos» i «forajidos», que deambulaven a cavall pels camps mexicans, anant de poble en poble i d'estància en estància, treballant per al millor postor.[12] Eren excelents ginets i passaven tota la seua vida a cavall. Molts eren esclaus negres o mulatos fugitius, i atres incursionaron en delictes com l'abigeato (robo de ganado), entre uns atres. Portaven armes com arcabuces, desjarretaderas, hoces o gavinets.[12][13]
En el temps, cap a el XVIII, a aquells vaquers nómades, aixina com als que vivien en les estàncies ganaderes, se'ls va començar a conéixer en el nom de «Rancheros»,[14][15]nom provinent dels ranchos i caserius a on treballaven per a les facendes. Els rancheros manejaven el ganado i els cavalls, treballant com a vaquers (pastoreando el ganado a cavall), caporales,[16] majordoms[17] o domadors de cavalls, entre atres treballs.[18]El terme «charro» va començar en el XVIII com un terme originalment despectiu per als rancheros. Els rancheros o charros eren coneguts per la seua excelent destrea en l'equitació i habilitats atlètiques, aixina com pels seus colorits i particulars trages, dissenyats per a montar a cavall.[19]
Inicis de la ganaderia en Texas i Califòrnia
[editar | editar còdic]
Els precursors del cowboy nortamericà varen ser els rancheros i vaquers que varen criar guanyat en l'àrea de l'actual Texas, des de la seua introducció en el XVI, en l'arribada dels espanyols. Els animals domesticats varen ser els espècimen coneguts com longhorns (cridats aixina per les seues allargades banyes), que merodeaban en estat semisalvaje. Els primers pobladors texano varen iniciar el sistema de rancho obert conegut com facendes. La principal activitat econòmica era la criança de ganado que proveïa séu per a fer vés-les i també cuiro; també l'agricultura era d'importància. Aixina mateix, va aparéixer l'aparelle a ser utilisat pels nous colonizadores nortamericans. En Califòrnia existien també destres hòmens a cavall, segons ho relata Richard Henry Dana qui va escriure un llibre sobre eixa regió en 1840 quan encara pertanyia a Mèxic. Segons descriu: [[Sigle |]]
A mida que comerciants i colon de parla anglesa es varen expandir cap a l'oest dels actuals Estats Units, les tradicions, els idiomes i les cultures anglesa i espanyola es varen fusionar fins a cert punt. Abans de la guerra entre Mèxic i Estats Units en 1848, comerciants de Nova Anglaterra que viajaven en barco a Califòrnia trobaven hacendados i vaquers, comerciant productes manufacturados per pells i séu produïts en vasts ranchos ganaders. Comerciants nortamericans a lo llarc de lo que més tart es va conéixer com el Camí de Santa Fe varen tindre contactes similars en la vida vaquera. A partir d'estes trobades primerenques, l'estil de vida i el llenguage vaquers varen iniciar una transformació que es va fusionar en tradicions culturals angleses i va produir lo que es va conéixer en la cultura nortamericana com el «cowboy».[2]Per eixemple, els arreos i avíos del vaquer mexicà varen ser copiats pel cowboy després de la colonisació del territori mexicà perdut. De fet, la cadira de montar texano està basada en la cadira mexicana de chinaco.
L'arribada de colon de parla anglesa a Texas va començar en 1821.[21] En paraules del senat texano «Rip Ford» el territori entre Laredo i Corpus Christi estava habitat per «innumerables manades de mustangs i ... ganado salvage ... abandonats pels mexicans quan el general Valentí Canalise els va ordenar evacuar el país entre l'Anous i el Riu Gran [Riu Bravo] ... els cavalls i el ganado abandonats varen invitar a les incursions que els texianos varen fer en este territori».[22] Califòrnia, per una atra part, no va vore una gran afluència de colon d'Estats Units sino fins al cap de la guerra entre Mèxic i Estats Units. De maneres llaugerament diferents, abdós àrees varen contribuir a l'evolució de l'icònic vaquer nortamericà (cowboy). Particularment en l'arribada dels ferrocarrils i una major demanda de carn vacuna a raïl de la guerra civil nortamericana, tradicions més antigues es varen combinar en la necessitat de arrear el ganado des dels ranchos a on es criava fins a les terminals ferroviàries més propenques, a sovint a centenars de quilómetros de distància.[2]
A inicis de el XIX, el territori des de les Montanyes Rocoses cap al riu Misuri era un espai obert de lliure pastoreig. Conforme alvançava el sigle, molts es varen adinsar cap a l'oest passant el riu Mississipi i les grans planures, desplaçant als natius amerindios; despuix d'ells es varen establir els menuts ganaders en els seus animals, els qui poc a poc anaven sent a la seua volta desplaçats per les granjas que varen tallar el pas a les terres lliures per al ganado.
Despuix de la guerra civil nortamericana, els grangers de l'est es varen assentar i varen criar el seu ganado per a la venda de carn. El llímit territorial d'estos treballadors del camp aplegava fins a la zona els actuals estats d'Iowa, Nebraska i Kansas. Els que varen ser més cap a l'oest varen continuar expandint-se, duent-se en ells el ganado criat en l'est del territori. La rabera transportada més allà del riu Mississipi era de diferent varietat, entre ells devons i shorthorns. En eixos desplaçaments també els amerindios duyen guanyat; de la mateixa manera que els mormones, els qui varen establir rabera vacuna en la zona del Gran Llac Salat.[23]
Començos de les rutes cap al nort
[editar | editar còdic]
Al sur del riu Rojo en Texas, vagaven innumerables Longhorns en estat semi-salvage. Cap a 1867 els texano els varen criar per a la venda de la seua carn i cuiro, després els transportaven per terra cap al nort en rumbo a Abilene, Kansas. En eixe lloc estava la terminal del ferrocarril de la Kansas City Railroad; des d'allí, eren transportats cap a Kansas City i especialment a Chicago, que per a eixa época constituïa un gran centre de distribució de productes.
Cap a finals de l'any 1870, el moviment de les rutes per terra va créixer, i varen començar a establir-se també els grans ranchos. El ganado més jove era arreado per les vies preestablides i es deixava pastar lliurement per un any o dos; despuix eren
transportats cap als mercats de l'est del país. També va haver intercanvi en atres rancheros del nort, els qui es duyen ells mateixos el ganado o ho rebien en un lloc preestablit en llocs com Colorat, Nebraska, Dakota, Wyoming o Montana. Un dels pioners en establir estes rutes va ser Jesse Chisholm, qui va establir la travessia de Texas a Kansas. El negoci era per demés rendable, ya que un longhorn era adquirit en Texas a $5 i venut a $40 en Abilene.[24]
Per a eixe llavors, la figura del cowboy va adquirir importància (originalment el Texas cowboy). Varen formar entre tots un verdader eixèrcit per a salvaguardar els interessos dels rancheros davant les incursions de bandits. Era indispensable la seua destrea en el arreo de la ganaderia, la perícia en montar a cavall, el domini de les armes i el llaç. Ademés de la seua fortalea per a soportar la fatiga. Alguns els cridaven cavallers de les praderies (knights of the prairie).[24] No obstant, el seu treball no era ben remunerat, ya que guanyaven al voltant de $90 per la travessia.[24]
Els cowboys eren de distint orige, entre ells hi havia gent de diferents ètnia com a blancs, negres o mestizos; també compartien el treball en dònes, pero en les tasques diàries estes diferències no importaven tant com lo que feyen.[24]
Marcat
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El sistema del rancho obert s'anava expandint poc a poc en l'oest nortamericà. Pero, en la multitut de ganaderies, es va fer necessari el distinguir la propietat dels animals, per lo que va ser forçós el seu marcat. Tal marca es va convertir en símbol de distinció entre els propietaris, aplegant inclús a posar-se en el seu papelería particular. Qualsevol tipo d'alteració d'esta senya era un crim greu.[23]
Els vedells eren marcats abans de deixar a la seua mare, a raïl d'açò va sorgir el cridat rodege. La faena era regularment d'esta manera: els vaquers s'organisaven baix les órdens d'un capataç; despuix, en grups de dos o tres, arreaban el ganado per a dur-los al corral. En ocasions eren tancats en círculs fets pels mateixos ginets els qui evitaven el seu escape. Molts d'estos animals estaven en estat salvage per lo que la tasca podia prendre varis dies.
A continuació, el vedell era amarrat de les seues pates, apartat del grup i dut a ser marcat en un ferro ardent. Era subjectat per dos hòmens, tirat de costat i herrado; atres voltes es feyen corts en les orelles per a distinguir-los d'un numerós grup. Al final era deixat lliure per a retornar en la seua mare. En l'escena abundava la destrea i l'entusiasme pels crits, el fum i la força amprada pels vaquers per a sometre a l'animal. A pesar de la rudeza de la llabor es tractava sempre d'evitar la crueltat en la béstia.
Per un atre costat estaven les cridades reses sense marcar: vedells que se separaven de la seua mare abans de ser marcats. Qualsevol podia ser amo d'ells en solament posar la seua senya particular al no tindre amo previ conegut. A mida que la zona s'omplia de menuts rancheros, la pràctica d'atrapar-los va aumentar. Els grans propietaris varen protestar per esta pràctica i varen conseguir per llei que el marcat d'estes reses sense marcar es fera en temps dels rodeos. També varen conseguir que els vedells sense amo anaren dividits en proporció al número de les vaques en propietat.
El descontent per esta reforma va resultar en el sorgiment de bandits, que a propòsit apartaven els vedells de les seues mares i els marcaven o alteraven les senyes. Despuix de hurtarlos, enterraven la pell i venien la carn. Per la poca distinció entre qui estava en descontent per les lleis o el simple criminal, era difícil dur un juí llegal. Debido a ello els grans rancheros o barons del ganado, es varen organisar i varen contractar detectius o destres pistolers per a defendre els seus interessos. Els bandits que no eren aprehendidos en comtats llegalment establits, eren jujats per un improvisat tribunal compost pels mateixos vaquers. De ser trobat culpable, la sentència era eixecutada a l'instant aforcant al delincuent. Varen sorgir verdaderes guerres entre els grans propietaris i els nous pobladors, tal com el conflicte del comtat de Johnson en Wyoming, en el que va tindre que intervindre la cavalleria del Govern per a parar el conflicte. No obstant, les rencillas d'este tipo varen ser una excepció.
Vida durant les travessies
[editar | editar còdic]
El viage en el ganado a través de les rutes cap al nort, era de gran excitació i durea (un viage de Texas a Montana podria durar sis mesos). Els grups de Longhorns variaven de 2000 a 5000 caps. Cada u era degudament senyalat, ya que en una sola travessia hi havia animals de diversos propietaris. Una atra marca era agregada (cridada road brand) para singularizar el grup d'animals que feya el viage.
El recorregut era liderat per un vehícul cridat chuckwagon, manejat pel cuiner. Este vehícul transportava l'aliment, utensilis de cuina i roba de dormir. Seguia la remuda: un grup de cavalls extra per a disposició dels ginets a els qui els eren atribuïts un cert número de cow ponies. Al recapte d'estos cavalls, estaven jóvens que iniciaven en el negoci, fills de vaquers, o simplement aprenents els qui eren cridats horse wranglers. Molts pobladors de l'est del país varen iniciar la seua vida de vaquers d'esta manera.
El gros del ganado era comandado pel capataç. Al seu costat contrari, el top hand o segon, un vaquer experimentat. Als costats del hato els swings, i tras de ells els flanks. Per últim, arreando els animals que quedaven ressagats o els més dèbils, anaven els drags. Ells tenien la tasca més desagradable de la travessia, puix el núvol de pols de la rabera caïa sobre ells i la seua tasca era per demés agotadora.
A l'hora del migdia, el capataç avistar el chuckwagon en el lloc preestablit per al descans i l'almorzar. El ganado, per la seua banda, era deixat per a que pastara lliurement. El cuiner feya el cridat per a l'aliment al crit de menja and get it! (¡Vengen i mengen!). Despuix de la pausa, els cavalls de refresc eren ensellats i el camí era repres/représ. Cap a l'anochecer —al final d'una caminada d'al voltant de 15 a 25 quilómetros— la jornada del dia acabava. Els animals eren deixats per a que pastaran o begueren d'una riera propenca en espai de dos acres. D'haver tormenta, els ginets feyen un círcul al voltant del ganado per a donar-los seguritat. Despuix del sopar, els qui estaven assignats al cuide del ganado prenien les seues posicions en tandes de dos hores. Els que tenien temps lliure es reunien al voltant d'una fogata a on abundaven les chanzas o les cançons. Al final els vaquers dormien baix les estreles en els seus improvisats llits.
Un dels events més temuts de la travessia era la estampida. Una tormenta, animal salvage, soroll o atacs dels amerindios podien provocar que les bésties s'escamparen a tota velocitat a camp trabucant. Açò requeria que els vaquers ixqueren tras de ells, i els retornaren al lloc; tasca de gran corage i destrea pel risc de posar les seues vides en perill en cas de ser atropellats pels animals, lo que significava una possible mort per a cavall i ginet. El següent és un testimoni d'una estampida:
Acabada la marcha, el ganado era deixat en el nou rancho o llocs en vagons per al seu viage per tren als punts de distribució. Entre les rutes més regulars de arreo de ganado estaven la ruta Chisholm, de Sant Antonio, Texas, a Abilene, Kansas; la ruta de l'oest, des de Bandera, Texas, a Ogallala, Nebraska; i la ruta Goodnight-Loving, des de Fort Concho, Texas, a Poble, Colorat.[23]
El punt final de les rutes va fer sorgir ciutats que es varen fer famoses en l'història del vell oest: Abilene i Dodge City, en Kansas; Sídney i Ogallala en Nebraska; Pine Bluffs i Chenney, en Wyoming. La multitut d'individus que vivien d'esta activitat econòmica, i atres visitants, es reunien en eixos llocs. Entre ells s'incloïen apostadores, caçadors de búfalo, transportistes, soldats, etc. D'entre tots ells descollava la figura del cowboy o cow puncher, al que la seua dura llabor en la travessia i destrea com a ginet li donaven altivez.
Apogeu i decliu de les rutes cap al nort
[editar | editar còdic]L'época de bonança del sistema de rancho obert, va començar als dèu anys de l'inici de les rutes cap al nort. El transport per terra, l'enorme espai a on les bésties pastaban i els corrals, varen ser suficients per al negoci de carn que era enviada a Europa. Les primeres exportacions varen començar en 1875, tres anys despuix, 50 millons de lliures de carn eren despachades; per a 1881 es va incrementar a 100 millons, principalment a la Gran Bretanya.[23] El ferrocarril estava en plena activitat i hi havia inversionistes que es dirigien a l'oest a fer fortuna. L'activitat s'hi havia internacionalizado en l'arribada d'europeus atrets per la cacera de búfalos; al final, el negoci de la ganaderia va atraure alguns d'ells i es varen assentar, participant inclusivament en activitats pròpies de cowboys. Aixina mateix, nortamericans d'atres estats varen deprendre l'ofici per a iniciar la seua vida en la ganaderia.
Per a 1885, no obstant, les terres s'estaven poblant de numerosos ranchos, lo que va dur l'inevitable conflicte per la possessió de terres de pastoreig, rieres i pous d'aigua. Els animals deixats lliures, per a buscar el seu aliment, invadien qualsevol lloc. Per això es va començar a posar bardas i arams de púas. l'aram de púas, una innovació de la década de 1880, va permetre confinar al ganado en àrees designades per a evitar el sobrepastoreo. En Texas i les seues afores, l'aument de la població va obligar als ganaders a cercar les seues terres individuals.[2] En el nort, el sobrepastoreo va estressar les pastures obertes, lo que va provocar escassea de forraje hivernal per al ganado i hambruna, particularment durant el dur hivern de 1886 i 1887, quan centenars de mils de caps de ganado varen morir en tot el noroest, lo que va provocar el colapse de l'indústria ganadera.[2] L'hivern de 1885 i 1886 va ser devastador per al ganado en Kansas i Colorat; el següent any ho varen patir Montana, Wyoming i Dakota. Cap a la primavera, els vells ranchos estaven poblats d'esquelets.
Per a la década de 1890, les cerques en aram de púas també eren estàndar en les planures del nort. En esta época va començar l'arribada dels criadors d'ovelles des de Califòrnia i Oregó, que va resultar en nous conflictes entre estos i els ganaders. Al final dels anys 1880, les grans planures es trobaven poblades en tots els métodos d'agricultura que duya aparellat; en Kansas i Nebraska, les bardas dels grangers s'interponien en les rutes dels ganaders, i els terrenys per a la pastura es transformaven en camps de cultiu. Tals conflictes eren difícils de dirimir per les autoritats. Al final del sigle, els rieles dels ferrocarrils que creuaven el territori i les alambrada, varen provocar el final de l'época d'apogeu dels grans ranchos i la del cowboy. Els ferrocarrils s'havien expandit per a cobrir la major part del país i es varen construir plantes empacadoras de carn més prop de les principals àrees ganaderes, lo que va fer innecessaris els llarcs recorreguts de ganado des de Texas fins a les estacions ferroviàries en Kansas. Per lo tant, l'era de les pastures obertes va quedar arrere i els grans arreos de ganado varen terminar.[2] Arreos de ganado més menuts varen continuar a lo manco fins a la década de 1940, ya que els ganaders, abans del desenroll del modern vagó de ganado, encara necessitaven arrear el ganado fins a les capçaleres dels ferrocarrils locals per a transportar-ho als corrals i plantes empacadoras. Mentrestant, els ranchos es varen multiplicar en tot l'Oest en ple desenroll, mantenint alt l'ocupació per als vaquers, encara que encara mal pagats, pero també alguna cosa més assentats.[2]
Per a sobreviure, els rancheros varen comprar i varen cercar terres bones per a la pastura. l'alfalfa i el fenaç varen començar a ser cultivats com a aliment d'hivern dels animals més dèbils. Aixina mateix, noves races de ganado varen ser importades.[23] Actualment, els ganaders nortamericans posseïxen centenars de caps de ganado, diferent als mils de l'época de bonança.
El cavall i la seua domesticació
[editar | editar còdic]
El cavall, cridat bronco, era la possessió més important del cowboy. Provablement eren descendents dels que varen dur els espanyols al suroest dels Estats Units.
Al jove animal se li deixava lliure en el rancho durant dos o tres anys, despuix se li perseguia i duya al corral a on lo haurien de domar. La doma començava en l'aprenentage de seguir les órdens de les regnes o del llaç. Despuix era ensellat, a lo que l'animal reaccionava en intents de llevar-li-ho de damunt; se li deixava per a que ho fera fins que es cansara. L'instrucció continuava en la posada del hackamore (de l'espanyol «jáquima») al voltant del seu cap —sense mòs per a que no es danyara en mossegar— i se li cobrien els seus ulls. Llavors el ginet es montava i li retirava el tap dels ulls, en la qual cosa començava l'brincar i pataleo del bronco per a llevar-se de damunt al ginet, el qual tenia que permanéixer el major temps possible montat per a evitar que l'animal fora indócil per al treball posterior requerit. En el temps al cavall deprenia a prendre les bridas. Poc a poc el cowboy a qui era assignat li donava més instruccions per a fer d'ell un bon cow horse.[23]
Equip
[editar | editar còdic]
La vestimenta i arreos ocupats pel cowboy del vell oest incloïa:
- Cadira de montar. D'unes quaranta lliures de pes i d'una a dos cinchas per a rodejar la panza del cavall, en una banya en la seua part superior per a amarrar el llaç.
- Lariat (del esp. reata) o llaç. Fet de cànem, cuiro o pèl de cavall; per a enllaçar al ganado per damunt del cap o per les pates.
- Camisa de cotó i pantalons de llana.
- Mocador. Per a protecció contra el sol i la pols.
- Chaps (del esp. chaparreras). Espècie de protecció de les cames contra els cactus i breñales.
- Capell. D'ala ampla per a protegir-se del sol i la pluja.
- Espuelas. Són mechons metàlics que es coloquen en el taló de les botes de qui cavalca, en el propòsit de dirigir els moviments del cavall.
- Revòlver. En ocasions era usat un Colt del calibre 45 de sis tirs, el més conegut és el «Colt Peacemaker», també conegut com «The Equalizer».
Tradicions regionals
[editar | editar còdic]_CAPS_31_1.jpg){kind=link}
La geografia, el clima i les tradicions culturals varen fer que es desenrollaren diferències en els métodos i equips de maneig del ganado d'una part dels Estats Units a una atra. El periodo entre 1840 i 1870 va marcar una mescla de cultures quan anglesos i francesos varen començar a establir-se a l'oest del riu Mississipi i es varen trobar en els descendents d'espanyols que s'havien assentat en les parts de Mèxic que després es varen convertir en Texas i Califòrnia. En el món modern, queden restants de dos tradicions vaqueres importants i distintes en els Estats Units, conegudes hui com la tradició «texano» i la tradició «espanyola», «vaquera» o «californiana». En Hawái i Florida també es varen desenrollar tradicions menys conegudes pero igualment distintes. En l'actualitat, les diverses tradicions regionals de vaquers s'han fusionat fins a cert punt en els Estats Units, encara que encara persistixen algunes diferències regionals en térmens d'equip i estil de montar, i algunes persones han optat per preservar deliberadament tècniques del «vaquer pur» o «buckaroo», que consumixen més temps pero requerixen més hábilidad. El popular estil d'equitació natural cridat «susurrador de cavalls» va ser desenrollat originalment per practicants predominantment de Califòrnia i els estats del noroest, combinant clarament actituts i filosofia del vaquer californià en l'equip i l'apariència exterior del vaquer texano.
Paniolo (Hawái)
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
El vaquer hawaiano, el paniolo , també és un descendent directe del vaquer de Califòrnia i Mèxic. Els experts en etimologia hawaiana creuen que «Paniolo» és una pronunciació hawaiana de «espanyol». (La llengua hawaiana no té el sò «s», i totes les sílabes i les paraules deuen terminar en vocal). El Paniolo, com els vaquers de la part continental de Norteamérica, va deprendre les seues habilitats en els «vaquers» mexicans.[26] Atres teories de l'orige de les paraules sugerixen que Paniolo deriva de mocador (castellà per a mocador) o pot-ser d'una paraula en llengua hawaiana que significa "aguantar-se fermament i balancejar-se en gràcia".[27]
El capità George Vancouver va dur ganado vacú i oví en 1793 com a regal a Kamehameha I, monarca del regne hawaiano. Durant 10 anys, Kamehameha va prohibir matar el ganado i va impondre la pena de mort a qualsevol que violara el seu edicte. Com a resultat, les bésties es varen multiplicar sorprenentment i varen provocar estralls en tot el camp. Al regnat de Kamehameha III la cantitat de ganado salvage es va convertir en un problema, per lo que en 1832 va enviar un emissari en Califòrnia, llavors encara partix de Mèxic. Va quedar impressionat en la destrea dels vaquers i en va invitar tres en Hawái per a ensenyar als hawaianos com treballar el ganado.[27]
Els primers cavalls varen aplegar a Hawái en 1803. En 1837 John Parker, un marí de Nova Anglaterra que es va establir en les illes, va rebre el permís de Kamehameha III per a arrendar terres reals prop de Mauna Kea, a on va construir un rancho .[27]
L'estil hawaiano de la ganaderia incloïa inicialment la captura de ganado salvage hawaiano conduint-ho a fosses excavades en el sol del bosc. Una volta domesticats els animals una miqueta per la fam i la set, se'ls trea per mig d'una rampa abrupta i eren relacionats per les banyes en les banyes d'un bou més vell que sabia a on es trobava el corral en menjar i aigua. L'indústria va créixer llentament baix el regnat del fill de Kamehameha Liholiho (Kamehameha II).
Encara hui, el trage tradicional del paniolo, aixina com alguns estils de vestimenta formal hawaiana, reflectixen el patrimoni espanyol del vaquer hawaiano.[28] La tradicional cadira hawaiana, el noho lio ,[29] i moltes atres ferramentes dels vaquers tenen un aspecte distintamente mexicà / espanyol i moltes famílies ganaderes hawaianas encara duen el nom dels vaquers que es varen casar en dònes hawaianas i varen convertir Hawái en la seua casa.
Vaquers ilustres
[editar | editar còdic]
- Nate Champion (1857-1892). Pertanyent a una associació de rancheros i grangers de Wyoming, va ser vilmente assessinat per una atra associació rival que agrupava a cattle barons en la mencionada guerra del comtat Johnson.
- Charles Goodnight (1836-1929). Va treballar com a vaquer en la seua joventut. Despuix de la guerra civil junt a Oliver Loving, va instituir la coneguda ruta ganadera Goodnight-Loving. Inventor del chuck wagon.
- Nat Love, també conegut com Deadwood Dick (1854-1921). Afroamericano reconegut com un dels més afamados vaquers de l'història del país. Va ingressar als 15 anys al Rancho Duval de Texas i tres anys despuix al rancho Galliger en Arizona. En 1907 va publicar la seua autobiografia: Vida i aventures de Nat Love, millor conegut entre els ganaders com Deadwood Dick.
- Charlie Siringo (1855-1928). Va treballar com a cowboy per a despuix ser part de l'Agència Nacional de Detectius Pinkerton.
- John Wesley Hardin (1853-1895). Criminal al que se li imputen quaranta morts.
En la ficció
[editar | editar còdic]Vaquer modern
[editar | editar còdic]El vaquer actual té atres tasques com el manteniment de tractors, és ajudant de les activitats del rancho, repara i construïx bardas. L'antiga destrea per a domar cavalls està reservada per als rodeos.[23] La seua vida quotidiana s'ajusta als estàndarts actuals de les comoditats de la vida diària. L'us del cavall ha segut substituït en gran part per la camioneta, el helicòpter és també usat en les llabors de arreo de ganado.[30]
En la cultura popular
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
A mida que va terminar la frontera, la vida dels vaquers (cowboys) va passar a romantizarse enormement. Exposicions tals com les del Wild West Show de Buffalo Bill Cody varen ajudar a popularisar l'image del vaquer com un representant idealizado de la tradició de la cavalleria.[31]Esta image es va consolidar al començament de el XX en l'auge del gènero wéstern en el cine i en la lliteratura (per eixemple, en les populars noveles de Zane Grey). El vaquer és protagoniste del wéstern, gènero que comprén la lliteratura, el cine, els còmics, joguets,[32] o la televisió; junt als amerindios, bandits, apostadores, hòmens de negoci, comissaris i atres personages que varen donar vida al Vell Oest, o al Lluntà Oest, dels Estats Units.[23] Existix un saló de la fama del cowboy i de la cowgirl.[33]
En la societat actual, hi ha poca comprensió de les realitats quotidianes de la vida agrícola real.[34] En la ment de la població general, els vaquers s'associen més a sovint en lluites contra indis (en la seua majoria fictícies) que en la seua vida real de treball en ranchos i conte del ganado. El vaquer també és retratat com un ideal masculí a través d'imàgens que van des del Home Marlboro fins a un dels membres de la banda musical Village People. Es considera que actors com John Wayne ejemplifican l'ideal d'un vaquer, encara que les películes de l'oest rara volta s'assemblen molt a la vida real dels vaquers. Podria dir-se que els competidors del rodege modern estan molt més prop dels vaquers reals, ya que molts d'ells es varen criar en ranchos i al voltant de ganado, i el restant va tindre que deprendre habilitats de maneig de ganado en el treball.
En els Estats Units, l'oest canadenc i Austràlia, els ranchos per a hostes oferixen a les persones l'oportunitat de montar a cavall i provar la vida wéstern, encara que en molta major comoditat. Alguns ranchos també oferixen als vacacionistas l'oportunitat de realisar tasques de vaquer, participant en arreos de ganado o acompanyant caravanes de diligències. Este tipo de vacacions va ser popularisat per la película City Slickers de 1991, protagonisada per Billy Crystal.
Un dels equips més populars de fútbol americà de la Lliga Nacional de Fútbol (NFL per les seues sigles en anglés) són els Dallas Cowboys que han guanyat cinc superbowls.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Dragons de cuera
- Charro
- Gaucho
- Huaso
- Montuvio
- Chalán
- Qorilazo
- Llanero
- Rodege nortamericà
- Annie Oakley
- Jesse James
- Buffalo Bill
- Rifle
- El llanero solitari
- El llibre vaquer
- Frederic Remington
- Francisco de Paula Marín Grassi
- Indis i vaquers (joc)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Malone, John Williams (1971). An album of the American cowboy (en en), Watts. ISBN 978-0531015124.
- ↑ Reynolds, Bill (2022-07-01). «Of Peppers and Cowboys: A Remembrance of Kurt Markus».
- ↑ Nelson, Kate (2021-03-17). «Trails and Rails».
- ↑ Energy, Amic. «Mexico's Original Cowboys: History of the Vaquers of Texas».
- ↑ «Western Legacy».
- ↑ Allen, Nathan W.. «PHOTOS: Masbate Rodege's Tough Filipí Cowboys».
- ↑ «Makoto Sekido».
- ↑ «[1]», El Debat. Consultat el 7 de març de 2026.
- ↑ «Bahia – Ofício de Vaqueiros | ipatrimônio» (en pt-br).
- ↑ «Vaquers: The First Cowboys of the Open Range». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2003. Consultat el 2024-06-20.
- ↑ 12,0 12,1 Land and Society in Colonial Mexico: The Great Facenda (en en), Berkeley and Los Angeles: University of Califòrnia Press, p. 112. ISBN 9780520016651.
- ↑ La formation dones grands domaines au Mexique (en fr), Paris: Karthala, p. 432. ISBN 9782845867772.
- ↑ Facendes i ranchos de Aguascalientes estudi regional sobre la tinença de la terra i el desenroll agrícola en el sigle XIX (en és), Mexico: Universitat Autònoma de Aguascalientes, p. 61. ISBN 9789685073059.
- ↑ Guadalajara ganadera estudi regional novohispano, 1760-1805 (en és), Sevilla, Spain: Escola d'Estudis Hispà-Americans, p. 33. ISBN 9788400036959.
- ↑ Vocabulari Vaquer/Cowboy Talk: A Dictionary of Spanish Terms from the American West, Oklahoma: University of Oklahoma Press, p. 45. ISBN 9780806136318.
- ↑ Vocabulari Vaquer/Cowboy Talk: A Dictionary of Spanish Terms from the American West, Oklahoma: University of Oklahoma Press, p. 118. ISBN 9780806136318.
- ↑ [https://books.google.com/books?aneu=n0xjAAAAcAAJ&q=Rancheros Journal Of A Residence And Tour In The Republic Of Mexico In The Year 1826], London: Murray, pp. 255, 267.
- ↑ Mexico in 1827, London: Henry Colburn, p. 241.
- ↑ Hakim, Joy (1999), History of Us, Book 5, cap.8.
- ↑ «Vaquers: The First Cowboys of the Open Range».
- ↑ Ford, J.S., 1963, Rip Ford's Texas. Austin: University of Texas Press, page 143. ISBN 0-292-77034-0
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 23,6 23,7 Compton’s Interactive Encyclopedia (1996)
- ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 Hakim, Joy (1999), History of Us, Book 7, cap. 12.
- ↑ «Music of the Plains (mural study, Kilgore, Texas Post Office)» (en en).
- ↑ Slatter, RW (1996). L'Enciclopèdia Cowboy . WW Norton & Company. p. 275. ISBN 0-393 -31473-1.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 “/ rangelands / artícul / download / 11481/10754 Hawai'i: The Califòrnia Connection” . Rangelands. Recuperate le 21 de març de 2017.
- ↑ Jason Genegabus. Fotos de Ken Ige. «Paniolo Modos: El fet de montar és un estil de vida que alcança els 170 anys en Hawai». Bulletin Star Honolulu. Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2008. Consultat el 1 d'octubre de 2019.
- ↑ Rose Kahele. Fotos d'Ann Cecil. «Camí del Noho Lio». Hana Hou! Vol. 9, núm. 3.
- ↑ «The Cowboys» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2012. Consultat el 2007.
- ↑ Agnew, Jeremy. December 2, 2014. The Creation of the Cowboy Hero: Fiction, Film and Fact, pp. 74. McFarland. ISBN 978-0-7864-7839-2
- ↑ «Indis i Cowboys. Soldaditos de joguet». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2017. Consultat el 26 de giner de 2017.
- ↑ Vore nationalcowboymuseum.org i cowgirl.net
- ↑ Savage, Williams. The Cowboy Hero: His Image in American History & Culture. University of Oklahoma Press (March 15, 1985). pp. 3–4, 24, 117–118. ISBN 978-0-8061-1920-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vaquero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.